EL TERCER REICH

Dimarts:

En la batalla per França:

En el bàndol alemany:

Adolf Hitler va publicar la Directriu número 11 on deia que l’avanç de l’ofensiva fins aquella data demostrava que les forces aliades no havien pogut apreciar a temps la idea bàsica de les operacions alemanyes.

A Bèlgica: 

A trenc d’alba, les tropes de Heinz Guderian varen acabar un pont en el riu Mosa, a l’oest de Sedan, per creuar-lo amb els seus blindats. D’immediat, set divisions blindades alemanyes, entre elles la 1º Divisió blindada, i 1.800 tancs del Grup d’Exèrcits A, dirigits per Guderian, ja havien creuat el riu Mosa per Sedan, Liega i Dinant i varen penetrar pel sud de Bèlgica i a Luxemburg trobant només una dèbil resistència. Al final del dia havien creuat el Mosa 60.000 homes i 22.000 vehicles. Els tancs alemanys destruïen tot el què trobaven pel camí i la principal ofensiva alemanya va arribar aquell dia als boscos de les Ardenes i Sedan. El 19º Cos blindat havia penetrat les defenses aliades i estava preparat per seguir avançant. Aquell avanç va representar una preocupació molt gran pels francesos perquè ja no disposaven de més defenses per frenar-los cap a Paris. Els alemanys avançaven a una velocitat mitjana de 50 quilòmetres el dia.

Al matí, el foc de l’artilleria francesa va intentar desestabilitzar el cap de pont alemany en el riu Mosa. La 3º Divisió blindada francesa va arribar a uns 15 quilòmetres d’on es produïen els atacs, després d’obrir pas entre una multitud de fugitius militars i civils. A les quatre de la tarda varen arribar al lloc del combat, però llavors varen rebre l’ordre de renunciar a l’atac per repartir els tancs de la divisió per tapar un front de 20 quilòmetres. Al vespre, l’Alt Comandament va decidir destruir el pont per on els alemanys creuaven el riu Mosa, i el general Henri Billote, el comandant del 1º Cos d’exèrcits Aliats, va ordenar la destrucció dels tres ponts. La missió va ser encomanada a l’Advance Air Striking Force de la RAF i a l’Armée de l’Air francès, i varen utilitzar per aquella acció 170 bombarders britànics i francesos. Però aquell atac va arribar massa tard i els alemanys, ja preparats, varen utilitzar amb eficàcia la seva artilleria antiaèria, que va preservar el pont destruint aquell vespre a 85 avions Aliats, entre ells 48 bombarders britànics i 2 francesos. Veient la seva superioritat, la Luftwaffe va contraatacar amb els seus Messerschmitt Bf-109, i 110 d’aquests aparells varen destruir a 19 caces britànics i 21 de francesos. Per culpa d’aquesta quantitat de baixes, el Fairey Battle va passar a efectuar atacs nocturns perquè tenia menys baixes sota la foscor.

A la nit, el general Charles Huntziger, comandant en cap del 2º Exèrcit, que era el responsable de la zona situada al sud de Sedan, va portar cap al sud el seu Exèrcit, deixant l’ala dreta a la línia Maginot, maniobra que va deixar el camí lliure a la 10º Divisió blindada alemanya per pressionar amb la seva l’artilleria i va augmentar la bretxa per on estaven penetrant les forces de Guderian. Unes hores després, veient el desastre del nord i la greu situació en el sud, varen convèncer a l’Andre Corap, que tenia greus problemes per resistir, de donar l’ordre al seu Exèrcit de replegar-se a una línia situada a Rocroi, però una panzerdivision li va tallar la retirada i va ser sotmès a un intens bombardeig.

