Home // 1933 // Febrer (Page 3)

6 de febrer de 1933

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va celebrar a Munic l’aniversari de la seva promesa Eva Braun que feia 21 anys.


El govern alemany va aprovar una llei d’urgència per la protecció del poble on es va censurar la premsa i els òrgans informatius de l’oposició nazi. A més, es va dissoldre el Landtag prussià per eliminar l’última resistència davant les activitats del comissari del Reich i del ministre de l’Interior prussià.


A Hamburg, a les deu de la nit es va celebrar l’arribada dels nazis al poder i uns 20.000 membres de les SA varen desfilar pels carrers de la ciutat amb torxes cridant Morts als jueus! i La República és una merda! i cantaven La sang jueva que rajarà dels seus ganivets.

A Holanda: 

Marinus van der Lubbe va abandonar el seu domicili de Leiden, a Uiterste Gracht nº 56, per creuar la frontera alemanya a l’altura d’Elten per dirigir-se a Berlín on, suposadament, no tenia ni amics ni coneguts. Van Der Lubbe estava convençut de que a Alemanya s’estava preparant una revolució i que només l’anarquisme podria salvar al proletariat. Estava decidit a realitzar una acció revolucionària. El 27 de febrer de 1933 va ser acusat pels nazis d’haver cremat el Reichstag.

5 de febrer de 1933

Diumenge:

En el Reich:

A Berlín, el matí, després dels actes en record al membre de les SA Eberhard Maikoski, mort el 30 de gener de 1933, en un acte escenificat per en Joseph Goebbels a la catedral de Berlín, l’Adolf Hitler va tornar a Munic per celebrar l’endemà l’aniversari de l’Eva Braun.


Per enfortir encara més els llaços entre el nou govern i l’Exèrcit, el Völkischer Beobachter va sortit publicat amb un article titulat: Die Armee Schulter an Schulter mit dem neuen Kansler! (l’Exèrcit espatlla amb espatlla amb el nou canceller!). En un article del diari s’explicava que la reunió entre l’Exèrcit i en Hitler del 3 de febrer de 1933 havia sigut molt important i que es mostrava l’estreta relació entre la política del nou règim i les funcions de l’Exèrcit.


El govern va decidir per decret la dissolució de tots els parlaments de les províncies prussianes. El president del govern prussià, l’Otto Braun, i el president del Consell d’Estat i alcalde de Colònia, Konrad Adenauer, varen protestar fermament. El Landatg prussià va ser finalment dissolt.


Els Cascs d’Acer, els Schupos i les SA varen desfilar en el curs d’una parada oficial a Berlín. A la nit, aquestes unitats varen fer incursions a les sales de reunions i cafès freqüentats pels comunistes. Els disturbis nazis varen esclatar també a ciutats com Bochum, Breslau, Leipzig, Stassfurt, Danzig i Dusseldorf. Durant l’atac hi varen haver nombrosos ferits i algun mort. A Stassfurt, un jove nazi va matar d’un tret a l’alcalde socialdemòcrata.

4 de febrer de 1933

Dissabte:

En el Reich:

El nou govern va aprovar un nou decret llei per la protecció del Reich on es va establir la prohibició de reunions susceptibles de molestar l’ordre públic, que permetia la detenció fins a tres mesos dels participants en violacions armades de la pau o actes de traïció. Amb aquesta Llei es varen impedir reunions dels partits d’esquerre, es prohibien les vagues en empreses importants, així com assembles i manifestacions, i varen posar enormes dificultats a la premsa comunista. Amb aquesta nova Llei la policia podia confiscar també els llibres que poguessin posar en perill la seguretat i l’ordre públic. D’immediat varen ser víctimes d’aquest decret llei diversos organismes jueus.

En un altre decret, els nazis varen suprimir que un Land pogués tenir un autogovern després de que el Landtag de Prússia s’oposés a les mesures posades pel ministre Hermann Göering el 2 de febrer de 1933. Finalment, el Parlament prussià va ser dissolt contra la seva voluntat. Els homes en els quals Göering ja no confiava dins del Land de Prússia varen ser posats en una llista negra; la majoria varen ser acomiadats i suspesos, i se’ls ordenava o intimidava perquè dimitissin dels seus càrrecs per donar-los als nazis.

3 de febrer de 1933

Divendres:

En el Reich:

A Berlín, a la nit, l’Adolf Hitler va ser convidat pel ministre Werner von Blomberg a un sopar amb alts oficials de la Reichswehr en el menjador del domicili personal del cap del comandament de l’Exèrcit, el baró i general d’infanteria Kurt von Hammerstein-Equord, a la Bendlerstrasse, l’edifici de Berlín conegut avui com Bendlersbock, on es va parlar de temes secundaris i per resoldre el malentès d’unes paraules pronunciades per en Hitler davant dels oficials de l’Exèrcit el 31 de gener. La reunió es va tenir que fer al domicili personal del comandant de l’Exèrcit perquè Kurt von Schleicher encara ocupava despatxos ministerials i es va convidar al nou canceller sota el pretext del 60è aniversari del ministre Constantin von Neurath. Entre els presents hi havia el general Walther von Reichenau, que el ministre Von Blomberg havia dut de Koenigsberg per confiar-li la direcció ministerial.

Quan Hitler va entrar l’edifici d’en Von Hammerstein, tots els comandants es varen mostrar freds i reservats. Després del sopar, l’Adolf Hitler es va reunir durant dues hores i mitja en secret per primer cop amb els comandants en cap de la Reichswehr i de la Marina de Guerra del Reich. Juntament amb els oficials hi havia la Marie-Louise i la Helga von Hammerstein, les filles de l’amfitrió. Davant d’aquell públic, Hitler va expressar, sense llegir de cap full de paper, el canvi de rumb que havia de tenir Alemanya i creia que la manera de resoldre la crisi que patia Alemanya s’aconseguiria conquerint i germanitzant militarment els territoris de l’est d’Europa, amb el conegut Lebensraum, ja que considerava que era una necessitat d’Alemanya ocupar aquells territoris. A continuació, va expressar el seu desig d’imposar la pau interna eliminant l’Estat democràtic, ja que considerava la democràcia un càncer, i els va dir que imposaria un Estat autoritari que eliminés el comunisme en un plaç de sis a vuit anys juntament amb el Tractat de Versalles. Per dur a terme tots aquells plans els va prometre reforçar l’armada, re-introduir el servei militar obligatori  i portar l’Estat a una profunda militarització. Els va parlar de tornar a engrandir els apartats de l’Exèrcit per tornar-lo a l’esperit de la Primera Guerra Mundial i va plantejar la possibilitat de que es produís un atac preventiu de França. En general, els comandaments de la Reichswehr, on entre ells hi havia l‘Erich Raeder, que va dir més tard que mai cap canceller havia parlat amb tanta fermesa a favor de la fermesa del Reich, varen estar totalment d’acord amb la militarització de la societat alemanya, però pràcticament cap dels assistents a l’acte, entre ells Wilhelm Brückner, varen comprendre la voluntat d’en Hitler de fer esclatar la guerra i tots varen trobar el discurs extraordinàriament satisfactori. Hitler va confiar que el ministeri de Defensa del Tercer Reich, el general Werner von Blomberg, acceptés les seves idees perquè sabia que era molt fidel a les idees del nacionalsocialisme. Després de la reunió Hitler va viatjar a Munic 

 

 

2 de febrer de 1933

Dijous:

En el Reich:

Hermann Göering, com a comissari de l’Interior prussià, va assumir la direcció de la policia prussiana i, en seguit, els funcionaris republicans identificats i fitxats varen ser expulsats i varen ser substituïts per elements nazis de confiança. Centenars de comissaris, inspectors i agents uniformats, en total les dues terceres parts de la força pública, varen ser expulsats en benefici dels nazis procedents de les SA i les SS. Llavors, Göering va prohibir totes les manifestacions del KPD i de les seves organitzacions paral·leles a tot Prússia. Al mateix moment es varen practicar registres a les oficines centrals del KPD. A la berlinesa casa del difunt líder comunista Karl Liebknecht es varen confiscar impresos il·legals, tal i com va informar el Vossiche Zeitung, i la policia berlinesa va registrar i ocupar la central del KPD en la Bülowplatz. Però no tothom va donar suport a aquella mesura, a Lübeck es va produir una manifestació en suport al diputat socialdemòcrata Julius Leber, que havia sigut arrestat feia dos dies. Quan la manifestació va agafar volum es va dispersar sota els trets de les SA i les SS.

A Espanya:

L’arribada de l’Adolf Hitler al poder no es veia encara com l’arribada d’un polític fort al capdavant d’Alemanya i molts opinaven que el seu mandat seria breu i transitori. El diari barceloní Mirador va sortir editat amb un article que deia:

Mentre a Doorn (la residència de l’antic emperador) estan de festa. Crisi a França i Alemanya.

L’article també valorava el govern d’en Hitler i d’en Franz von Papen com un simple pas previ per a la tornada de l’emperador.

A Suïssa:

Aquell dia va començar la conferència mundial sobre el desarmament que acabaria el 14 d’octubre de 1933.

1 de febrer de 1933

Dimecres:

En el Reich:

Paul von Hindenburg va acceptar la proposta de l’Adolf Hitler del dia anterior i va decidir convocar eleccions parlamentàries pel 5 de març de 1933. D’aquesta manera es va dissoldre el Reichstag. Al matí, Hitler li va explicar en el seu gabinet que el president Von Hindenburg havia accedit a dissoldre el Parlament i va explicar-los el lema del govern per les eleccions: Atac contra el marxisme.


A la tarda, en el seu despatx de la Cancelleria del Reich i acompanyat pel seu gabinet, Hitler, nerviós i vestit amb un vestit blau marí i una corbata blanca i negra, es va dirigir per primer cop al poble alemany a través de la ràdio. Parlant en nom del nou govern, va assegurar que l’herència que rebien era terrible i va fer una crida al seu poble demanant superar les divisions de classe i firmar amb el govern una llei de reconciliació que fes possible el ressorgiment d’Alemanya. Amb un discurs moderat, va proclamar l’adhesió als principis tradicionals i va dir que la missió del nou govern era restablir la unitat d’esperit i de voluntat del poble alemany, mantenir el cristianisme i protegir la família, cèl·lula constitutiva del cos popular i estatal. Després va atacar als comunistes i de recordar el que per ell era l’herència de la República de Weimar, l’atur i la destrucció de la pagesia, herència que deia que destruiria si li donaven quatre anys de poder. En canceller va afirmar rotundament que al cap de quatre anys l’atur seria vençut. Al final del seu discurs va acabar utilitzant un llenguatge místic demanant al Totpoderós que beneís la labor del govern.


La premsa comunista va informar d’una onada d’ordres de prohibició en el Reich i una tempesta sobre Alemanya en la que els nazis estaven assassinat a treballadors i destrossant locals dels sindicats i oficines del Partit Comunista.


Max Dietrich va ingressar a les SS. Dietrich es farà famós per la seva duresa cap als presoners en els camps de concentració com el de Dachau, entre altres.

css.php