Home // 1937 // Novembre (Page 3)

5 de novembre de 1937

La conferència Hossbach:

Berlín, al matí, l’Adolf Hitler va firmar un tractat de minories amb Polònia amb l’ambaixador polonès Jósef Lipski. En Hitler li va prometre que no canviaria la situació de Danzig i que respectaria Polònia com un Estat Lliure. Durant la conversa, el líder alemany va repetir dos cops la frase; Danzig ist mit Polen verbunden (Danzig estar lligat a Polònia).

Mentrestant, s’estava gestant la conferència que havia de tenir lloc a la tarda. A primeres hores del matí, en Hans Heinrich Lammers va trucar a l’oficina del ministre Werner von Blomberg per anunciar-li que a les quatre de la tarda estigués present a una reunió a la Cancelleria del Reich. Al migdia, com era costum, en Hitler va dinar amb el ministre Joseph Goebbels per parlar de la situació en general i per posar-se al dia. Parlant de Txecoslovàquia, varen creure que era més convenient refredar l’ambient com també s’havien d’agafar amb més calma el tema de la recuperació de les antigues colònies per no despertar falses esperances a la població. A més, faltant poc per Nadal, també varen creure que era més convenient baixar la tensió amb l’Església. Finalment varen parlar de la possible marxa de Hjalmar Schacht del Ministeri d’Economia per la pèrdua d’influència. Els dos varen estar d’acord en que havia de marxar, però en Hitler volia esperar a que se celebrés l’aniversari del putsch de Munic per prendre una decisió. Acabat de dinar, en Goebbels va tornar a casa seva per seguir treballant i en Hitler es va preparar per la reunió que tindria lloc al cap de poques hores.

A la tarda, els cotxes dels convidats varen arribar a la Cancelleria a l’hora prevista i, pocs minuts després de la seva arribada, en Hitler els va fer entrar al seu despatx. Eren un quart de cinc de la tarda quan en Hitler va fer entrar en el despatx de la Cancelleria del Reich el ministre d’Afers Exteriors Konstantin von Neutrah, el ministre de Guerra Werner von Blomberg, el comandant en Cap de l’Exèrcit Werner von Fritsch, el comandant en Cap de la Marina de Guerra Erich Raeder, el ministre de la Luftwaffe Hermann Göering i el coronel Friedrich Hossbach. Aquella conferència es va anomenar la Conferència Hossbach, Hossbach-Protokoll, ja que el coronel Hossbach era l’ajudant que apuntava tot el que deia en Hitler i estava assentat davant del dictador en la taula. El contingut de la reunió es va conèixer públicament el 1946. Els dirigents militars es varen dur una forta sorpresa quan es varen trobar a la reunió a en Von Neurath i a en Hossbach perquè pensava que parlarien de la distribució de matèries primes.

Començant la reunió, el petit grup es va assentar al voltant d’una llarga taula, i en Hitler, llegint unes notes, els va explicar que l’objectiu de la reunió era tant important que per això no havia convidat els demés ministres. A continuació, va començar a parlar de la necessitat d’expandir la seva política exterior per conservar la raça ària explicant-los que s’havien de conquerir nous territoris per la via militar, tot i que no veia possible una acció militar contra països com Gran Bretanya o França fins al 1943 o el 1945. Llavors, va justificar l’expansió d’Alemanya recordant-los els problemes econòmics de 1935 i 1936, i va dir que mai serien autosuficient en matèries primes i que el futur d’Alemanya podia salvar-se només amb l’adquisició d’un nou espai vital. Deixant-los horroritzats a les seves cadires fent-los pensar que hi hauria una guerra, el líder alemany va exposar els seus objectius; el primer era dominar Àustria i Txecoslovàquia, el segon la paralització de França i el tercer una guerra al Mediterrani. Sabent de la transcendència de les seves paraules, els va demanar que aquelles paraules que havien acabat de sentir siguessin el seu testament polític si moria abans de que es pogués dur a terme els seus plans d’expansió territorial. Durant la reunió en Von Blomberg, en Von Fritsch i en Von Neurath varen presentar objeccions als plans bèl·lics d’en Hitler assenyalant-li els defectes del seu anàlisi militar. En Göering no va dir res fins que no es va parlar d’armament. Al final de la reunió, en Hitler va tenir que assegurar-li a en Von Fritsch que no hi havia un perill imminent de guerra i que no necessitava cancel·lar un permís que tenia previst.

