2 de juliol de 1941

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En una ordre escrita per Reinhard Heydrich enviada a quatre caps suprems dels Einsatzgruppen, s’ordenava en els superiors de les SS i els caps de la policia a la Unió Soviètica eliminar als elements radicals entre la població conquerida, entre ells als jueus al servei del partit comunista i de l’Estat, a més dels funcionaris comunistes i una sèrie d’elements descrits com a extremistes. L’objectiu era justificar els afusellaments en massa practicats per la Wehrmacht o altres autoritats. Les instruccions de Heydrich deixaven molt clar que es podia fer una interpretació lliure de l’ordre. Complint ràpidament les ordres, aquell mateix dia els homes dels Sonderkommando 4º i els soldats del 17º Exèrcit varen dur a 1.160 jueus a la ciutat ucraïnesa de Lutsk per matar-los. El 30 de juny ja n’havien assassinat 300 a la mateixa ciutat. A Riga, el SS-Brigadeführer Franz Stahlecker va encarregar a Viktor Arajs que desencadenés un pogrom espontani. Immediatament, per instigació dels alemanys, joves letons armats, portant braçalets vermells i blancs, varen recórrer la ciutat traient a la força de les seves cases als jueus i els varen detenir. Qui es resistia era assassinat.  

En el front oriental:

En el sector nord:

El 4º Grup Panzer va atacar a les formacions soviètiques, però aquesta vegada cap dels dos bàndols va poder utilitzar els seus avions perquè el fort aiguat de la nit anterior havia enfangat les pistes dels aeròdroms. Quan a la nit el cel es va destapar i es varen netejar les pistes, els avions es varen enlairar de seguida. El JG 54 alemany va atacar amb força contra els bombarders de la 2º SAD i, segons els alemanys, varen destruir 28 aparells soviètics sense perdre’n cap. 


A Letònia, després de conquerir el dia anterior la ciutat de Riga, els guerrillers letons, amb braçalets vermells i blancs, varen començar a registrar la ciutat en busca de jueus i en varen arrestar uns quants. Durant la batuda en varen matar a cops a molts d’ells i els varen abatre a trets en el moment de la detenció. Aquell mateix dia, els guerrillers varen ocupar la ciutat de Sigulda, ciutat situada al nord-oest de Riga, que varen defensar la ciutat durant dos dies fins que varen arribar els alemanys.


A l’extrem nord, un regiment de les VVS SF, el 72 SAP, va atacar a les forces alemanyes llançant-los 400 bombes en només tres hores. 

En el sector central:

En l‘Operació Barba-roja a Bielorússia, el Grup d’Exèrcits del Centre liderat pel general Fedor von Bock va envoltar i aniquilar a quatre exèrcits soviètics, fent 100.000 presoners soviètics i capturant a uns 400 tancs i 300 canons. Els alemanys ja havien recorregut la tercera part del camí cap a Moscou i tot semblava que havia podrien celebrar la victòria. Mentrestant, a Berlín va arribar un comunicat en què es valorava la batalla en el front oriental com un èxit alemany. El comunicat explicava que l’exèrcit soviètic havia perdut 4.725 avions, 5.774 tancs, 1.330 peces d’artilleria, i que havien fet més de 160.000 presoners soviètics.

En el sector sud:

Aquell dia es va produir diferents combats aeris entre les dues forces. Més d’una quarantena d’avions soviètics varen caure abatuts en conseqüència, mentre que les forces alemanyes de terra seguien obrin pas en l’interval que quedava entre els exèrcits 5º i 6º i varen ocupar Tarnopol, a 90 quilòmetres al sud-est de Leópolis, amenaçant la rereguarda del 26º Exèrcit. Al mateix temps, l’11º Exèrcit va començar a atacar des de la regió septentrional de Romania, a través del Prut i cap a Moguiliov-Podolski, a la riba del Dniéster. A la vegada, el 3º Exèrcit romanès avançava des de Chernovits direcció a la ciutat ucraïnesa de Vínnitsa i les forces hongareses creuaven la frontera soviètica. 


Els alemanys del servei del grup operatiu C varen entrar aquell dia a la ciutat de Lemberg i varen descobrir cossos mutilats dels nacionalistes ucraïnesos a qui havien matat la policia secreta soviètica. Els soviètics havien intentat evacuat totes les persones considerades contrarevolucionàries de les presons i varen assassinar a totes aquelles persones que varen considerar que no podrien ser traslladades. Moltes de les víctimes varen ser colpejades fins les morts i alguns havien sigut torturats. El descobriment d’aquests cadàvers mutilats va comportar un increment de la violència per part dels militars, els ucraïnesos i la unitat del grup. Poc després la unitat va començar a afusellar els jueus de la ciutat. 

A la Unió Soviètica:

Aleksandr Radó va informar al govern soviètic de que Moscou era el principal objectiu dels alemanys i que la resta d’accions dels seus exèrcits només eren distraccions.


El govern va decidir traslladat la fàbrica per blindatge de Mariupol a la ciutat de Magnitogorsk.

 

Published in: diari on 2 juliol 1941 at6:19 Comments (0)


The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1941/07/02/2-de-juliol-de-1941/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Feu un comentari