Home // 1933 // Març (Page 2)

21 de març de 1933

Dimarts:

El dia de Potsdam:

A Potsdam va ser un dia festiu perquè se celebrava que el 21 de març de 1871 el canceller Otto von Bismarck havia aprovat la Constitució del primer Parlament de l’Alemanya unificada. Joseph Goebbels va aprofitar aquella festivitat per celebrar la cerimònia d’obertura del 8º Reichstag després de la victòria del partit nazi en les eleccions parlamentàries del 5 de març de 1933. La cerimònia tindria lloc a l’església de la Guarnició de la ciutat, la Garinsonkirche, fundada a principis del segle XVIII per la dinastia Hohenzollern de Prússia, que simbolitzava els llaços entre la monarquia militar prussiana, el poder de l’Estat i la religió protestant.

Des de Berlín va sortir una comitiva en direcció a la capital prussiana. Les cases de Potsdam lluïen aquell dia grans banderes amb l‘esvàstica juntament amb les banderes tricolors de l’Imperi. Abans de la visita del govern alemany, les SA havien amenaçat als veïns i els propietaris de les cases perquè pengessin al balcó l’emblema de la creu gamada. Prèviament, a l’església on s’hi havia de celebrar l’acte s’hi va fer una cerimònia catòlica i evangèlica. Abans d’arribar a la ciutat, Adolf Hitler i Joseph Goebbels es varen dirigir al cementiri de Luiswnstadt, situat a les afores de la ciutat, per deixar enormes corones a les tombes dels homes de les SS caiguts en la lluita durant la pujada al poder. La intenció era honrar a tots els màrtirs del moviment enterrats allí. El canceller avançava entre les files d’homes de les SA i deixava una corona amb l’esvàstica amb una cinta a cada tomba i estrenyia la mà als familiars dels caiguts, que es quedaven en silenci. Aprofitant la festivitat del dia i aquell acte, els nazis varen atorgar un perdó general dels delictes comesos durant el temps de la presa del poder, perdó que va anul·lar més de 7.000 processos. Un cop acabat aquest acte, tots varen tornar als automòbils i amb un comboi d’automòbils varen baixar per la Reichsstrasse 1 cap a Potsdam. En arribar a la ciutat símbol de la monarquia prussiana, multituds no deixaven de cridar-los contents per veure’ls. Tot i que s’havien organitzat més actes, Goebbels no volia que Hitler assistís a les altres cerimònies del govern perquè no li agradaven.

Mentre Hitler arribava a Potsdam, a dos quarts d’onze del matí els membres del nou govern es varen reunir a l’església de Sant Nicolau, on hi havia el president Paul von Hindenburg, el ministre d’Agricultura i els diputats catòlics, a més del líder de les SS Heinrich Himmler per assistir a una missa. Un cop la caravana d’en Hitler va arribar a la ciutat, les campanes varen començar a repicar i els diputats varen abandonar el temple i es varen dirigir a peu cap a la Garinsonkirche, on es celebraria l’acte oficial. L’església estava ocupada en aquells moments pels mariscals, els generals i els almiralls del règim imperial, i tots anaven vestits amb els seus uniformes de gala i anaven encapçalats pel mariscal de camp August von Mackensen, que lluïa l’uniforme dels Húsars de la Mort. La cadira reservada pel kàiser estava buida, però darrere d’ella i va seure l’antic príncep de la Corona, que portava un gran uniforme. El cor de l’església s’hi varen acomodar els diputats nazis, vestits amb camises brunes, els nacionalistes i els membres del Partit del Centre. No hi havia present cap diputat socialdemòcrata ni comunista. A fora l’església, a la plaça, estava plena de gent que no parava de cridar:

Visca!.

