EL TERCER REICH

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels va convocar una conferència en el Ministeri de Propaganda. En ella, el representant del ministre, Leopold Gutterer, va declarar que a la capital encara hi havia entre 60.000 i 70.000 jueus i trobaven inadmissible que la xifra fos tan alta. Gutterer va assegurar que una proposta adequada d’evacuació comptaria amb l’aprovació de l’Adolf Hitler. La conferència va acabar amb una petició de l’Adolf Eichmann per elaborar una proposta per l’evacuació dels jueus de Berlín pel ministre Goebbels.

Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler, que aquest davant la pregunta de què havien fet per ajudar Finlàndia davant l’atac de la Unió Soviètica, li va respondre que esperés. Himmler li va assegurar que hi hauria un dia que les tropes alemanyes i finlandeses lluitarien juntes a l’est. Un cop acabat el tractament, el líder de les SS li va demanar que dinés amb ell perquè no es trobava gaire bé. Durant l’àpat, Himmler va acusar al dictador Francisco Franco de ser un ingrat i un traïdor per no haver ocupat Gibraltar com se li demanava i no haver abandonat la neutralitat. Parlant d’Espanya i la seva no participació en la guerra, Himmler li va assegurar que arribaria un dia que s’haurien d’ocupar del dictador Franco i de l’Església. Després del dinar, Himmler es va queixar d’uns dolors estomacals i li va preguntar en el doctor si podia tornar-lo a tractar. Aprofitant que li feia aquest extra, el doctor li va demanar si podia posar en llibertat a tres alemanys, dos holandesos i un sacerdot catòlic que estaven empresonats a Oranienburg. A la nit, Rudolf Brandt va trucar-lo per dir-li que aquestes sis persones ja havien pogut abandonar la presó.

A Polònia:

A Cracòvia, els alemanys varen tancar el gueto de la ciutat.

A la Unió Soviètica:

El general del GRU Filip Gólikov va deixar constància de que els informes que els arribaven sobre un enfrontament armat d’Alemanya contra la Unió Soviètica provenien de fonts anglosaxones per tal d’avançar en el deteriorament de la relació entre els dos països. Un dels informes que va arribar aquell dia provenia dels Estats Units. Els nord-americans varen tenir coneixement dels plans alemanys gràcies a que havien desxifrat les comunicacions entre Tòquio i l’ambaixador japonès a Alemanya Hiroshi Oshima. En els informes es donava una descripció detallada del pla d’atac alemany sobre tres flancs i els noms dels seus comandants i amb una data d’inici de l’operació, el 20 de maig. Iosif Stalin, com Gólikov, va considerar aquells informes una provocació.

En els Estats Units:

A Washington, Sumner Wells va informar precisament a l’ambaixador soviètics Umanskii sobre una sèrie de missatges, transmesos pel govern grec i procedents de les missions diplomàtiques sueques de Berlín, Bucarest i Helsinki, sobre de les intencions dels alemanys d’atacar a la Unió Soviètica.

A Iugoslàvia:

El príncep Pau va preguntar al seu gabinet si acceptarien l’exigència de Hitler de que Iugoslàvia s’incorporés a l’Eix i permetrien la lliure circulació de tropes alemanyes a través de Iugoslàvia cap a Grècia. Quatre ministres varen renunciar al càrrec per no tenir que acceptar l’acord.

Tweet