Home // 1943 // Desembre (Page 3)

11 de desembre de 1943

Dissabte:

En el Reich:

De dia, la USAAF va bombardejar la ciutat costera d’Emden i, a la nit, 18 Mosquits de la RAF varen atacar la ciutat de Duisburg.

A Itàlia:

L’Albert Kesselring va assegurar en el Vaticà que l’abadia de Monte Cassino no seria ocupada per les forces alemanyes.

En la batalla, després d’haver resistit en el riu Moro, la 90º Divisió Panzergrenadier es va retirar cap a un barranc, conegut entre els canadencs com The Gully.

10 de desembre de 1943

Divendres:

En el Reich:

A la nit, una vintena de Mosquits varen realitzar una incursió contra la ciutat de Leverkusen.

En el nord de l’Àfrica:

Des del Caire, a la nit, en Winston Churchill, molt cansat, va agafar un vol de vuit hores i mitja fins a Tunísia per passar un parell de dies a la vila d’en Dwight D. Eisenhower a Cartago amb la intenció de visitar les tropes britàniques a Itàlia. L’arribada de l’avió del primer ministre va ser un desastre. L’avió es va equivocar de camp d’aviació i, per tant, l’Eisenhower l’esperava amb els seus cotxes de benvinguda a 60 quilòmetres. En el camp d’aviació equivocat, el primer ministre es va assentar sobre la seva maleta esperant en mig d’un vent matinal molt fred que el vinguessin a buscar.

A Itàlia:

El 8º Exèrcit canadenc, que estaven enmig d’una batalla per ocupar el port d’Ortona, va consolidar el seu cap de pont sobre el riu Moro, obrint-se a les altures de Vino Ridge.

A l’altra costat de la península italiana, a la costa del Tirreno, el 5º Exèrcit nord-americà va començar una batalla per Mignano, a les proximitats de Cassino.

En el Pacífic:

A Bouginville, a les Illes Salomó, l’aeròdrom de Torokina va quedar definitivament obert al transit aeri després de l’estrena accidental per l’aterratge d’emergència d’un Corsair. Un esquadró d’avions F4U dels marines el va convertir en la seva base.

9 de desembre de 1943

Dijous:

En el Reich:

Felix Kersten, que tornava d’unes setmanes a Suècia, va tornar a tractar a en Heinrich Himmler i li va parlar de la proposta de pau que li havien dit agents nord-americans per acabar amb la guerra. Himmler li va assegurar que no es podria enfrontar a l’Adolf Hitler, requisit imprescindible per una pau separada pels nord-americans. Kersten el va avisar que l’agent nord-americà del OSS Abram Hewitt, amb qui s’havia reunit per parlar d’aquell tema, no estaria gaire temps més a Estocolm i que havia d’acabar amb la guerra com més aviat millor. En estudiar els punts de pau que oferien, Himmler no va acceptar de que els líders alemanys tinguessin que retre comptes davant un tribunal dels Aliats. Llavors, el ministre li va assegurar que ell no havia pres la decisió d’eliminar als jueus, que era una idea que Hitler havia pres a Breslau el 1941, va voler-li deixar clar, i va exclamar que ni les SS ni ell eren culpables. Himmler li va dir que estava disposat a quedar amb l’emissari nord-americà Hewitt per discutir la proposta de pau i va demanar-li en el doctor que li fes saber. Li va proposar que tornés a Estocolm i tornés amb en Hewitt a Alemanya, i després es reuniria amb ell a Hartzwalde, on el doctor hi tenia una casa, per parlar de la proposta de pau. Després de les negociacions, Hewitt podria viatjar a Lisboa i d’allí als Estats Units. Kersten li va suggerir que enviés a Estocolm a l’oficial Walter Schellenberg, que ja es coneixia amb en Hewitt. Però en aquells moments Himmler estava preocupat per què tenia que dir quan li preguntessin pels jueus, i el doctor li va aconsellar que donés la culpa a en Hitler. El ministre llavors li va ensenyar un paper que provava que Hitler li havia ordenat que eliminés als jueus. Més tard, els nord-americans varen rebutjar la proposta de reunió i qualsevol tipus de negociació.

A Itàlia:

Mentre els canadencs varen capturar la localitat de San Leonardo en el seu avanç cap a Ortona, les tropes nord-americanes i britàniques varen arribar per l’oest als suburbis del poble de Cassino.

8 de desembre de 1943

Dimecres:

A Itàlia:

De retorn de la Conferència de Teheran, el president Franklin Delano Roosevelt va fer escala a Sicília, on es va reunir amb el general Dwight D. Eisenhower i va rebre la notícia de que el general George S. Patton, tot i la seva polèmica de les bufetades, pretenia obtenir el comandament d’un Exèrcit en la pròxima invasió a França.

Per altra banda, el govern d’en Benito Mussolini va instituir la Guardia Nazionale Repubblicana, on els feixistes més fanàtics varen poder obtenir un lloc de primer línia en la lluita contra la causa aliada.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el tinent general Carl A. Spaatz va obtenir la direcció del comandament de bombardeig estratègic de l’exèrcit nord-americà a Europa.

En el Pacífic:

A Bougainville, a les Illes Salomó, els nord-americans varen fer entrar en servei l’aeroport de Torokina, tot i que els combats contra els japonesos encara no havia cessat. A part, aquell dia es va estrenar el caça F4U, el Corsair.

7 de desembre de 1943

Dimarts:

A Itàlia:

A la costa de l’Adriàtic, després d’haver patit moltes baixes i d’haver fracassat en ocupar la localitat d’Orsogna, un poble clau de la línia defensiva alemanya Bernhard-Gustav, la 2º Divisió neozelandesa va ser enviada a descansa sent substituïts per la 1º Divisió canadenca, que estava molt motivada ja que encara no havia participat en cap combat a part del desastre de Dieppe. Els canadencs varen travessar el riu Moro i varen avançar cap a Orsogna per fer-se amb el seu port, que era fonamental pel subministrament de les forces aliades a la costa de l’Adritàtic.

A Egipte:

A El Caire va acabar la segona Conferència Sextant entre Winston Churchill i Franklin Delano Roosevelt en la que es va decidir prioritzar el desembarcament en el sud de França.

6 de desembre de 1943

Dilluns:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va ser informat de la proposta del doctor Carl d’atacar a través de la Luftwaffe contra punts estratègics de la Unió Soviètica. El líder alemany va inspeccionar tota la informació que tenia i va trobar encertat el pla, tot i que no li va semblar tant bé la proposta de la Luftwaffe de dividir l’atac en tres accions independents. Les unitats que havien de fer aquell atac ja s’havien concentrat a prop de Bialystok, Polònia, i el ministre de l’Aire, en Hermann Göering, des del 26 de novembre de 1943 havia fet reforçar els seus bombarders per aquell atac.

En el front oriental:

A l’oest del riu Dnièper, tres divisions blindades alemanyes, entre ells la Leibstandarte, varen creuar la carretera Zhytomir-Korosten i varen atacar durament a les forces soviètiques. L’atac va tenir gran èxit en part gràcies a la destresa d’alguns asos com el comandant de Tiger Michael Wittmann, que va destruir diversos carros de combat i peces antitancs soviètiques.

Més al sud, en la república soviètica de Txetxènia, els soviètics varen capturar l’última unitat de partisans proalemanys que operaven a la regió. Tots seran deportats i assassinats.

A la Gran Bretanya:

La London Controlling Section va rebre l’ordre de dissenyar un programa de frau per confondre els alemanys perquè concentressin les seves tropes a les zones on menys poguessin interferir en les operacions previstes a França i en el front oriental.

En el bàndol Aliat:

Les potències aliades varen transmetre un comunicat oficial que senyalava la decisió militar d’accelerar la conclusió de la guerra. En el comunicat no es feia referència de què passaria amb Polònia després de la guerra.

A Itàlia:

En el municipi del Camino es varen produir durs combats entre el 5º Exèrcit Aliat i les tropes alemanyes.

Per altra part, en Benito Mussolini va enviar un telegrama als caps de les províncies per manifestar-los el seu desacord amb l’actitud dels diaris del partit i els externs per les seves idees violentes i incontrolades.

5 de desembre de 1943

Diumenge:

En el Reich:

A Berlín va arribar la notícia de que a Teheran, en Winston Churchill havia pactat amb en Iosif Stalin l’entrega de l’orient d’Alemanya a Polònia com a compensació per la part reclamada per la Unió Soviètica.

Per altra banda, les forces alemanyes varen dur a terme una operació que duraria una setmana per liquidar el gueto de Bialystock. Uns quants jueus varen aconseguir escapar després de que sabessin que serien deportats als camps de concentració per ser executats en massa. Tot i que 700 persones varen morir en resistir-se, 10.000 varen ser deportats i repartits entre els camps de Treblinka, Maidanek i Auschwitz.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt, sota pressió de Stalin, va decidir que en Dwight D. Eisenhower dirigís l‘Operació Overlord.

4 de desembre de 1943

Dissabte:

En el Reich:

Des de la nit anterior, la ciutat de Leipzig estava patint un fort bombardeig aeri. El centre de la ciutat va quedar pràcticament destruït, casi tots els edificis oficials varen resultar destruïts o afectats, i entre 150.000 i 200.000 persones es varen quedar sense casa. Per culpa d’aquell atac, a la ciutat de Dresden va sonar l’alarma antiaèria en veure els bombarders.

