EL TERCER REICH

Dimarts:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va dictar la Directriu número 46 que havia d’intensificar la lluitar contra els partisans. Per tal de que la gent no es revoltés, es va ordenar que les comunitats col·laboracionistes rebessin més racions d’aliments i a més quedarien exemptes dels treballs forçosos.

Hans Frank es va reunir amb en Fritz Sauckel per dir-li que estava content de comunicar-li que havien destinat a 800.000 obrers polonesos al Reich, però li va afirmar que ara només li podia portar a 140.000 obrers més i que aquest era el seu límit perquè en el cas de que necessités més obrers seria necessària la intervenció de la policia, ja que no hi havia més voluntaris.

Entre les quatre i les cinc de la matinada, els homes del Batalló policia 101 varen entrar en el petit poble de Lomazy, un poble de menys de 3.000 habitants, on més de la meitat d’ells eren jueus que provenien de diferents llocs. Els alemanys havien deportat a aquells jueus a Lomazy durant els mesos anteriors. Els homes de la segona companyia del Batalló varen necessitar dues hores per detenir a les seves víctimes i portar-los al punt de reunió establert, el camp d’atletisme del costat de l’escola. Els que no varen poder avançar cap al camp varen ser assassinats a sang freda. Varen abatre als ancians, els malats i els joves en els carrers o en les mateixes cases. En els que varen reunir en el camp d’atletisme, els alemanys varen separar als homes de les dones i els varen fer està allí durant unes hores mentre els fotografiaven. Des del camp, un destacament de la primera secció va conduir un grup d’uns 50 jueus, equipats amb pales i aixades, a una zona boscosa situada a més d’un quilòmetre de distància, on tindria lloc l’execució. Els alemanys varen obligar als jueus a cavar una gran fosa. Els hiwis, que s’havien endarrerit de l’hora establerta, es varen presentar i després de dinar i de beure vodka varen començar la matança. Perquè anessin ordenadament cap al lloc d’execució, els alemanys varen rodejar als jueus amb una llarga corda que els hi havien donat uns pagesos polonesos de la zona. Qualsevol que sortís de la corda era abatut. Quan es varen aproximar al lloc de l’execució, els alemanys varen separar als homes i les dones, col·locant-los en diferents llocs, a uns 50 metres de la fosa. Llavors els varen obligar a tots a treure’s la roba i els varen treure tot objecte de valor que portessin al damunt. Un cop tot a punt, els homes de la segona secció es varen col·locar en dues files i varen obligar als grups de jueus, formats entre quinze i vint persones, a córrer cap a la fosa entre les files d’alemanys que els cridaven i colpejaven amb els fusells. Llavors, els alemanys disparaven. La fosa, que feia entre 1,6 metres i dos metres de profunditat i uns 30 metres d’amplada per 55 de longitud, va quedar plena. Els hiwis, que estaven totalment borratxos, els remataven amb un tret a la nuca. Al final, els hiwis varen acabar tan borratxos que varen tenir que ser substituïts pels alemanys, que varen matar als jueus a través del foc creuat. No volien entrar a la fosa perquè hi havia aigua que s’havia barrejat amb la sang de les víctimes. Els batallons d’execució varen disparar durant una mitja hora abans de ser rellevats per un altre grup. En total varen disparar durant dues hores. Quan els hiwis es varen recuperar de la borratxera, tot i que alguns d’ells es varen quedar adormits a la gespa, varen tornar a substituir els alemanys i varen disparar durant una altra hora. Aproximadament, 1.700 jueus, homes, dones i nens varen morir d’aquesta manera. Curiosament, molts d’aquests jueus procedien d’Hamburg, la ciutat natal dels membres del Batalló. Al final, cap al vespre, els alemanys només varen deixar una vintena de jueus vius perquè enterressin la fosa comuna. Quan varen acabar els varen també assassinar.

A la Gran Bretanya:

Als molls del sud de la Gran Bretanya varen arribar els primers camions plens de soldats Aliats, la majoria canadencs, que l’endemà desembarcarien a Dieppe. Al vespre, aquests soldats varen començar a pujar a les embarcacions. A la nit, les dragamines varen netejar de mines la part central del Canal de la Mànega per assegurar que les embarcacions assaltants tinguessin un pas net cap a Dieppe. Per desviar l’atenció, la 8º Força Aèria nord-americana va atacar amb les seves fortaleses volants B-17 la ciutat de Rouen.

Al nord de l’Àfrica:

A Egipte, Bernard Law Montgomery va agafar el comandament del 8º Exèrcit britànic substituint el general Neil Ritchie. Al mateix temps, el general Harold Alexander va substituir al general Claude Auchinleck com a comandant del Pròxim Orient.

En el Pacífic:

A Guadalcanal, a l’aeròdrom Henderson Field, que estava a punt de poder ser utilitzat, els nord-americans varen començar a rebre poc a poc els primers avions, però a l’illa es va començar a estendre’s la disenteria i, a més, hi havia escassetat d’aliments i els primers combats a l’interior demostraven que la bossa de resistència japonesa seria més difícil d’eliminar-la del que es pensaven. A part, des de Tòquio es va assignar en el 17º Exèrcit del tinent Harukichi Hyakutake l’objectiu de reconquerir Guadalcanal. Les tropes rebrien el suport de les unitats navals, inclosa la Flota Combinada del comandant Isoroku Yamamoto amb base a Truck. Per intentar superar totes aquestes dificultats, William Halsey va substituir a en Robert Lee Ghormley com a comandant en cap de les forces del Pacífic sud.

Tweet