Home // Page 5

22 de març de 1945

Dijous:

En el Reich:

Berlín, l’Adolf Hitler va convocar en una conferència d’armament al ministre d’Armament Albert Speer, però el ministre no tenia ganes d’anar-hi perquè sabia que no hi havia res a discutir ja que tot estava perdut i va decidir que enlloc seu hi anés el seu subordinat, en Karl Saur. En la reunió, en Hitler va discutir futurs projectes d’armament de manera irreal i va ordenar que li presentessin més projectes sobre nous tancs i nous caces. A la nit, el ministre Joseph Goebbels i en Watlher Hewel es varen reunir amb el líder alemany. En Hewel els va explicar que els intents de buscar la pau amb els Aliats per part del ministre d’Exteriors Joachim von Ribbentrop havien fracassat perquè ho havia intentat amb els suecs enlloc de amb els britànics. Quan en Hewel es va retirar, en Hitler i en Goebbels varen parlar durant dues hores més. El dictador alemany va reconèixer la derrota en el Sarre, i va acceptar el seu error de nombrar massa tard a l’Albert Kesselring com a comandant en cap de les forces occidentals. Seguidament, va dir que gràcies a que el president Franklin Delano Roosevelt havia acceptat en la Conferència de Ialta les prestacions d’en Iosif Stalin de deportar els presoners alemanys a camps de treball de la Unió Soviètica faria alimentar la moral dels soldats alemanys alhora de lluitar. Finalment, va afirmar que encara creia que la situació podria canviar i estava convençut que la coalició aliada es trencaria i que Alemanya tornaria a reforçar-se.

Per altra banda, en Gotthard Heinrici, que des del 20 de març de 1945 era el nou general en cap del Grup d’Exèrcits del Vístula, va agafar un avió per dirigir-se a Bautzen per després anar al quarter general d’en Heinz Guderian. Des de Bautzen va seguir el seu viatge en automòbil sota incessants atacs aeris per presentar-se davant d’en Guderian. Un cop es varen reunir, en Heinrici es va trobar amb un Guderian esgotat i rendit, i de seguida li va comunicar que havia sigut nombrat cap del Grup d’Exèrcits del Vístula i que necessitava en el Òder a un home que tingués verdadera experiència en la lluita contra els soviètics. També li va explicar que no podia continuar treballant amb en Heinrich Himmler perquè el considerava un incapacitat, i li va demanar fer els impossibles per impedir que els soviètics creuessin el Òder i ocupessin Berlín. En Guderian li va contestar que dintre de mitja hora aniria amb automòbil a Berlín i li va demanar que l’acompanyés perquè el presentaria a en Hitler. En aquell moment ja no mostrava cap respecte cap a en Hitler. En Heinrici li va contestar que preferia retardar l’entrevista amb en Hitler perquè volia ser present en la següent ofensiva contra als soviètics, i li va demanar si tenia noves informacions sobre la situació militar, pregunta que en Guderian li va respondre que no.

En el front occidental:

Es va acabar l’Operació Veritable amb les tropes nord-americanes controlant el triangle Sarre-Mosela. No va ser fins la nit quan la població alemanya va ser informada per les notícies de que s’havia perdut l’última zona carbonífera que encara estava intacte.

A les deu de la nit, la 5º Divisió del 3º Exèrcit nord-americà comandat pel general George Patton va començar a creuar el Rin per Oppenheim, al sud de Magúncia, i a prop de Mannheim, sorprenent als soldats alemanys en els sacs de dormir, i varen entrar dins de territori alemany per establir caps de pont. De seguida els enginyers varen començar a treballar en construir els pontons. Un cop varen entrar i tenien la situació controlada, el general Patton va enviar un telegrama a l’Omar Bradley per dir-li que tot el món havia de saber que el seu 3º Exèrcit havia arribat abans que el del mariscal Bernard Law Montgomery.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques varen trencar per la meitat la línia defensiva de Danzig-Gdynia, situada entre els dos ports. A més, la 25º Divisió de Panzergrenadier es va tenir que retirar del corredor de Küstrin deixant pas a l’entrada dels soviètics. A part, el 8º Exèrcit de guàrdies del comandant Vasili Chuikov va llançar un atac a Gut Hathenow, i llavors es va donar l’alarma a la 920º Brigada de canons d’assalt en formació i a la 303º Divisió d’infanteria d’en Döberitz perquè ataquessin a les formacions alemanyes. En seguit, els tancs T-34 varen començar a avançar i es va donar l’ordre perquè disparessin contra els alemanys.

A Egipte:

A El Caire es varen reunir diversos països del nord d’Àfrica i Orient Mitjà (Egipte, Aràbia Saudita, Líban, Transjordània, Iraq i Iemen) per fundar la Lliga Àrab. La Lliga va néixer amb el propòsit de fomentar el desenvolupament econòmic de la zona, resoldre les possibles disputes entre els Estats membres per mitjans pacífics i coordinar objectius polítics.

21 de març de 1945

Dimecres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler es va reunir en el jardí de la Cancelleria del Reich amb el ministre Heinrich Himmler i el general Heinz Guderian. Després de passejar pel jardí per parlar de la situació militar, Hitler els va deixar sols, i Guderian ho va aprofitar per dir-li a en Himmler que no hi havia cap possibilitat de guanyar la guerra i que només els hi hauria d’importar com acabar amb les matances i els bombardejos. Seguidament, li va comentar que veia en ell l’única persona capaç de contactar amb els països neutrals per negociar la rendició, però Himmler li va contestar que encara era aviat per pensar en la rendició .

Mentre Himmler i Guderian parlaven, Hitler va rebre un informe del ministre Joseph Goebbels sobre la reforma de la Luftwaffe. En l’informe s’explicava que l’aviació alemanya no podria fer res per aturar l’avanç Aliat. A la nit, mentre Berlín era novament bombardejada, Hitler es tornar a reunir amb el general Guderian i li va recomanar que s’agafés una baixa per malaltia. Però, en aquell moment, va entrar un ajudant per comunicar-li a en Hitler que el ministre Albert Speer desitjava ver-lo. Hitler es va negar a rebre’l dient que sempre que algú sol·licitava reunir-se a soles amb ell era perquè tenia alguna cosa desagradable per dir-li, i va dir que Speer començava tots els seus informes amb la frase: la guerra està perduda, i que els guardava en una caixa forta i no se’ls llegia. Després d’acabar la reunió i no donar de baixa al general Guderian, Hitler no va tenir més remei que reunir-se amb l’Albert Speer, que volia parlar-li del seu viatge al front occidental. Per Speer ja res tenia sentit, no tenia cap influència ni amb en Hitler ni amb cap dels generals i tenia por de que és volgués acabar amb la seva vida. Per això durant la trobada va estar callat i més prudent alhora de donar la seva opinió davant d’en Hitler. A més, Speer sabia que Hitler estava dictaminant sentències de mort als oficials que no obeïen les seves ordres de terra cremada.


El règim nazi va rebre informacions de que els soviètics havien retirat dos exèrcits de Pomerània i de Prússia Oriental per enviar-los al riu Òder per dirigir-se cap a Berlín.


Entre les tres i les cinc de la matinada va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Falkenstein, a la regió de Vogtland. Tot i que la ciutat no va ser atacada, la ràdio va amenaçar de que unes esquadrilles procedents de Turíngia sobrevolaven Saxònia.

En el front occidental:

El 1º Exèrcit canadenc del comandant Crear i l’exèrcit britànic del general Miles Dempsey varen abandonar les seves posicions i varen avançar per terres holandeses entre el mar i el riu Weser, en direcció a la ciutat de Brema.


Tres cossos del 3º Exèrcit nord-americà havien arribat al Rin.

20 de març de 1945

Dimarts:

En el Reich:

Al matí, l’Albert Speer, que es trobava en el quarter general del comandant Walter Model, va rebre la resposta escrita de l’Adolf Hitler sobre la seva posició contrària a la política de terra cremada que li havia deixat escrita en la carta del 18 de març de 1945. En la carta del dictador, Hitler li deia que volia que totes les instal·lacions militars, de transport, de comunicació i de subministrament, així com els recursos materials del territori del Reich, havien de ser destruïts.


Joseph Goebbels va rebre l’ambaixador hongarès Meczer, que li va relatar les atrocitats que cometien les tropes soviètiques a la població civil.


El coronel general Gotthard Heinrici, el general en cap del 1º Exèrcit blindat alemany, va rebre una trucada per telèfon en què se li comunicava que per ordres d’en Hitler acabava de ser nombrat general en cap del Grup d’Exèrcits del Vístula en substitució d’en Heinrich Himmler. La relació entre en Hitler i en Himmler va quedar molt tocada després d’aquesta destitució. La principal feina d’en Heinrich era aturar als soviètics en el seu avanç per l’Alta Silèsia. El nou comandant va anticipar correctament que el gruix de les tropes soviètiques travessarien el riu Òder.


