EL TERCER REICH

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va fer un monòleg davant dels seus convidats per explicar-los, entre altres coses, que va ser fatal per Europa el moment en que Pere el Gran, el tsar de Rússia, havia fundat la ciutat de Sant Petersburg, i va explicar que volia fer desaparèixer aquella població de la superfície de la Terra, igual que Moscou, enviant la resta de la població a Sibèria. Seguidament, va manifestar el seu desig de fer servir els eslaus pels seus interessos, i va amenaçar a qui volgués preocupar-se de la sort d’aquella gent en enviar-los en els camps de concentració. Després, va acabar el seu monòleg dient que les noies ucraïneses tenien una mica de sang alemanya pel fet de que tenien nens amb els ulls blaus i rossos, i creia que aquestes noies podien integrar-se en el Reich.

A Alemanya:

A Berlín, Hermann Göering va presidir una reunió amb els comissaris dels territoris ocupats del Reich i amb els comandants militars en el Saló Hermann Göering del Ministeri de l’Aire de Berlín. El ministre els va exigir un augment de les contribucions al Reich de les regions ocupades, i va declarar que no havien enviat les tropes alemanyes a aquells països perquè treballessin per ells sinó per extreure’n tot el possible per tal de que pogués viure el poble alemany. Va exclamar que això que feien en altres temps s’anomenava saqueig, però que ara, en aquells dies, les coses s’havien suavitzat i per aquest fet ell propugnava el saqueig absolut i total. Amb un to alt i enrabiat, va dir que no l’importava que la població autòctona dels països ocupats es morissin de gana i els va posar l’exemple de França, dient que a França havia enviat l’any passat 550.000 tones de gra de blat i ara en demanava 1,2 milions de gra. El ministre va afegir que enviaria una legió a França per comprar tot el que es trobés a les botigues i en els grans magatzems i que faria portar tot el que s’hagués adquirit en els aparadors de les botigues alemanyes perquè el poble alemany les pogués comprar. Llavors, li va preguntar a Lohse si podia subministrar 30 milions de tones de mantega, pregunta que Lohse li va contestar afirmativament. Després, li va preguntar si podia subministrar la mantega a les tropes de la Wehrmacht, i Lohse li va explicar que es podia fer perquè s’havia reduït la població després d’haver eliminat a milers de jueus. Els jueus, a part, rebien un 15% menys de mantega que la resta dels alemanys. En acabar la reunió, Göering va dir que tenia molta feina per fer i moltes responsabilitats i que per això no tenia temps per llegir cartes i notificacions en què l’informaven de que no li podien subministrar el què demanava. Per aquest fet, va explicar que si no podien donar-li el què desitjava hauria de crear agències que li donarien. Per acabar, va lloar la figura del comissari Fritz Sauckel dient que el que havia fet en tan poc temps per reunir tants treballadors de tot Europa i dur-los a les seves fàbriques amb tanta rapidesa era una gesta única.

En general la cúpula nazi va veure amb bons ulls no alimentar a la població dels territoris ocupats, i en molts territoris, com a la petita Sèrbia, es varen endur 100.000 tones de blat i cereals. Adolf Hitler també va exigir no alimentar els territoris ocupats i, així, li va fer saber en el comissari del Reich per Ucraïna, Erich Koch, explicant-li que Ucraïna tenia que subministrar tot el què li fes falta a Alemanya sense tenir en consideració les necessitats dels ucraïnesos. A Ucraïna sobretot es varen robar grans quantitats de blat.

Després de parlar Göering va ser el torn de l’Alfred Rosenberg, que va voler recordar que l’emancipació dels jueus s’havia produït en el segle XVIII sota el lema de l’humanitarisme i va voler deixar clar que aquell fet havia sigut un error de filòsofs aparats de la realitat i dels bons sentiments d’àmplies capes de la societat. Rosenberg no va dubtar en dir que ara estaven exterminant jueus, a qui va descriure com a porqueria, i va definir aquest procés com un fenomen humanitari. Aquest punt va anar acompanyat per forts aplaudiments del públic. Llavors els va recomanar llegir el llibre Die November-Köpfe per ser més determinant alhora d’eliminar-los per tal de deixar Alemanya i Europa sense jueus. Aquest altre punt també va anar acompanyat de més aplaudiments.

Oswald Pohl va escriure una ordre en els comandants dels setze camps de concentració ordenant que el cabell tallat a les víctimes havia de ser recollit per ser utilitzat per la indústria alemanya per les babutxes dels submarins. Pohl ordenava que el cabell de les dones havia de ser desinfectat, recollit i emmagatzemat, i que el cabell dels homes només tenia valor si superava els vint mil·límetres de llarg.

A Rússia:

Heinrich Himmler i el seu grup varen tornar amb avió a Zjitomir i Feldkommando Hegewald, via Mogilev, després d’haver viatjat a Finlàndia. Himmler estava molt orgullós per haver rebut la Gran Creu de la Llibertat finlandesa, amb l’espada i llaç vermell. Va ser la 15è persona en rebre aquesta alta condecoració establerta pel mariscal Gustav Mannerheim, que havia sigut el primer en rebre-la, durant la Guerra Civil finlandesa de 1918. El SS-Hauptsturmführer Werner Grothhmann i el seu guardaespatlles , el SS-Obersturmführer Josef Kiermaier, també varen rebre condecoracions finlandeses.

El comandant de les forces alemanyes que servia la unitat holandesa, el general Kraus, va escriure a Göering per dir-li que tenien a milers d’holandesos en els regiments de transport de l’est i que la setmana passada un dels regiments va ser atacat. Kraus també li va assegurar que els holandesos havien fet més de 1.000 presoners i que se’ls hi havia concedit 25 creus de ferro. 

En el front oriental:

En el sector sud:

El 17º Exèrcit alemany va capturar la ciutat de Tikhoretsk mentre el 1º Panzer va travessar el riu Kuban.

A la Gran Bretanya:

El general nord-americà Dwight D. Eisenhower va ser nomenat comandant en cap de totes les forces aliades. En aquells moments els nord-americans preparaven la invasió al nord de l’Àfrica, l’Operació Torch.

A Nova Guinea:

Les tropes japoneses varen ocupar Kokoda.

Tweet