A Itàlia:

La batalla es va intensificar en tot el front, però especialment els combats es varen intensificar en el sector dels Abruzos i a l’entrada de la vall de Cassino.

En el front oriental:

A Crimea, l’atrapat 11º Exèrcit alemany va realitzar un intent fallit per eliminar els caps de pont soviètics a l’àrea de Kerch.

A Iugoslàvia:

Aquell dia es va constituir en el territori iugoslau alliberat un govern provisional dirigit pel dirigent comunista Josip Broz, Tito.

A Egipte:

En el Caire es varen reunir el primer ministre Winston Churchill, el president Franklin Delano Roosevelt i I’Ismet Inönü.

A la Gran Bretanya:

El comitè Crossbow va acordar que les deseners de misterioses estacions d’esquí construïdes pels alemanys en el Pas de Calais i altres llocs de la França septentrional estaven dissenyades per llançar aparells de vol no tripulats. Es va arribar a la conclusió de que aquesta estacions, així denominades per la similitud amb les rampes de salt d’esquí, havien de considerar-se un dels objectius prioritaris pels bombarders de la RAF i de la USAAF.

En el Pacífic:

Després de les operacions de cobertura dels desembarcaments a les Illes Gilbert, els nous portaavions nord-americans es varen retirar cap a Pearl Harbor, tot i que abans de marxar varen bombardejar les bases japoneses de les illes Wotje i Kwajalein. Els japonesos varen contraatacar sense èxit amb els seus avions.

3 de desembre de 1943

En el Reich:

Després del bombardeig de la nit anterior a Berlín, el periodista nord-americà Edward R. Murro, que va presenciar l’atac juntament amb dos companys que varen morir, va escriure aquell dia una crònica radiofònica de l’atac, on va destacar el gran dany causat a la capital alemanya.

A la nit, 527 bombarders de la RAF (307 Lancaster i 220 Halifax) varen atacar la ciutat de Leipzig.

2 de desembre de 1943

Dijous:

En el Reich:

Berlín va patir un altre bombardeig per part de la RAF amb 458 avions (425 Lancaster, 15 Halifax i 18 Mosquit) carregats amb 15.000 tones de bombes. Els britànics varen perdre 40 avions en aquell atac i varen morir, a més de pilots, dos periodistes, el capità Grieg, del Daily Mail, i en Norman Stockton, del Sydney Sun.

A Itàlia:

El port italià de Bari, en el mar Adriàtic, s’havia convertit en un centre logístic vital per l’ofensiva aliada cap a la Línia Gustav, però degut a la creixent superioritat aèria aliada va dura un excessiu relaxament en la defensa antiaèria, fet que va permetre aquell dia a la Luftwaffe dur a terme un atac per sorpresa amb 105 bombarders Ju-88 que, amb una única baixa, varen bombardejar sense problemes el port i varen provocar una destrucció de tal calibre que alguns comentaristes varen arribar a considerar l’atac com un segon Pearl Harbor. Els alemanys varen enfonsar a 28 embarcacions (1 creuer, 1 dragamines, 3 patrullers, 23 vaixells de càrrega i 1 veler) i, a més, altres 12 embarcacions varen resultar danyades (1 destructor, 1 patruller i 12 vaixells de càrrega). A part, 2.000 persones varen perdre la vida, de les que aproximadament la meitat eren militars.

Hi varen haver tantes baixes per fet de que una embarcació de transport nord-americana de tipus Liberty John Harvey transportava un carregament de munició juntament amb una càrrega secreta de 2.000 obusos amb gas mostassa a la bodega que havien de ser emmagatzemats a Itàlia per respondre, suposadament, l’ús d’armes químiques per part dels alemanys. Les municions del John Harvey varen detonar, polvoritzant el port i alliberant a l’aire i les aigües del port el gas, generant una contaminació que va provocar molts morts no només en el moment del bombardeig, sinó durant dècades, ja que fins al 1967 no va ser desclassificat l’assumpte i les autoritats no varen dur a terme mesures correctes per procedir a la descontaminació. L’explosió de la càrrega d’un segon transport d’explosius va contribuir a la devastació. Els metges que assistien a les víctimes del bombardeig només podien constatar com patien una estranya malaltia que els portaria a la mort. El tractament que es va donar anys més tard a les futures víctimes va servir per conèixer el tractament de quimioteràpia.

A Egipte:

Després de la conferència de Teheran, en Winston Churchill va volar a El Caire, on es va allotjar a la vila del polític australià Richard Casey, que havia substituït a l’Oliver Lyttelton com a ministre resident britànic al Pròxim Orient.

css.php