1 d’octubre de 1942

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la tarda, Adolf Hitler va dirigir una reunió de tres hores entre gauleiters i Reichsleiters. El dictador els va parlar de la imminent conquesta de Stalingrad i va arribar a la conclusió de que la guerra estava completament perduda pel bàndol Aliat, independentment del temps que aquests estiguessin en condicions de continuar-la. Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb Erwin Rommel, que s’havia retirat d’Egipte, per donar-li el seu bastó de mariscal de camp. Rommel, molt preocupat per la situació en el nord de l’Àfrica, el va informar dels seriosos problemes d’escassetat d’armes i equipament i el va informar de la superioritat aèria britànica i de les deficiències dels oficials italians. Rommel li va explicar que renunciava a conquerir El Caire.

A Bielorússia:

En el poble de Bielosirka, els alemanys varen fer una batuda en busca d’obrers i varen publicar una ordre que deia que necessitaven 25 obrers. Al final del dia no se’n va presentar cap, tots varen fugir. Emprenyats per la falta de resultats, va arribar la gendarmeria alemanya i varen cremar les cases de tots els fugitius i varen prohibir a la població apagar el foc. Enrabiats, els gendarmes varen cremar més cases, i les dones i els vells es varen deixar caure de genolls per demanar-los que paressin amb aquella crueltat, però els gendarmes els varen respondre pagant-los amb les seves porres i els varen amenaçar de cremar tot el poble sencer. Una noia russa que va ser testimoni d’aquells abusos va escriure-li una carta a Alfred Rosenberg per explicar-li tot el què havia vist. El ministre va quedar tan consternat que el 21 de desembre de 1942 li va escriure una carta a Fritz Sauckel per demanar-li que rebaixessin el to de les seves accions.

A França:

Els primers obrers francesos varen ser obligats a sortir en direcció a Alemanya per treballar com a treballadors forçats en les indústries alemanyes. Des d’aquell dia fins a finals de juliol, un total de 640.000 obrers francesos varen anar a Alemanya.

En el front oriental:

A Stalingrad:

La situació en el quarter general de Vasili Chuikov era molt inestable: els gasos i el fum feia que no es pogués respirar, les bombes i els projectils explotaven al voltant del quarter, i molts operadors de ràdio van morir amb el micròfon a la mà intentant transmetre un missatge que no s’escoltava pel soroll dels artefactes.

En el sector sud:

Els soviètics varen acabar amb l’avanç alemany en el Caucas. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill li va dir a Anthony Eden que si l’Operació Torch fracassava estaria acabat i se’n hauria d’anar i per tant deixaria el càrrec de primer ministre a un d’ells.

A Madagascar:

L’ofensiva de la Commonwealth va començar a pressionar als francesos.

En el Pacífic:

Un torpede va tocar a una embarcació japonesa, el Lisbon Maru, que es va enfonsar. A bord hi viatjaven 1.816 presoners de guerra britànics que anaven de Hong Kong a Japó. Quan els presoners varen intentar abandonar l’embarcació quan s’enfonsava, els japonesos varen tancar les escotilles. Tot i això, centenars d’ells varen intentar escapar, però llavors els japonesos els varen disparar. Més de 840 varen morir ofegats o a mans dels japonesos. La resta varen ser evacuats més tard per petites patrulles o per xinesos que els varen dur a Japó com a presoners de guerra. 

Published in: diari on 1 octubre 1942 at5:06 Comments (0)


The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1942/10/01/1-doctubre-de-1942/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Feu un comentari