Home // 1940 // Abril (Page 2)

20 d’abril de 1940

Dissabte:

L’aniversari de l’Adolf Hitler;

Adolf Hitler, en motiu del seu aniversari, va ordenar la creació d’un nou regiment de les SS, el Nordland, en el qual hi prestarien servei noruecs i danesos, juntament amb alemanys. A Berlín, milers de persones es varen concentrar a la Wilhelmplatz per aclamar al dictador. A Copenhaguen, les tropes alemanyes varen fer una desfilada militar per celebrar l’aniversari de l‘Adolf Hitler.

A Noruega:

A Namsos, tres batallons de caçadors alpins Aliats varen ser llançats al combat juntament amb una brigada britànica.

19 d’abril de 1940

Divendres:

En el Reich:

A Berlín, en començar els actes per l’aniversari d’Adolf Hitler de l’endemà, Joseph Goebbels va fer el seu tradicional discurs anual en què va amagar la situació al nord de Noruega. Va atacar amb duresa als britànics i va lloar la figura d’en Hitler com a líder de la nació.


Heinrich Himmler li va explicar en el seu metge personal Felix Kersten per què estaven detenint als jueus, sobretot aquells que vivien a Munic i els seus voltants. Himmler li va explicar com havien detingut dos periodistes jueus i que aquests havien demanat la llibertat a canvi de canviar d’opinió sobre el règim i, inclús escriure en el Völkischer Beobachter. Per Himmler era una prova de l’individualisme dels jueus. El líder de les SS es va queixar, per acabar, que hi havia masses jueus a Alemanya i el seu voltant.

A Noruega:

Aquell dia va ser l’últim dia en que les tropes franceses i britàniques varen desembarcar al país per fer front a l’atac alemany del 9 d’abril de 1940. Les tropes franceses varen entrar a Namsos, però l’embarcació de transport francesa Ville d’Alger, en el que anava tot el material de la 5º mitja Brigada de caçadors alpins, va apropar-se a Namsos però no es va poder apropar al port pels atacs de la Luftwaffe. Tot i que estaven aconseguint la victòria, Hermann Göering es va queixar de que no s’estava actuant amb suficient energia cap a la població civil noruega, i va afegir que la Força Aèria no podia fer-ho tot.

18 d’abril de 1940

En el Reich:

L’Adolf Hitler, en creure que l’operació a Noruega estava casi finalitzada, li va comunicar a l’Eduard Dietl, que liderava un cos de muntanya a Noruega, que no comptes amb cap tipus de reforç i li va exhortar a actuar de tal manera que l’honra de la Wehrmacht alemanya no patís un menyspreu.

A Noruega:

A la nit, les forces aliades van desembarcar a 200 quilòmetres al nord de Trondheim, a Namsos. Però aquesta operació va començar amb mal peu pels britànics perquè quan es va informar sobre la situació en el comandant que dirigir l’operació, en Frederick Hotblack, va patir un atac de cor a les escales del monument del duc de York en el Mall, de camí al seu club. Després, l’avió del seu successor va caure quan es dirigia a Escòcia.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va incloure a Groelàndia en la zona protegida per la Doctrina Monroe.

17 d’abril de 1940

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar resistir com fos els atacs britànics i francesos a Noruega. Ja havien desembarcat més de 13.000 soldats britànics al nord de Narvik i al nord i al sud de Trondheim.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el pla del Gabinet de Guerra per desembarcar una força a Narvik va tenir l’oposició del comandant militar britànic a Harstad, el general Macksey.

16 d’abril de 1940

Dimarts:

En el Reich:

A Berlín es varen aprovar les directrius per l’interrogatori dels presoners de guerra britànics de la Wehrmacht,  on es va insistir en els comandants perquè, sempre que fos possible, recorreguessin a interrogadors familiaritzats amb els britànics i amb la Gran Bretanya.

A Noruega:

Els soldats francesos varen arribar a Noruega per defensar el país de la invasió alemanya i amb l’objectiu d’arribar a Narvik.

A la Gran Bretanya:

Neville Henderson va pronunciar un discurs on va dir que la invasió a Noruega i a Dinamarca seria l’última acció d’Alemanya i va afirmar que tots els pobles ja sabien que no podrien viure amb pau fins que no s’hagués destruït a l’Adolf Hitler, a qui va definir com un gos boig.


El Gabinet de Guerra va tenir que posposar per com a mínim sis dies el pla aprovat per ocupar els forts de Trondheim utilitzant un miler d’homes de les tropes canadenques que estaven al país perquè, segons l’informe dels caps dels Estats Majors, l’atac, tal i com estava planejat, tindria una execució costosa.

A l’Atlàntic:

Els britànics varen ocupar les illes Feroe.

15 d’abril de 1940

Dilluns:

A Noruega:

Les tropes franceses i britàniques varen desembarcar a Harstad, Sjovegan i Bogen, Noruega, per fer front a l’atac alemany del 9 d’abril de 1940. Però les condicions climàtiques no eren les més idònies i els britànics que estaven a Namsos, al nord de Trondheim, varen informar que la ciutat estava coberta per un metre de neu i que era impossible protegir-se d’un atac aeri.

A la Gran Bretanya:

Per culpa d’un vendaval davant la costa d’Escòcia no va poder sortir una força britànica de 600 homes, que tenia que travessar el Mar del Nord i desembarcar a Älesund. 


L’Escola Oficial de Claus i Informació Secreta de Bletchley Park va desxifrar la clau Enigma relativament que s’havia introduït perquè la utilitzessin la Luftwaffe i la Wehrmacht durant la campanya da Noruega. 

14 d’abril de 1940

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler  va firmar una norma en la que es permetia condemnar a mort a tot desertor que deixés el seu lloc per la por davant el perill. La norma rebaixava a pena de presó a tot aquell que mostrés penediment, els casos d’imprudència juvenil, els maltractaments en el servei, els difícils conflictes familiars o altres motius de gran importància pel desertor.

A Polònia:

220 polonesos, inclosos moltes dones i nens, varen ser detingut en diversos pobles i masos pròxims a Serokomla i tots varen ser afusellats.

A Noruega:

Per contrarestar la invasió alemanya del 9 d’abril de 1940, 2.600 soldats britànics varen desembarcar en el port de Harstad, a les illes Lofoten, a Narvik. En el port de Bergen, els avions de la Royal Navy varen deixar escorat el buc de transport alemany, el Bärenfels, que descarregava panzers de la 2º Divisió, però no li varen provocar greus danys.

13 d’abril de 1940

Dissabte:

En el Reich:

Davant dels problemes que portava les deportacions jueves cap a Polònia, sobretot moltes queixes, es varen fer desaparèixer els barracons de la ciutat satèl·lit jueva al costat de Nisko. 

A Noruega:

A mitja tarda, la Marina alemanya va patir una segona derrota a la badia de Narvik. La flota britànica va enfonsar en total 10 destructors alemanys: el Wilhelm Heidkamp, el Anton Schmidt, el Diether von Roeder, el Wolfgang Zenker, el Bernd von Arnim, el Hans Ludemann, el Hermann Künne, el Erich Koellner, el Georg Thiele i el Erich Geise, 11 transports i un submarí, el U-64. Les pèrdues britàniques es varen limitar a dos destructors, el Hardy i el Hunter, i un buc de subministraments, el Rauenfels.


Al mateix temps, els francesos i els britànics varen formar un cos expedicionari per ser enviat a Noruega i tropes britàniques varen desembarcar a Ändalsnes, al sud de Trondheim, i Namsos, al nord.


Per culpa del conflicte es va tallar la ruta del ferro que anava de Narvik a Skagerrak, Dinamarca. La ruta no es va tornar a obrir fins el 8 de juny de 1940.

12 d’abril de 1940

Divendres:

En el Reich:

Després de diversos dies d’estudiar diferents plans per la invasió de França, Holanda i Bèlgica, el pla alemany va quedar definitivament acabat per començar-lo el mes de maig.


A Berlín, Joseph Goebbels va parlar amb els seus col·laboradors de situacions crítiques i va senyalar que per principi mai s’havia de guardar silenci, sinó que sempre s’havia de dir alguna cosa, per poc després confirmar la regla amb l’excepció.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el Gabinet de Guerra va decidir desembarcar una força a Narvik per expulsar als alemanys, establir contacte amb les tropes noruegues i creuar Suècia per destruir les instal·lacions de ferro de Gällivare.

11 d’abril de 1940

A Berlín, en la conferència ministerial, Joseph Goebbels va demanar als seus col·laboradors que consideressin que l’èxit de l’Operació Exercici del Weser fos l’únic decisiu. També els va dir que lògicament havien de tenir en consideració les pèrdues, però que això no era important, sinó l’èxit que conduïa la victòria.

A Noruega, els principals centres del país varen caure en mans alemanyes tot i la resistència de l’exèrcit noruec.

A la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va assegurar que era per ells un gran avantatge la malaptesa estratègica a la que havia sigut mogut el seu mortal enemic, referint-se als alemanys.

css.php