EL TERCER REICH

Dissabte:

En el front oriental:

En el sector nord:

A prop de Leningrad, els alemanys i els soviètics varen tenir que lluitar sobre una capa de neu de fins dos metres i una temperatura de 38 graus sota zero.

En el sector central:

En la Batalla per Moscou, les temperatures eren molt baixes, inferiors els 30 graus sota zero, i l’exèrcit alemany no estava preparat per suportar-les; molts soldats només tenien l’uniforme que portaven a l’estiu i es van haver de desfer de molts instruments de guerra per congelació. Després de veure que no podien continuar així, Adolf Hitler va donar l’ordre de posar fi a l’ofensiva de la Wehrmacht a Moscou i d’aquesta manera els soldats alemanys es varen aturar a les portes de la capital soviètica. L’Exèrcit estava esgotat i no tenia les suficients forces ni recursos per entrar a la capital, tot i que estaven a menys de 32 quilòmetres i, fins hi tot, algunes unitats de reconeixement havien entrat als ravals de la ciutat. Però els alemanys estaven defensant un immens territori que començava a les afores de Rostov, des del mar d’Azov, al sud, i anava cap a Tula, Moscou, Kalinin i arribava fins a Leningrad.

Després d’aturar-se els alemanys varen haver de fugir davant l’amenaça dels tancs i els batallons russos, i mentre fugien deu exèrcits soviètics es varen llançar contra les forces alemanyes. El general soviètic Gregory Zhukov, amb 100 batallons i 40 divisions siberianes, i amb la incorporació del 30º Exèrcit i el nou 1º Exèrcit d’Assalt va començar la contra-ofensiva soviètica al llarg de més de 300 quilòmetres de la línia del front, en el flanc nord de la franja Kalinin-Klin, que va fer retrocedir als alemanys, que llançaven desesperats bona part de l’equipatge que portaven. Molts soldats alemanys varen morir mentre fugien. Heinz Guderian va reconèixer que l’atac a Moscou havia fracassat i que havien patit una derrota.

Tot i l’atac soviètic i el fet d’arribar a 38 graus sota zero, el 9º Exèrcit alemany va contraatacar a Kalinin amb el suport del 3º Grup Panzer i va obligar al 31º Exèrcit soviètic a tornar-se a replegar a l’altra banda del riu Volga. En l’atac, la 250º Divisió soviètica va ser totalment derrotada i va tenir que retirar-se del combat.

Els soldats alemanys, en general, començaven a està molt desil·lusionats; s’havien perdut moltes vides des de l’ocupació alemanya en territori soviètic i anaven veient com les ordres que venien de Berlín o del quarter general de Rastenburg eren cada cop més brutals. A molts presoners soviètics se’ls deixava morir de gana i molts soldats, obeint les ordres, tenien un tracte cruel i inhumà envers a la població russa. El 40 % del territori de la Unió Soviètica estava sota domini del Reich en aquells moments i ciutats com Leningrad, que es defensava dels alemanys, la població s’estava morint de gana per la falta de subministrament.

En el Reich.

En l’informe Minden, que explicava els rumors que corrien per Alemanya i analitzava la moral de la població, destacava la gran preocupació d’una gran part de la població sobre l’evacuació dels jueus. Es senyalaven dos punts de vista: la possibilitat de represàlies a l’estranger, sobretot d’Estats Units, amb referència a com el pogromo de la Kristallnacht, la Nit dels Vidres Trencats, havia danyat la imatge alemanya i, en segon lloc, un punt de vista més humanitari, que deia que estaven sent massa durs amb els jueus i que molts sabien que molts d’ells no sobreviurien en els seus viatges a l’Est en ple hivern. Només el tercer i últim paràgraf de l’informe afegia l’annex que parlava de la Qüestió Jueva, i deia que l’acció era totalment aprovada perquè quedava destacada dins del sentiment d’identitat alemany.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va declarar la guerra a Finlàndia, Hongria i Romania. Els britànics varen declarar la guerra als finlandesos per la seva política agressiva respecte a la Carèlia oriental soviètica.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va fer una crida a l’emperador Hirohito per la conservació de la pau entre els dos països. Però els japonesos no varen escoltar la crida del President i, en aigües de Hawai, totes les embarcacions japoneses que es dirigien a Pearl Harbor per atacar-la l’endemà varen omplir els dipòsits de combustible. Poc després del migdia es va llegir a les tripulacions el missatge de l’emperador seguit d’una ordre de l’almirall Isoroku Yamamoto que deia que el destí de l’Imperi depenia d’una sola batalla. Llavors, les embarcacions varen agafar un rumb de 180 graus, en línia recte cap al sud, i es varen dirigir cap al punt fixat pel llançament dels avions. L’esquadrilla ja estava a 800 quilòmetres del seu objectiu en aquells moments. Poc abans de mitjanit, Tòquio va retransmetre una informació pels almiralls Genda i Fuchida que deia que a Hawai encara no havien col·locat els globus de protecció per tallar el pas dels bombarders nord-americans.

A Califòrnia, de 30 bombarders B-17 només 12 es varen enlairar rumb a Pearl Harbor, on hi arribarien l’endemà durant l’atac japonès. Els nord-americans haguessin pogut preveure l’atac japonès i, a la vegada, defensar-se o anul·lar-lo però varen cometre greus errors. Tot i saber que havien d’estar en alerta per un possible atac, els militars encarregats de fer les verificacions no varen canviar els seus plans i varen sortir a la nit a gaudir amb la resta dels seus companys pels carrers de més mala fama de la ciutat. Però els errors no només es varen cometre a Hawai. En el Departament Criptogràfic de l’Armada a Washington, una treballadora del FBI va traduir un missatge interceptat entre Tòquio i el cònsol japonès a Honolulu que revelava la imminència de l’atac. Els japonesos preguntaven a un suposat agent sobre la disposició de les embarcacions i els avions en la base i el temps meteorològic. Des de Honolulu s’emetia una resposta sense sentit en la que es parlava de flors. Alarmada, a les tres de la tarda va presentar la traducció del missatge al cap del Departament poc abans de que aquest acabés la seva jornada laboral, però aquest va deixar l’assumpte perquè creia que no hi havia elements suficients per investigar i va preferir marxar i gaudir del cap de setmana.

Vannevar Bush, president del departament d’investigació científica i innovació, va explicar en els seus col·legues que Roosevelt havia acceptat augmentar el crèdit i el personal per crear una secció d’urani en el comitè nacional d’investigació científica a Washington per la investigació atòmica.

A l’oceà Índic:

Un avió Hudson d’exploració marítima, amb base a Malàisia, va descobrir la principal força amfíbia japonesa navegant cap a l’oest, en direcció a Malàisia. Llavors, el comandant de la Força Z, Tom Phillips, va tornar immediatament a Singapur amb avió i el cuirassat Repulse va rebre l’ordre de tornar quan estava navegant cap a Austràlia.

Tweet