Quan va acabar la reunió, a dos quarts de nou del vespre, en Hitler es va aixecar de la seva cadira i es va retirar. Sortint també del despatx, en Von Neurath en va sortir molt preocupat i es va dirigir al seu gabinet de treball, que era molt a prop de la Cancelleria. El ministre Von Blomberg i el comandant Von Fritsch es varen sentir igual de preocupats ja que li havien dit a en Hitler que evités una guerra amb França i la Gran Bretanya. En Von Fritsch es va oferir inclús a posposar les seves vacances que començaven el dimecres següent per debatre el tema. En canvi, en Göering va rebre amb entusiasme les idees d’en Hitler. Aquí el més essencial del document que va escriure en Hossbach:

                                          Berlín, 10 de novembre de 1937      
Notes sobre la conferència en la Cancelleria del Reich el 5 de novembre del 37, des de les 16.15 a les 20.30 hores.

Presents: El Führer(etc.)

El Führer va observar:

.... el futur d'Alemanya depen exclusivament de que es pugui donar una solució a la necessitat d'espai vital. Aquesta solució només pot trobar-se de forma natural per un període limitat, d'entre 1 i 3 generacions.

Abans d'abordar la qüestió de com solucionar la necessitat d'espai vital, s'ha de decidir si es possible arribar a una solució per la situació alemanya que impliqui un bon futur, ja sigui mitjançant la consecució de l'autarquia o bé per la via d'una major participació en el comerç i la indústria mundials. 

Autarquia:

A. En el camp de les matèries primer només s'ha d'aconseguir una autarquia limitada, però no total...

B. En el camp de la producció d'aliments, la qüestió de l'autarquia només es pot respondre amb un rotund no....
.... conseqüentment, l'autarquia, resulta impossible, en particular en el camp de la producció d'aliments, però també en general.

Participació en l'economia mundial: Existeixen límits a això, que no estem en condicions de transgredir. Les fluctuacions del mercat serien un obstacle per consolidar de forma segura la posició d'Alemanya; els convenis comercials internacionals no ofereixen cap garantia per la seva execució pràctica....
.... l'única sortida que queda, tot i que pot semblar il·lusòria, consisteix en garantir un espai vital més ampli; una missió que ha sigut en totes les èpoques causa de la creació d'empreses i de moviments en les nacions. Si la seguretat de la nostra posició en matèria de producció d'aliments ha de ser la nostra preocupació principal, l'espai requerit per aconseguir-la només pot trobar-se a Europa, perquè no copiarem les polítiques liberals capitalistes que es basen en l'explotació de colònies. No es tracta de conquerir població, sinó de conquerir espai útil per usos agrícoles. Seria també més adequat pel nostre propòsit buscar territori europeu, no ultramarí, capaç de produir matèries primes i annexionar-lo directament al Reich; una annexió que podria portar-se a efecte en el transcurs d'una o dues generacions. la història de tots els temps - la de l'Imperi romà, la de l'Imperi britànic - ha demostrat que qualsevol expansió territorial exigeix trencar una resistència i assumir riscos. Són inevitables els revesos; ni ahir ni avui s'ha trobat mai un espai que no tingués propietari; l'atacant s'enfronta sempre a aquest propietari.

Les polítiques alemanyes han de veure's sempre amb els seus dos odiosos enemics, Anglaterra i França, als que els resultaria intolerable l'existència d'un fort colosos alemany a Centre-europa. Els dos estats s'oposarien a un enfortiment de la posició d'Alemanya, tan a Europa com a ultramar, i en aquesta oposició contarien amb el suport de tots els partits polítics...

