EL TERCER REICH

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler li va dir en el ministre de Defensa croat, el mariscal Slavko Kvaternik, que seria en Iosif Stalin i no ell qui patiria la mateixa sort que en Napoleó Bonaparte. Parlant amb el ministre, va definir als jueus com el flagell de la humanitat i va afirmar que els comissaris jueus havien tingut un poder brutal en el Bàltic i que ara eren els lituans, els estonians i els letons qui estaven prenent represàlies sagnants contra ells. Llavors, va afegir que si els jueus se’ls hi donés carta blanca com a la Unió Soviètica posaria en pràctica els plans més insensats. Així, va afirmar que Rússia s’havia convertit en un focus d’infecció per la humanitat perquè, segons el dictador, si un sol Estat tolerava en el seu si a una família jueva això proporcionava el bacil essencial per una nova descomposició. Amb contundència, va exclamar que si no hi hagués més jueus a Europa ja no es veuria pertorbada la unitat dels Estats europeus i va concloure la seva proclama dient que el lloc on s’enviï els jueus, Sibèria o Madagascar, era irrellevant.

En un altre punt, Hitler es va reunir amb els comandants Walther von Brauchitsch i Franz Halder per comentar-los que si els britànics seguien lluitant era només perquè tenien l’esperança de que hi hagués un canvi en els Estats Units i perquè encara tenien esperances en la Unió Soviètica.

A Rússia:

Heinrich Himmler va enviar una altra brigada de cavalleria de les SS al front. En total, juntament amb la Brigada que havia enviat el 19 de juliol, eren prop de 13.000 homes. 

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits Nord es va aturar a l’oest del llac Ilmen, al sud de Leningrad. Les tropes i equips al llarg de tot el front estaven patint els rigors de l’avanç i de la resistència russa, que s’estava fent cada cop més forta. Durant els períodes de descans, els soviètics reforçaven les seves línies, especialment les de Moscou i de Leningrad. A més, en aquella jornada 9 SB soviètics varen atacar l’aeròdrom alemany de Dorpat, on diversos homes varen resultar morts o ferits a terra i sis aeronaus alemanyes varen quedar inutilitzades. Després d’aquell atac, la II./JG 53 es va quedar únicament amb sis aeronaus útils per volar, fet que va deixar a la 1º Flota Aèria sense aquest grup de caça durant tres setmanes. 

En el sector central:

Per intentar destruir la capital, 127 avions dels esquadrons número 3, 53,54 i 55 amb avions Ju-88 i HE-111 es varen enlairar aquella nit. Al mateix temps, es va cridar a l’Esquadró de Bombarder número 28 del front occidental, amb els seus dos grups d’avions guia: el Grup de Bombarder número 100 i el 3º Esquadró de Bombarder 26. Els Cossos d’Exèrcits Aeris del front oriental es varen negar a proporcionar més avions per aquell missió, ja que els generals en cap de les forces de terra exigien el màxim suport.

A uns trenta quilòmetres de Moscou els primers reflectors varen il·luminar el cel en la ruta d’aproximació dels bombarders alemanys. Alguns grups aïllats varen arribar fins al Kremlin sense ser detectats. La capital estava defensada per dotzenes de regiments d’artilleria antiaèria lleugera i pesada. Mes de 300 reflectors il·luminaven als pilots alemanys per impedir-los que apuntessin bé. Tot i les dificultats presentades, els alemanys, com la nit anterior, varen llançar 150 tones de bombes explosives i 46.000 bombes incendiàries, però no es va incendiar el Kremlin tot i que el 2º Grup d’Esquadró de Bombarder 55, encarregat d’aquesta missió, estava segur de que hi havia llançat sobre d’ell centenars de bombes incendiàries. Els sostres del Kremlin estaven constituïts amb unes teules fortes del segle XVIII, que les petites bombes incendiàries no havien aconseguit travessar. Els alemanys varen reconèixer haver perdut cinc avions.

Reinhard Heydrich, també pilot de caces, va fer la primera sortida en el front oriental amb un Bf-109. Al voltant de les dues del migdia, quan estava patrullant sobre la línia de combat, se’l va informar per ràdio de que hi havia una sèrie d’aeroplans soviètics que estaven bombardejant els ponts del Dniéster al seu pas per Yampol. Heydrich es va dirigir al lloc dels fets i va atacar a un dels caces soviètics. Però el cap del SD va tenir la mala sort de topar-se amb l’as Aleskandr Pokrishkin, un dels aviadors caça més talentós dels soviètics. Pokrishkin se li va apropar i li va disparar una breu ràfega de trets fins que el Messerschimtt de Heydrich va començar a treure fum. Heydrich va tenir la sort o l’habilitat d’aconseguir un aterratge d’emergència i ser rescatat més tard per un comando. Després d’aquella experiència el cap del SD no va tornar a pilotar més caces. 

Tweet