Quan tots els convidats ja estaven dins l’església, Von Hindenburg va arribar a la plaça i Hitler es va apropar a ell per saludar-lo juntament amb el capellà castrense de l’església. Les camises brunes, vestides totalment de color negre, es varen col·locar en segona fila, darrere del president Von Hindenburg i els generals, mentre desfilaven les tropes. Quan es va obrir la porta de l’església, tothom es va posar dempeus i, llavors, els membres del nou govern varen entrar a l’església. Les mirades de tots es varen concentrar cap a l’Adolf Hitler, que vestia d’etiqueta amb un vestit negre acompanyat per un barret de copa i una capa, una vestimenta molt poc usual en ell, i cap al president Paul von Hindenburg, que avançava lentament amb el seu bastó i lluïa un uniforme que li anava estret. Quan varen arribar al centre de l’església, Von Hindenburg va saludar solemnement amb el seu bastó al tro buit del kàiser i al príncep de la Corona, i es va asseure a l’esquerre d’en Hitler. Llavors, quan tots estaven assentats i va acabar de sonar l’himne de Leuthen, el Nun danket alle Gott, el President es va incorporar, es va posar les ulleres i va llegir un breu discurs amb serietat, on va dir que el nou govern tenia molta feina per fer. Un cop va acabar el discurs, el President va doblar el paper que havia llegit i es va tornar a asseure. A continuació, Adolf Hitler va fer un discurs on va homenatjar al President i va aprofitar el motiu de la celebració per dir que el nou règim nazi era continuador del gloriós passat Imperi alemany. Hitler va recordar i glorificar el territori de Prússia, el land del president Von Hindenburg, que tal i com havien planejat el va commoure. De fet, el que varen buscar els nazis amb aquella celebració era l’acceptació del President. Hitler, que també havia de tranquil·litzar als catòlics, que fins que no va arribar al poder s’havien oposat al seu partit, va prometre respectar els tractats de la Santa Seu amb Baviera de 1924, de Prússia de 1929 i de la regió de Baden el 1932. També va expressar el seu desig d’establir relacions diplomàtiques amb el Vaticà. Quan va acabar el seu discurs, el canceller va anar a la cadira on seia en Von Hindenburg i li va fer una profunda reverència i li va donar la mà. Després, un cop finalitzat l’acte, el President va anar un moment sòl a la cripta per visitar la tomba del monarca Frederic el Gran.

Mentrestant, a fora l’església, els canons varen ser disparats a l’aire i, en mig de les trompetes i tambors, l’exèrcit alemany, les SA i els Cascs d’Acer varen desfilar davant del President, el canceller i el príncep de la Corona. Entre els soldats que varen desfilar hi havien els soldats i els oficials del 9º Regiment d’Infanteria, i entre ells hi havia l’oficial d’escorta Henning von Tresckow, que va passar per davant de la tribuna d’autoritats amb el 1º Batalló. Però, mentre els soldats desfilaven, l’Alfred Hugenberg va aprofitar el soroll que feien per demanar-li a l’antic canceller Hermann Brüning que es reunís aquella tarda amb ell per intentar evitar la projectada llei de plens poders que tenia planejat aprovar en Hitler. A la nit, continuant amb la celebració, 10.000 homes de les SA varen desfilar amb torxes a la Porta de Brandenburg davant les aclamacions d’una gran multitud mentre, a la Gran Òpera, el mestre Wilhelm Furtwängler va dirigir l’obra dels Mestres Cantors del compositor Richard Wagner. El dia de Potsdam, amb l’encaixada de mans entre en Hitler i en Von Hindenburg, es va difondre en milions de postals i cartells.


Aquella mateixa nit, tal i com havien parlat aquell matí, Brüning es va dirigir d’incògnit a la casa del ministre Hugenberg, situada a la Viktoriastrasse, molt a prop del Parc Zoològic. Un cop reunits, Hugenberg li va dir que la nova llei que volia aprovar en Hitler el 24 de març de 1933 li donaria més poder que el que havia tingut mai el kàiser, i li va explicar que probablement eliminaria a tots els partits polítics com havia fet amb el partit comunista. Brüning li va comentar que el NSDAP estava en minoria, i que si volia aprovar la llei de plens poders l’obligarien a abolir la llei del 28 de febrer de 1933 i li farien restablir els drets dels ciutadans.

