EL TERCER REICH

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb l’oficial de la Luftwaffe, Nicolaus von Below. Hitler es va mostrar deprimit davant de Von Below, ja que estava al corrent de que ara eren els Aliats qui portaven la iniciativa al nord de l’Àfrica, i ja s’imaginava que els soviètics atacarien al seu 6º Exèrcit a Stalingrad abans de que comencés l’hivern.

A França:

Mentre les tropes alemanyes penetraven en la zona lliure arrel del desembarcament Aliat a Casablanca del 8 de novembre de 1942, les autoritats de Vichy varen ordenar enviar urgentment targetes falses d’identitat i de racionament per tots aquells alsacians i lorenesos que poguessin ser buscats pels alemanys.

A la Unió Soviètica:

En el Kremlin, al matí, Gregory Zhukov es va reunir amb Iosif Stalin per presentar-li una elaborada contraofensiva a Stalingrad. La reunió va anar bé pels interessos del general soviètic. Stalin el va escoltar en silenci xuclant la pipa i acariciant-se el bigoti, una senyal del dictador soviètic de que estava d’acord amb el pla. Quan es va acabar la reunió, Stalin li va dir a Zhukov que tornés a Stalingrad d’aquí dos dies i revisés a la tropa i als comandaments per veure si estaven preparats per l’Operació Urà. Després, Iosif Stalin va escriure al corresponsal de l’Associated Press per explicar-li que les operacions al nord de l’Àfrica havien canviat el rumb de la guerra a Europa i que acabarien col·lapsant les forces de l’Eix.

A Líbia:

Les forces de 8º Exèrcit britànic de Bernard Law Montgmery varen recuperar Tobruk després de que els alemanys es veiessin obligats a abandonar la ciutat per la qual havien lluitat amb anterioritat.

A Argèlia:

A Argel, el general Dwight D. Eisenhower, el general Mark Wayne Clark, Robert Murphy i l’almirall François Darlan, que aquell dia es va convertir en cap del govern francès al nord de l’Àfrica després de ser destituït el 10 de novembre de 1942 per Philippe Pétain, varen negociar un acord entre França i als Estats Units. L’acord en què varen arribar es va redactar en un document on es precisava l’ajuda de les autoritats franceses a canvi de que es comprometessin a ajudar a les forces aliades. També es concedia el dret a utilitzar els ports i les vies ferroviàries de les zones controlades pels francesos. Els Aliats a més varen declarar que a condició de que les forces franceses i la població civil obeïssin les ordres de Darlan de cooperar amb ells, respectarien l’administració francesa de l’Àfrica del nord i col·laborarien amb les autoritats locals en el manteniment de l’ordre.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill li va dir a l’emir de Transjordània que, tot i la victòria al nord de l’Àfrica, encara faltava molt de camí a recórrer, però li va assegurar que el final era segur.

En el Pacífic:

A les aigües de Guadalcanal, a la nit, el Tòquio Express va topar amb la Marina nord-americana. L’almirall Turner va tornar a tenir problemes amb el seu radar, i les dues forces es varen apropar a uns 1.000 metres de distància abans d’obrir foc. Els japonesos havien desplegat dos cuirassats per bombardejar Hernderson Field, l’aeroport de l’illa pel qual hi havia tantes disputes, però un d’ells va ser enfonsat, a més de dos destructors. Tot i la victòria nord-americana, aquests varen perdre un creuer lleuger i quatre destructors, a més de dos creuers pesats i dos de lleugers, així com un destructor, que varen patir greus danys.

Tweet