EL TERCER REICH

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va emetre la seva Directriu Número 42 amb el títol Instruccions per operacions contra la França no ocupada i la Península Ibèrica. Hitler volia ocupar el sud dels Pirineus i assegurar-se els ports de la costa nord d’Espanya sense negociar-ho ni discutir-ho amb les autoritats espanyoles i altres no alemanyes. Al migdia, el dictador es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels a la Cancelleria del Reich per dinar. El ministre acabava aquell dia de prohibir en els jueus assistir a les perruqueries. Els alemanys anaven mica en mica o en passos de gegant restringint els drets dels jueus. A la França ocupada es va prohibir a la població jueva l’accés a tots els llocs públics; el teatre, les places, els restaurants, els bars, les biblioteques… i a París s’havia ordenat en els jueus que cosissin una estrella groga al costat esquerre dels seus abrics o jaquetes. Amb un excel·lent humor, Hitler li va dir en el seu ministre i amic que amb l’avanç en el Caucas s’estava estrenyent el sistema soviètic i pensava que les últimes pèrdues soviètiques a Kerch i Khàrkiv eren irreparables ja que, segons el dictador, Iosif Stalin havia esgotat els recursos i estava convençut de que la Unió Soviètica estava travessant greus dificultats per assegurar els subministraments d’aliments i va afirmar que la seva població estava desmoralitzada. Parlant d’Occident, el dictador li va dir que Bèlgica, amb les seves dues antigues províncies germàniques de Flandes i Brabant, quedaria dividida en Reichsgaue alemanys. Al mateix volia que passés en els Països Baixos i tant li feia el què pensés el dirigent nacionalista holandès Anton Mussert. Durant al dinar, Hitler va explicar a Goebbels i en els seus altres convidats sobre l’evacuació dels jueus i va mentir quan va dir que preferia evacuar-los a l’Àfrica Central perquè sabia perfectament que els jueus estaven sent eliminats a Polònia. El dictador va dir-los que volia fer cas omís a les objeccions a les deportacions dels treballadors forçats jueus de Berlín perquè podria substituir-los per treballadors estrangers. Goebbels li va dir que veia un gran perill en el fet de que 40.000 jueus sense res a perdre estiguessin a la capital. Hitler li va afegir que l’experiència de la Primera Guerra Mundial mostrava que els alemanys únicament prendrien part en moviments subversius si els jueus els convencien per fer-ho. Després, Hitler es va reunir amb el líder indi Chandra Bose.

A França:

Tal i com s’ha comentat, els jueus de París varen ser obligats a dur l’estrella groga. Un diari col·laboracionista francès va declarar que era possible que l’estrella groga portés un sobresalt a alguns catòlics, però, va afegir, que era la renovació catòlica més estricte.

A Ucraïna:

En el poble de Radziwillow, a Volhynia, els alemanys varen reunir a 3.000 jueus per assassinar-los. Un grup de joves es va intentar fugir pels boscos, però els alemanys no varen tardar en trobar-los i matar-los.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Ucraïna va acabar la Batalla de Khàrkiv amb el resultat final de 230.000 baixes soviètiques.

Per tal de fer creure en els soviètics que es dirigirien a Moscou enlloc del sud de la Unió Soviètica, el mariscal de camp Günther von Kluge va firmar com a comandant en cap del Grup d’Exèrcits del Centre l’ordre falsa d’avançar cap a la capital soviètica.

A la Gran Bretanya:

Robert Bruce Lockhart. el director general de l’Executiva de Guerra Política, va parlar amb els caps de l’Estat Major sobre les limitacions de la Resistència.

A Madagascar:

El cuirassat HMS Ramillies va ser greument danyat després de l’atac d’un mini-submarí japonès I-20 en el port de Diego Suárez. Els japonesos també varen danyar a un petrolier de més de 7.000 tones. En acabar l’ofensiva, amb les seves bateries esgotades, el mini-submarí va ser rodejat, però abans de caure presoner els tripulants es varen disparar un tret.

En els Estats Units:

El ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viatxeslav Mólotov, va mantenir conversacions amb l’administració del president nord-americà Franklin Delano Roosevelt per negociar com fer front a la guerra.

Tweet