Neixen els primers camps de concentració:

Les SA varen construir els primers camps de concentració pels presos polítics a Oranienburg i a Dachau. El d’Oranienburg es va posar en servei aquell mateix dia, i el Ministeri de l’Interior va reconèixer oficialment la condició de presó pels presoners polítics del camp de concentració d’Oranienburg. La premsa nazi va informar aquell dia que el camp de Dachau estava previst per l’empresonament de tots els funcionaris comunistes i, en cas necessari, de la Reichsbanner i socialdemòcrates.

Tanmateix, es va publicar un decret on es declarava il·legal qualsevol comentari malintencionat contra el nou govern. Els nazis varen obligar a tots els ciutadans a informar a la policia de qualsevol ofensa al govern del Reich o de qualsevol degradació de revolució nacional. Aquella invitació de denunciar a altres ciutadans va ser acceptada per la població i va generar una onada de denúncies de ciutadans que denunciaven als seus veïns o als seus companys de treball. També els nazis varen aprovar una norma que deia que per jutjar els delictes polítics es constituirien tribunals especials en el que l’acusat perdria gran part del dret a la defensa habitual en tribunals de justícia ordinaris.

En el Reich:

L’onada de denuncies contra els comunistes va fer entrar en vigor la Llei de Pràctiques Doloses, que condemnava a mort per aquells que es trobessin culpables d’amenaçar amb destruir la propietat privada amb la intenció de causar el terror. La policia va criticar la nova Llei perquè estaven desbordats de tanta feina detenint comunistes i no tenien espai per empresonar a més persones. Per aquest motiu varen néixer els camps de concentració.


Un diari de Leipzig va vaticinar que una bala tocaria al canceller Hitler, que tots els jueus d’Alemanya acabarien davant de la paret i que el resultat seria el bany de sang més gran que hagi vist mai el món.


Reinhard Heydrich va ser ascendit a Oberführer.

20 de març de 1933

Dilluns:

En el Reich:

A Berlín, l’Adolf Hitler va informar en el seu gabinet que després de diverses conversacions el Zentrum havia acceptat aprovar la Llei de plens poders i va explicar que l’acceptació d’aquesta Llei enfortiria el prestigi del govern davant dels països estrangers. Llavors, Wilhelm Frick va presentar l’esborrany de la Llei, que el gabinet va acabar acceptant, i va proposar una manipulació dels procediments del Reichstag per assegurar la majoria de dos terços. Es comptaria com a presents els diputats que no hi fossin i no haguessin presentat excusa i es va excloure l’absentisme com a forma d’abstenció de protesta.


Heinrich Himmler va anunciar a la premsa que s’obriria un camp de concentració a Dachau per presoners polítics, al mateix temps que obrien el camp d’Oranienburg. Estava previst que ingressessin a Dachau 5.000 presoners, ja que la presó de la Prefectura Superior de la Policia de Munic situada en la Ettstrasse va veure’s superada la seva capacitat.

19 de març de 1933

Diumenge:

En el Reich:

Davant els aldarulls que patia el país per culpa de les SA, que atacaven als considerats enemicsdel nou govern, Franz von Papen va trucar a l’Adolf Hitler per queixar-se per la destrucció de l’ordre legal. Hitler es va defensar dient-li que estava decidit a acabar amb el marxisme.


Paul von Hindenburg es va reunir amb el segon cap de l’organització paramilitar dels Cascs d’Acer i el seu amic, el tinent coronel Theodor Duesterberg, per parlar de la situació política. El President, de 86 anys, li va explicar que no es trobava gaire be de salut i que volia ser enterrat al mausoleu de Neudeck, a la seva població natal de Prússia i on hi havia enterrada la seva esposa. Seguidament, li va explicar que no li agradava gens ni mica que Adolf Hitler utilitzés l’església de Potsdam el 21 de març de 1933 per un escenari polític, i va assegurar-li que si pogués ho impediria.

18 de març de 1933

Dissabte:

En el Reich:

Aquell dia les SA varen matar al primer jueu berlinès a causa de la seva religió. La víctima va ser el pastisser de 18 anys Siegbert Kindermann, que un any abans havia denunciat a la policia a un membre de les SA que l’havia molestat. Aquest SA s’hauria venjat assassinant-lo amb tota la impunitat.

