13 de setembre de 1943
En el Reich:
En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va explicar en els seus col·laboradors que tot i l’alliberament d’en Benito Mussolini no canviaria la seva política respecte a Itàlia.
A Viena, en Mussolini va saber pel general Soleti que la guàrdia de Gran Sasso no havia posat resistència el dia anterior perquè el cap de la policia italiana, en Senise, ho havia demanat. En Soleti també li va explicar que el rei Victor Manel III i en Pietro Badoglio havien fugit de Roma, però que no era prudent que hi tornés pels combats que es produïen al voltant. Al migdia, en Mussolini es va preparar per agafar un vol que el va portar a Munic, on es va poder reunir amb la seva amant, la Clara Petacci.
A Itàlia:
En el nord d’Itàlia, semblava que tornava a renéixer el feixisme i els emblemes del Partit es varen tornar a veure pels carrers de les ciutats i, segons la ràdio suïssa, hi havia grans manifestacions d’alegria. Itàlia estava immersa en el caos en aquells moments, amb l’armistici del 8 de setembre de 1943 les tropes italianes en els Balcans es varen quedar sense comandaments i la divisió Acqui, amb 100.000 homes, amb base a Cefalònia, en el mar Jònic, varen celebrar un plebiscit que va durar fins l’endemà per decidir si acceptaven l’armistici i entregaven les armes en els alemanys.
En el sud del país, en el nord de Salerno, els soldats alemanys, amb la 16º Divisió blindada i la 29º Divisió de granaders blindats, van atacar amb duresa al 5º Exèrcit d’en Mark Clark format pel 10º Cos britànic del general de divisió Richard McCreery, al nord del riu Sele, i pel 6º Cos nord-americà del general de divisió Ernest Dawley, al sud, perquè tornessin al mar. Tot i que varen destruir un batalló nord-americà, en els alemanys els hi faltaven efectius per complir el seu objectiu. Per defensar-se dels alemanys, dos batallons d’artilleria nord-americana varen disparar casi 4.000 bombes i, més tard, després de que en Clark demanés ajuda, varen rebre reforços, entre ells els d’un regiment de la 82º Divisió aerotransportada que s’havien llançat en paracaigudes sobre el cap de pont al voltant de mitjanit.
Mentrestant, el nou exèrcit francès, equipat pels nord-americans, va dur a terme l’Operació Vesubi, que va de tallar la retirada de les forces alemanyes a Sardenya i enllaçar amb els guerrillers que pràcticament controlaven Còrsega. La famosa 90º Divisió Panzergrenadier i el regiment Reichsführer, que es trobaven a l’illa, varen començar immediatament els plans d’evacuació.
Per altra part, va morir en estanyes condicions l’ex cap de l’Estat Major italià, l’Ugo Cavallero, que es trobava detingut pels alemanys.
En el front oriental:
Després d’haver esgotat les defenses davant del Grup d’Exèrcits del Centre, el Front de Briansk soviètic va reunir efectius per començar una nova fase de l’ofensiva que tenia com a objectiu alliberar la ciutat estratègica de Smolensk. Però els alemanys estaven ben preparats i tenien les seves defenses perfectament construïdes i preparades per resistir-los.
A l’Àsia:
A la Xina, en Chiang-Kai-Shek va ser elegit president de la República xinesa.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1943/09/13/13-de-setembre-de-1943/trackback/