Anglaterra NO està en condicions de cedir-nos cap de les seves posicions colonials, degut a la resistència que experimenta en els seus dominis... Una discussió seria concernent a la devolució de les nostres antigues colònies només podia donar-se en una conjuntura en la que Anglaterra estigués en una situació d'emergència i el Reich alemany es trobés fort i ben armat. El Führer no comparteix l'opinió de que l'Imperi britànic és inquebrantable....

La posició de França és més favorable que la d'Anglaterra. L'Imperi francès està millor situat geogràficament, i la població de les seves possessions colonials representa un creixent potencial militar. Però França s'enfronta a dificultats de política interior. En l'actualitat, només el 10 per cent de les nacions tenen governs parlamentaris, mentre que el 90 per cent d'elles compta amb governs totalitaris. Tot i això, en les nostres consideracions polítiques hem de prestar atenció a lo següent com factors de poder:

Gran Bretanya, França, Rússia i els petits estats contigus. 

La qüestió alemanya només pot ser resolta pel camí de la força, i això no estarà mai exempt de risc. Les batalles lliurades per Frederic el Gran a Silèsia, i les guerres de Bismarck contra Àustria i França, varen suposar un risc tremend, i només la rapidesa amb què va actuar Prússia el 1870 va impedir que Àustria participés en la guerra. Si prenem la decisió d'aplicar la força, jugant-nos el cap en les eventualitats següents, només en queda respondre a les preguntes de quan i com. En aquest aspecte, tenim que decidir-nos per algun d'aquests tres casos. 

Cas 1. Període 1943-1945. Després d'això, només podem esperar un canvi a pitjor. El rearmament de l'exèrcit, la marina i la força aèria, així com la formació del cos d'oficials, estan pràcticament conclosos. El nostre material i el nostre armament són moderns; si es produeixen més endarreriments, augmentarà el perill de que es quedin obsolets. En particular, no sempre és possible salvaguardar el secret en relació amb les armes especials...

En comparació amb el rearmament, que haurà de ser dut a terme per les altres nacions durant aquest temps, disminuirà el nostre poder relatiu. Suposem que no actuem fins 1943-1945; en tal cas, depenen de la falta de reserves, qualsevol podia treure'ns una crisi alimentària, i per contrarrestar-la No disposem de les divises necessàries. En aquest cas s'ha de veure un punt dèbil del règim. Però, per sobre de qualsevol altre consideració, el cert és que el món s'anticiparà a la nostra acció i augmentarà any a any les contramesures. 

Ningú pot saber avui quina seria la nostra posició en els anys 1943-1945. Però el fet cert, tot i això, és que ja no podem esperar més temps.

Per un costat, estan unes forces armades nombroses, amb la necessitat de garantir el seu sosteniment, l'envelliment del moviment nazi i dels seus líders, i, per altre, la perspectiva d'una disminució del nivell de vida i una caiguda de la taxa de natalitat, que no ens deixa altre opció que actuar. Si el Führer viu encara per llavors, prendrà decisions irrevocables per solucionar el problema de l'espai vital d'Alemanya no més tard de 1943-1945. La necessitat d'una acció amb anterioritat a 1943.1945 serà considerada en els casos 2 i 3.

Cas 2. Si les tensions socials a França porten a una crisi política interna de dimensions tal que acaparessin l'atenció de l'exèrcit francès i no permetessin, pel mateix, utilitzar-la en una guerra contra Alemanya, llavors hauria arribat el moment d'actuar contra Txecoslovàquia.  

Cas 3. Seria igualment possible actuar contra Txecoslovàquia si França estigués tan ocupada en una guerra contra un altre Estat que no pogués procedir contra Alemanya.

