EL TERCER REICH

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va reconèixer que d’haver sabut del número de carros de combat amb què comptaven els soviètics, no hauria començat mai l’Operació Barba-roja.

A Alemanya:

Després de les manifestacions religioses a Münster per queixar-se de que les autoritats nazis estaven expropiant els edificis religiosos aprofitant els bombardejos, el bisbe Clemens August von Galen, des del púlpit de l’església Lamberti, a Münster, va anar més enllà en el seu quart sermó seguit crític. En primer lloc va tornar-se a referir a la detenció de religiosos i la confiscació de la propietat de l’Església. Acte seguit, per parlar dels jueus, es va referir a les llàgrimes que Crist havia vessat per Jerusalem i va insinuar que era absurd pensar que únicament havia plorat únicament sobre el poble que rebutjava la veritat de Déu, que havia renunciat a la llei de Déu i s’havia condemnat a errar fora de les terres de Palestina. Von Galen va explicar que el mateix destí amenaçava a Alemanya des de que es matava impunement a innocents considerats improductius. El bisbe es va queixar de que encara estigués en vigor l’article 221 del Codi Penal, que deia que els que mataven amb premeditació serien condemnats a mort per assassinat. El bisbe va explicar que l’hi havien assegurat que en el Ministeri de l’Interior i en les oficines del cap mèdic del Reich, el doctor Leonardo Conti, no amagaven que, en efecte, un gran número de malalts mentals havien mort a Alemanya i que molts altres trobarien el mateix destí. El bisbe va afegir que el Codi penal del Reich deia en el seu article 139 que aquells que tinguessin coneixement d’un crim i no informessin a temps a les autoritats serien castigats. Von Galen va explicar com ell el dia 28 de juliol de 1941 havia denunciat que es portaven malalts mentals de Mariental per matar-los però que no havia obtingut resposta de la seva denúncia. El bisbe, literalment, va dir:

Alguna comissió pot col·locar-nos en la llista dels improductius que, en la seva opinió, no mereixen seguir vivint. I cap policia ens protegirà, cap tribunal investigarà el nostre assassinat ni castigarà al culpable com es mereix. Qui podrà confiar en el seu metge a partir d’ara? Pot informar que el seu pacient és improductiu i rebrà instruccions per matar-lo. És impossible imaginar el nivell de depravació, de desconfiança general que s’estendrà per les famílies si aquesta paorosa doctrina es tolera, s’accepta o es segueix. 

Von Galen va recordar solemnement el cinquè manament: no mataràs, i evocava el just càstig d’aquell que infringien la llei sagrada. 

En el front oriental:

Erich Hoepner, el comandant del 4º Grup de Blindats, va ordenar que en el poble de Straschevo el terra quedés totalment arrasat perquè en els seus voltants els partisans havien atacat a alguns soldats alemanys.

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer tenia que unir-se aquell dia al 11º Exèrcit al sud-est d’Uman per rodejar i atacar a dos exèrcits soviètics.

Tweet