Home // diari // 19 de juny de 1944

19 de juny de 1944

Dilluns:

En el Reich:

En una reunió, l’Adolf Hitler va considerar decisiu que per guanyar la guerra es tenien que destruir les centrals d’energia dels Urals i una central que estava ubicada al Volga, a la Unió Soviètica. Però, tot i això, en Hitler no creia que tinguessin prou avions de combat per realitzar aquelles operacions.

En el front occidental:

En el Canal de la Mànega va descarregar la pitjor tempesta en quaranta anys que va provocar que un dels molls artificials de Mulberry quedés destrossat i el segon danyat, cosa que va amenaçar seriosament el subministrament de material Aliat. A mig matí, les operacions de descàrrega es varen suspendre. El migdia l’embarcació britànica Despatch va registrar vents de força 8 (65 quilòmetres per hora) i les onades feien dos metres d’alçada.

A Finlàndia:

Els soviètics varen traspassar la línia Mannerheim, a Carèlia.

En el mar de Filipines:

A prop de Saipan es va produir l’enfrontament més gran entre portaavions. Els japonesos, amb 6 portaavions i 342 avions, varen lluitar contra els nord-americans que disposaven de 15 portaavions i 956 avions. A tres quarts de cinc del matí, els avions japonesos varen descobrir la flota nord-americana. A dos quarts de nou del matí, els primers avions d’atac japonesos Àguiles Marines pilotats per nois joves varen ser llançats des de les cobertes dels portaavions per anar a destruir la flota nord-americana. A les nou del matí, un submarí nord-americà que protegia la Task Force, el Albacore, va descobrir i atacar el portaavions japonès Taiho, que va quedar greument tocat però va poder continuar llançant els seus projectils. A les deu del matí, els radars nord-americans varen detectar els avions japonesos que es dirigien cap a ells. En seguit es va donar l’alarma i les esquadrilles nord-americanes varen ser llançades per interceptar els aparells enemics. Sorpresos, els avions japonesos varen ser destruïts en gran part. Els aviadors dels portaavions japonesos varen fer 328 sortides i varen perdre a 243 avions, al mateix temps que la 1º Flota Aèria japonesa en va perdre 50. Per la seva part, els nord-americans només varen perdre 20 Hellcats en més de 400 sortides.

A les dotze del migdia, només uns quants avions japonesos es varen retirar del combat buscant les cobertes de les seves embarcacions. A les 12:20, els submergible nord-americà Cavalla va descobrir i atacar el portaavions japonès Sookaku, que es va enfonsar poc després. A dos quarts d’una, el portaavions japonès Taiho, avariat pels torpedes del Albacore, es va enfonsar en explotar violentament els seus dipòsits de petroli. A les quatre de la tarda, els japonesos ja no varen atacar més a la flota nord-americana. La batalla va ser un desastre pels interessos japonesos ja que tres portaavions van ser destruïts i els altres tres varen quedar casi inservibles. A més, tots els seus avions varen ser abatuts. En Raymond Spruance, pensant en la batalla del dia següent, va canviar de rumb i es va dirigir a l’oest aquella nit, però era massa tard per enfrontar-se a l’almirall Osawa, que també havia posat proa a l’oest per tornar a la seva base.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: