EL TERCER REICH

Divendres:

La rendició de França:

Una delegació francesa va dirigir-se a la localitat francesa de Compiègne, el gran massís de Picardia pròxima a la frontera belga, per informar-se de les condicions de la victòria alemanya que volia posar l’Adolf Hitler. Per la seva part, el dictador alemany va arribar en cotxe a la zona a les tres de la tarda acompanyat entre altres per Hermann Göering, amb el seu bastó de mariscal de camp, Wilhelm Keitel, Erich Raeder, Walther von Brauchitsch, Joachim von Ribbentrop i Rudolf Hess. Junts varen contemplar el bloc de granit amb les paraules:

Aquí va morir l’onze de novembre de 1918 l’orgull criminal de l’Imperi Alemany; derrotat pels pobles lliures que volia esclavitzar.

Les càmeres de cinema registraven tots els moments de l’escena mentre Hitler s’ho mirava amb menyspreu. Adolf Hitler va llegir juntament amb Hermann Göering la inscripció d’un monument commemoratiu de 1918 on deia que el criminal imperi alemany havia sigut vençut. A les 15:23 tota la delegació alemanya va pujar al vagó, però Hitler es va quedar uns instants al sol parlant amb el seu acompanyant. A continuació Hitler va pujar en el vagó del mariscal Folch per esperar en silenci als francesos. A dos quarts de quatre varen arribar amb automòbil el general Charles Huntzinger, el general d’aviació Bergeret, el vicealmirall Le Luc i l’ambaixador de França a Polònia Léon Noël. Quan la delegació francesa va arribar, el dictador els va rebre per informar-los de tot el què passaria a continuació i els següents deu minuts Hitler va estar escoltant sense dir res. En l’arribada, la guàrdia alemanya no els va presentar armes.  Les condicions de l’armistici les va llegir Wilhelm Keitel a dos quarts de quatre, i es demanava el retorn d’Alsàcia i Lorena a Alemanya, però s’afirmava que es respectaria parcialment el territori de la República. Tot el nord i la costa atlàntica s’establirien com a zona d’ocupació, sota control alemany. La resta, 40 departaments del centre i sud de França, les colònies i la flota, quedarien sota l’obediència del govern francès, que col·laboraria amb l’alemany i que fixaria la seva residència a Vichy. També se’ls permetia l’existència d’un exèrcit de 100.000 homes a la metròpoli i 125.000 a les colònies. Per últim, s’obligava als francesos a entregar a tots els refugiats polítics alemanys que es trobaven en territori francès i la totalitat de 1.538.000 presoners de guerra francesos quedarien sota control alemany. Després de que llegissin les condicions, a les 15:42, Hitler va tornar al seu quarter general.

Hitler i els seus col·laboradors es varen dirigir al monument dedicat a Alsàcia i Lorena, on els esperaven els seus cotxes, i en passar davant la guàrdia d’honor, la banda va entonar els himnes Deutschland über alles i Horst Wessel. Llavors, Hitler va ordenar la destrucció del monument i just abans de marxar, Alfred Jodl li va dir tot content que els britànics havien perdut la guerra, però que aquests encara no ho sabien.

En la Batalla per França:

Itàlia va atacar França, però els francesos varen aturar l’ofensiva italiana a Menton. En el centre de França, les tropes blindades del cos de Paul Ewald von Kleist varen ocupar la ciutat de Clermont-Ferrant. A l’oest, en diferents unitats, les tropes blindades de Hermann Hoth varen ocupar les ciutats de Morlaix i Lorient.

Veient que la derrota era imminent, en el camp de les Milles es va suïcidar l’escriptor Walter Hasenclever, que era considerat pels nazis com un dels exiliats més perillosos.

Al mateix temps, diversos membres de l’anterior govern francès, entre ells Georges Mandel, es varen dirigir per mar a Casablanca.

A la Gran Bretanya:

En el 10 de Downing Street, es va celebrar una conferència secreta entre Winston Churchill i els millors especialistes britànics. Uns agents britànics d’informació que treballaven a Europa varen fer arribar a Londres uns informes que deien que els alemanys havien aconseguit posar a punt un procediment de radionavegació molt més eficaç que el dels radio-fars que havien utilitzat en les primeres setmanes de la guerra, però que les antenes espies dels britànics havien aconseguit inutilitzar. Els agents secrets van donar inclús el nom clau del nou sistema: Knickebeub. Les estacions principals estaven situades en dos punts de la costa francesa, a prop de Dieppe i de Cherbourg. Les fotografies fetes en els reconeixements aeris demostraven l’existència de les altes torres de radionavegació. Després d’examinar la situació varen començar a debatre com funcionava el nou dispositiu, i els experts britànics varen quedar horroritzats en veure l’eficàcia del mètode alemany. Churchill va confiar en els experts dels laboratoris per crear nous sistemes de defensa i atac.

Aquell dia va arribar a Londres l’André Dewavrin, àlies el coronel Passy, que va fundar allí un dels organismes més eficaços de la França Lliure, el Bureau Central de Reinseignenments et d’Action, el BCRA, destinat a animar i coordinar els diversos moviments de la Resistència.

A Southampton va arribar-hi procedents de França el president i els ministres del govern polonès a l’exili, que s’havien establert a París. Per donar-los suport, el rei Jordi VI es va dirigir a l’estació de Paddington, a Londres, per donar-los la benvinguda.

Tweet