EL TERCER REICH

Dissabte:

En el front oriental:

A Stalingrad:

Al vespre, la 29º Divisió del general Ernst Leyser va obtenir una victòria temporal contra el 13º Cos soviètic en el sector sud que va fer aixecar els ànims de Friedrich Paulus. Amb aquesta tímida victòria, el comandant del 6º Exèrcit va començar a estudiar la retirada del seu Exèrcit del Volga i Stalingrad cap a posicions situades a més de 150 quilòmetres al sud-oest, entre el Don i el Chir. En seguit, el comandant del Grup d’Exèrcits B, Maximilien von Weichs, va transmetre la recomanació en el quarter general del OKW a Rastenburg. La idea de Paulus tenia sentit perquè el desastre era més que evident. Al sud de Stalingrad, les unitats de l’Andrei Yeremenko, després d’eliminar les forces romaneses, varen dividir en dos el 4º Exèrcit Panzer de Hermann Hoth. El general alemany estava aïllat en una deteriorada casa de camp de les afores de Businovka i se sentia impotent per no poder actuar. Després de la destrucció de les forces romaneses només disposava de pocs canons i pocs carros per aturar als soviètics. Ara tots els comandants alemanys veien que els soviètics els volien envoltar a Stalingrad i que tancarien el cercle en el pont de Kalach. En una conversa telefònica entre el tinent general Martin Fiebig, el comandant del 8º Cos Aeri, i Arthur Schmidt, aquest últim li va dir que esperaven l’ajuda aèria per poder aturar als soviètics abans de que arribessin al pont de Kalach. Veient que la climatologia no acompanyava per fer aquella operació aèria, Fiebig va trucar a Hans Jeschonnek abans de parlar breument amb Wolfran von Richtofen. Jeschonnek li va dir irritat que pel mal temps no hi havia cap possibilitat d’ajudar des de l’aire a 250.000 homes.

A la nit, mentre la temperatura baixava dràsticament i no cessava de nevar, l’avantguarda de la 16º Divisió Panzer, que havia abandonat les afores de Stalingrad feia dos dies, va arribar al Don per actuar com a força de cobertura de les unitats que abandonaven el gran meandre del Don. Però la Divisió arribava massa tard per poder frenar als soviètics o conservar les seves posicions.

Mentre els seus soldats lluitaven i morien en l’ofensiva soviètica a Stalingrad, Adolf Hitler estava en el Berghof analitzant la situació i pensava en marxar amb ferrocarril i en avió en el seu quarter general de Rastenburg per dirigir una contraofensiva. L’endemà marxaria, però va cometre l’error d’estar incomunicat i el OKH va estar durant una llarga estona sense instruccions. Mentre observava la situació, Hitler va rebre la suggerència de Paulus d’una retirada del 6º Exèrcit cap al sud-oest i ràpidament li va respondre en un telegrama altament secret, el 1.352, que havia de mantenir la posició i resistir tot i el perill d’un cercle temporal.

En el quarter general del 11º Exèrcit, a Víetbsk, a uns 500 quilòmetres a l’oest de Moscou, Erich von Manstein va saber per primer cop per l’OKW dels plans de Von Paulus de marxar de Stalingrad. El mariscal de camp tenia dubtes de si era positiu o negatiu conservar com fos la ciutat de Stalingrad, però sabia que Hitler ordenaria conservar-la el preu que fes falta.

En el Reich:

Arthur Greiser, governador de la comarca del riu Warta, li va comunicar a Heinrich Himmler que Hitler l’11 de novembre li havia dit en relació a la qüestió jueva que actués com a ell li semblés millor.

A Itàlia:

Benito Mussolini va anunciar en el Consell de Ministres que Alemanya havia decidit enviar cent bateries antiaèries a Itàlia per defensar les ciutats.

La RAF va bombardejar violentament la ciutat de Torí.

Tweet