Home // diari // 10 de desembre de 1941

10 de desembre de 1941

Dimecres;

En el Reich:

Adolf Hitler confiava que el president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, declarés la guerra a Japó perquè pensava que si els japonesos entraven en el conflicte l’ajudarien a atacar a la Unió Soviètica i els anglosaxons haurien de lluitar en una guerra en dos fronts.

En el mar de Xina:

En aigües de Malàisia, Thomas Phillips, el comandant de la Força Z, va rebre informes falsos de nous desembarcament a Kuantan, molt al sud dels primers atacs japonesos, i després de llegir-los va decidir canviar de rumb, cap al sud, per atacar les embarcacions japoneses a Kuantan. Però l’almirall no va informar d’aquest moviment que volia fer a Singapur, ja que no va donar cap missatge radiofònic. Durant la nit, la Força Z va navegar sola, però a les tres de la matinada un altre submarí japonès els va descobrir i va llançar els seus torpedes, tot i que no els va tocar. A partir de la informació del submarí, el reconeixement aeri japonès va intentar trobar-los un cop més, però va fracassar degut el canvi de rumb posterior de l’almirall Phillips cap a Kuantan. A un quart d’onze, el Prince of Wales, de 35.000 tones, i el Repulse, de 26.500 tones, i les embarcacions escortes varen ser de nou localitzats pels japonesos mentre navegaven cap al sud de la costa malaia, a uns 120 quilòmetres al sud-est de Kuantan, en busca dels combois de desembarcament japonesos.

Pocs minuts després, els radars de les naus britàniques varen detectar la força aèria japonesa que s’acostava i varen fer sonar les alarmes. Però era massa tard i, a les onze del matí, van ser atacats per 88 avions japonesos, 34 bombarders amb base a terra i 51 torpeders procedents del sud d’Indoxina, amb base a Tailàndia, mentre els cuirassats realitzaven cercles. La majoria dels bombarders japonesos es varen concentrar en el cuirassat que navegava a popa del Repulse. Després d’atacar-lo durament el varen tocar fins a forçar-lo perquè reduís la velocitat. Quinze minuts després va arribar una altra onada d’avions, aquest cop torpeders. El cuirassat va tornar a ser tocat de nou i la seva velocitat es va reduir encara més, fins que va començar a enfonsar-se. També el Repulse va rebre l’impacte dels torpedes, que varen danyar el seu timó i el varen forçar a navegar en cercle. Per la seva part, el Prince of Wales zigzaguejava per evitar més danys mentre els japonesos seguien atacant-lo. A les 12:35, el Repulse va rebre un altre impacte i finalment es va enfonsar. El capità Tennant va ordenar en els seus homes que abandonessin el Repulse, però ell es va negar a deixar l’embarcació fins que els seus oficials el varen tenir que arrossegar. Amb el Repulse fora de combat, els japonesos varen començar un atac final amb els seus bombarders contra el Prince of Wales, que va ser tocat per cinc torpedes i, a les 12:44, va ser atacar per bombarders convencionals. Només una bomba va fer impacte, però va ser suficient. Va travessar la coberta de l’embarcació i va causar una matança a la infermeria. Veient que també serien enfonsats, Phillips va donar l’ordre d’abandonar el vaixell. El destructor Express es va apropar de seguida que va veure les intencions del comandant per recollir a la tripulació. El capità Leach i l’almirall Phillipis es varen enfonsar amb l’embarcació a les 13:20. Mitja hores després varen arribar des de Singapur la resta de caces Buffalo, però els japonesos ja s’havien retirat després de senyalar que podien recollir els supervivents. El Repulse va perdre 513 homes i el Prince of Wales 327. Només 4 avions japonesos varen ser destruïts.


Mentre atacaven a la Força Z, els japonesos varen atacar les zones nord-americanes de les illes de Wake i Guam, i varen desembarcar a Luzon, al nord-oest de Filipines, que estava mal defensada, i la badia de Manila, que ja era indefensable. A Guam, els nord-americans es varen rendir perquè no estaven preparats per resistir. A Tailàndia, les forces japoneses varen ocupar Bangkok.

En el front oriental:

En el sector central:

En la Batalla de Moscou, els soviètics, amb els carros de combat i la cavalleria del 20º Exèrcit, que feien tots els possibles per allunyar els alemanys de la capital soviètica aprofitant unes condicions climatològiques favorables per ells i molt contràries pels alemanys, varen sobrepassar la carretera que anava de Moscou a Leningrad, més enllà de Klin, la principal ruta d’escapament del 3º Grup Blindat, al nord-oest de Solnechogrosk, a 65 quilòmetres al nord-oest de Moscou.

Al mateix temps, al sud de Moscou, el 1º Cos de Cavalleria de la Guàrdia del general Pavel Belov va aconseguir obrir camí fins a Stalinogorsk, tallant la via de retirada de diversos elements del 2º Exèrcit Panzer del coronel general Heinz Guderian.

En el sector sud:

El Front Sud-oest va aconseguir obrir un forat de 25 quilòmetres d’amplada en les línies de front del 2º Exèrcit sobrepassar les 45º i 134º divisions d’infanteria. 

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, les forces britàniques varen reconquerir Tobruk.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: