25 de desembre de 1942

En el nord de l’Àfrica:

A primeres hores de la matinada, els diaris varen rebre ordres de retirar els articles que explicaven que en François Darlan havia mort el dia anterior. Finalment, a les tres de matinada van rebre l’autorització per explicar la mort d’en Darlan en la seva pròxima edició. Al matí, els diaris van explicar-ho i varen dir que havia sigut assassinat per un agent de l’Eix. De seguida que es va anar coneixent la notícia una la multitud es va concentrar al voltant del Palau d’Estiu, a Argel, on va començar una desfilada davant de les restes de l’almirall. Mentre la gent plorava la marxa del seu almirall, els Aliats varen començar a parlar sobre qui havia de succeir a en Darlan com a Alt Comissari. Per altra banda, tant en Henri Giraud com en Franklin Delano Roosevelt varen exigir mà dura contra l’assassí d’en Darlan perquè varen témer que es fessin més atacs terroristes.

Al matí, un capità instructor va interrogar a en Bonnier, l’assassí d’en Darlan, que va repetir que havia actuat sol i que s’havia mogut per raons morals. En Bonnier creia fermament que se’n sortiria perquè esperava que els seus companys efectuessin un cop d’Estat i pensava que l’alliberarien i seria considerat un heroi. Però, a la tarda, el Ministeri Públic va sol·licitar la pena de mort que va ser confirmada pel tribunal de la cort marcial d’Argel.

En el front oriental:

A Stalingrad, durant les primeres hores del dia un fort vent va afectar en tot el Kessel i la visibilitat es va reduir a menys de 10 metres. A les cinc de la matinada, els homes del 6º Exèrcit dormien, la majoria havien anat a dormir beguts en la celebració de la Nit de Nadal, quan els coets Katiushka varen començar a ressonar. El terra s’aixecava i tremolava en cada canonada. En el sector conservat per la 16º Divisió Panzer de l’Erich von Manstein es varen quedar sorpresos en veure que els soviètics atacaven. Els carros i els soldats soviètics estaven ja molt a prop d’ells. L’artilleria de 88 mil·límetres de seguida es va trobar sense municions i varen destruir les seves peces amb els últims obusos abans de retirar-se a una segona línia de resistència.

Al migdia, els oficials del servei secret del 6º Exèrcit varen declarar erròniament que els soviètics havien patit moltes baixes, però varen reconèixer, encertadament, que ells havien patit similars pèrdues. En total varen morir 1.280 soldats alemanys durant aquell dia de Nadal. La batalla va continuar fins la tarda mentre, en els flancs, els soviètics  tancaven el cercle del Kessel.

A Gumrak, el quarter general del 6º Exèrcit, l‘Arthur Schmidt va parlar per teletip amb el general Schulz a Novocherkassk. En Schulz el va informar de més notícies decebedores, tot i que no li va voler admetre que s’havia abandonat el cap de pont sobre el riu Mishkova, i Schmidt li va explicar que ells estaven resistint en uns condicions molt precàries. Quan el general Schmidt va tallar la comunicació va veure clarament que l’Alt Comandament alemany havia perdut el control en sector sud del front oriental. Feia 48 hores que no rebien aliments i els queviures i el combustible s’estaven acabant. El soldats del 6º Exèrcit estaven tant desesperats que es passaven el dia manipulant les ràdios per captar emissores d’on curta d’Alemanya. Per celebrar el Nadal, la intendència del 6º Exèrcit va servir en els soldats l’última ració que contenia carn. Es va aconseguir la carn gràcies al sacrifici dels últims animals de càrrega supervivents dels 12.000 que havien servit com aliment a les tropes durant l’últim més. Durant la nit, la majoria d’aquests soldats varen poder escoltar el popular cantant Lale Anderson. De cop varen poder escoltar les Emissores Anell d’en Joseph Goebbels i varen sentir com el ministre alemany recitava els noms de les ciutats conquerides.

Published in: diari on 25 desembre 1942 at13:56 Comments (0)


The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1942/12/25/25-de-desembre-de-1942/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Feu un comentari