Els francesos tenien l’oportunitat de frenar els alemanys, ja que tenien el 21º Cos francès, que consistia en la 3º Divisió blindada i la 3º Motoritzada, a punt per contraatacar, però pocs confiaven amb l’èxit de poder-ho fer i el general Alphonse Georges, comandant en cap dels exèrcits del nord-est, ja estava convençut de que el front s’havia desintegrat a prop de Sedan. Un oficial d’Estat Major que va assistir a una conferència militar aquell matí va explicar que el comandant Georges es va enfonsar entre llàgrimes.

A la línia Lovaina-Namur, les forces britàniques i franceses varen suportar un violent atac alemany, però l’exèrcit belga es trobava en una situació molt precària per ajudar-los. En el nord de la Bèlgica central, les unitats blindades franceses defensaven la bretxa de Gembloux del 16º Cos blindat de l’Erich Hoepner. Les defenses franceses varen perdre el 33% dels tancs Somua i el 66% dels seus tancs Hotchikiss. La batalla va acabar eliminant una possible contraatac francès.

A Holanda: 

Davant la resistència holandesa, Adolf Hitler va incloure en la Directriu número 11 l’ordre d’eliminar la resistència holandesa. D’immediat varen desviar els avions de la frontera belga per atacar els ponts sobre el riu Maas, a Roterdam. En aquells moments el comandant en cap alemany, el general Georg von Küchler, va obligar als holandesos a firmar la rendició a Rotterdam quan varen ser atacats pels avions alemanys. La ciutat ja s’havia declarat ciutat oberta i la rendició ja estava feta, però no es va aconseguir comunicar en els seus avions que anaven per atacar a la ciutat, que els holandesos ja s’havien rendit. En aquell atac, 814 civils holandesos varen morir i altres 70.000 varen quedar sense llar. A més, els danys materials varen ser enormes: unes 25.000 cases, 2.300 botigues, 775 coberts, 65 escoles i 25 esglésies varen ser destruïdes. L’antic centre de la ciutat va ser calcinat pel foc. Al vespre, el general Henri Winkelman, el general en cap dels exèrcits holandesos, va donar l’ordre a les seves tropes de tirar les armes. Els rumors i la propaganda aliada varen multiplicar la xifra de morts fins a 25.000 i, inclús, a 30.000. Aquest rumor només va servir per espantar més a la gent. Després de la Segona Guerra Mundial, la ciutat de Rotterdam commemora cada 14 de maig aquest atac contra els civils holandesos.

Kurt Student, que havia entrat amb els seus homes de les forces aerotransportades a Rotterdam i havien negociat la rendició de la ciutat, va rebre un tret al cap quan unes tropes de les SS, en veure tants soldats holandesos armats, varen obrir foc. Si no hagués sigut per l’habilitat d’un cirurgià holandès, Student hauria mort. 

A França:

A París, a la nit, després de reunir el Gabinet de Guerra, Paul Reynaud va enviar un missatge al primer ministre Winston Churchill demanant-li l’enviament immediat de reforços aeris pel sector de Sedan. 

A la Gran Bretanya:

Churchill va enviar un telegrama al comandant britànic lord Cork per demanar-li que aconseguís fer-se amb la ciutat de Narvik com més aviat millor per després dirigir-se cap al sud amb més força.

A Noruega:

La base britànica de Harstad va ser atacada amb bombes incendiàries i dos bucs Aliats varen ser destruïts. Un tercer, el buc de passatgers polonès Chrobry, estava transportant a un batalló de la Guàrdia Irlandesa, 400 homes en total, cap al sud, a Bodö, quan va ser atacat; entre els 20 morts figuraven l’oficial al comandament i tots els oficials d’alta graduació del batalló. 

En els Estats Units:

Arthur Purvis, cap de la missió de compra anglesa-francesa a Washington, va informar que del centenar de caces que s’estaven construint en els Estats Units, a Gran Bretanya li permetrien comprar-ne 81; dels 524 avions més que s’havien demanat, 324 estaven a punt per ser entregats al cap de dos o tres mesos. 

Tweet