10 de febrer de 1942
El nou ministre d’Armament, Albert Speer, va arribar a Berlín des de Rastenburg per ocupar el seu nou càrrec. Speer estava molt preocupat per si podria arribar a estar a l’altura del seu Ministeri i estava nerviós perquè sabia que a partir de llavors ocuparia una posició clau en el conflicte bèl·lic, i ell no sabia res de les qüestions militars. Quan va arribar a les oficines del seu Ministeri va anar als despatxos dels seus nous col·laboradors i els va explicar un per un, amb el seu caràcter tímid, que no tenia cap intenció de fer cap canvi en la política de treball que havia portat el desaparegut Fritz Todt. Tot i que a Speer no li agradava com estava decorat el Ministeri no va tocar res per respecte a Todt fins a l’estiu de 1943 quan va canviar tots els mobles.
A Alemanya, el govern alemany va anunciar que a partir del 6 d’abril de 1942 es reduirien les racions alimentàries, excepte pels nens i els obrers que realitzessin treballs durs.
A la Gran Bretanya, algunes veus britàniques varen posar en dubte la versió oficial de la mort del doctor Todt. Per altra banda, a Londres, Winston Churchill va declarar davant el Gabinet de Guerra que a la Gran Bretanya li esperaven temps difícils, però que no els destrossarien. Aquell mateix dia, la Gran Bretanya va oferir als Estats Units 34 embarcacions antisubmarines amb les seves tripulacions per lluitar contra els U-Boots.
A Roma, va morir l’ex ambaixador italià a Berlín Bernardo Attolico.
A l’oceà Índic, els japonesos varen desembarcar al sud de l’illa Cèlebes. Per altra part, a l’Índia, Mohhandas Gandhi va començar una vaga de fam per protestar contra la seva detenció feta pels britànics.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1942/02/10/10-de-febrer-de-1942/trackback/