A Hohenlychen, al nord de Berlín, Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va comunicar que havia parlat amb en Hitler sobre la retirada de les tropes alemanyes de Noruega, tal i com el doctor li havia suggerit. Himmler li va dir que el dictador s’havia sorprès davant d’aquella proposta de deixar aquell país sense lluitar i que li havia dit que havien de lluitar fins l’últim home. Però Himmler li va explicar que havia parlat amb els oficials de l’Alt Comandament de la Kriegsmarine i que tots ells estaven d’acord en abandonar Noruega. També li va comentar que havia ordenat a les seves unitats de les SS que impedissin que es creés un teatre d’operacions a Noruega.


Bombarders Aliats varen atacar la ciutat de Würzburg, on varen destruir tot el seu patrimoni artístic i el 85 % de les vivendes. A part, es va produir un bombardeig del comando d’Amstetten de Mauthausen.

En el front oriental:

Unitats del 1º Front Bielorús varen assaltar Altdamm. Ja no quedaven posicions soviètiques a la riba oriental del nord del riu Òder.

En el front occidental:

El 1º Exèrcit nord-americà va ocupar la ciutat de Zweibrücken, capital del ducat de Dos-Ponts, després de deixar-la en ruïnes.

A Itàlia:

A la Plaça de Sant Pere, el Papa Pius XII va pronunciar un discurs on va criticar al nacionalsocialisme i no va dir res contra el bolxevisme.

A Birmània:

La 19º Divisió índia va alliberar la ciutat de Mandalay després de que les tropes d’en William Slim portessin els japonesos en un laberint de pagodes i de fortificacions colonials.

19 de març de 1945

En el Reich:

L’Adolf Hitler va ordenar en els gauleiters, Reichkommissars i els comandants d’alt rang la destrucció de totes les infraestructures industrials, les propietats industrials, les vies i línies de comunicació i les centrals de proveïments que poguessin ser útils pels seus enemics. Aquella ordre es va conèixer com lOrdre Neró o el decret de terra cremada. En Hitler va dir que no s’havien de preocupar en absolut per la població a partir d’aquells moments. Era la primera vegada que demanava públicament que s’apliqués la política de terra cremada dins del territori alemany. El ministre d’Armament, l’Albert Speer, que li havia demanat que no apliqués aquella ordre, sense dir-li personalment es va negar a obeir l’ordre perquè sabia que si s’aplicava contra les indústries del Rhur s’hauria acabat la producció alemanya d’acer i de carbó. A més, Speer coneixia i tenia bones amistats amb els empresaris que es veurien afectats per aquella ordre. Però no tothom si va oposar com Speer, el ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, va compartir la visió d’en Hitler i creia que aquella ordre podria frenar l’avanç de les tropes aliades. A més, pel ministre de Propaganda era culpa de la població que Alemanya no hagués pogut conquerir el món i, per tant, creia ara havien d’assumir les conseqüències. Els ministres Hermann Göering i Heinrich Himmler no els va importar aquella ordre i per separat volien arribar a una aliança amb els britànics i els nord-americans per lluitar junts contra als soviètics. Tot i això, els dos ministres sabien que en Hitler no acceptaria mai aquella possible aliança ja que per en Hitler el poble alemany s’havia mostrat massa dèbil i veia el futur en els pobles de l’Est. Més tard, en Hitler va rebre la notícia de que havien destruït el pont de Remagen, dificultant d’aquesta manera el pas de les tropes nord-americanes. Al migdia, en Hitler va trucar a en Goebbels per saber la situació a Berlín i esperava que s’haguessin construït més caces Me-262 per la defensa de la capital. Durant la tarda, en Hitler va sortir del búnquer per condecorar a uns joves soldats i va passejar pels jardins de la Cancelleria del Reich acompanyat per en Heinz Lorenz, l’Arthur Axmann, en Hermann Fegelin, en Julius Schaub, el general Wilhelm Burgdorf i en Heinz Linge.

A la nit, Martin Bormann va tornar a Berlín en un tren nocturn de Salzburg, on segurament va elegir un lloc entre les mines de la zona per amagar el botí nazi i les possessions d’en Hitler.

Per altra banda, en Goebbels va decidir que era millor no mencionar que els soviètics acabaven de conquerir la ciutat de Kolberg.

A Itàlia:

Al nord-est d’Itàlia, els partisans iugoslaus varen començar una ofensiva contra Trieste.

En el Pacífic:

Un kamikaze japonès va llançar dues bombes de 250 quilograms sobre el portaavions nord-americà USS Franklin (CV-13), que es dirigia a l’arxipèlag de les Kyu Shu, provocant-li greus incendi. Durant quatre hores l’embarcació va quedar immòbil, inclinat-se sobre un costat, però gràcies a l’esforç de la tripulació es va aconseguir salvar el portaavions, encara que inutilitzat, i va poder ser remolcat a port després de que el creuer lleuger USS Santa Fe l’anés a salvar del seu enfonsament. Tot i això, 772 persones varen morir. Al mateix temps, el portaavions nord-americà Wasp va ser tocat per una bomba i com a conseqüència varen morir 302 persones.

A Birmània:

A la nit, les forces aliades varen rodejar el fort Dufferin i varen ocupar la ciutat de Mandalay. A partir de llavors els japonesos es varen replegar cap al sud.

18 de març de 1945

Diumenge:

En el Reich:

A la nit, l’Adolf Hitler va celebrar una reunió estratègica en el Führerbúnquer per parlar d’establir una estratègia per defensar el territori del Sarre, que era durament atacat pel 3ª Exèrcit del general George Patton. Hitler estava desbordat; els seus generals ja no li prestaven l’atenció d’abans i perquè l’escoltessin va fer explicar al seu ministre d’Armament, l’Albert Speer, que la zona del Sarre era molt important per la producció de carbó. Però, tot i que Speer continuava amb el seu càrrec de ministre, ja no donava el seu suport a en Hitler tal i com el dictador desitjava i volia que els nord-americans arribessin abans que els soviètics a Berlín i, per tant, no volia defensar-se dels nord-americans en el Sarre. Per sorpresa d’en Hitler, Speer es va limitar a dir que si es defensava aquella zona del Sarre com demanava en Hitler no es faria res més que accelerar la derrota. El dictador es va quedar perplex davant de les paraules del seu ministre i amic, no es podia creure el que passava, ja no exercia aquell poder i admiració de feia uns anys, i es va sentir impotent davant d’aquella nova situació. Després d’un llarg silenci de reflexió es va canviar de tema. A continuació, Hitler va dir que si es perdia la guerra també el Volk (el poble) estava perdut, i el va culpar d’haver demostrat ser la nació més dèbil i va exclamar que la nació més forta era la Unió Soviètica. Va afirmar que després d’aquella lluita només quedarien persones inferiors, ja que per ell tots els bons haurien caigut. Seguidament, el mariscal de camp Albert Kesselring, comandant en cap del front occidental, va informar als presents a la reunió que la població alemanya posava resistència a les tropes de la Wehrmacht per entrar als pobles per tal d’ajudar l’arribada dels nord-americans. Els ciutadans alemanys van veure que era millor pels seus interessos que arribessin abans els nord-americans que els soviètics, ja que estaven informats dels saquejos, assassinats i violacions que cometien a la població. Quan Hitler va sentir al seu comandant es va posar furiós ja que veia que ara el seu propi poble també li girava l’esquena, i va ordenar en el cap de les Forces Armades Wilhelm Keitel que evacués a la població dels pobles que posaven resistència a l’entrada de les seves tropes. Però un dels generals que estava a la reunió va explicar-li que era impossible evacuar a tota la població perquè no es disposava de suficients trens per transportar a tanta gent. Amb un menyspreu a la mirada, Hitler li va cridar que la gent anés a peu, però el general li va respondre que era impossible evacuar-los a peu ja que era massa perillós i lent. En no saber-li com respondre, el líder alemany es va empipar i li va girar l’esquena durant tota la reunió. Al final de la reunió es va aprovar amb la firma del general Keitel l’evacuació civil de la zona occidental del Rin i el Palatinat del Sarre. Quan es va donar per acabada la reunió i tothom ja començava a marxar, Hitler els va dir que ja no podia ser considerat amb la població. Quan els generals ja eren fora molts d’ells es varen mostrar-se desesperats, creien que Hitler estava a punt de provocar una catàstrofe ja que no hi havia res preparat per evacuar a la població

Aquell mateix dia Speer feia 40 anys, però no va ser fins la nit que ho va celebra amb en Hitler en privat. Abans li va entregar a en Nicolaus von Below un memoràndum que havia redactat tres dies abans perquè li entregués a en Hitler. El memoràndum exposava que l’enfonsament de l’economia alemanya es produiria en un plaç d’entre quatre i vuit setmanes i que després no es podria seguir amb la guerra. En conseqüència, li demanava que aturés la política de terra cremada ja que considerava que la guerra estava perduda i que s’havia de pensar en el futur de la població.Tot i els problemes que havien tingut els últims mesos l’ambient era amable. El dictador li va regalar un retrat seu firmat, una insígnia d’or i una dedicatòria per agrair-li tot el treball que havia fet.  Amb un to amable, li va comentar que no havia pogut escriure la dedicatòria amb bona lletra pels problemes del seu tremolor a la mà, i li va confessar que a vegades no podia ni firmar. Speer es va mostrar content que al final Hitler li agraís tots els esforços de tants anys junts. Quan es varen acomiadar, Speer tenia que marxar cap al front occidental per veure l’estat de la zona, Hitler va rebre el memoràndum. Quan Speer ja era fora, Hitler va començar a llegir l’informe i quan va acabar de llegir-lo el va fer cridar perquè es tornés a reunir amb ell. Aquesta vegada no el va tractar de forma tan amable, i li va dir que si la guerra estava perduda el poble també ho estaria i que per tant no era necessari pensar en el que necessitaria el poble en un futur, i va tornar a repetir que per ell després de la guerra només quedarien homes inferiors perquè els bons homes haurien caigut i es va acomiadar d’ell amb males maneres. Llavors, Speer va marxar per anar al front occidental, però Hitler li va obligar a fer-ho amb un cotxe seu i amb el seu xofer ja que no es fiava d’ell. Segurament tenia por de que fugís.


Berlín va patir el bombardeig de dia més devastador de tota la guerra. A més a més, el règim nazi va rebre un informe que explicava que la ciutat podria suportar un bloqueig de 10 o 12 setmanes, i es va començar a organitzar una línia defensiva exterior, entre Stettin i Hoppengarten, amb 100.000 homes.


El Leipziger NN va sortir editat amb quatre pàgines, pocs diaris circulaven i els que ho feien només portaven un parell de pàgines, amb un editorial titulat Els traficants d’homes de Ialta, firmat pel professor Harms des de Dahlem. L’article era un atac als Aliats i un clam perquè el poble es defensés als invasors i deia textualment:

Els nord-americans varen alliberar als esclaus negres amb Lincoln i ara volen vendre als alemanys com esclaus dels bolxevics. Volen esclavitzar Alemanya i a Japó, però Alemanya té que defensar i defensarà Europa

Moscou serà la seu de la comissió del tribut, un jueu ha sigut designat com el seu president. Així queden posats de relleu com es degut els poders que han dut a Ialta la veu cantant: el Kremlin i el judaisme internacional…

En el front occidental:

Els nord-americans varen ocupar Coblença i varen creuar la zona de Mosela avançant sense trobar resistència. L’ambient ja era optimista en el bàndol Aliat i a Washington es va anunciar que el Reich seria ocupat aviat.

En el Pacífic:

A primeres hores del matí, dos portaavions nord-americans de l’almirall Raymond Spruance que es dirigien a l’arxipèlag de les Kyu Shu varen ser atacats per dos avions kamikazes. A Okinawa, els nord-americans varen fer diversos atacs en massa sobre els aeròdroms de Kyushy.


A les Filipines, la 40º Divisió nord-americana va desembarcar a Panay, llançant-se després a la conquesta de la veïna illa de Guimara.

17 de març de 1945

Dissabte:

En el front occidental: 

Abans de les tres del migdia, en el pont de Remagen, mentre 200 nord-americans treballaven en reforçar-lo amb material pesat, el pont va començar a vibrar violentament i un rebló es va desprendre i seguidament ho varen fer uns quants més. Un estrep vertical es va trencar i a continuació el pont sencer es va començar a moure’s fins que finalment es va enfonsar en les aigües del riu Rin arrossegant amb ell 28 soldats del cos d’Enginyers nord-americans i ferint-ne a 63. Aquell pont era de molta importància pels nord-americans perquè era per on passaven les tropes que es dirigien cap a l’est. L’Adolf Hitler, que sabia de la importància del control d’aquell pont, havia demanat en els seus soldats que el destruïssin abans de que caigués en mans aliades, però els soldats alemanys el 7 de març de 1945 no el varen destruir per diversos errors i va ser ocupat intacte pels nord-americans. A última hora d’aquella nit, set homes granota alemanys entrenats en una piscina de Viena es varen submergir en el Rin amb ordres de destruir els ponts tàctics utilitzant explosius de plàstic. Tots ells varen ser capturats, abatuts o obligats a tornar a la riba.

Davant d’aquella situació tan desesperada pels alemanys, Hitler va ordenar conservar les posicions actuals, tot i que en els seus subordinats els hi deia que s’havien d’evitar les aniquilacions.

En el Pacífic:

A Iwo Jima, els nord-americans varen declarar oficialment la conquesta de l’illa.

16 de març de 1945

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels i li va dir que havia dirigit una reprimenda excepcionalment vigorosa al ministre Heinrich Himmler per haver perdut Pomerània. Goebbels va escriure aquell dia sobre el cap de les SS:

Per desgràcia, ha sentit la temptació de buscar els llorers militars però ha fracassat per complert. Amb això només aconseguirà la seva bona reputació política.


El règim nazi va conèixer les condicions que el comandament Aliat occidental havia imposat a Itàlia per l’alto el foc. Algunes de les condicions varen ser: sufragar les despeses de les forces d’ocupació, la deportació de dos milions de treballadors i renunciar a les seves possessions a l’Àfrica i a territoris propis. Per altra banda, la Luftwaffe es va quedar amb només 30.000 tones de gasolina.


A Hohenlychen, al nord de Berlín, Heinrich Himmler va rebre tractament de bon matí del doctor Felix Kersten i li va explicar que de moment no tenien la intenció d’abandonar Noruega perquè veia que el probable continuar la guerra des d’aquell país. El doctor li va demanar que es retirés de Noruega perquè no volia que els soviètics envaïssin Suècia per ocupar aquell país. Himmler va veure que tenia raó i va donar les corresponents ordres al secretari Rudolf Brandt perquè redactés la retirada de les tropes alemanyes a Noruega.


De dos quarts de dotze a dos quarts d’una del migdia, de dos quarts de dues a les tres de la tarda i a les nou de la nit va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Falkenstein, a la regió de Vogtland. Tot i les alarmes no hi va haver cap atac.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic va establir les seves línies per començar la seva ofensiva. A Hongria, el 3º Front Ucraïnès del mariscal Fiodor Tolbujin va començar el seu contraatac en el front entre el llac Velenncei i Biscke. El 6º Cos Panzer alemany de les SS va resistir davant una enorme superioritat en tancs i homes, però el 3º Exèrcit hongarès, a l’esquerra, es va enfonsar.

En el front occidental:

En el poble de Rhöndorf, dos oficials nord-americans del 3º Exèrcit es varen presentar a la porta de l’antic alcalde de Colònia Konrad Adenauer per demanar-li que tornés a ocupar el càrrec d’alcalde. Per la seva sorpresa, Adenauer s’hi va negar: tenia tres fills a la guerra i temia per possibles represàlies.

A la Gran Bretanya:

A Trent Park, el camp Aliat de presoners, el coronel doctor Friedrich von der Heydte li va dir en el coronel Eberhard Wildermunt que en el camp de concentració de Theresienstadt, a Txecoslovàquia, s’hi havien eliminat a mig milió de persones i que s’hi havien portat tots els jueus de Baviera.

En els Estats Units:

En la reunió del gabinet, Franklin Delano Roosevelt va dir en els presents, entre ells el subsecretari de Marina, H. Strueve Hensel, que les relacions amb els britànics s’havien torçat els últims dies i, mig en broma, va exclamar que la Gran Bretanya desitjava que els Estats Units lluitessin contra la Unió Soviètica en algun moment i va afegir que, en la seva opinió, si els britànics s’obstinaven en seguir el programa proposat pel primer ministre Winston Churchill l’acabarien complint. Aquest programa no era altra que mantenir l’Imperi britànic.

En el Pacífic:

L’almirall Raymond Spruance, comandant de la tax force del Pacífic Centre, es va dirigir a tota velocitat amb els seus portaavions ràpids cap a l’arxipèlag de les Kyu Shu.


A Iwo Jima, després d’empènyer els japonesos cap al nord-oest de l’illa i aniquilats a Kitano Point, els nord-americans varen considerar segura l’illa després de 26 dies de combat, i l’aeròdrom central de l’illa va ser utilitzat per l’aviació nord-americana. L’operació no va concloure fins el 26 de març de 1945 i es varen necessitar prop de dos mesos més per netejar l’illa de les defenses japoneses. Tot i la victòria, varen morir 6.821 nord-americans i 20.000 varen quedar ferits, 1/3 dels que havien desembarcat el 19 de febrer de 1945. Els 21.000 defensors japonesos varen morir tots, excepte 1.083 que varen ser fets presoners.

 

15 de març de 1945

Dijous:

En el Reich:

Berlín, tot i l’avanç dels Aliats, els berlinesos encara eren optimistes sobre la guerra i la gent sortia al carrer com un dia normal. Tot i que la ciutat es preparava per l’arribada dels soldats soviètics, encara es conservava el moviment d’una ciutat normal, tot i que molts edificis estaven en runes. Però tot va canviar a la nit quan la ciutat va ser atacada per l’aviació aliada provocant que es cremés la ciutat pels quatre costats.


Eva Braun va arribar al Führerbúnquer per trobar-se amb la seva parella, l’Adolf Hitler, tot i que li havia demanat que fugís i no el seguís cap a un destí inevitable. Mentrestant, a fora el búnquer, el ministre d’Armament Albert Speer va redactar un decret amb el general Heinz Wilhelm Guderian per prohibir a l’Exèrcit les destruccions d’infraestructures que donaven subministrament a la població. Gràcies a aquell decret es varen destruir poques infraestructures i moltes es van deixar perquè es poguessin reconstruir amb facilitat. Però aquell decret va anar circulant per tot l’Exèrcit i quan va arribar a les mans del general Alfred Jodl, aquest li va ensenyar al cap de les Forces Armades Wilhelm Keitel perquè li donés a en Hitler. Quan el dictador alemany va veure aquell decret no li va fer cap gràcia veure que Speer estava desobeint les seves ordres de terra cremada. A partir de llavors, Speer es va amoïnar per no ser jutjat com a traïdor i va informar a en Hitler dels seus pensaments enviant-li una carta on li va demanar que no destruís infraestructures importants perquè suposava un retrocés en un futur per la població. Speer també li va exigir que a mesura que els Aliats s’anessin acostant es tenia que distribuir les existències dels magatzems als civils i a la Wehrmacht. Després, Speer es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per manifestar-li la seva oposició a la política de terra cremada i va dir-li que no corresponia al govern tallar en el poble alemany el fil de la vida en l’alimentació i en l’economia. Per la seva part, Hitler va reiterar que continuessin les evacuacions a l’Oest. Segons Goebbels, Hitler va comentar que Heinrich Himmler carregaria amb la culpa històrica del fet que Pomerània i bona part de la seva població haguessin caigut en mans dels soviètics.

Guderian, després de la reunió amb Speer, es va reunir amb el comandant Gotthard Heinrici, que havia d’agafar el comandament del Grup d’Exèrcits Vístula, i varen estudiar com intentar aixecar el bloqueig soviètic a la ciutat de Küstrin amb cinc divisions.


A Hohenlycehn, Heinrich Himmler es va reunir amb els seus generals per avaluar la situació. Quan va acabar la reunió, el ministre va tenir que necessitar tractament del doctor Felix Kersten, que li va insinuar que s’havia de posar en contacte amb els Aliats per acabar amb la guerra. Himmler li va dir que no ho podia fer perquè seria la derrota i perquè Hitler no ho acceptaria. Llavors el doctor li va dir que hauria d’apartar al dictador, però Himmler li va contestar que no tenia la potestat per fer el que li demanava. Quan varen parlar del genocidi jueu, Himmler li va dir que no era cert que haguessin eliminat cinc milions de jueus i li va donar la xifra de 3,2 milions.


Martin Bormann va viatjar a Salzburg per visitar les mines de la regió durant tres dies. Segurament el propòsit del viatge del secretari Bormann a aquella zona es va fer amb l’objectiu d’elegir un lloc en el qual amagar el botí nazi i les possessions personals d’en Hitler.


Mentre el Reich s’estava enfonsant i alguns jerarques nazis pensaven en mirar d’aconseguir una pau separada, Joachim von Ribbentrop va fer que el seu conseller de legació Hesse comencés a sondejar la pau amb les potències occidentals a Estocolm.


A Zossen, el quarter general del OKW va ser bombardejat durant 45 minuts i per culpa d’aquell atac el general Hans Krebs i alguns dels seus col·laboradors varen resultar ferits.

En el front oriental:

Ivan Konev, pressionat pel dictador Iosif Stalin, va llançar una ofensiva a la Silèsia meridional. A Hongria, l’ofensiva del comandant Josef Dietrich es va veure frenada pels durs combats amb els soldats soviètics, que es varen recuperar de la inesperada ofensiva alemanya. Ara els alemanys del 6º Exèrcit SS Panzer es varen tenir que posar a la defensiva.

En el front occidental:

Tancs nord-americans del 3º Exèrcit varen arribar al poble de Rhöndorf.


Aquell dia va començar a operar un cos de l’Exèrcit canadenc.

En els Estats Units:

A la tarda, Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb el secretari de Defensa Henry Lewis Stimson per dir-li que pensava que encara tenia temps per reflexionar si utilitzar la bomba atòmica, i va afirmar que donaria la resposta després de la conferència de San Francisco del 25 d’abril de 1945. Al president Roosevelt li amoïnava els efectes devastadors de la nova arma i volia esperar que les potències de l’Eix es rendissin sense haver-la d’utilitzar.

14 de març de 1945

Dimecres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va decidir continuar amb les evacuacions de l’est cap a l’oest. Però no tothom pensava igual que el dictador; Albert Speer creia era una mesura inútil ja que arribava massa tard.


A la nit, un bombardeig Aliat contra Berlín va destruir el Ministeri de Propaganda. Hitler, com a resposta al bombardeig, va trucar al ministre Joseph Goebbels per ordenar-li que havien de començar a funcionar els consells de guerra ambulants.


A Hohenlychen, al nord de Berlín, Heinrich Himmler va tenir que tornar a necessitar tractament del doctor Felix Kersten i aquest li va tornar a demanar que no destruís les ciutats holandeses tal i com Hitler l’hi havia ordenat. Himmler li va contestar que no estava en condicions per contestar-li de moment. Finalment, Himmler va accedir a enviar un missatge perquè no es destruís La Haya, la fortalesa de Clingendael o les preses holandeses.

En el front occidental:

Un dels cossos del 3º Exèrcit nord-americà del general George Patton va travessar el baix riu Mosa a prop de Coblença per atacar per darrere la línia Sígfrid, el sistema defensiu alemany. Hi havia la possibilitat de que les tropes del general Patton baixessin pel Rin i aïllessin les restes de les tropes alemanyes en el marge occidental.


En el port de Swinemünde, les forces aliades varen enfonsar un vaixell alemany amb 2.000 refugiats a bord.

En el front oriental:

A Silèsia, els polonesos varen arribar a Klosterbruck, en el districte d’Oppeln, ocupada pels soviètics el 21 de gener, i varen prohibir l’ús de l’alemany.

13 de març de 1945

Dimarts:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va visitar el front del Òder en una visita que es va mantenir en el més estricte secret. Patrulles de les SS varen vigilar totes les rutes per les que va passar en Hitler. Tot i l’extrema vigilància, Hitler no es va trobar amb cap soldat, i es va reunir amb els comandants de formació a una vella casa a prop de Wriezen, que havia sigut d’en Blücher, i tots varen quedar impressionats pel mal estat de salut del líder alemany. Quan Hitler va parlar de mantenir la línia defensiva del Òder va deixar molt clar que aquelles eren les últimes armes que tenien. En el viatge de tornada a Berlín, Hitler no va dir cap paraula a ningú.


Joseph Goebbels va enviar un telegrama al coronel Berger perquè agraís a totes les tropes alemanyes del cap de pont del riu Neisse per la seva col·lecta i donatiu de més d’un quart de milió de Reichsmarcs pel Socors d’Hivern. A la nit, Berlín va ser bombardejada i en l’atac varen morir 2.500 berlinesos i 20.000 es varen quedar sense vivenda. Martin Bormann va ordenar per raons de seguretat que es traslladessin a l’interior del Reich els presoners en les zones properes al front. El Ministeri de Propaganda va quedar destruït per una mina aèria, i en Goebbels es va passejar a través de les runes amb els seus col·laboradors, que varen intentar salvar tot el que varen poder del Ministeri. Llavors, Hitler el va trucar per reunir-se amb ell en el búnquer. Allí, el ministre alemany va criticar amb duresa al ministre Hermann Göering per permetre aquells atacs. Però en Hitler no li va interessar aquest tema i li va parlar de les divisions amb les que volia estabilitzar el front oriental i fer retrocedir als nord-americans en el front occidental. També el dictador alemany li va parlar de la guerra submarina, que volia intensificar, i va dir que esperava que els caces a reacció estiguessin a punt per atacar. Però el conflicte ja estava decidit; la Wehrmacht estava retrocedint per tots costats i els combats s’estaven produint al riu Òder i al riu Rin.


El ministre d’Afers Exteriors del Reich, Joachim von Ribbentrop, va convidar en una reunió a uns trenta de corresponsals de premsa, on els va explicar que el pacte de no agressió amb els soviètics de l’agost de 1939 va ser una obra teatral des del primer dia, fins i tot quan el dictador Iosif Stalin va brindar el pacte amb ell a Moscou. Seguidament, Von Ribbentrop es va mostrar orgullós de com lluitaven els soldats alemanys davant d’un final inevitable.


A Turíngia, sota la supervisió del capità Wilfred Seegebarth, a última hora de la tarda varen arribar les despulles de Paul von Hindenburg i la seva esposa, i els monarques Frederic el Gran i Frederic Guillem a Bernterode. Els taüts varen ser col·locats a una mina i amagats darrere de blocs de sal. Tots els que havien participat en aquesta missió varen jurar guardar el secret.

En el front oriental:

L’exèrcit soviètic va envoltar la ciutat de Küstrin i va arribar a la badia de Danzig. Per intentar frenar l’avanç soviètic cap a Danzig, el general Von Saucken, que el dia anterior havia sigut nombrat comandant del 2º Exèrcit, va volar cap a Danzig per dirigir la defensa de la ciutat. Més al sud, els soviètics varen conquerir la ciutat de Buda, on 138.000 soldats alemanys es varen rendir als homes del comandant Rodion Malinovski.

 

 

 

css.php