EL TERCER REICH

Dilluns:

En el Reich:

Konrad Haasemann, el cap de la secció personal del desaparegut ministre Fritz Todt, i conseller governamental, va volar de Berlín fins al quarter general de l’Adolf Hitler a Rastenburg, Prússia Oriental, per donar tot el seu suport i confiança al nou ministre d’Armament i Munició Albert Speer. També volia saber les opinions d’en Hitler sobre què s’havia de fer ara. Haasemann li va explicar a Speer que l’ajudaria a conèixer als nous col·laboradors amb qui hauria de treballar a partir d’ara, però Speer va rebutjar aquell oferiment ja que els volia conèixer sense cap tipus d’ajuda. A la nit, Speer va marxar amb tren cap a Berlín per posar-se al corrent del seu nou Ministeri i començar a treballar. Speer va marxar amb tren perquè no va tenir ganes de pujar en un avió.

A la tarda, Hitler va dir en els seus convidats que preferia construir caces que no pas bombarders.

Aquell dia es varen donar tots els poders al comissari Fritz Sauckel per agafar tota la gent que es necessités dels països ocupats per fer-la servir com a mà d’obra per Alemanya. O sigui, si Speer necessitava personal per construir maquinària de guerra en una fàbrica només havia de posar-se en contacte amb en Sauckel, que li oferia tot el personal que necessités deportant obrers dels països ocupats del Reich. Aquelles persones eren tractades com esclaus.

A Berlín, Joseph Goebbels es va passar tot el dia preparant el funeral del doctor Todt.

Heinrich Himmler va tornar a parlar amb el doctor Felix Kersten sobre Suècia i els socialistes suecs, que donaven suport a una aliança amb Alemanya. Himmler estava decebut amb el Svensk socialistisk samling, la Unió Socialista sueca, SSS, de tendència nacionalsocialista, ja que creia que no eren de fiar. Un cop acabat el tractament, el doctor li va treure una llista amb els noms de les persones per les quals demanava un indult. Hi havia set holandesos, sis estonians, cinc luxemburguesos, dotze belgues i quatre francesos. Tots ells havien sigut condemnats a mort per sabotatge i activitats hostils. Himmler, després d’una discussió, va accedir a alliberar-los. Abans de que Kersten marxés, Himmler el va convidar a sopar amb ell a les onze de la nit. Varen sopar gulasch hongarès amb fideus i enciam fresc. Mentre menjaven varen tornar a parlar dels socialistes suecs i Himmler va lamentar que els socialistes finlandesos es mostressin tan contrariats amb el nacionalsocialisme. Mentre discutien si els suecs acceptarien o no està sota el control alemany, Rudolf Brandt va entrar a la sala per donar-li uns documents a en Himmler i va informar que es posarien l’endemà en llibertat les 36 persones de la llista del doctor.

El professor August Hirt de la Universitat d’Estrasburg va enviar una carta al professor Rudolf Brandt de l’Estat Major d’en Heinrich Himmler per dir-li que s’havia de crear a la Universitat d’Estrasburg un equip de científics per investigar una col·lecció de cranis jueus. Hirt també trobava necessari prevenir a la Wehrmacht perquè enviés vius a tots els comissaris que capturessin del front oriental per examinar-los. Hirt volia matar-los per després un metge o estudiant de Medicina separar el cap de la resta del cos introduint un líquid al cap per conservar-lo per després enviar-lo a Estrasburg.

A l’Àsia:

A Singapur, l’aviació japonesa va controlar el cel de la ciutat espantant les defenses britàniques i els tancs varen començar a arribar a la zona defensada pels britànics. A partir de llavors, els britànics no varen tenir més remei que retrocedir.

A les Índies Orientals Holandeses:

Les tropes japoneses varen ocupar Macasar mentre les forces holandeses es retiraven cap a l’interior i començaven a desenvolupar accions de guerrilla.

Tweet