EL TERCER REICH

Dijous:

A Polònia:

Adolf Hitler pensava negociar amb els polonesos i tenia en ment reconèixer un Estat polonès residual, amb concessions territorials a Alemanya i la ruptura de l’aliança amb la Gran Bretanya i França, juntament amb una Ucraïna occidental independent. Tot i els projectes de Hitler, els soldats alemanys continuaven amb la seva campanya. Aquell dia varen atacar Wizna, una àrea fortificada, on una petita força polonesa va resistir durant tres dies. Els alemanys contaven amb superioritat numèrica enorme comparada amb els polonesos. A més, es varen establir a Cracòvia, ocupada des del dia anterior. Amb la batalla pràcticament perduda, el mariscal Edward Smigly-Rydz va treure el seu quarter general de Varsòvia per la creixent amenaça alemanya. Aquesta decisió va ajudar a l’enfonsament del sistema de comandament i control dels polonesos.

A Danzig, que estava sota control alemany, encara resistia admirablement la fortalesa de Westerplatte, convertida en un símbol de la resistència polonesa. Sense aigua i amb els ferits amuntegats en els subterranis dels barracons, era ja insostenible la defensa. A les 09:45, després d’un intens bombardeig des del Schleswig-Holstein, Scharski va hissar la bandera blanca en un pal de les restes de la fortificació i es va rendir. A més de la fortalesa, els polonesos varen perdre Pabianice, una població industrial a l’oest de Polònia, a prop de la ciutat de Lódz, després de llançar un últim contraatac.

Reinhard Heydrich els va dir en els comandants de les unitats especials de les SS que estaven a punt de sortir darrere dels soldats alemanys que avançaven, que havien de treure’s del mig a tota la classe dirigent polonesa. La classe més baixa, va dir, no tindrien escoles especials. Theodor Eicke va dirigir aquests homes des del tren que feia de quarter general d’en Hitler. El propi Hitler li va anunciar en el general Walther von Brauchitsch que l’Exèrcit no interferís en aquestes operacions de les SS. 

En el front occidental:

Els francesos varen començar l’ofensiva per penetrar territori alemany en l’Operació Sarre internant-se lentament en terres alemanyes per tres punts: a prop de Saarlouis, Saarbrücken i Zweibrücken, tot i que no hi va haver cap enfrontament armat.

A l’Atlàntic:

El capità Hans Langdorff va rebre l’ordre de dur el cuirassat Graff Spee a una àrea d’espera a l’Atlàntic sud, davant a Pernambuc, Brasil. Al mateix temps, el Deutschland va rebre ordres de navegar davant les costes de Groenlàndia.

Els primers combois britànics varen sortir a l’Atlàntic. Els britànics estaven segur d’ells mateixos perquè el seu sistema de defensa ja funcionava a la costa oriental britànica per protegir a les embarcacions mercantils dels atacs dels U-Boots. Escortats per destructors, un comboi va sortir des de l’estuari del Tàmesis, a través del Canal de la Mànega fins l’Atlàntic, i un altre des de Liverpool fins l’Atlàntic.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en la primera reunió del Comitè de Forces Terrestres del Gabinet de Guerra, Winston Churchill va proposar la creació d’un exèrcit de 20 divisions abans del març de 1940. 

Tweet