12 de setembre de 1939
Dimarts:
En el Reich:
En el vagó de treball del general Wilhelm Keitel en el tren de l’Adolf Hitler es va celebrar una conferència militar on hi varen assistir en Lahousen, el ministre Joachim von Ribbentrop, l’almirall Wilhelm Canaris, el propi Keitel i el general Alfred Jodl. En començar la reunió, el ministre Von Ribbentrop li va explicar a l’almirall Canaris els objectius polítics a Polònia, però el cap de l’Abwehr es va oposar a l’atac aeri previst a Varsòvia perquè creia que donaria una molt mala imatge a l’exterior. En seguit, Keitel li va respondre que aquella decisió l’havia decidit en Hitler i en Joseph Goebbels, i que ell no havia decidit res. Però Canaris, insatisfet amb la resposta, li va continuar criticant la decisió de bombardejar la capital polonesa i li va comentar que tenia coneixement de les execucions en massa que estaven planificant-se per Polònia i es va oposar a les pràctiques assassines de la Wehrmacht. Canaris li va dir que l’havien informat que els membres de la noblesa polonesa i els bisbes i sacerdots catòlics havien sigut senyalats per ser assassinats. Keitel li va insistir que aquelles decisions les havia pres el propi Hitler i que si la Wehrmacht no complia les ordres les SS, li va assegurar que la policia de Seguretat i altres organitzacions farien aquella feina. Per tancar el tema, Keitel li va aconsellar que si fos ell no es posaria en aquell tema i repetidament va dir que Hitler havia demanat una neteja política i que s’havia d’acabar amb la intel·ligència, la noblesa, l’Església i els jueus polonesos. A continuació es va parlar d’una possible col·laboració amb un grup ucraïnès i Canaris va ser elegit com l’encarregat de parlar amb aquell grup per provocar un aixecament a la regió de Galitzia amb l’objectiu d’exterminar els jueus i els polonesos. Després de la reunió, Canaris va baixar del tren i va parlar amb en Von Ribbentrop. El ministre d’Afers Exteriors li va dir que l’aixecament ucraïnès havia de provocar l’incendi de totes les finques dels polonesos i la mort de tot els jueus. Després, Canaris es va reunir amb Hitler, però no li va comentar res dels seus pensaments. Un cop acabada la reunió es va dirigir a Ilnau, a l’Alta Silèsia, per continuar queixant-se d’aquells assassinats i després va tornar a Berlín ben consternat.
El camp de presoners de Stalag II-A, en la regió de Meckenburg, al nord de Berlín, varen arribar els primers presoners polonesos. Els interns reclosos en aquest camp varen rebre un tracte sever.
A Polònia:
Uns quants soldats del general Wilhelm List estaven lluitant a prop de Lvov, mentre uns altres s’estaven movent cap al nord des dels seus caps de pont situats en el riu San. Veient imparable l’avanç alemany, els polonesos varen evacuar Gdynia.
En el front occidental:
A Alemanya, l’avanç dels soldats francesos en territori alemany va ser frenat en veure els francesos que ja era impossible una victòria polonesa a Polònia. Les avantguardes franceses varen arribar a la línia defensiva al voltant de Büblingen, Hinterwald, Uberwald i el Bosc de Wandt, a més havien ocupat la localitat de Brenschelbach.
A Escòcia:
A Kirkwall, l’espia alemany Alfred Wehring, que es feia passar per rellotger sota el nom fals d’Albert Oertel, va enviar un missatge a Berlín que deia:
Ha arribat el paquet. Espero una nova partida d’aquí un mes. Espero confirmació.
Aquelles paraules varen ser llegides per la Kriegsmarine i volia dir que la fortalesa de Scapa Flow podia ser atacada, ja que havia trobat una solució per penetrar la inexpugnable fortalesa. L’atac es produiria la nit del 13 d’octubre.
A l’Atlàntic:
A l’Atlàntic sud, tal i com estava establert, el Graff Spee va arribar a Pernambuc, Brasil, però no va rebre més instruccions durant les següents dues setmanes.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1939/09/12/12-de-setembre-de-1939/trackback/