17 de març de 1933

Divendres:

En el Reich:

Joseph Goebbels va proposar a l’actriu Leni Riefensthal rodar una pel·lícula sobre l’Adolf Hitler. Des del començament l’actriu es va mostrar entusiasmada amb aquella idea.


Hitler va recompensar l’economista Hjalmar Schacht amb el càrrec de ministre de Finances. El dia anterior, Schacht havia sigut nombrat president del Reichsbank, el banc central alemany.


Aquell dia es va crear amb 120 homes de l’antiga guàrdia personal d’en Hitler a Munic la unitat Leibstandarte-SS, una unitat d’elit que tenia la missió de protegir la vida d’en Hitler i que estava només sota les ordres del canceller i sota la direcció d’en Josef Dietrich. Aquests homes varen ser fincats en els quarters Alexander, prop de l’estació de Freidrichstrasse.

16 de març de 1933

Dijous:

En el Reich:

Per evitar que l’ala socialista del NSDAP de Baviera es revolucionés contra Berlín després que les SA volguessin fer la revolució social, el govern va demanar al general Franz Xaver Ritter von Epp, antic heroi de les forces paramilitars, que formés un nou govern, nazi, a Baviera. Una de les primeres mesures que va prendre Von Epp va ser la de col·locar a en Heinrich Himmler com a cap de la policia bavaresa.


Joseph Goebbels va fer el seu primer discurs com a ministre de Propaganda en una conferència de premsa del govern i va mencionar que el poble havia de començar a pensar unit i que s’havia de posar a disposició del govern amb total simpatia.


Hjalmar Schacht va ser nombrat president del Reichsbank.


El director principal de l’orquestra del Gewandhaus de Leipzig, Bruno Walter, va arribar per un assaig es va trobar amb les portes tancades per una ordre del comissari del Reich de Saxònia, basada en que no es podia garantir la seguretat dels músics. Walter va sol·licitar protecció policial, però li va ser negada per ordres del ministre Goebbels. Walter, que era jueu, es va veure obligat a dimitir del càrrec i va emigrar a Àustria.

15 de març de 1933

Dimecres:

En el Reich:

En la seva primera aparició davant la premsa com a nou ministre de Propaganda, Joseph Goebbels va anunciar les línies generals que havien inspirat la creació del seu Ministeri. El ministre va explicar en els periodistes que no només havien de saber el que estava passant, sinó també el punt de vista del govern i com havien de transmetre les notícies amb més eficàcia. Després de senyalar que la revolució nacional s’havia dut a terme en poques setmanes quan en altres episodis de la història havien precisat anys, el nou ministre va indicar que la creació d’una cartera com la seva indicava la voluntat de crear un vincle estable entre el poble i la seva expressió política, que era el nou govern. Goebbels va afegir que la revolució no es podia sostenir a través de les baionetes i va afirmar que havia de tenir el suport actiu de la majoria de la població. Recordant les eleccions del 5 de març, va declarar que el govern no es donaria per satisfet sabent que tenia un suport del 52% mentre terroritzava a l’altra 58% sinó que consideraria que la seva pròxima missió era guanyar-se a aquest 48%.


En aquella data ja havien sigut detinguts 10.000 comunistes.


A primera hora del matí, a Straubing, un camió que portava membres de les SA es va aturar davant de la casa del comerciant jueu Otto Selz. Aquells homes varen irrompre la casa i varen treure el comerciant encara vestit amb el pijama i se’l varen endur en el camí. Cap a dos quarts de deu del matí se’l va trobar en un bosc proper a Weng, en el districte de Landshut, mort a trets.

14 de març de 1933

Wilhelm Frick va declarar que quan es tornés a reunir al Reichstag els comunistes els seria impossible assistir-hi a la reunió perquè estarien ocupats en els camps de concentració reeducant-se, i que els sers inferiors que no poguessin ser educats serien inutilitzats per sempre.

Per altra banda, l’Agència Telegràfica Wolff va notificar que Paul von Hindenburg havia pres jurament a Joseph Goebbels com a ministre del Reich per l’Educació Popular i la Propaganda.

