EL TERCER REICH

Divendres:

En el front oriental:

A Stalingrad:

En l’Operació Urà, a primera hora, un grup de soldats soviètics dirigits pel general Andrei Yeremenko, tal i com havien fet un altre grup de soldats soviètics el dia anterior que s’havien dirigit al nord-est de les afores de la ciutat, es varen dirigien al sud-est per envoltar els alemanys a la ciutat amb el moviment en pinça. Abans de ser enviats al front, els soldats soviètics varen netejar de nou les seves armes i varen escriure les últimes cartes en els seus familiars.

En el quarter general de l’Andrei Yeremenko, el general, que no havia dormit per culpa dels nervis, estava convençut de que l’atac del front sud s’havia d’enrederir fins que totes les reserves alemanyes s’haguessin dirigit al nord per contenir la primera fase de l’ofensiva soviètics al llarg del Don. Amb aquesta idea en va parlar abastament amb la Stavka de Moscou, però la Stavka li va rebutjar la seva petició.

A trenc d’alba, amb un temps semblant al del dia anterior amb boira espesa, neu i vent, els soldats soviètics varen tenir problemes per formar els grups d’assalt. Els carros marxaven un darrere l’altre per seguir un camí i els avions situats a l’est, a l’altra banda del Volga, es varen quedar impotents a la pista. Quan tots estaven a punt per atacar, Yeremenko va retardar l’hora de l’ofensiva. En seguit, des de Moscou, la Stavka li va preguntar el motiu i Yeremenko es va asseure en el seu escriptori i va explicar que ho havia fet pel mal temps. La Stavka no va compartir la seva opinió, però Yeremenko es va mantenir ferm. Durant més de dues hores, fins passades les nou del matí, va demanar esperar a que millorés el temps, sobretot esperava que marxés la boira. Quan la Stavka li demanava a través de la línia BODO de que ataqués, els meteoròlegs li varen prometre que la boira es diluiria en uns minuts.

A les deu del matí, l’artilleria de Yeremenko del 51º i 57º Exèrcits de Fusellers, amb el suport de les unitats blindades, varen atacar amb duresa al 4º Exèrcit romanès i al 4º Blindat alemany, que varen fugir espantats en totes direccions, per poder avançar cap a l’oest. Ràpidament els alemanys varen llançar al combat el 48º Cos Blindat, però no varen tenir els resultats esperats i els soviètics varen obrir un forat de pràcticament 30 quilòmetres d’amplada, i varen poder enviar en massa els cossos 4º de Cavalleria i el 4º Mecanitzat cap a Kalach, on es tancaria el cercle. Al cap de poques hores, Yeremenko va trucar excitat a la Stavka per dir-los que havien fet a 10.000 presoners. Incrèduls, la Stavka li va demanar que ho tornés a comptar, però les xifres eren exactes.

A uns 200 quilòmetres al nord-oest de la penetració realitzada pels soldats de Yeremenko, els alemanys encara intentaven contenir les forces soviètiques que avançaven des de Serafimóvich i Klàtskaia. En el poble de Peshani, a 50 quilòmetres al sud de Serafimóvich, el 48º Cos Panzer del general Ferdinand Heim s’havia trobat amb els soviètics. La seva 22º Divisió Panzer es va llançar a una lluita inútil contra els T-34. Els canons anti-tanc varen destruir amb els seus dispars a 26 carros soviètics, però no va ser suficient. Els blindats soviètics varen aconseguir avançar i els alemanys varen retrocedir. A la tarda, els panzers estaven rodejats per noves formacions soviètiques i ara lluitaven per sobreviure.

A uns quants quilòmetres de distància, el Grup d’Exèrcits B de Maximilian von Weichs va ser empès a retrocedir cap a l’oest perquè no poguessin ajudar al 6º Exèrcit alemany tancat a dins la ciutat. El cercle que varen dibuixar els soviètics, una àrea d’uns quaranta quilòmetres d’amplada i vint de profunditat, es va tancar dies més tard al poble de Kalach. En total a dins la bossa soviètica hi varen quedar vint divisions alemanyes i dues de romaneses, que aquestes varen ser les primeres en caure. A més, hi havien tropes del quarter general de l’Adolf Hitler, enginyers, artillers i exploradors, els Estats Majors de cinc cossos i el quarter general del 6º Exèrcit. En total 250.000 homes que varen tenir que viure amb molt pocs recursos amb els avions que entraven i sortien dels quatre aeròdroms i la ràdio com a únics mitjans de comunicació a l’exterior.

A Líbia:

Les tropes britàniques varen recuperar Benghazi després de que els alemanys abandonessin la ciutat. Abans de retirar-se, els alemanys varen desmantellar el port de la ciutat perquè no pogués ser utilitzat pels Aliats. Les tropes d’Erwin Rommel varen retrocedir fins a Al’Uqaylah, a més de 800 quilòmetres de la frontera amb Egipte.

En el Mediterrani:

En l’Operació Edat de Pedra, un comboi d’embarcacions mercantils va arribar a Malta procedent d’Egipte sota la protecció dels avions britànics. Quan les naus varen entrar a La Valeta, els maltesos els varen rebre amb crits d’eufòria.

Tweet