EL TERCER REICH

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va entrevistar amb el ministre Joseph Goebbels i el president de Finlàndia per explicar-los que faria desaparèixer les ciutats de Moscou i de Leningrad del mapa. Pensant que els britànics no tenien futur, els va confessar que estava convençut de que l’Imperi Britànic estava condemnat i que les restes d’aquell Imperi les heretaria els Estats Units.

Participant en ajudar als soldats alemanys en el front oriental, Goebbels i la seva esposa Magda Goebbels van entregar quinze peces de roba vella en una col·lecta de caritat per als soldats alemanys que lluitaven.

La direcció del RSHA va difondre una nota per a tots els serveis de la Sipo i el SD en què es precisaven les normes que s’havien de respectar en els interrogatoris especials.

A Polònia:

A Auschwitz, presoners polonesos de la companyia de càstig de Birkenau varen iniciar una revolta. Dels 50 presoners que es varen donar a la fua, només se sap que en va sobreviure un.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

1.000 jueus varen ser deportats des de Praga cap a l’Est. L’únic supervivent va ser un home que va saltar del tren al començament del viatge. Probablement aquestes 1.000 persones varen acabar en el camp d’extermini de Maly Trostenets. 

La massacre de Lídice, Txecoslovàquia:

Al matí, el Batalló de Sapadors número 14 alemany es va agafar la justícia per la seva mà per venjar-se de l’assassinat de Reinhard Heydrich, mort el 4 de juny de 1942. En el poble miner txec de Lídice, a les afores de Praga, el dia anterior els alemanys havien rodejat la població i havien capturar a tots els civils destruint les 95 cases del poble. Durant aquell dia varen dur a terme el pla d’execució. Varen afusellar als 199 homes del poble i a tots els nois més grans de quinze anys que estaven tancats als subterranis i estables de la família Horak. Abans de que vinguessin els alemanys per ajusticiar-los, el sacerdot Sternbech els va confortar amb paraules religioses. En el patí dels Horak és a on es varen produir els afusellament en grups, de deu en deu. Aquest procediment va durar des de les primers hores del matí fins a les quatre de la tarda. Més tard es varen fotografiar els assassins davant dels cadàvers. Les 195 dones i els 98 nens del poble estaven tancats al col·legi quan varen executar als homes i no varen ser assassinats en un principi; les dones varen quedar internades al camp de concentració de Ravensbrück, excepte set dones que varen ser internades al camp de Theresienstadt, i quatre més que varen ser internades a l’Hospital de Praga perquè estaven embarassades. 42 d’elles varen morir com a conseqüència dels maltractaments que varen patir durant el trasllat. Els nens varen ser separats de les seves mares i varen ser traslladats al camp de Litmannstadt, on varen morir a les cambres de gas, excepte set nens que tenien menys d’un any; tres d’aquests nens varen ser enviats a Alemanya per ser germanitzats en famílies alemanyes. El nom del poble va ser esborrat de tots els registres.

En el front oriental.

En el sector sud:

Els alemanys varen començar una contraofensiva en el front de Khàrkiv.

A la Gran Bretanya:

Un titular del Times parlava de Carnisseria a Polònia i s’explicava el discurs del dia anterior del general Wladislaw Sikorski, el qual detallava l’assassinat massiu de jueu en territori polonès. 

A Líbia:

A la tarda, el grup de xoc de l’Afrikakorps, comandat pel coronel Baade, va aconseguir penetrar profundament les posicions principals franceses, al nord de Bir Hakeim, que portaven des del 2 de juny de 1942 envoltades per les forces de l’Eix. La 1º Divisió lleugera de la França Lliure de Marie Pierre Koenig defensava cada metre del seu terreny, però les seves pèrdues eren massa grans per resistir i, al vespre, es van veure obligats a fugir de Bir Hakeim cap a l’oest i es varen unir a la 7º Brigada britànica. Per animar a les seves tropes, Charles de Gaulle va enviar-li un telegrama a Koenig dient-li que tot França els estava contemplant amb orgull.

A Japó:

En una conferència de l’Alt Comandament de planificació de guerra, la Marina japonesa va amagar la gravetat de les pèrdues de la Batalla de Midway. Només l’emperador Hirohito va ser informat en detall del què va passar i també va preferir amagar la veritat a l’Exèrcit i a l’opinió pública. A més, va fer que els planificadors militars continuessin elaborant els seus atacs pensant que la flota aeronaval japonesa encara era poderosa.

Tweet