Per millorar la nostra posició polític-militar, en el suposat de que esclatés una guerra, el nostre primer objectiu té que ser conquerir simultàniament Txecoslovàquia i Àustria, amb l'objectiu de suprimir qualsevol amenaça d'un atac pels flancs en cas d'un eventual avança cap a l'oest... Un cop conquerida Txecoslovàquia - i aconseguida una frontera mútua Alemanya-Hongria -, resultaria més fàcil comptar amb la neutralitat de Polònia en un conflicte germànic-francès...

Considerant una evolució de la situació que conduís a un atac concertat contra nosaltres en els anys 1943-1945, l'actitud de França, Polònia i Rússia podria ser enjudiciada de la següent manera:

El Führer està convençut de que Anglaterra amb tota probabilitat, i potser també França, han donat ja per perduda a Txecoslovàquia i s'han acostumat a la idea de que Alemanya solucionaria algun dia aquest problema. Les dificultat en l'Imperi britànic i la perspectiva de veure's envoltat en una altra prolongada guerra europea, varen ser factors decisius en la no participació d'Anglaterra en una guerra contra Alemanya. L'actitud britànica no deixaria d'influir, certament, en la francesa. Un atac per part de França sense el suport britànic és molt poc probables, tenint en compte de que la seva ofensiva s'estancaria al llarg de les nostres fortificacions occidentals. Sense el suport d'Anglaterra, TAMPOC seria necessari prendre en consideració un avanç de les tropes franceses a través de Bèlgica i Holanda. 

Naturalment, en tot cas, durant l'operació hauriem de bloquejar la nostra frontera contra eventuals atacs de Txecoslovàquia i d'Àustria... Tot i la població de Txecoslovàquia, en primer lloc, no és escasa, la incorporació a Alemanya de Txecoslovàquia i d'Àustria significaria fer-se amb aliments per uns 5-6 milions de persones, sobre la base de que podria portar-se a terme una emigració forçosa de 2 milions de persones des de Txecoslovàquia i de 1 milió des d'Àustria. L'annexió militar i política d'Alemanya dels dos estats suposaria un important lleugerament, degut a la fixació de fronteres més curtes i millor definides, a l'alliberació de personal de combat per altres menesters i a la possibilitat de reconstruir nous exèrcits fins arribar a una força total al voltant de 12 divisions, a raó d'una divisió per cada milió d'habitants. 

No és de preveure cap oposició per part d'Itàlia a l'annexió de Txecoslovàquia; però avui no pot dir-se quina seria la seva actitud amb respecte a la qüestió d'Àustria, donat que això dependria molt de si el Duce vivís o no per llavors.

L'envergadura i la rapidesa de l'acció decidiran l'actitud de Polònia. Polònia, amb tot, no tindrà especial inclinació a declarar la guerra a una Alemanya victoriosa, amb Rússia a la seva rereguarda. 

La participació militar de Rússia ha de ser contrarrestada per la rapidesa de les nostres operacions; queda per veure si existeix alguna necessitat de prendre-la en consideració, en vista de l'actitud de Japó. 

De produir-se el Cas 2 - la paralització de França per una contesa civil-, aquesta situació hauria de ser aprofitada en qualsevol moment per llançar operacions contra Txecoslovàquia.

El Führer considera el Cas 3 l'escenari més imminent; podia desenvolupar-se a partir de les tensions existents en el Mediterrani, i, en el cas de que es donés, està fermament decidit a fer ús de la força en qualsevol moment, potser en una data tan propera com 1938. 

Si Alemanya aprofita aquesta guerra solucionant les qüestions txecoslovaca i austríaca, s'ha d'assumir la possibilitat de que Anglaterra - per trobar-se amb guerra amb Itàlia - no es decidís a iniciar operacions contra Alemanya. Sense el suport britànic, no es previsible que es donés una acció bèl·lica de França contra Alemanya.

