EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va traslladar el 4º Exèrcit Panzer amb el Grup d’Exèrcits per conquerir Stalingrad. L’11º Exèrcit va rebre ordres similars. Aquesta ordre va afectar seriosament l’avanç al Caucas. A la tarda, parlant d’altres temes, Hitler va explicar en els seus convidats que acabava de llegir un llibre sobre Espanya i els va dir que el caràcter dels espanyols no tenia res a veure amb el dels nord-americans, però, tot i això, va criticar els dos caràcters. Pel dictador, els nord-americans vivien com porcs en un porqueria de model, el capitalista. Del poble espanyol va dir que era una mescla de sang gòtica, franca i mora, i el definia com un poble anarquista i valent que havia viscut l’època més intel·lectual durant l’època àrab, i va augurar que tard o d’hora a Espanya hi tornaria haver una revolució per eliminar l’Església. Del dictador Francisco Franco va dir que sense la seva ajuda no hagués pogut guanyar la Guerra Civil espanyola i va admetre que estava decebut amb ell perquè no li reconeixia la seva ajuda i, en canvi, li agraïa a Isabel II la Catòlica, a la que Hitler considerava la més gran prostituta de la Història. Continuant criticant al govern espanyol, va atacar durament al ministre Ramón Serrano Súñer, qualificant-lo d’esperit dolent que volia preparar el camí per la Unió Llatina i el definia com l’enterrador de l’Espanya moderna.

A Polònia:

A Cracòvia, en una conferència general del Partit en el Districte de Galitzia, el governador Hans Frank va assegurar que sobre la qüestió jueva només volia dir una cosa: que ho arreglarien ells i que cap jueu tornaria entrar a Alemanya.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin estava molt preocupat per reforçar la ciutat de Stalingrad i va ordenar en el general Andrei Yermerenko que es reunís amb ell en privat. A la nit, el cotxe del general es va aturar a l’entrada de les habitacions privades del Kremlin i Yermerenko en va sortir coix per dirigir-se a peu al despatx del dictador. Stalin el va rebre amb molt d’efecte preguntant-li què li feia la seva ferida de la cama. Després de quatre paraules més sobre la salut del general, Stalin li va oferir el comandament d’un dels fronts del sud. Yermerenko va acceptar i Stalin el va enviar al quarter general de la Stavka, situat a uns metres de distància, perquè s’informés de la situació.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen arribar a Salsk i varen tallar la línia ferroviària entre Novorossisk i Stalingrad.

A Suïssa:

El periodista jueu Benjamin Sagalowitz, que dirigia l’Agència de Premsa jueva-suïssa, va informar al representant de Ginebra del Congrés Jueu Mundial, Gerhart Riegner, del genocidi dels nazi. Aquest va informar una setmana més tard, el 8 d’agost, al membre del Parlament de Londres, Sidney Riegner, i al rabí de Nova York, Stepehn Wise, president de l’Assemblea de Jueus Americans, del que l’havien informat.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill estava a punt de viatjar a Moscou per reunir-se amb Stalin per parlar de futurs plans. Abans de marxar, el primer ministre li va assegurar en el rei Jordi VI que tenia poques esperances en la reunió.

Per tal d’enganyar als alemanys en els verdaders punts de desembarcament en la futura Operació Torxa, una branca de la Secretaria del Gabinet de Guerra, amb el nom aparent de Secció de Control de Londres i dirigida pel coronel John Bevan, va presentar una sèrie de plans de guerra amb la intenció que els alemanys reforcessin altres llocs. Es varen posar en marxa tres operacions que no existien. L’Operació Sol, contra Narvik i Trondheim; l’Operació Enderrocament, contra Calais i Boulogne-sur-Mer, i l’Operació Kennecott, contra el sud d’Itàlia, Grècia i Creta.

A Egipte:

El 8º Exèrcit britànic s’estava preparant per una ofensiva, que començaria el 23 d’octubre de 1942, i en aquella data ja havia rebut 41.000 homes de reforç, més de 1.000 tancs i 9.000 vehicles de tota classe.

Tweet