EL TERCER REICH

Dimecres:

En el Reich:

A Berlín, Joseph Goebbels va preguntar a l’Alt Comandament militar si preferien que la població civil de París estigués evacuada o pel contrari volien trobar-se els civils a la ciutat quan hi entressin. Goebbels volia saber-ho perquè depenen dels desitjos dels militars planejaria les futures emissions radiofòniques que anirien destinades als francesos. Segons sembla, pels militars aquest tema no era massa important, i el ministre va ordenar criticar per la ràdio a totes les persones que volguessin resistir a la conquesta de la ciutat per part dels alemanys. Els francesos varen decidir declarar Paris ciutat oberta perquè no es produïssin atacs a la ciutat.

En la Batalla per França:

A França: 

Els soldats alemanys varen creuar el Marne, consolidant el seu cap de pont al sud del Sena, varen ocupar Reims i varen avançar cap a París. A més, uns 10.000 soldats britànics i francesos, a les ordres del general Ihler, varen ser capturats per les tropes d’Erwin Rommel a Saint Valéry, juntament amb 1.000 soldats més en el riu Somme i el Saar. L’artilleria alemanya, disparant directament cap a les platges, va impedir l’evacuació per mar. Per altra banda, els blindats de Heinz Guderian varen arribar a Chálons-sur-Marne.

Aquell dia va arribar a França el general Alan Brooke per agafar el comandament de les tropes britàniques i es va reunir per ordres del seu govern amb els generals Maxime Weygand i Alphonse Joseph Georges per preparar amb ells la defensa de la península bretona. Al mateix temps, un centenar de bombarders britànics, procedents de bases britàniques, atacaven les línies alemanyes de comunicació. 

A Briar, en el quarter general de Maxime Weygand, es va celebrar una reunió del Consell suprem. Philippe Pétain va convidar en aquesta reunió, on hi havia Winston Churchill que havia arribat amb avió des de la Gran Bretanya el dia anterior, a François Darlan. Pétain li va explicar a l’almirall que estava molt trist per la incapacitat del govern francès, i li va dir que necessitarien construir una espècie de Consolat i que si li preguntaven la seva elecció com a primer cònsol ell el triaria. Darlan, tot i sentir-se afalagat, va declinar-ho, però Pétain va insistir-hi de nou. L’endemà es va celebrar una reunió del Consell de Ministres a Cangé, a prop de Tours, on el general Weygand va declarar la necessitat de demanar un armistici. Però el Consell de Ministres va rebutjar la proposició, excepte Pétain que li va donar suport, tot i que es va donar l’ordre a l’exèrcit francès d’una retirada general. Churchill, per la seva part, va informar a Paul Reynaud que els reforços que havia promès, les tropes que tornaven de Narvik, ja s’estaven movent al voltant de Le Mans. A la tarda, Churchill va tornar a la Gran Bretanya. En el seu Gabinet de Guerra els va dir que els ministre francesos s’havien esforçat per mostrar-se cortesos i dignes, però que era evident que França s’apropava al seu final de la resistència organitzada. 

A la nit, amb el primer ministre britànic fora, Weygand, conscient de la situació desesperada, va trucar al governador militar francès a París, el general Hering, i li va ordenar que declarés París ciutat oberta. El general va acceptar.  

Els italians varen bombardejar la base naval francesa de Toló i Lió.

A Itàlia:

Els francesos varen bombardejar Torí i Gènova, i la base italiana de Tobruk, Líbia.

Tweet