La data del nostre atac contra Txecoslovàquia i Àustria haurà de dependre del curs de la guerra italiana-francesa-britànica;... hauria d'aprofitar aquesta conjuntura favorable per llançar les operacions contra Txecoslovàquia. L'acció hauria de tenir la velocitat del llamp.

Varen afirmar que la guerra amb Itàlia NO lligaria a l'exèrcit francès fins l'extrem d'impedir-li iniciar operacions contra la nostra frontera occidental amb forces superiors a les nostres. El general Von Fritsch va calcular que les forces franceses que presumiblement serien utilitzades e la frontera alpina contra Itàlia, serien de l'ordre d'unes vint divisions, de manera que encara es mantindria una gran superioritat de França en la nostra frontera occidental. Els francesos, segons el raonament alemany, intentaran un avança a Renània. Hauriem de considerar l'avantatge que ha aconseguit França en el tema de la mobilització, que relativitza moltíssim l'escàs valor que tenen les nostres actuals fortificacions - algú en el que insisteix particularment Von Blomberg -, ja que les quatre divisions motoritzades que havien sigut assignades a la defensa de la zona oest es veurien més o menys impossibilitades de moure's. Amb respecte a una eventual ofensiva nostra cap al sud-est, Von Blomberg va posar especialment l'atenció sobre la resistència de les fortificacions txecoslovaques, ja que la construcció ha assumit el caràcter d'una espècia de Línia Maginot i que presentarien dificultats extremes pel nostre atac. 

El Führer ha repetit lo que havia dit abans i va afirmar està convençut de la no participació de Gran Bretanya i de que, per això, no creia una acció militar de França contra Alemanya. Si el conflicte mediterrani abans mencionat condueix a una mobilització general a Europa, llavors hauríem de començar d'immediat les operacions contra Txecoslovàquia....

La segona part de la discussió es va referir a temes d'armament.

                                                         (Firmat) HOSSBACH
     

                                                                        
A Itàlia:

En Joachim von Ribbentrop estava a Roma, on el dia següent Itàlia firmaria l'adhesió d'Itàlia al Pacte Antikomintern.

4 de novembre de 1937

Dijous:

En el Reich:

A Berlín, Hermann Göering es va reunir amb el sotssecretari polonès d’Afers Exteriors, el comte Szembeck. El ministre de l’Aire li va explicar que el govern alemany no tenia intencions agressives cap a Polònia i considerava la seva integritat territorial com inviolable. Segons Göering, els incidents a Danzig entre grups alemanys i polonesos no tenien cap tipus d’importància.


El ministre d’Educació regional de la zona dels sud d’Oldenburg, una zona rural profundament catòlica, va prohibir la consagració religiosa dels nous edificis escolars i va ordenar la retirada de tots els símbols religiosos com crucifixos o retrats de Luter de tots els edificis estatals, municipals o parroquials, incloses les escoles. El clergat catòlic va protestar aviat des del púlpit.

A Japó:

Els japonesos varen començar a construir un enorme cuirassat, que el batejarien amb el nom de Yamato, en els tallers navals de Kure.

3 de novembre de 1937

A Berlín, Joseph Goebbels es va entrevistar amb l’observador i espia de la Segona República espanyola, Eberhard von Stoher, que li va explicar que militarment i econòmicament els homes de Francisco Franco estaven en una posició de força i que estava convençut que aviat acabaria la guerra a Espanya, concretament a la primavera.

1 de novembre de 1937

A petició d’Adolf Hitler, Hermann Göering i Hjalmar Schacht es varen tornar a reunir per intentar solucionar les seves discrepàncies ja que Schacht no acceptava que el Ministeri de Göering i el seu departament del Pla Quatrienal donés ordres el seu Ministeri d’Economia. Quan semblava que la trobada havia anat prou bé, Göering va acabar dient que estava clar que podria donar-li instruccions, i Schacht es va acomiadar dient-li que a ell no, sinó el seu successor. Dies més tard Hitler va acceptar la dimissió de Schacht com a ministre d’Economia.

css.php