Home // diari // 23 de gener de 1943

23 de gener de 1943

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler feia dies que viva en un ambient malenconiós. L’Albert Speer i en Joseph Goebbels es varen quedar durant unes hores amb ell reflexionant davant de la xemeneia de la sala discutint com havien de solucionar els fronts que tenia obert el Reich. El desastre de la Batalla de Stalingrad era ja una realitat com també al nord de l’Àfrica. L’últim aeroport que ocupaven de la ciutat de Stalingrad, l’aeròdrom de Gumrak, que era un desert nevat ple d’avions i vehicles, va caure en mans soviètiques, i la ciutat de Trípoli, a Líbia, va caure en mans britàniques. Les notícies eren frustrants pels interessos alemanys i italians. En Hitler els va explicar que 200.000 soldats alemanys estaven rodejats a Stalingrad i que no podien fer res per alliberar-los dels soviètics i, a sobre, la Luftwaffe prenia mesures insuficients per contrarestar els atacs soviètics. A Stalingrad molts dels soldats del 6º Exèrcit morien de gana i no tenien municions per defensar-se. La guerra havia canviat de rumb i ara eren els Aliats qui portaven la iniciativa. En Goebbels va quedar tant impactat per la situació que va decidir canviar la seva estratègia dins del seu Ministeri de Propaganda per preparar la població pel pitjor i volia explicar la realitat del que passava en el front oriental. Per en Goebbels era el moment de la victòria o de caure en mans dels bolxevics i, per tant, no es podien permetre un altre desastre com el de Stalingrad, sinó, considerava que seria la fi d’Alemanya. En Hitler havia ordenat a en Friedrich Paulus que la rendició quedava prohibida i que el 6º Exèrcit mantindria les seves posicions fins l’últim home. Per intentar motivar a la població, a Alemanya, el cap de premsa del Reich, l’Otto Dietrich, va donar instruccions a la premsa alemanya perquè expliquessin el gran i commovedor sacrifici que feien les tropes alemanyes envoltades a Stalingrad per la nació alemanya.

A Munic, el ministre d’en Francisco Franco, en José Luis de Arrese, va marxar de la capital bavaresa i va donar per finalitzat el seu viatge a Alemanya que havia d’apropar les relacions dels dos països. En José Luis de Arrese va ser l’últim diplomàtic important espanyol que es va reunir amb representants del règim nazi a Alemanya.

A Auschwitz va arribar el transport dels 230.

En el front oriental:

A Stalingrad, el 6º Exèrcit es va començar a descompondre. Es va dividir en dos quan es varen trobar les tropes soviètiques que havien penetrat des del sud i des de l’oest.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, el 8º Exèrcit britànic d’en Bernard Law Montgomery va conquerir la ciutat de Trípoli, cosa que va provocar que Itàlia perdés l’últim territori del seu imperi africà, i els soldats britànics es varen reagrupar.

A la conferència de Casablanca, en l’última reunió oficial amb els caps d’Estat Major del Consell mixt, aquests varen presentar el seu informe definitiu sobre la direcció de guerra del 1943 amb les seves futures operacions com la invasió de Sicília, els bombardejos sobre Alemanya, la intensificació en la batalla a l’Atlàntic i al Pacífic. En donar la seva aprovació, en Franklin Delano Roosevelt i en Winston Churchill varen enviar una carta als seus respectius caps de l’Estat Major dient-los que havien aprovat l’informe del Consell mixt i que insistien en seguir-los punt per punt.

En el Pacífic:

A Guadalcanal, els nord-americans del general Alexander Patch es varen apoderar del mont Austen i varen obrir pas per la costa.

A Nova Guinea, els nord-americans i els australians varen donar per acabada la campanya aniquilant les restes de les forces japoneses a Sananda Point.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: