Home // Page 7

2 de març de 1945

Divendres:

En el Reich.

Adolf Hitler va criticar la proposta de Gerd von Rundstedt d’enviar soldats al sud del sector oriental ocupat pel 21º Grup d’Exèrcits i va deixar clar que per ell significaria una catàstrofe traslladar d’un lloc a l’altre els seus soldats.


A Berlín, els ciutadans començaven a passa gana. La pèrdua dels territoris orientals va obligar a una nova restricció de racionament d’aliments com la mantega i el pa. Aquests productes van arribar a ser racionats fins al 35 i el 50%. Mentrestant, el govern va començar a rebre les xifres d’enfonsaments per part de la Kriegsmarine: 41 vaixells, 5 destructors i 6 unitats escorta, així com també les xifres dels refugiats evacuats que va pujar fins a 651.000. A més, varen rebre informacions de l’avanç soviètic i de l’actitud dels soldats soviètics, on s’explicava que en alguns pobles i ciutats havien violat a totes les dones de 10 i 70 anys innumerables vegades. Precisament, per evitar els saquejos i les violacions, el mariscal soviètic Ivan Koniev va criticar durament els saquejos produïts pels seus soldats i va demanar als seus oficials que actuessin amb el màxim rigor per fer front a aquest problema.

En el front occidental:

Les tropes nord-americanes que avançaven cap a Colònia havien arribat aquell dia al Rin, al sud de Düsseldorf. Al mateix temps, una columna de vehicles nord-americans de la 8º Divisió Blindada va avançar cap a Merbeck. Els nord-americans també varen ocupar aquell dia la ciutat de Bad Tölz

En els Estats Units:

A dos quarts d’una del migdia, en el Congrés de Washington es va celebrar una sessió parlamentària amb la presència del President. Quan Franklin Delano Roosevelt va entrar a la sala, que feia molt temps que no hi assistia, va rebre una forta ovació per part dels congressistes. El President estava molt cansat i malalt, i per primer cop no va utilitzar l’aparell ortopèdic que el permetia mantenir-se dempeus i poder caminar, i va utilitzar una cadira de rodes que el va portar a la tauleta on hi havien els micròfons. Roosevelt va explicar que mentre va estar a Crimea, en la Conferència de Ialta, no va experimentar la menor molèstia en el seu estat de salut. Després d’una petita pausa, va canviar de to i va dir que s’acostaven temps molt durs i va explicar que havia pactat amb Iosif Stalin i Winston Churchill establir les bases de la pau futura. Però tot i l’emotiu discurs del President on va parlar d’aliances polítiques i de la futura pau, la majoria dels congressistes es varen fixar amb el dèbil estat del President.

A Filipines:

En el Mar de Joló, les forces nord-americanes varen desembarcar a Port Princesa, a l’illa de Palaguan.

1 de març de 1945

Dijous:

En el Reich:

Al migdia, el ministre Joseph Goebbels va entrevistar-se amb el general rus Andrei Vlasov. El líder rus anti-soviètic li va dir que per salvar Rússia havia de desaparèixer el bolxevisme i s’havia d’instaurar una ideologia semblant a la del nacionalsocialisme. Vlasov va definir al dictador Iosif Stalin com un home de ment malalta i jesuític, de qui no es podia creure cap paraula.

En el front oriental:

El grup del 1º Exèrcit Bielorús del comandant Gregory Zhukov, el 3º Exèrcit de xoc i el 1º i 2º Exèrcits blindats de guàrdies varen atacar cap al nord, a uns 50 quilòmetres de Stettin, per destruir el 3ª Exèrcit Panzer alemany, que comptava amb 203.000 homes, 700 tancs, 2.500 canons i 100 canons d’artilleria costera i antiaeris fixes. Aquesta ofensiva estava dissenyada per consolidar l’assalt que s’havia de produir sobre Berlín. Per altra banda, el general Ferdinand Schörner va llançar un contraatac contra la ciutat de Lauban i, per sorpresa de tothom, va ocupar la ciutat fent fora al 3º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic.

En el front occidental:

Dins l’Operació Grenade, la punta de llança del 9º Exèrcit del tinent general Bill Simpson va arribar a Neuss, a prop del Rin. Vuit ponts creuaven el gran riu en el front del 9º Exèrcit, i un a un els enginyers alemanys els varen destruir i enfonsant a l’aigua.


Els nord-americans varen conquerir Mönchen-Gladbach.


De bon matí, en el pont del riu Isar a Bad Tölz va aparèixer el primer tanc nord-americà i allí l’esperaven des de feia hores set joves estudiants de batxillerat. Els joves varen disparar amb els seus canons i varen aconseguir aturar l’avanç del tanc. Però, pocs minuts més tard, varen aparèixer reforços aeris. Només el jove Dorfmeister, ex alumne de l’Escola de Cadets de les SS, i dos dels seus companys varen sobreviure el contraatac. De retorn a Bad Tölz, se’ls va ordenar que tornessin a defensar el pont, però Dorfmeister va desobeir, tot el contrari dels seus companys que moririen el dia següent en el pont.  

28 de febrer de 1945

Dimecres:

En el Reich:

A Berlín, el ministre Joseph Goebbels va criticar davant de l’Adolf Hitler al ministre Hermann Göering i va parlar molt bé de l’almirall Karl Döenitz. Per en Hitler l’almirall era el millor home de la Marina, ja que creia que sota el seu comandament la Kriegsmarine havia triomfat.

En el front occidental:

El 1º Exèrcit nord-americà va començar el seu atac sobre el Rin amb el 8º Cos. Els tancs nord-americans varen avançar cap al Rin entre Düsseldorf i Venlo, i soldats nord-americans de la companyia C del 1º Batalló del 180º regiment d’infanteria adscrit a la 1º Divisió varen entrar a Alemanya a peu.

En el Pròxim Orient:

Aràbia Saudita va declarar la guerra a Alemanya. La pressa per unir-se als Aliats va ser conseqüència, en part, de l’anunci de que només aquells Estats que declaressin la guerra abans de l’1 de març de 1945 serien invitats a la conferència de San Francisco sobre les planejades Nacions Unides de la postguerra.

En els Estats Units:

A les nou del matí el president Franklin Delano Roosevelt va arribar de retorn a la Casa Blanca després de completar un viatge de 22.277 quilòmetres.

A Filipines:

Un regiment de la 41º Divisió nord-americana del 8º Exèrcit va desembarcar a Port Princesa, a l’illa e Palauan, el Corregidor, i es varen dirigir cap a l’interior acompanyats de guerrillers filipines, que buscaven i destruïen els amagatalls dels japonesos. Els nipons varen resistir fins a finals d’abril, menys el soldat Hiroo Onoda, que es va rendir el 1974.

27 de febrer de 1945

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels en una conferència, on el ministre, que estava pensant des de feia dies en remodelar el govern, es va limitar a exposar les dificultats burocràtiques que encara se li plantejaven en els seus esforços per aconseguir la Guerra Total. Goebbels demanava que els seus poders tinguessin més abast i que es privés d’influència a tots aquells que molestaven en l’aplicació de les seves mesures enfocades en dirigir tots els esforços en la guerra. Hitler li va donar la raó en tots els punts i va lloar el seu treball.


Bombarders britànics i nord-americans varen bombardejar brutalment la ciutat de Magúncia. La ciutat no tenia cap interès estratègic, excepte pels ferrocarrils, que no varen rebre cap dany important.


Davant l’imminent arribada dels soviètics es varen evacuar 3.000 dones del camp de concentració de Ravensbrück

En el front oriental:

Les tropes del comandant Gregory Zhukov varen trencar les línies del Grup d’Exèrcits alemanys del ministre Heinrich Himmler.

En el front occidental:

En l’Operació Grenade, el comandant Bill Simpson va llançar els seus blindats per obrir camí i columnes de Sherman varen avançar per la planura de Colònia direcció a Düsseldorf.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va oferir la ciutadania britànica a qualsevol polonès que no desitgés retornar al seu país. Sabia que Polònia no recuperaria la llibertat un cop hagués acabat la guerra.

A Romania:

El viceministre soviètic d’Afers Exteriors Andrei Vyxinski es va reunir amb el rei Miquel I per demanar-li que destituís el primer ministre Nicolaer Radescu i nomenés en el seu lloc a en Petru Groza sota l’amenaça d’una intervenció militar soviètica. El rei va accedir finalment el 6 de març a complir els desitjos dels russos.

A les Filipines:

En el Corregidor i a la badia de Manila, els japonesos varen acabar amb la seva resistència, però varen continuar lluitant esporàdicament a la ciutat de Manila. Douglas MacArthur va donar per alliberada la ciutat, però va preferir no celebrar-ho davant la dantesca imatge de cadàvers que hi havia en els destruïts carrers. Tot i això, el comandant nord-americà va tornar a la capital per restablir el govern de la Commonwealth de les Filipines sota el president Sergio Osmeña.

26 de febrer de 1945

Dilluns:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va fer el seu últim discurs davant dels gauleiters i els va explicar que la diplomàcia alemanya podria separar el front unit Aliat.


El ministre Heinrich Himmler va establir Tribunals Especials per combatre el derrotisme que circulava en alguns sectors del exèrcit.


1.000 bombarders nord-americans varen atacar Berlín causant greus danys a la ciutat.

En el front occidental: 

En l’Operació Grenade, el tres cossos del 9º Exèrcit nord-americà del comandant Bill Simpson varen creuar un cap de pont de quaranta quilòmetres d’ample al Rin. El 9º Exèrcit avançava entre cinc o sis quilòmetres al dia amb el 7º Cos protegint al flanc dret.

A Birmània:

La divisió hindú comandada pel general Rees va avançar cap al sud obrint-se en dues parts per atacar la ciutat de Mandalay.

En el Pròxim Orient:

Síria va declarar la guerra a Alemanya.

25 de febrer de 1945

Mentre el Reich s’enfonsava, uns quants jerarques nazis, entre ells Heinrich Himmler i Joseph Goebbels, varen celebrar la festa d’aniversari de Konstantin Hierl, el cap de treball del Reich, celebrada a l’edifici ministerial de Propaganda. Durant la festa Goebbels no va poder convèncer a Himmler per una actuació conjunta per canviar el govern alemany.

En el front oriental, els soldats soviètics varen assetjar la ciutat de Poznan, que no es rendiria fins al cap d’un mes.

A Iwo Jima, mentre la lluita s’intensificava, hi va intervenir en la batalla la 3ª Divisió de marines.

24 de febrer de 1945

Dissabte:

En el Reich:

A les dues de la tarda, l’Adolf Hitler va fer trucar als gauleiters perquè es reunissin amb ell a la Cancelleria del Reich. En la reunió, que hi va ser present en Baldur von Schirach, en el dictador no li va parar de tremolar la mà esquerra i el seu aspecte era el d’un home vell que arrossegava els peus pel marbre de la Cancelleria. Primerament va anar saludant a cada convidat i els donava la mà intentant amagar el tremolor agafant la mà esquerra amb la mà dreta alhora de saludar. Però quan va veure que els gauleiters s’anaven fixant amb els tremolors, els va explicar que tenia tremolors que fins i tot li afectaven al cap però que el seu cor no tremolaria mai, va assegurar. Durant la reunió va fer un repàs de la història del nacionalsocialisme i quan va acabar el seu discurs els va prometre que arribarien noves armes. Tot i això, va afirmar que si perdien la guerra seria per culpa del poble alemany.


Per vendre al poble alemany que no tenien cap més alternativa que lluitar, per tot Alemanya es va sentir per ràdio el discurs gravat d’en Hitler on deia que la Providència no tenia la menor misericòrdia cap a les nacions dèbils i que només reconeixia el dret a l’existència a les nacions sòlides i fortes. Hermann Esser també va llegir un escrit del dictador alemany en record de l’aniversari de la proclamació del programa del partit nazi.

En el front oriental:

A Breslau, a la nit els alemanys varen dur a terme un segon intent, el primer va ser el 22 de febrer de 1945, per salvar la ciutat, que estava sent atacada durament pels soviètics. L’objectiu dels alemanys era volar cap a la ciutat i aterrar-hi o llançar-hi soldats amb paracaigudes, però de nou els soviètics els varen veure i els varen disparar amb foc antiaeri. Llavors, els alemanys varen sobrevolar en cercles per damunt de la ciutat buscant un lloc per aterrar. Al final, part dels batallons 2º i 3º del 25º Regiment de paracaigudistes varen aconseguir tocar terra, tot i que tres aeronaus varen caure, de les quals una va xocar contra la xemeneia d’una fàbrica perdent a molts homes.


Els exèrcits dels comandants Gregory Zhukov i Konstantin Rokossovsky varen pressionar cap al nord, en direcció al Bàltic, amb l’objectiu de dividir Pomerània i entrar per Prússia Occidental. El 19º Exèrcit del general Rokossovsky va avançar en direcció nord-oest cap a l’àrea de Neustettin i Baldenburg, on es varen trobar amb una forta resistència alemanya.

En el front occidental:

En l’Operació Grenade, a la matinada 28 batallons de sis divisions nord-americans havien arribat a l’altra riba del Ruhr i a la tarda n’hi arribarien deu més. A la nit, 19 ponts creuaven el Ruhr, set d’ells aptes per tancs.


Els Aliats occidentals varen bombardejar Ladbergen.

En el Pacífic:

A Iwo Jima, els nord-americans varen posar en línia un gran número de tancs, però alguns d’ells varen quedar destruïts en tocar les mines que havien deixat prèviament els japonesos. L’objectiu del dia era l’aeròdrom més pròxim a la platja de Futasune. A continuació va desembarcar la 3ª Divisió nord-americana, que estava en reserva, entrant en línia entre el flanc esquerre de la 5º i el dret de la 4º, i tres divisions varen seguir avançant lentament en una sagnant operació. Al mateix temps, en els Estats Units tots els diaris varen reproduir la instantània que va tirar el fotògraf Joe Rosenthal el dia anterior dels sis soldats nord-americans hissant la bandera nord-americana en el mont Subirachi. La força dramàtica que transmetia la fotografia va impactar d’immediat el gran públic.


A les Filipines, els nord-americans varen acabar amb la reconquesta de Manila.

23 de febrer de 1945

Divendres:

En el front oriental:

A Poznan, a la matinada, després de la rendició del quarter general i del suïcidi del general de divisió Ernst Gomell la nit anterior, la resta de soldats alemanys que encara lluitava varen capitular davant dels soviètics.

En el front occidental:

A tres quarts de tres de la matinada, el 1º i 9º Exèrcits nord-americans, dirigits pels comandants Courtney Hodges i Bill Simpson respectivament, varen començar l’Operació Granada, la travessia del riu Roer, que aquell dia va baixar el seu cabdal d’aigua, per dirigir-se cap al Rin. Precedits per un bombardeig per part d’uns 1.000 canons, a dos quarts de quatre de la matinada quatre divisions d’infanteria del 9º Exèrcit nord-americà varen establir un cap de pont en el Roer, on varen trobar una resistència esporàdica, ja que les reserves alemanyes varen ser destinades a aturar l’Operació Veritable, més al nord. Un pont construït pels enginyers de la 30º Divisió va ser tocat en vuit ocasions abans de ser abandonat. A les set del matí tres passarel·les travessaven el riu i a les quatre de la tarda es va obrir un tram de pont més sòlid, i que seria per on passarien els primers vehicles. Al vespre, el cap de pont tenia sis quilòmetres i mig de profunditat, i tres dèbils contraatacs alemanys varen ser rebutjats. En finalitzar el dia, 28 batallons d’infanteria varen creuar el riu i es varen atrinxerar per defensar-se dels atacs alemanys. De les 1.400 baixes nord-americanes, la majoria varen ser enginyers.

En el bàndol Aliat:

A la nit, el primer ministre Winston Churchill estava preocupat per la política de bombardejos que seguien i li va preguntar a en Colville què quedaria entre les blanques neus de Rússia i els blancs penya-segats de Dover quan l’Arthur Harris hagués acabat amb la seva devastació d’Alemanya.

A Turquia:

El president de la República Ismet Inönü va declarar la guerra a Alemanya.

En el Pacífic:

A Iwo Jima la resistència japonesa no cessava en absolut, però els nord-americans varen aconseguir organitzar el seu cos de desembarcament i varen posar a punt la tècnica adequada per reduir el sistema de fortificacions japoneses. A les 10 i 20 del matí, un grup de 40 soldats nord-americans varen aconseguir arribar a la cima del mont Suribachi, en el sud de l’illa, i varen clavar-hi la bandera nord-americana lligada a una tub mentre el fotògraf de l’Exèrcit, el sergent Lou Lowery, de la revista del Cos d’Infanteria de Marina, els tirava una fotografia. Un altre grup de soldats, que contemplaven com la bandera nord-americana onejava en el cim del mont Subirachi, varen trobar una altra bandera nord-americana molt més gran en una llanxa i varen decidir buscar un màstil més llarg. Un cop trobat el màstil varen pujar al cim amb l’objectiu de plantar allí la nova bandera perquè es pogués contemplar a qualsevol punt de l’illa. Llavors, el fotògraf de l’Associated Press Joe Rosenthal va pujar al cim amb els soldats acompanyat del càmera Bill Genaust i el fotògraf dels marines, els dos armats amb fusells, i allí va tirar la fotografia més famosa de la guerra del Pacífic. En la fotografia es veuen els sis marines: Michael Strank, Harlan H. Block, Franklin R. Sousley, Rene A. Gagnon, Ira Hayes i John H. Bradley clavant el màstil amb la bandera nord-americana. Aquella mateixa tarda, Rosenthal va enviar la fotografia a la seva agència, la qual seria commemorada en una estàtua de bronze donada a la nació pel Cos de Marines. Actualment l’estàtua mira sobre el riu Potomac des del seu emplaçament al nord del Cementiri Nacional d’Arlington. Va ser construïda el 1954 i se la coneix com el Marine Corps Memorials. Després d’hissar la bandera, els marines nord-americans es varen dirigir cap al nord per deixar lliure de japonesos la resta de l’illa.

22 de febrer de 1945

Dijous:

En el Reich:

Les forces aliades varen llançar l’Operació Clarion. 10.000 avions varen llançar 55.000 tones de bombes sobre les comunicacions ferroviàries de l’Alemanya Central. Aquell va ser el bombardeig més gran de la Segona Guerra Mundial.

Aquell dia va sortir per últim cop el setmanari Der Stürmer. Mai més tornaria a publicar.

A Wüttemberg, en Jacques Doriot va morir segurament per culpa d’un dels bombardejos d’aquell dia.

En el front oriental:

A Breslau, els soldats soviètics estaven tancant els soldats alemanys a dins la ciutat, que estaven resistint com podien amb el fanàtic gauleiter Karl Hanke al capdavant. Per ajudar-los, un batalló alemany va embarcar en un Junker 52 a Jüterbog, al sud de Berlín i, a mitjanit, quan es varen apropar a Breslau, varen observar com els soviètics obrien foc de manera indiscriminada. Un dispar va tocar la ràdio, fet que els va fer perdre el contacte amb terra i varen acabar aterrant a un aeròdrom proper a Dresden.

En el quarter militar alemany de Poznan, Polònia, a la nit el personal alemany es va rendir als soldats soviètics. El general de divisió Ernst Gomell va estendre la bandera amb l’esvàstica al terra del seu dormitori per estirar-s’hi sobre d’ella i es va suïcidar d’un tret.

En el front occidental:

L’exèrcit nord-americà va creuar el riu Saar. Amb l’objectiu d’apoderar-se del Ruhr, el tinent general Bill Simpson va ordenar en el seu 9º Exèrcit que l’Operació Granade es llancés l’endemà al matí.

A Itàlia:

Els nord-americans, després de quatre dies de lluita amb els alemanys, varen arribar al nord d’Itàlia, entre Bolonya i Florència.

21 de febrer de 1945

En el Reich:

El cap del OKW, l’Alfred Jodl, va firmar la renúncia d‘Alemanya a la Convenció de Ginebra. Amb aquesta renúncia els alemanys podien destruir els hospitals dels enemics i podien tractar els presoners de guerra com volguessin.

Mentrestant, l’Albert Speer va escriure una carta al ministre de Justícia, Otto Thierack, per dir-li que volia comparèixer com a testimoni del general Friedrich Fromm, que havia manifestat una actitud passiva respecte l’atemptat del 20 de juliol de 1944 i se l’acusava de no haver avisat a les autoritats sobre la conspiració.

A Danzig, les autoritats alemanyes varen aconseguir evacuar a 51.000 refugiats, tot i que calculaven que faltava per rescatar a 150.000.

Aquell dia, bombarders Aliats varen atacar la ciutat de Nuremberg destruint els barris medievals. Per altra banda, uns 15 reactors del III/JG-7 varen atacar a una formació de P-51 del 479º Grup de Caça nord-americà a prop de Potsdam. Els Mustang de seguida es varen recuperar i varen plantar cara als Me-262, que en qüestió de minuts varen quedar bloquejats. Llavors, els pilots alemanys varen efectuar un altre atac des de dalt i cap a la rereguarda. La lluita es va desenvolupar a una altitud d’entre 3.500 i 8.000 metres i va acabar sense pèrdues pels dos bàndols.

En el front occidental:

El 1º Exèrcit canadenc, que aquell dia havia ocupat Goch, i el 2º Exèrcit britànic, a les ordres del mariscal Bernard Law Montgomery, varen arribar al Rhin després de llançar una ofensiva al sud-est de Nimega, l’Operació Veritable.

A Birmània:

El 14º Exèrcit del general William Slim va començar la reconquesta de la Birmània central. Sortint dels caps de pont del Irawaddy, les columnes es varen dirigir a Mandalay, la segona ciutat birmana, i a l’important centre de comunicacions ferroviàries i de carreteres de Meiktikla. En el nord del país, la 36º Divisió britànica va travessar les posicions japoneses a Myitson després d’una brutal batalla de tres setmanes de duració. Les forces japoneses d’aquesta zona estaven en aquells moments de retirada.

En el Pacífic:

A Iwo Jima, les tropes nord-americanes avançaven encara molt a poc a poc, però la seva situació va millorar a la platja. Els canons japonesos havien disminuït la intensitat i la freqüència dels seus dispars. En aquella jornada varen ser desembarcats nombrosos tancs nord-americans, i els portaavions es mantenien a certa distància al sud d’Iwo Jima. Als voltants de les cinc de la tarda, varen aparèixer en les pantalles dels radars dels portaavions unes manxes sospitoses, i uns minuts després un kamikaze va impactar sobre el pont del Saratoga i, al cap de poc, dos kamikazes més varen impactar contra al portaavions. Poc després, dos kamikazes més varen caure sobre el portaavions escorta Bismarck Sea, que al cap de dues hores es va enfonsar amb 350 homes.

css.php