EL TERCER REICH

Dissabte:

En la Batalla per França:

En el bàndol alemany:

Alarmat per la dura resistència que oferien els francesos al nord de París, Adolf Hitler va publicar la Directriu Número 14, que frenava l’avanç en el triangle Chateau-Thierry-Metz-Belfort i traslladava al front de París les tropes que havia pensat utilitzar per envair l’est de França.

L’aviació alemanya, al mateix temps, va atacar a les defenses franceses per facilitar l’ofensiva terrestre cap a París.

A Noruega: 

A primera hora, els noruecs, els britànics i els francesos es varen veure obligats a abandonar definitivament Narvik després del desastre de la Batalla de França. Mentre marxaven, a les deu del matí, els avions de la Luftwaffe que incomodaven a les unitats aliades a la badia varen donar la notícia de que els britànics marxaven. Al mateix temps, el govern noruec va donar l’ordre de desmobilitzar les seves tropes. Immediatament, Eduard Dietl va donar l’ordre d’atacar el port de Narvik i, poc després, una patrulla de paracaigudistes de l’ajudant major Scheuring va entrar a Narvik  sense realitzar cap tret. A la nit, la bandera del Reich onejava de nou a la ciutat. D’aquesta manera els alemanys varen restablir la ruta del ferro, tallada des del 13 d’abril de 1940, que anava de Narvik fins a Skagerrak, Dinamarca. Tot i això, els Aliats varen aconseguir evacuar satisfactòriament els últims 25.000 homes que estaven en territori noruec.

A l’oceà Atlàntic:

En el mar del Nord, les embarcacions de guerra alemanyes, el Scharnorst i el Gneisenau, varen enfonsar tres embarcacions buides, mentre anaven a caçar combois procedents de Noruega. Després van interceptar el portaavions britànic Glorious, que transportava dos esquadrons d’avions, inclosos Hurricanes, i estava acompanyat per dos destructors d’escorta, l’Acasta i l’Ardent. Al cap d’uns moments, els dos vaixells alemanys van destruir les tres embarcacions britàniques, però abans de que aquestes s’enfonsessin el destructor l’Acasta va aconseguir llançar un torpede que va tocar de ple al Scharnorst. En total es varen ofegar 1.515 homes, entre oficials i no oficials i només varen sobreviure 43. 40 dels Glorious, 2 de l’Ardent i de la tripulació del l’Acaster només en va sobreviure una persona, el caporal C. G. Nick Carter, que va estar durant tres dies en el mar del Nord. Carter va recordar més tard que quan el destructor s’enfonsava el seu comandant, C. E. Glasfurd, es va quedar immòbil i es va encendre una cigarreta i els va saludar a tots els seus companys i els va dir:

Adéu i bona sort.

A la Gran Bretanya: 

Charles de Gaulle va enviar un missatge radiofònic des dels micròfons de la BBCal poble francès perquè resistís a l’ofensiva alemanya. Aquell missatge no era de fet el que ell volia enviar, ja que volia criticar i acusar de traïdor a Philippe Pétain per intentar arribar a un acord amb els alemanys. Però quan el govern britànic, i el mateix Winston Churchill, varen veure el contingut del missatge que volia enviar li varen censurar perquè per molts britànics Pétain encara era un heroi de la Primera Guerra Mundial que havia lluitat al seu costat i, a més, alguns d’ells tenien amistat amb ell. Quan De Gaulle va veure que li censuraven part del seu missatge i li corregien el què havia de dir es va enfadar molt, ja que es va sentir defraudat i menyspreat. Al final va haver de llegir el missatge corregit pels britànic. La desconfiança cap a ell era tal que el propi Churchill estava en els estudis de la BBC per controlar que no digués res que no toqués.

Els britànics varen enviar dues esquadrilles més de caces a França, a més de 24 equips complets de globus de barrera, juntament amb les seves tripulacions, per la defensa de París. Tot i això, Paul Reynaud va suplicar a Churchill que enviés a França dos o inclús tres esquadrilles més per sumar-se a les cinc britàniques que ja eren al país.

A la tarda es va reunir el Gabinet de Guerra i en aquell moment es va saber que dos d’aquestes cinc esquadrilles, que havien entrat en combat aquell mateix dia, havien perdut 10 dels seus 18 avions. Llavors, Churchill va intentar sospesar la sol·licitud de Reynaud. El primer ministre era conscient de que si enviaven tot el material a França i perdien llavors s’haurien de rendir. Del contrari, si no enviaven tot aquell material, va informar de que si França es veia obligada a rendir-se ells podrien continuar amb la lluita i aconseguir la victòria. Churchill va voler deixar-los clar que si Gran Bretanya era derrotada s’hauria perdut la guerra, tant per França com per ells, mentre que, si es feien forts, podrien guanyar la guerra i, en fer-ho, aconseguir que França recuperés el seu lloc. El Gabinet de Guerra va acceptar per unanimitat l’argument de Churchill i no varen enviar més caces a França.

Tweet