EL TERCER REICH

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Al vespre, Adolf Hitler va organitzar una desfilada militar pels carrers de Berlín per celebrar els èxits del seu Exèrcit. Però, per primer cop, la desfilada estava planejada que acabés al Reichstag, on Hitler hi faria un discurs. Durant la cerimònia, files de generals i d’almiralls es varen col·locar en els primers balcons del Reichstag per observar tota la celebració. Quan l’Exèrcit va acabar la seva desfilada, Hitler va iniciar el seu discurs que va ser immensament llarg amb 130.000 signes i 45 pàgines de 45 línies. En els escons on hi havien de seure sis diputats del Parlament que havien mort en la Batalla per França hi havien corones de llorer. A primer fila hi havia els alts càrrecs de l’Exèrcit amb els seus galons d’or i els pits carregats de medalles i condecoracions.

En el discurs, el dictador va assegurar en el discurs de dues hores i quart que la Wehrmacht era més forta que mai i va explicar que ara el poble era tot un bloc. Quan va mencionar els dotze generals que serien nombrats mariscals de camp, els va saludar a tots i cada un d’ells. Aquests, que estaven a la galeria, es varen posar drets i li varen retornar la salutació. Hitler va fer una menció especial a en Göering, que es va posar molt content quan el dictador li va col·locar la insígnia de mariscal del Reich. El dictador va dir, fent referència al ministre de l’Aire, que a pocs mortals se’ls hi havia donat en el curs de la seva vida crear del no res un instrument militar i desenvolupar-lo en la més poderosa de les armes de la seva classe. A continuació, Hitler va assegurar que l‘aliança amb els soviètics acabaria fracassant i va culpar als jueus d’haver-lo obligat a lluitar contra Occident. Després de recordar com havia anat la guerra, va criticar molt durament el primer ministre Winston Churchill, declarant que aquest volia la guerra, i va assegurar que tota guerra significava la destrucció absoluta d’un dels bàndols en lluita, i que Churchill pensava que la part aniquilada seria Alemanya, però que ell sabia del cert que seria la Gran Bretanya amb tot el seu imperi. Hitler va assegurar que ell no era el vençut que suplicava a la misericòrdia, sinó que parlava com a vencedor. Després de criticar una estona més al primer ministre, va deixar la porta oberta a una pau amb el poble britànic, dient que no veia cap motiu perquè continués la guerra i que tenien que evitar el sacrifici de milions de persones, i va fer una nova i última oferta de pau amb les potències occidentals. Seguidament, Hitler va elogiar al coronel general Walter von Brauchitsch per haver dut l’estratègia dels combats a França, i a la Leibstandarte i les divisions de les SS. Després va lloar la figura del seu amic i lloctinent del NSDAP, Rudolf Hess. Curiosament va referir abans a en Hess que a altres jerarques nazis que tenien més pes dins del govern. Joseph Goebbels va ser l’encarregat d’assegurar de que el discurs es retransmetés a tot al món, i els avions alemanys varen sobrevolar el Parlament alemany per si els bombarders britànics intentaven espatllar l’acte.

Després, per celebrar encara més la victòria, Hitler va nombrar a 12 mariscals de camp: Walther von Reichenau per haver comandat el 6º Exèrcit en la Batalla de França, Walther von Brauchitsch, Albert Kesselring, Wilhelm Keitel, Günther von Kluge, Wilhelm Ritter von Leeb, Fedor von Bock, Wilhelm List, Erwin von Witzleben, Erhard Milch, Hugo Sperrle i Gerd von Rundstedt. A més, va ascendir a 16 general, incloent a 4 que posteriorment es convertirien en mariscals de camp: Georg von Küchler, Paul von Kleist, Maximilian von Weichs i Ernst Busch. A més de gaudir d’un ascens, tots aquells alts càrrecs militars se’ls va atorgar salaris lliures d’impostos.

En una reunió que es va celebrar en el quarter general de Göering, es va planejar acabar amb la independència econòmica holandesa, incorporar Alsàcia-Lorena, Luxemburg i Noruega al Reich i crear un Estat independent a la Bretanya. Però els participants a la reunió no es posaven d’acord amb el paper que hauria de tenir Bèlgica, sobretot no sabien com hauria de ser el tracte amb els flamencs i la creació d’un Estat borgonyó.

El bisbe evangèlic de Württemberg, Theophil Wurm, es va queixar en una carta dirigida al ministre Wilhelm Frick dels assassinats que es produïen en els centres d’internament, tot i que va lloar la victòria a França i es va mostrar comprensible amb el fet de que la gent pogués arribar a considerar preferible posar fi a l’existència d’un individu, en referència als malalts mentals, però protestava per l’abast dels assassinats.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va crear l’Special Operations Executive, el SOE, l’Executiu d’Operacions Especials, per coordinar totes les accions de subversió i sabotatge contra els seus enemics a l’altre costat del mar. Després, el primer ministre va encarregar a en lord Halifax rebutjar per la ràdio la proposició de pau d’en Hitler que li havia fet des del Reichstag. A la tarda es va anunciar des de la ràdio britànica el rebuig a l’oferta del dictador alemany.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va firmar la Llei d’Expansió Naval Bioceànica, tant en el Pacífic com a l’Atlàntic. La Llei preveia la construcció de 7 cuirassats, 18 portaavions, 27 creuers, 42 submarines i 115 destructors. 

Tweet