EL TERCER REICH

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va concedir una entrevista exclusiva en el corresponsal del Hearst Press, Karl von Wiegand, davant la qual va destacar la total falta d’interessos territorials d’Alemanya en Amèrica del Nord o del Sud.

A Holanda:

Hans Posse es va traslladar a Holanda sota l’autorització de Hitler per confiscar tots els objectes de valor que poguessin ser d’interès per traslladar-los en el futur Museu de Linz.

En la Batalla per França:

A França:

Les tropes alemanyes sabien que París quedaria ben aviat sota el seu control, els homes de Gerd von Rundstedt es trobaven a les portes de la capital i varen decidir concentrar-se en conquerir tot França. Les tropes de Von Rundstedt es trobaven a només 20 quilòmetres al nord-oest de París, i pels pobles per on passaven cometien molt crims, com el poble de Vert Galant, on varen afusellar a 15 civils. La divisió de Panzer del general Heinz Guderian va avançar cap a l’est, a la zona del Marne, per tallar la retirada de les unitats franceses que fugien, i el grup blindat del general Paul Ewald von Kleist es va dirigir cap al sud, cap a Auxerre. Mentrestant, el 18º Exèrcit alemany del general Georg von Küchler es va ocupar de destruir les defenses de París.

Amb tot decidit, des de primera hora 2.222 soldats britànics varen ser rescatats del port de Le Havre per ser repatriats a la Gran Bretanya. 8.837 soldats més varen ser portats per la costa de França fins a Cherbourg, on es preparaven per tornar a entrar en acció, juntament amb les tropes franceses del Loira. Però, en aquells moments, en les embussades carreteres, els civils fugien de les seves llars davant l’avanç alemany i paralitzaven completament els possibles moviments de les tropes franceses.

A Tours, en el castell de Cangé, Winston Churchill va tornar d’emergència per reunir-se amb Paul Reynaud en una reunió del Consell Suprem. El primer ministre britànic es negava a alliberar França de la seva promesa de no firmar una pau per separat amb Alemanya. Reynaud li va insistir de que era massa tard per organitzar un reducte a la Bretanya. De seguida els dos primers ministres es varen discutir sobre la flota francesa i sobre la hipòtesis de que el govern francès es replegués al nord de l’Àfrica. Churchill el va animar a que demanés ajut al president Franklin Delano Roosevelt per demanar-li la seva participació directe. Reynaud va acceptar el suggeriment i va enviar un missatge en el president nord-americà on li demanava que salvés França i l’instava que declarés la guerra i que els hi enviés l’ajuda de manera que fos.

Però tot estava decidit, i Philippe Pétain, que estava present a la reunió, estava ferm en rendir-se. En finalitzar la reunió i quan Churchill va tornar al seu país, Maxime Weygand va anunciar que havia declarat París ciutat oberta, va reiterar la seva crida a un armistici i el govern va marxar cap a Bordeus. No tots els ministres pensaven de la mateixa manera, ja que alguns, liderats per George Mandel, volien traslladar el govern a l’Àfrica Septentrional francesa i continuar la lluita des d’allí.

Quan el govern va arribar a Bordeus es va rebre la resposta del president Roosevelt, que deia que el govern nord-americà estava fent tots els possibles per posar a disposició dels governs Aliats el material que sol·licitaven amb tanta urgència i que redoblarien els seus esforços per fer encara més. Roosevelt va voler que aquest missatge es fes públic, a disgust del Secretari d’Estat, Cordell Hull. Churchill, a última hora, va telegrafiar a Reynaud per dir-li que una declaració de guerra nord-americana era inevitable i, amb ella, una oportunitat excel·lent d’aconseguir una coalició oceànica i econòmica mundial que havia d’acabar amb els interessos alemanys.

Avions italians varen bombardejar Malta i Toló.

En els Estats Units: 

Franklin Delano Roosevelt va assignar 13.000 milions de dòlars a augmentar els efectius navals. També varen sortir del país enviaments d’armament en resposta a la petició de Churchill.

A Espanya: 

A la tarda, Francisco Franco, veient la imminent victòria alemanya i que els alemanys havien arribat a la frontera espanyola de Baiona, va canviar l’estatus de neutralitat d’Espanya pel de no bel·ligerància, el que implicava un suport diplomàtic i material a les potències de l’Eix.

A Kènia:

La Regia Aeronàutica italiana va atacar els caces rodesians a la base de Fort Wajir en el moment que s’enlairaven.

Tweet