13 de març de 1933

Dilluns:

En el Reich:

Joseph Goebbels va ser nombrat per ocupar el nou càrrec de ministre de Il·lustració Pública i Propaganda després de que l’Adolf Hitler ho oficialitzés en una reunió de govern. Paul von Hindenburg va firmar l’acte de nomenament d’en Goebbels. A partir de llavors, Goebbels va formar part del gabinet alemany.


El secretari d’Estat Bernhard von Bülow va entregar un memoràndum als ministres Constantin von Neurath i Werner von Blomberg en què subratllava que els objectius a curt termini de la política exterior, ara que les reparacions de guerra havien sigut liquidades i que els francesos, britànics i nord-americans havien finalitzat l’ocupació militar de Renània, tenien que concentrar-se en la recuperació del territori perdut en benefici dels polonesos el 1918-1919 i la incorporació d’Àustria al Reich. Tot i això, Von Bülow va aconsellar que Alemanya evités moviments agressius fins que el rearmament fos suficient.


Les SA varen entrar en una sessió del consell municipal de la ciutat de Braunschweig i varen treure l’alcalde socialdemòcrata Ernst Böhme a empentes i varen forçar als diputats i consellers socialdemòcrates a dimitir dels seus càrrecs,, matant a un d’ells d’una pallissa perquè s’hi va negar. Al cap de pocs dies l’alcalde va presentar la seva dimissió i va ser substituït pel tinent d’alcalde Karl Gebensleben. Böhme va ser torturat i empresonat durant uns dies. A més, el cap de premsa socialdemòcrata de Chemnitz, Georg Landgraf, el varen matar a trets després de que es negués a revelar a una banda de les SA on estaven els fins del partit.

12 de març de 1933

Diumenge:

En el Reich:

A l’Òpera Kroll es va celebrar una cerimònia en memòria de les víctimes de la Primera Guerra Mundial, i Adolf Hitler i Paul von Hindenburg estaven un al costat de l’altre. El canceller anava amb un vestit de gala i el President amb l’uniforme militar de gala i els dos varen passar revista a les tropes. Després, el govern va proclamar la bandera amb l’esvàstica com a símbol nacional i les banderes amb els colors imperials, negre, blanc i vermell, varen substituir les banderes amb el color negre, vermell i or de la República de Weimar.


El govern va fer assaltar la Schutzverband deutscher Schrifsteller, SDS, l’Associació protectora dels escriptors alemanys. Autors coneguts per la seva pertinència al Partit Comunista, 18 dels 24 membres del SDS, entre els quals hi havia Anna Seghers, Theodor Plivier o Arnold Zweig, varen ser exclosos immediatament de l’Associació i l’organització es va transformar en una cooperació professional, la Ständesorganisations, que es va declarar a favor del nou règim.


Aquell dia es varen celebrar eleccions a Prússia, que ja no tenien cap tipus de sentit, i eleccions municipals.  Tot i que els nazis controlaven el poder i varen manipular les eleccions, els socialdemòcrates varen obtenir una gran quantitat de vots. A Berlín, 984.467 berlinesos varen votar a la llista de Hitler, un 40% dels 2,5 milions de vots i pràcticament el mateix percentatge que havien aconseguir el KPD i el SPD junts. En la petita població de Northeim, al nord d’Alemanya, els nazis locals varen aconseguir manipular les eleccions presentant-se com la Llista d’Unitat Nacional i deixant fora als altres partits. El cap nazi de la població, Ernst Girmann, va prometre acabar amb la corrupció socialdemòcrata i amb el parlamentarisme. Tot i això, els nazis, que es varen fer amb el consell municipal, no varen aconseguir millors resultats que el juliol de 1932.


Les SA varen saquejar la biblioteca del centre sindical de Heidelberg i varen retirar els seus llibres, que varen ser cremats en una petita foguera a la sortida.

En el poble de Gedern, a Hesse, a la nit les SA varen assaltar les cases dels jueus i els varen tractar brutalment.

css.php