Home // diari // 12 de maig de 1940

12 de maig de 1940

En la Batalla per França:

A Bèlgica, el comandant Gerd von Rundstedt va aconseguir que set divisions blindades de la Wehrmacht ataquessin i avencessin pel riu Mosa, la regió boscosa de les Ardenes i la conca del Saar, al nord-est de França. Entre aquestes divisions hi havia camions carregats de llanxes pneumàtiques i de material per creuar l’endemà el Mosa. Durant tota la nit, les panzerdivisionen varen avançar cap al Mosa.

A la tarda, mentre hi havia durs combats des d’Ambers Namur i les forces franceses que es trobaven darrere de la Línia Maginot continuaven sense intervenir, els carros de combat de la 1º, 2º i 10º Divisions panzer, sota al comandament d’en Heinz Guderian, varen creuar les Ardenes i es varen col·locar en el bosc de Sedan. El problema que tenien els alemanys a les Ardenes era el total col·lapse de la disciplina de trànsit, ja que les formacions d’infanteria que es dirigien al sud-oest varen creuar la línia d’avanç dels blindats i varen causar un embús impressionant. En Guderian, en veure que els Aliats enviaven els seus primers avions per atacar-los, va canviar el seu quarter general i va exigir que la Luftwaffe donés més suport al seu cos. Al vespre, els tres cossos blindats del 19º Cos d’en Guderian ja pujaven pel Mosa de Sedan a Dinant i es varen preparar per creuar el riu. Com a curiositat, a Bèlgica l’Adolf Galland va destruir aquell dia el seu primer avió Aliat, un Hurricane, formant part de la unitat JG-27.

Per la seva part, el 7º Exèrcit francès d’en Henri Giraud i britànic, sota les ordres del comandant en cap francès, en Maurice Gamelin, van arribar a la Línia Dyle-Bredales, a la localitat de Tilborg, una línia que els belgues estaven fortificant aprofitant el riu Dyle com a barrera, per unir-se a les tropes holandeses. Però els francesos es varen topar amb l’avantguarda de la 7º Divisió Panzer i es va produir el primer combat contra les tropes alemanyes. La topada va tenir lloc en el sector d’Hannut i Gembloux. Però l’arribada d’aquestes tropes franceses arribava massa tard perquè la ciutat de Lieja ja havia caigut en mans alemanyes i de seguida Bèlgica es va quedar sense possibilitat de defensar-se. Després de topar-se amb els alemanys, el 7º Exèrcit francès va rebre l’ordre de renunciar a ocupar Breda i replegar-se a l’Escalda, abandonant així els holandesos per centrar-se amb Bèlgica. D’aquesta manera el pla d’en Gamelin va fracassar. Quan la cavalleria francesa va sortir de les Ardenes en va sortir molt debilitada, cosa que va afectar negativament la moral de la infanteria i l’artilleria francesa que esperaven l’assalt alemany.

Per la seva part, els britànics, per contrarestar l’ofensiva alemanya, varen enviar avions de la RAF per protegir els seus aliats i la frontera amb França, on la línia francesa de resistència seguia resistint a la riba esquerra del Mosa. Cinc Fairey Battle de l’Esquadró número 12 varen atacar els ponts, però quatre dels cinc avions varen ser destruïts i l’últim va ser forçat a tornar a la seva base. De forma pòstuma es va atorgar dos Creus Victòria al pilot Garland i a l’observador Gray del Fairey Battle P2204 amb codi PH-K per haver seguit amb l’atac tot i el foc antiaeri alemany. El tercer tripulant, l’artiller Lawrence Reynolds, no va ser condecorat. A més, els elements de cavalleria francesa que resistien a la riba dreta del riu Mosa es varen replegar abandonant Sedan. Per precaució varen destruir els últims ponts entre Sedan i Givet, i varen reforçar l’artilleria a l’est de Sedan. A part, des de la Gran Bretanya va sortir el 264º Esquadró, compost per Defiants, i varen aterrar sobre les platges de Dunkerque.

A Holanda, els holandesos resistien com podien a Àmsterdam, Rotterdam i La Haya sense cap tipus d’ajuda. Al matí es va conèixer que en Henri Giraud havia renunciat a unir-se amb l’exèrcit holandès a la línia Breda-Ambers, fet que va desanimar molt a les autoritats holandeses. Sense ajuda, la resistència holandesa només va servir per aguantar uns dies més i no van caure abans perquè els alemanys estaven més centrats en avançar per Bèlgica, que era per on volien atacar l’exèrcit francès. Davant a aquesta dèbil resistència, l’Adolf Hitler va ordenar que l’aviació del front belga es llancés a l’assalt sobre Holanda per tal d’enviar-hi el mínim de soldats. Per espantar els holandesos, en Hitler i en Hermann Göering varen decidir i planificar el bombardeig de Rotterdam, tot i que s’havia declarat ciutat oberta per precisament evitar atacs com el que es produiria. Finalment, i veient que era impossible continuar, Holanda es va rendir i la reina Guillermina i el govern holandès, que havien fugit el dia anterior, varen marxar al vespre cap a la Gran Bretanya. Al final del dia, els alemanys varen afirmar haver perdut a 31 avions, però també van dir haver-ne destruït 320 dels Aliats.

Des del seu quarter general, tot i que de moment tot anava bé pels interessos alemanys, l’Adolf Hitler estava nerviós. No sabia si tenia que atacar l’endemà amb el grup de Panzer dirigit pel general Paul von Kleist a França. Davant d’aquells interrogants, en Hitler va preguntar-li a en Von Kleist si es volia esperar uns dies més per atacar i esperar a la infanteria, però el general li va respondre que no, que havien d’atacar ja.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va ordenar l’arrest de 2.000 homes alemanys que vivien a les zones costeres i el seu trasllat en camps de concentració per la por a que fossin espies. Després dels interrogatoris, el gabinet de Guerra va prendre la decisió de traslladar a molts alemanys a Canadà i Austràlia.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: