Home // 1933 // Febrer (Page 2)

18 de febrer de 1933

Dissabte:

En el Reich:

Els nazis varen detenir l’escriptor Carl von Ossietzky. Durant la seva detenció va rebre el Premi Nobel.


A Berlín, procedent de Polònia quan volia arribar a la Unió SovièticaMarinus van der Lubbe va arribar tot sol a la capital alemanya amb la idea de cometre un acte en solitari contra el govern per impulsar a la classe treballadora a revoltar-se.

17 de febrer de 1933

Divendres:

En el Reich:

A l’avantsala de la Cancelleria del Reich, al matí es varen reunir per ordres de l’Adolf Hitler Wilhelm Frick, Hermann Göering i Wolf Heinrich von Helldorf perquè els volia ensenyar un pla dissenyat per Joseph Goebbels i dut a terme per Von Helldorf, on es traçava la campanya electoral per les eleccions del 5 de març de 1933. Hitler els va explicar que la principal dificultat la tindrien a Prússia. Per tranquil·litzar-lo, Göering li va dir que les instruccions per la prohibició dels partits d’esquerre i la detenció dels seus caps ja estaven fetes i que Franz von Papen havia firmat tots els decrets que li havia donat. Frick li va explicar que el seu Ministeri havia publicat un decret pel qual les SA serien reconegudes com a forces de policia adjuntes. Però quan el ministre de l’Interior encara parlava, Hitler el va interrompre perquè havia de marxar al territori del Ruhr, a Dortmund, i es va retirar a una de les seves habitacions de la Cancelleria per canviar-se.


A Dortmund, Hitler va dir en un míting de la campanya electoral que el que ell demanava era normal i just, només quatre anys, i que després d’aquests anys els demés jutjarien i dictarien sentència sobre el seu treball. Llavors, va manifestar que ell no fugiria a l’estranger i que no eludiria la sentència. Després de pronunciar el discurs, Hitler va volar a Munic per passar-hi el cap de setmana.


Göering, com a comissari prussià de l’Interior, es va reunir amb la policia prussiana i els va explicar el decret que acabava de firmar en què ordenava a la policia que treballés en col·laboració amb les associacions nacionals de les SA, les SS i el Stahlhel, que donaria suport a la propaganda nacional amb totes les seves forces i que combatria els actes de les organitzacions hostils amb l’Estat amb tots els mitjans. Els va exhortar a disparar en cas necessari contra qualsevol opositor i els va dir que quan ells disparaven en realitat ho feia ell, i que quan mataven algú ell també havia matat. Exigia l’ús de les armes per fer complir les ordres i amenaçava a qui no ho fes amb accions disciplinàries.


Els nazis varen assaltar l’Escola de Belles Arts Estatal en el barri berlinès de Charlottenburg quan estaven fent un examen i varen pegar als professors jueus.

15 de febrer de 1933

Dimecres:

En la campanya electoral:

A Stuttgart, Adolf Hitler va dir que en 14 anys el règim que ara havia sigut derrotat, la República, havia anat d’error sobre error, il·lusió sobre il·lusió. Hitler va proclamar que la seva lluita contra el marxisme seria implacable, i va advertir de que tot moviment que donés suport al marxisme acabaria tenint la mateixa sort. A continuació va atacar al president del land de Württemberg, Eugen Bolz, que havia declarat que el nou govern era enemic de la llibertat. Hitler es va queixar de que el president del land no hagués sortit en defensa de la llibertat del NSDAP quan havia sigut perseguit durant els anys 20 i va assegurar que ara com a canceller només tenia que utilitzar la llei per la protecció de l’Estat nacional, de la mateixa manera que varen fer ells amb una llei per la protecció de la República, per fer-los entendre que no tot el que ells anomenaven llibertat era digne d’aquest nom.

13 de febrer de 1933

Karl Hanke li va comunicar a Joseph Goebbels que no tenien que contar amb cap fons per la campanya electoral, i Goebbels, furiós, va anotar en el seu Diari que en aquest cas el gras de Hermann Göering havia de renunciar per un cop del caviar.

Mentrestant, a Fràncfort del Óder, desenes de milers de socialdemòcrates es varen tornar a manifestar en contra de les mesures restrictives del govern alemany.

12 de febrer de 1933

Diumenge:

En el Reich:

Davant dels continus atacs antisemites, les associacions jueves regionals varen decidir establir una organització nacional per intentar defensar-se.


Otto Klemperer va dirigir una polèmica representació de l’òpera de Richard Wagner Tannhäuser a Berlín, que la premsa musical nazi va condemnar com una corrupció de Wagner i un greuge a la memòria del compositor.

11 de febrer de 1933

Dissabte:

En el Reich:

A Berlín, l’Adolf Hitler va pronunciar el discurs d’obertura de l’Exposició Internacional d’Automòbils i Motocicletes. Els magnats de la indústria els va encantar el gest d’en Hitler perquè fins llavors els cancellers no s’havien interessat per aquella Exposició. En el discurs, el canceller va qualificar la fabricació d’automòbils com la indústria més important del futur i va prometre un pla que incloïa una reducció gradual d’impostos a la indústria i la posada en marxa d’un generós pla de construcció de carreteres. Va declarar que l’estat de les autopistes de l’Estat seria en el futur el criteri que mesuraria la seva prosperitat. Més tard, la propaganda nazi va batejar el discurs com el moment decisiu de la història de la motorització d’Alemanya.

Després de l’Exposició, Hitler va anar a la ciutat de Kassel en el marc de la campanya electoral i va dir en un míting que els seus adversaris polítics no havien tingut un programa i que ja era massa tard pels seus plans. Per acabar el seu discurs, va explicar que no hi havia ningú en el món que estigués disposat a ajudar-los, a part d’ells mateixos.

10 de febrer de 1933

Divendres:

En el Reich:

A la tarda, Adolf Hitler va fer el seu primer discurs públic com a canceller en el Palau dels Esports de Berlín, que es va retransmetre per la ràdio a tota la nació. El recinte estava engalonat amb banderes amb l’esvàstica i pancartes amb consignes antimarxistes. Varen precedir al discurs les notes de l’himne nacional, els crits de Heil! i les exclamacions entusiàstiques, que varen augmentar quan va aparèixer Hitler. El canceller va recordar les promeses que havien fet els altres partits durant el temps de la República de Weimar, les quals va qualificar de falses, i va assegurar que ells no feien promeses barates. Va comentar que quan els seus adversaris li deien que volien veure el seu programa, ell els responia que després de que com havien deixat el país hauria de reconstruir el Volk alemany de dalt a baix, igual que ells l’havien destruït de dalt a baix. Per Hitler, la recuperació s’aconseguiria a base de força de voluntat i treball ferm, sense ajuda exterior. Parlant del ressorgiment nacional, la Wiederherhebung, va assegurar que reconstruirien el Volk no d’acord amb teories inacabades, sinó d’acord amb lleis eternes sempre vàlides. També va afirmar que mai es desviaria de la missió d’acabar amb el marxisme i les seves seqüeles a Alemanya, i va assegurar que mai acceptaria solucions de compromís en aquest punt. Per ell, el seu programa era de resurrecció nacional en tots els sectors de la vida, seria intolerant amb tot el que pequés contra la nació. Llavors, va demanar en el poble que els donés quatre anys i va jurar que de la mateixa manera que havien accedit a aquest càrrec estaria disposat a marxar. En acabar el seu discurs va pronunciar una frase de la versió protestant del Parenostre:

El nou Reich alemany de grandesa, honor, poder, glòria i justícia, i va acabar de forma mística amb un: Amén.

El discurs de Hitler va ser planificat per Joseph Goebbels, que va establir i difondre en el Partit el calendari electoral. El calendari estava sobrecarregat d’actes, cada dia Hitler tenia que parlar en nombroses reunions en diferents ciutats, però curiosament no s’havia previst cap reunió pels dies 25, 26 i 27 de febrer, dia que es va cremar el Reichstag, i es va precisar que Hitler no podia parlar enlloc el dia 27.


Hermann Göering va donar instruccions a la policia prussiana perquè disparessin si era necessari en cas d’enfrontament i va dir que d’ara en endavant cada bala que sortís del canó d’una pistola de la policia era una bala seva, i va assegurar que si aquest acte en deien assassinat, l’assassí era ell perquè així ho havia ordenat.


Thomas Mann va parlar en una conferència en el Audimax de la Universitat de Munic en motiu del 50è aniversari de la mort de Richard Wagner. En el seu discurs, Mann va destacar els elements moderns de l’obra del dramaturg i músic alemany. Aquelles paraules varen aixecar molta polseguera, ja que Munic era considerada ciutat de Richard Wagner i no es va veure en bons ulls que el compositor romàntic se’l relacionés amb el modernisme. El Münchner Neueste Nachrichten va publicar una carta que va ser iniciada pel director musical Hans Knappertscbusch i firmada per 45 personalitats de la vida cultural, entre elles els compositors Hans Pfitzner i Richard Strauss, per criticar les paraules de Mann. Aquest atac va ser un dels motius del per què Mann, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, no volgués tornar a Munic. 

9 de febrer de 1933

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va afirmar que el renovat programa Schleicher, un programa secret de rearmament dut a terme per l’antic cap de l’Exèrcit Kurt von Schleicher, facilitaria en primer lloc utilitzar la creació dels nous llocs de treball per amagar la millora de la defensa nacional. El canceller va declarar que en un futur immediat s’havia de posar l’accent en aquest encobriment. L’Exèrcit va sol·licitar 50 milions del programa Schleicher per finançar la fase inicial de l’expansió de les Forces Armades.


Hermann Göering va posar en marxa la maquinària policíaca i per tot el país es varen dur a terme batudes en els locals del Partit Comunista i en els domicilis dels seus dirigents. A més, es va divulgar que s’havien descobert armes, municions i documents que senyalaven que els comunistes volien fer un complot i que tenien un projecte per cremar els edificis públics.

8 de febrer de 1933

Dimecres:

En el Reich:

Durant una de les primeres reunions del nou govern per analitzar les conseqüències econòmiques de la construcció d’una presa a l’Alta Silèsia, l’Adolf Hitler va dir que el rearmament d’Alemanya seria una prioritat pels primers quatre o cinc anys del règim. El canceller va dir que tots els plans per crear llocs de treball que rebessin ajuda pública havien de ser jutjats pel criteri de si eren necessaris des del punt de vista del rearmament del poble alemany. Va afirmar que el lloc d’Alemanya en el món estaria condicionat decididament pel lloc de les Forces Armades i que la posició econòmica del país també en depenia.


El govern alemany va començar a perseguir els policies republicans que tenien a les seves llistes negres per expulsar-los.

7 de febrer de 1933

Dimarts:

En el Reich:

A Berlín, en protesta a les mesures de restricció democràtica dels nazis, uns 20.000 socialdemòcrates varen desfilar per la ciutat i es varen concentrar en el Lustgarten.

css.php