Home // diari // 14 de juny de 1944

14 de juny de 1944

Dimecres:

En el Reich:

En el Feldkommando, Heinrich Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten i es va queixar davant del doctor de que si haguessin deportat als jueus a Madagascar com ell havia previst s’haguessin estalviat molts problemes i patiments. Va assegurar que el pla hagués costat tres mil milions de marcs i que tenia intenció de que els jueus poguessin dur les seves fortunes fins allí. Llavors, el ministre li va dir que estava disposat a millorar les condicions dels presoners dels camps de concentració i, si es feia en secret, d’alliberar-los i dur-los en un estat neutral com Suècia. Himmler li va dir que si es duia a terme aquell pla s’havia de fer a esquenes del ministre Joseph Goebbels i el secretari Martin Bormann, perquè aquests eren els que estaven més convençuts en exterminar als jueus, va exclamar-li.

En el front occidental:

Les tropes aliades lluitaven aferrissadament a les platges de Normandia contra els alemanys.


El general alemany Fritz von Brodowski va ser informat de que a la població francesa d’Oradour-sur-Glane havien assassinat a unes 600 persones, amb tota la població masculina afusellada i s’afirmava que posteriorment havien cremat l’església amb els nens i les dones tancats dins.


A les 05:40 del matí, Charles de Gaulle i quinze companys més varen abandonar l’Hotel Connaught de Londres en sis automòbils juntament amb una furgoneta que transportava 25 milions de francs francesos. Escortada per dos policies motoritzats, la comitiva es va dirigir a Kings Stairs, a Portsmouth. Poc abans de les nou del matí, la comitiva va pujar a bord del destructor francès La Combattante, engalonat amb una bandera tricolor bordada amb les inicials De Gaulle per dirigir-se a França. Per primer cop després d’haver-hi marxat el juny de 1940, De Gaulle va tornar a França per visitar la ciutat de Bayeux. Poc abans de les dues del migdia, el destructor va desembarcar a Courseulles, a la platja de Juno. Després de rebutjar anar a sopar aquella nit amb el general britànic Bernard Law Montgomery, De Gaulle se’n va anar directament amb un jeep a la subprefectura de Creullet, on el va rebre el subprefecte Rochat per mantenir una breu entrevista amb el general britànic. En una tensa trobada, on De Gaulle no va parar ni un segon de fumar cigarretes, Montgomery li va confessar assenyalant-li unes fotografies que tenia penjades de l’Erwin Rommel que aquest se l’hi havia escapat a l’Àfrica, però que esperava ficar-li mà un altre cop. A continuació, la comitiva es va dirigir a Bayeux, on es va anunciar pels altaveus que el general francès pronunciaria un discurs a les quatre de la tarda a la Place de Chateau. De Gaulle va baixar per la rue Saint-Jean mentre la gent li cridava eufòrica:

Vive De Gaulle! À bas les boches, à bas les collaborateurs!

A les quatre de la tarda, davant d’una multitud de gent, el líder francès els va fer un discurs per donar-los esperança i fe en les forces aliades i va proclamar la resurrecció de la República Francesa. Després de cantar La Marsellesa, De Gaulle volia visitar els pobles d’Isigny i Grandcamp, però Montgomery es va enfadar molt quan va saber que 14 habitacions d’un hotel de Bayeuz havien sigut reservades per la comitiva francesa, i va ordenar que tornessin d’immediat a la Gran Bretanya. A dos quarts de nou del vespre, el general francès va tornar a embarcar a La Combattante. Indignat, Montgomery va escriure-li una carta al primer ministre Winston Churchill per dir-li que les relacions amb De Gaulle no eren bones.

En el front oriental:

A Finlàndia, l’exèrcit soviètic va travessar la línia defensiva finlandesa de Kuutersekä.

A la Unió Soviètica:

El NKVD a Washington va informar a Moscou de que el cap del OSS a Berna Allen Dulles havia comunicat en el Departament d’Estat que ell s’havia reunit a Berna amb el general Walther von Brauchitsch i que aquest li havia ofert la pau en nom de la Wehrmacht a condició de que cap soldat soviètic entrés en territori alemany. El NKVD informava també que el secretari d’Estat Cordell Hull havia respost a en Dulles que els nord-americans no durien a terme negociacions amb els alemanys sense la resta dels seus aliats.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: