Home // Page 345

7 de febrer de 1933

Dimarts:

En el Reich:

A Berlín, en protesta a les mesures de restricció democràtica dels nazis, uns 20.000 socialdemòcrates varen desfilar per la ciutat i es varen concentrar en el Lustgarten.

6 de febrer de 1933

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va celebrar a Munic l’aniversari de la seva promesa Eva Braun que feia 21 anys.


El govern alemany va aprovar una llei d’urgència per la protecció del poble on es va censurar la premsa i els òrgans informatius de l’oposició nazi. A més, es va dissoldre el Landtag prussià per eliminar l’última resistència davant les activitats del comissari del Reich i del ministre de l’Interior prussià.


A Hamburg, a les deu de la nit es va celebrar l’arribada dels nazis al poder i uns 20.000 membres de les SA varen desfilar pels carrers de la ciutat amb torxes cridant Morts als jueus! i La República és una merda! i cantaven La sang jueva que rajarà dels seus ganivets.

A Holanda: 

Marinus van der Lubbe va abandonar el seu domicili de Leiden, a Uiterste Gracht nº 56, per creuar la frontera alemanya a l’altura d’Elten per dirigir-se a Berlín on, suposadament, no tenia ni amics ni coneguts. Van Der Lubbe estava convençut de que a Alemanya s’estava preparant una revolució i que només l’anarquisme podria salvar al proletariat. Estava decidit a realitzar una acció revolucionària. El 27 de febrer de 1933 va ser acusat pels nazis d’haver cremat el Reichstag.

5 de febrer de 1933

Diumenge:

En el Reich:

A Berlín, el matí, després dels actes en record al membre de les SA Eberhard Maikoski, mort el 30 de gener de 1933, en un acte escenificat per en Joseph Goebbels a la catedral de Berlín, l’Adolf Hitler va tornar a Munic per celebrar l’endemà l’aniversari de l’Eva Braun.


Per enfortir encara més els llaços entre el nou govern i l’Exèrcit, el Völkischer Beobachter va sortit publicat amb un article titulat: Die Armee Schulter an Schulter mit dem neuen Kansler! (l’Exèrcit espatlla amb espatlla amb el nou canceller!). En un article del diari s’explicava que la reunió entre l’Exèrcit i en Hitler del 3 de febrer de 1933 havia sigut molt important i que es mostrava l’estreta relació entre la política del nou règim i les funcions de l’Exèrcit.


El govern va decidir per decret la dissolució de tots els parlaments de les províncies prussianes. El president del govern prussià, l’Otto Braun, i el president del Consell d’Estat i alcalde de Colònia, Konrad Adenauer, varen protestar fermament. El Landatg prussià va ser finalment dissolt.


Els Cascs d’Acer, els Schupos i les SA varen desfilar en el curs d’una parada oficial a Berlín. A la nit, aquestes unitats varen fer incursions a les sales de reunions i cafès freqüentats pels comunistes. Els disturbis nazis varen esclatar també a ciutats com Bochum, Breslau, Leipzig, Stassfurt, Danzig i Dusseldorf. Durant l’atac hi varen haver nombrosos ferits i algun mort. A Stassfurt, un jove nazi va matar d’un tret a l’alcalde socialdemòcrata.

4 de febrer de 1933

Dissabte:

En el Reich:

El nou govern va aprovar un nou decret llei per la protecció del Reich on es va establir la prohibició de reunions susceptibles de molestar l’ordre públic, que permetia la detenció fins a tres mesos dels participants en violacions armades de la pau o actes de traïció. Amb aquesta Llei es varen impedir reunions dels partits d’esquerre, es prohibien les vagues en empreses importants, així com assembles i manifestacions, i varen posar enormes dificultats a la premsa comunista. Amb aquesta nova Llei la policia podia confiscar també els llibres que poguessin posar en perill la seguretat i l’ordre públic. D’immediat varen ser víctimes d’aquest decret llei diversos organismes jueus.

En un altre decret, els nazis varen suprimir que un Land pogués tenir un autogovern després de que el Landtag de Prússia s’oposés a les mesures posades pel ministre Hermann Göering el 2 de febrer de 1933. Finalment, el Parlament prussià va ser dissolt contra la seva voluntat. Els homes en els quals Göering ja no confiava dins del Land de Prússia varen ser posats en una llista negra; la majoria varen ser acomiadats i suspesos, i se’ls ordenava o intimidava perquè dimitissin dels seus càrrecs per donar-los als nazis.

3 de febrer de 1933

Divendres:

En el Reich:

A Berlín, a la nit, l’Adolf Hitler va ser convidat pel ministre Werner von Blomberg a un sopar amb alts oficials de la Reichswehr en el menjador del domicili personal del cap del comandament de l’Exèrcit, el baró i general d’infanteria Kurt von Hammerstein-Equord, a la Bendlerstrasse, l’edifici de Berlín conegut avui com Bendlersbock, on es va parlar de temes secundaris i per resoldre el malentès d’unes paraules pronunciades per en Hitler davant dels oficials de l’Exèrcit el 31 de gener. La reunió es va tenir que fer al domicili personal del comandant de l’Exèrcit perquè Kurt von Schleicher encara ocupava despatxos ministerials i es va convidar al nou canceller sota el pretext del 60è aniversari del ministre Constantin von Neurath. Entre els presents hi havia el general Walther von Reichenau, que el ministre Von Blomberg havia dut de Koenigsberg per confiar-li la direcció ministerial.

Quan Hitler va entrar l’edifici d’en Von Hammerstein, tots els comandants es varen mostrar freds i reservats. Després del sopar, l’Adolf Hitler es va reunir durant dues hores i mitja en secret per primer cop amb els comandants en cap de la Reichswehr i de la Marina de Guerra del Reich. Juntament amb els oficials hi havia la Marie-Louise i la Helga von Hammerstein, les filles de l’amfitrió. Davant d’aquell públic, Hitler va expressar, sense llegir de cap full de paper, el canvi de rumb que havia de tenir Alemanya i creia que la manera de resoldre la crisi que patia Alemanya s’aconseguiria conquerint i germanitzant militarment els territoris de l’est d’Europa, amb el conegut Lebensraum, ja que considerava que era una necessitat d’Alemanya ocupar aquells territoris. A continuació, va expressar el seu desig d’imposar la pau interna eliminant l’Estat democràtic, ja que considerava la democràcia un càncer, i els va dir que imposaria un Estat autoritari que eliminés el comunisme en un plaç de sis a vuit anys juntament amb el Tractat de Versalles. Per dur a terme tots aquells plans els va prometre reforçar l’armada, re-introduir el servei militar obligatori  i portar l’Estat a una profunda militarització. Els va parlar de tornar a engrandir els apartats de l’Exèrcit per tornar-lo a l’esperit de la Primera Guerra Mundial i va plantejar la possibilitat de que es produís un atac preventiu de França. En general, els comandaments de la Reichswehr, on entre ells hi havia l‘Erich Raeder, que va dir més tard que mai cap canceller havia parlat amb tanta fermesa a favor de la fermesa del Reich, varen estar totalment d’acord amb la militarització de la societat alemanya, però pràcticament cap dels assistents a l’acte, entre ells Wilhelm Brückner, varen comprendre la voluntat d’en Hitler de fer esclatar la guerra i tots varen trobar el discurs extraordinàriament satisfactori. Hitler va confiar que el ministeri de Defensa del Tercer Reich, el general Werner von Blomberg, acceptés les seves idees perquè sabia que era molt fidel a les idees del nacionalsocialisme. Després de la reunió Hitler va viatjar a Munic 

 

 

2 de febrer de 1933

Dijous:

En el Reich:

Hermann Göering, com a comissari de l’Interior prussià, va assumir la direcció de la policia prussiana i, en seguit, els funcionaris republicans identificats i fitxats varen ser expulsats i varen ser substituïts per elements nazis de confiança. Centenars de comissaris, inspectors i agents uniformats, en total les dues terceres parts de la força pública, varen ser expulsats en benefici dels nazis procedents de les SA i les SS. Llavors, Göering va prohibir totes les manifestacions del KPD i de les seves organitzacions paral·leles a tot Prússia. Al mateix moment es varen practicar registres a les oficines centrals del KPD. A la berlinesa casa del difunt líder comunista Karl Liebknecht es varen confiscar impresos il·legals, tal i com va informar el Vossiche Zeitung, i la policia berlinesa va registrar i ocupar la central del KPD en la Bülowplatz. Però no tothom va donar suport a aquella mesura, a Lübeck es va produir una manifestació en suport al diputat socialdemòcrata Julius Leber, que havia sigut arrestat feia dos dies. Quan la manifestació va agafar volum es va dispersar sota els trets de les SA i les SS.

A Espanya:

L’arribada de l’Adolf Hitler al poder no es veia encara com l’arribada d’un polític fort al capdavant d’Alemanya i molts opinaven que el seu mandat seria breu i transitori. El diari barceloní Mirador va sortir editat amb un article que deia:

Mentre a Doorn (la residència de l’antic emperador) estan de festa. Crisi a França i Alemanya.

L’article també valorava el govern d’en Hitler i d’en Franz von Papen com un simple pas previ per a la tornada de l’emperador.

A Suïssa:

Aquell dia va començar la conferència mundial sobre el desarmament que acabaria el 14 d’octubre de 1933.

1 de febrer de 1933

Dimecres:

En el Reich:

Paul von Hindenburg va acceptar la proposta de l’Adolf Hitler del dia anterior i va decidir convocar eleccions parlamentàries pel 5 de març de 1933. D’aquesta manera es va dissoldre el Reichstag. Al matí, Hitler li va explicar en el seu gabinet que el president Von Hindenburg havia accedit a dissoldre el Parlament i va explicar-los el lema del govern per les eleccions: Atac contra el marxisme.


A la tarda, en el seu despatx de la Cancelleria del Reich i acompanyat pel seu gabinet, Hitler, nerviós i vestit amb un vestit blau marí i una corbata blanca i negra, es va dirigir per primer cop al poble alemany a través de la ràdio. Parlant en nom del nou govern, va assegurar que l’herència que rebien era terrible i va fer una crida al seu poble demanant superar les divisions de classe i firmar amb el govern una llei de reconciliació que fes possible el ressorgiment d’Alemanya. Amb un discurs moderat, va proclamar l’adhesió als principis tradicionals i va dir que la missió del nou govern era restablir la unitat d’esperit i de voluntat del poble alemany, mantenir el cristianisme i protegir la família, cèl·lula constitutiva del cos popular i estatal. Després va atacar als comunistes i de recordar el que per ell era l’herència de la República de Weimar, l’atur i la destrucció de la pagesia, herència que deia que destruiria si li donaven quatre anys de poder. En canceller va afirmar rotundament que al cap de quatre anys l’atur seria vençut. Al final del seu discurs va acabar utilitzant un llenguatge místic demanant al Totpoderós que beneís la labor del govern.


La premsa comunista va informar d’una onada d’ordres de prohibició en el Reich i una tempesta sobre Alemanya en la que els nazis estaven assassinat a treballadors i destrossant locals dels sindicats i oficines del Partit Comunista.


Max Dietrich va ingressar a les SS. Dietrich es farà famós per la seva duresa cap als presoners en els camps de concentració com el de Dachau, entre altres.

31 de gener de 1933

Dimarts:

En el Reich:

A la matinada va continuar la desfilada de les SA de la nit anterior en els carrers de Berlín per celebrar l’arribada al poder dels nazis. Al matí, com que les oficines de la Cancelleria del Reich no estaven preparades per ser ocupades, el nou executiu es va reunir a l’hotel Kaiserhof, situat molt a prop de la Cancelleria, per parlar sobre el nou govern. Adolf Hitler va parlar amb el ministre Wilhelm Frick sobre si nombrar a Alfred Rosenberg com a Secretari d’Estat en el Ministeri d’Afers Exteriors i, en aquells moments, Ernst Hanfstaengl, que estava escoltant la conversa des d’una butaca de la sala, es va amoïnar perquè no volia a en Rosenberg en el nou govern i va marxar de seguida de l’Hotel per anar a veure al ministre d’Afers Exteriors, Constantin von Neurath, per mirar d’evitar el nomenament d’en Rosenberg. Von Neurath, que tampoc va voler a en Rosenberg dins del seu Ministeri, va parlar amb en Hitler i al final Rosenberg només va ser nombrat cap d’una secció estrangera del Partit. Després, el canceller es va reunir amb en Joseph Goebbels, que volia atacar els comunistes per l’assassinat el dia anterior del cap de la secció sanguinària 33, en Malinowski, però Hitler li va dir que volia conservar la legalitat i li va explicar que de moment volia prescindir de contramesures directes. Aquell assassinat va provocar que circulessin notícies que deien que hi hauria una imminent aixecament armat com a resposta dels nazis.

Durant aquell matí, Hitler es va dirigir al quarter de la guarnició de Berlín i va parlar amb els soldats que estaven formats al patí de la guarnició. Els va parlar del futur de l’Alemanya nacionalsocialista. Els oficials es varen manifestar en contra d’aquella manera de fer que havia trencat l’ordre jeràrquic. Més tard, Hitler es va reunir amb el líder del Partit de Centre, el monsenyor Ludwing Kass, per buscar el seu suport al Reichstag. Hitler no tenia la intenció de que les conversacions anessin bé perquè buscava unes noves eleccions parlamentàries i, com tenia previst, les negociacions varen fracassar, ja que es va negar a acceptar les condicions d’en Kass. Seguidament, Hitler va parlar amb els seus companys de partit i el seu gabinet per segon cop per comentar-los que dissoldria el Parlament d’immediat i es celebrarien noves eleccions el 5 de març de 1933 perquè no havia pogut aconseguir un acord entre ells i el Partit de Centre. Cap ministre va demanar per què s’anava tan ràpid a convocar noves eleccions; inclús Alfred Hugenberg es va mostrar satisfet, tot i que el dia anterior s’havia oposat a una nova convocatòria electoral, i Franz von Papen va afirmar que s’haurien de convocar ara mateix les eleccions per descartar per sempre més el sistema parlamentari. El comte Lutz Graf Schwerin von Krosigk, en la mateixa línia que el vicecanceller, va dir que convenia desarticular d’immediat els comitès parlamentaris.

A la tarda, amb l’aval del seu govern, Hitler va sol·licitar-li al president Paul von Hindenburg poders per dissoldre el Parlament per aconseguir una majoria. Un cop va tenir el consentiment del President amb l’ajuda d’en Franz von Papen i l‘Otto Meissner es varen anunciar les prioritats públiques del nou govern que eren superar la crisi econòmica, posar fi a l’atur i revitalitzar la deprimida agricultura alemanya.


Però no tothom va ser feliç amb la pujada al poder dels nazis. Erich Ludendorff va predir-li al president Von Hindenburg que Hitler, a qui es va definir com un infeliç, moriria en la misèria més espantosa i va recriminar-li que per haver-lo nombrat canceller ell seria cobert de maledicció per les generacions futures.

El Berliner Morgenpost cridava als seus lectors en la seva edició a una desconfiança atenta i prometia:

Tenim que analitzar si compagina el nou govern amb el seu jurament a la Constitució. No tenim que deixar que ens provoquin i aconsellem a aquells que amb aquest canvi de govern no estiguin molt entusiasmats a que facin el mateix.


Tot i que Hitler l’hi havia dit que no volia aldarulls amb els comunistes, Goebbels estava decidit a aprofitar la mort d’en Malinovski i els seus homes per fer un acte de propaganda. A la nit va fer que a la Catedral de Berlín es col·loquessin un al costat de l’altre els taüts del cap de secció i de l’agent de policia morts vigilats per les guàrdies d’honor. Entre els presents a aquells actes hi havia en Hitler. A instàncies d’en Goebbels, l’emissora berlinesa Funkstunde va enviar un dels seus reporters més populars, en Fritz Otto Busch, perquè informés als seus oients sobre la marxa fúnebre. Durant la retransmissió, Busch va parlar del gran rei Frederic explicant que aquest homenatjava als assassinats per haver complert amb el seu deure. Després, des del cementiri dels Invàlids, es va retransmetre el discurs del sacerdot en el moment que s’enterraven en Malinovski i els seus homes.


Aquella mateixa tarda es va repetir la desfilada amb torxes del dia anterior perquè la nit passada s’havia organitzat tan ràpid que no es varen poder cridar als fotògrafs a temps perquè fotografiessin l’espectacle. Aquesta desfilada va ser organitzada per la Lliga d’Estudiants Alemanys Nacionalsocialistes i va acabar davant de l’edifici de la Borsa. Els agents de borsa que sortien eren saludats pels estudiants amb els càntics: Mori el jueu!


Els dirigents del sindicat lliure Allgemeiner Deutscher Gewerkschaftsbund, ADGB, es varen reunir amb els líders socialdemòcrates a Berlín improvisadament per reafirmar la seva determinació i la seva actitud vigilant davant del nou govern. Es varen referir un cop més a l’experiència del proletariat alemany en la lluita per una millora social i els socialdemòcrates, que aquell dia com l’anterior s’havien manifestat amb els seus paramilitars de la Reichsbanner, volien una vaga general a escala nacional, però els líders de la direcció nacional, tement que les SA ocupessin les fàbriques, varen renunciar a la vaga i els del sindicat lliure varen renunciar a les manifestacions contra el govern. A canvi, la direcció del sindicat lliure va decidir concentrar tots els seus esforços a la resistència i en una nova forma d’organització sindical. El Partit Socialdemòcrata va fer una crida a la formació d’un front unit contra qualsevol intent de minvar la Constitució, però no varen recomanar que es combatés al nou règim per mitjans il·legals. Per aquelles proclamacions els nazis varen detenir al diputat socialdemòcrata Julius Leber. La seva detenció va portar una sèrie de vagues que varen acabar portant-lo a la llibertat. Tot i que seria temporal. Per la seva part, els comunistes varen demanar la unitat obrera i una vaga general, però al final no va passar res.

30 de gener de 1933

Dilluns:

L’ascens de Hitler al poder:

A les set del matí, Franz von Papen va trucar al tinent coronel Theodor Duesterberg, el segon cap dels Cascs d’Acer, per dir-li que l’anés a visitar immediatament a la seva casa. Allí també hi havien el conservador Alfred Hugenberg i en Franz Seldte. Quan es varen reunir, Von Papen els va dir que si avui a les onze del matí no s’havia format un nou govern intervindria l’Exèrcit per ordres de l’Oskar von Hindenburg, ja que s’estava forjant una dictadura militar amb en Kurt von Schleicher i en Kurt von Hammerstein-Equord. Amb aquesta amenaça, el tinent coronel es va dirigir a la Cancelleria del Reich per parlar amb el fill del President, que li va dir que no podia parlar en aquells moments perquè havia d’anar a rebre a l’estació de trens al general Werner von Blomberg perquè es reunís amb el seu pare. Més tard, l’Oskar va portar el general Von Blomberg, delegat en la Conferència del Desarmament, que tornava de Ginebra obeint les ordres que l’hi havien cursat el dia anterior, a la Cancelleria per reunir-se amb el President. Des de bon matí, Von Blomberg havia intentat parlar amb l’Adolf Hitler per definir com havia de ser el paper de l’Exèrcit en el seu futur govern, però encara no sabia que seria nombrat part d’aquell govern. Un cop es va reunir amb el president Paul von Hindenburg, aquest, sense preguntar-li si ho volia, el va nombrar ministre de Defensa i li va demanar que mantingués les tropes al marge de les intrigues polítiques.

Mentrestant, tothom s’estava preparant per celebrar l’arribada d’en Hitler a la Cancelleria. La Wilhelmstrasse es va començar a omplir de gent, gran part eren homes de les SA vestits de paisà que Joseph Goebbels havia enviat per l’ocasió. Però no tot era eufòria. A mig matí, a l’antecambra de les dependències del president Paul von Hindenburg, els dirigents dels Cascs d’Acer seguien sense estar contents amb la perspectiva d’aliar-se amb els nacionalsocialistes. Al cap d’una estona va arribar l’Alfred Hugenberg per parlar de l’exigència de l’Adolf Hitler de celebrar unes noves eleccions. Enmig de la discussió va arribar l’Otto Meissner per dir-los que deixessin de barallar-se i els va demanar que es presentessin davant del President. Feien quinze minuts tard. Sense tenir cap més possibilitat, Hugenberg va acceptar davant del despatx del president Von Hindenburg la celebració de nous comicis i va aprovar el grup de possibles ministres.

Al mateix temps, després de passar la nit en blanc, Hitler, Hermann Göering i Joseph Goebbels estaven junts a l’Hotel Kaiserhof, situat molt a prop de la Cancelleria, per rebre la imminent notícia del nomenament d’en Hitler com a canceller. Després d’esperar una estona ansiosos va arribar per fi la notícia de que Hitler podia anar a veure el President, que li va havia de comunicar que havia dimitit el canceller Kurt von Schleicher i que se’l nombrava canceller amb la condició de que mantingués el ministre Constantin von Neurath com a ministre d’Afers Exteriors, exigència que Hitler va acceptar. Al cap d’una estona, Hitler, acompanyat per en Göering i en Wilhelm Frick, va sortir de l’Hotel i es va dirigir al número 74 de la Wilhelmstrasse. Quan va arribar a la residència de Von Papen, tothom va saludar a en Hitler menys el tinent coronel Duesterberg, que havia sigut maltractat les últimes setmanes per la premsa nacionalsocialista. A dos quarts i cinc d’onze del matí, Von Papen els va demanar que l’acompanyessin fins al palau de la Cancelleria en la Wilhelmstrasse 77. La cerimònia, segons el protocol, s’hagués hagut de feren el palau del President del Reich en la Wilhelmstrasse 73, però en aquell moment s’hi estaven fent obres i Von Hindenburg residia en el 77 mentre duressin els treballs.

Hitler, a la dreta de Von Papen, es va dirigir a la Cancelleria creuant els jardins d’hivern nevats de la residència; utilitzant d’aquesta manera una porta de darrera per evitar qualsevol aldarull. Quan varen arribar a la Cancelleria, Meissner va ser l’encarregat de rebre’ls i els va fer entrar en el seu despatx. En un breu discurs, Von Papen va presentar davant de tots els presents a en Hitler com el nou canceller. Però llavors va tornar a sortir la disputa de primera hora del matí sobre les noves eleccions i Hugenberg es queixava de que Hitler volgués tornar a convocar eleccions. Durant uns moments hi va haver tensió entre ells. Hitler no s’esperava que Hugenberg reaccionés d’aquella manera, ja que fins llavors havia sigut el seu soci i l’havia ajudat està precisament allí on estava. Des del primer moment, Hitler va voler buscar una majoria absoluta per no haver de dependre del president Hindenburg, d’en Franz von Papen i de l’Alfred Hugenberg. Per això va determinar que el 5 de març de 1933 es celebrarien les 9º eleccions parlamentaries d’Alemanya.

Mentre discutien sobre si s’havia de celebrar o no noves eleccions, Von Hindenburg esperava en el seu despatx enfadat. Els seus convidats no entraven en el seu despatx a l’hora que ell havia dit i irritat va cridar a l’ajudant Meissner perquè els anés a buscar. Eren un quart de dotze del matí quan Meissner els va dir que feien tard i que havien d’entrar al despatx, però Hitler no el va escoltar i va continuar discutint amb en Hugenberg una solució. Veient que no arribaven a un acord, Von Papen va intervenir en la picabaralla i li va preguntar a en Hugenberg si volia posar en perill la unitat nacional. No tenint més remei, Hugenberg es va veure obligat a cedir. Un cop varen arribar a un acord, Göering va cridar que tot ja estava resolt i que podien anar a veure al President per explicar-li com seria el nou govern. D’aquesta manera l’Adolf Hitler va ser nombrat canceller d’Alemanya a dos quarts de dotze del matí a mans del president Paul Hindenburg. Hitler es va comprometre a defensar i mantenir la Constitució de Weimar i, a continuació, varen jurar el càrrec la resta de ministres.

Mentre Hitler estava reunit amb el President parlant de com seria el nou govern, una multitud silenciosa va començar a omplir els carrers entre l’Hotel Kaiserhof i la Cancelleria. Des d’una finestra, Ernst Röhm vigilava la porta per la que Hitler havia de sortir de la seva entrevista i les SA varen tancar l’accés a l’Hotel. Poc després del migdia, el nou canceller va sortir de la reunió i va aparèixer davant de tothom donant la mà en el seu nou govern. A continuació va baixar les escales de l’edifici i va pujar en el seu automòbil, un Mercedes descapotable negre, per tornar a l’Hotel Kaiserhof. Durant el curt trajecte, Hitler va ordenar en el seu xofer recórrer els pocs passos que separaven la Cancelleria de l’Hotel a poc a poc per poder saludar a totes direccions a la multitud. Quan va arribar a l’Hotel, protegit per homes de les SA i les SS, l’esperaven nombrosos seguidors, entre ells Göering, Goebbels, Rudolf Hess, Ernst HanfstaenglHeinrich Hoffmann. Un cop va entrar a l’Hotel es va dirigir de dret a la seva habitació, on els seus companys de Partit el varen felicitar. Després de ser felicitat, Hitler va anunciar que la dissolució del Reichstag no era un fet perquè depenia encara del President. Tot seguit, Goebbels i Röhm es varen posar a preparar la marxa triomfal fins a Brandenburg, i després varen marxar de l’Hotel. Quan Goebbels va sortir de l’Hotel es va quedar uns segons observant la multitud i va els dirigir unes paraules dient que s’havia format un nou govern de coalició nacional. Al mateix temps, l’ex canceller Kurt von Schleicher va abandonar el seu despatx del Ministeri de Defensa en la Bendlerstrasse.

L’anunci de l’arribada d’en Hitler a la Cancelleria la va donar el president del Reichstag Hermann Göering a dos quarts de tres de la tarda per la ràdio. Dirigint-se al poble alemany, el president del Parlament va afirmar que la història vergonyosa dels últims anys havia acabat per sempre i va prometre que s’obria un nou capítol, el qual va definir de llibertat i honor que constituirien la base del nou Estat. Però la gran majoria del poble alemany va mirar-se amb indiferència aquella notícia, ja que estaven cansats de la política alemanya perquè des del setembre de 1930 s’havien celebrat moltes eleccions i no es solucionaven els greus problemes de la crisi econòmica. En el noticiari cinematogràfic setmanal, el nomenament d’en Hitler va sortir en el sisè lloc de les notícies; les primeres notícies varen ser una carrera de cavalls i un concurs de salts d’esquí. Al migdia, edicions especials impreses a tota velocitat varen anunciar oficialment el nomenament d’en Hitler.

A les cinc de la tarda, Hitler va presidir el primer Gabinet amb l’objectiu d’intentar buscar una majoria parlamentària a través del Partit del Centre. Allí va conèixer el seu ministre de Finances Schwerin von Krosigk. El nou canceller els va començar explicant que milions de persones havien acollit amb alegria el gabinet format sota la seva direcció i va demanar-los que li donessin suport. Després d’analitzar la situació, Göering el va informar de que havia parlat amb el líder del Partit de Centre, monsenyor Ludwing Kass, i que les conversacions anaven per bon camí. Sense ganes de pactar amb altres partits, Hitler va dir que sinó es trobava una solució dissoldria el Reichstag en breu i convocaria unes noves eleccions parlamentàries per obtenir la majoria, que és el que de fet estava buscant des del principi. Hugenberg, que estava neguitós pensant que els comunistes farien una vaga general, va parlar clarament d’il·legalitzar el KPD per l’aprovació d’una llei de plens poders. Von Papen era partidari de presentar d’immediat una llei de plens poders i de reconsiderar la situació quan sigués rebutjada pel Reichstag. Finalment es va acabar la reunió sense prendre cap decisió concreta sobre aquest punt. Durant la resta de la tarda el nou canceller es va estar tancat a les dependències de la seva residència oficial.

Mentre Hitler descansava a la seva residència oficial, Goebbels, que estava molt emocionat, es va dirigir a l’oficina del districte, en la Vosstrasse, en l’oficina del partit nazi, i es va reunir amb el comte Wolf Heinrich Graf Helldorf i el oberführer Karl Ernst, juntament amb altres elements d’unitats especials, per traçar un camí per fer veure en el President que els comunistes eren un perill. Aquella mateixa tarda, les forces nazis varen aprofitar que ja estaven el poder per enfrontar-se als comunistes en autèntiques batalles. Després va visitar a Hanfstaengel, que era en aquells moments el cap de la premsa estrangera, i a la Magda, que havia de sortir aviat de l’Hospital. A continuació, Goebbels va fer el seu primer discurs per la ràdio on va dir que era commovedor veure com en aquesta ciutat s’aixecava amb un sol puny, en un poble unit. Les emissores del Reich de Stuttgart i Munic es varen negar a retransmetre el seu discurs. En tenir-ho tot enllestit, Goebbels es va dirigir a l’Hotel Kaiserhof per veure la desfilada que ell mateix havia programant i que es va poder celebrar gràcies a que el nou ministre Frick havia aixecat a les cinc de la tarda la prohibició per manifestar-se a la Porta de Brandenburg.

Cap al tard, Hitler es va traslladar amb automòbil cap la Cancelleria del Reich. La primera impressió del nou canceller de l’edifici no va ser bona; no li va agrada gens, ja que la va trobar petita, austera i no era del seu gust. Per en Hitler la Cancelleria era ideal per una empresa de sabó. A les set de la tarda, a la Kleine Stern, en el barri del Tiergarten, en l’encreuament de Bellevuealle amb la Charlottenburger Chaussee, que travessava el Parc Zoològic, estava plena de gent que no parava de cantar càntics i s’entonava el Horst- Wessel Lied. Els primers camions de gent que varen venir a la Charlottenburger Chausee venien de Potsdam, Nowawes, Spandau, Tegel, Nikolasee, Pankow, Nauen, Brandenburgm Rothenow, Zossen i Luckenwalde. Un cop tots varen ser posats en els seus llocs per fer la desfilada, una banda de música va començar a tocar i les companyies que marxaven a davant varen encendre les seves torxes. Quan es va fer totalment fosc va començar la desfilada pels carrers de Berlín organitzada per en Goebbels. En llargues columnes varen sortir de l’interior del Tiergarten passant pel Reichstag, creuant la Porta de Brandenburg i l’Ambaixada de França i després varen girar per la Wilhelmstrasse, que estava plena de gent, fins arribar a la Cancelleria del Reich de Berlín a dos quarts de nou de la nit. Hitler, aclaparat per l’entusiasme, li va preguntar a Heinrich Hoffmann:

Com ha encès Goebbels en tan poc temps tantes entorxes?

Tots aquells homes anaven amb camises brunes, calçats amb botes militars i desfilaven amb perfecte formació llançant càntics de guerra. Els espectadors, concentrats al voltant de la Porta de Brandenburg, varen esclatar d’alegria en veure aquella impressionant desfilada. El president de l‘Acadèmia de Belles Arts, Max Liebermann, que vivia a la Pariser Platz, a tocar a la Porta, va veure la desfilada des del seu balcó i va comentar irritat:

No podria menjat tot el que volgués vomitar.

Des de la finestra del primer pis del palau de la Cancelleria, Paul von Hindenburg, vestit de paisà i dempeus aguantat pel seu bastó, també va veure, tot i que ell amb prudència, aquell espectacle mentre les SS li cridaven:

Heil!.

Amb prudència, el vell mariscal s’inclinava i saludava als presents. Per fer-ho més emotiu, la policia va il·luminar amb un focus la finestra on hi havia el President perquè tothom el pogués veure com donava el vist-i-plau als nous temps. Des de la Cancelleria, Göering va fer un discurs a través del micròfon instal·lat per l’ocasió, on va dir que aquell dia començava una nova pàgina per la història alemanya. Göering va comparar la multitud amb les que s’havien reunit per celebrar que havia esclatat la Primera Guerra Mundial i va dir:

L’estat d’ànim només pot comparar-se amb el d’agost de 1914, quan la nació es va aixecar també per defensar tot el que posseïa. La vergonya i la desgràcia dels últims 14 anys ha quedat esborrada. 

A dos quarts de nou del vespre, des d’una finestra de la Cancelleria, Hitler, juntament amb en Göering, en Goebbels, que havia vingut momentàniament a la Cancelleria com a principal organitzador de l’espectacle, i Rudolf Hess, no varen parar de saludar a la multitud, que estava eufòrica cridant que volien veure el nou canceller. La majoria de la multitud no va abandonar la Cancelleria fins a primeres hores de la matinada. Però no tot els hi va sortir perfecte en els nacionalsocialistes, ja que havien tingut tan poc temps per organitzar aquella desfilada que no els va donar temps per cridar als fotògrafs i, d’aquesta manera, l’endemà es va repetir la desfilada. Goebbels va fer retransmetre la desfilada a totes les regions alemanyes per totes les emissores amb l’única negativa de les estacions de Stuttgart i Munic, aprofitant les noves instal·lacions de ràdio estatal que tenia a la seva disposició. Segons ell, havien participat un milió de persones a la concentració. Goebbels anotava en el seu diari:

Sense fi. Un milió de persones. El vell feia la salutació militar a la desfilada. En l’edifici del costat està Hitler. Ell surt, l’explosió espontània del poble. No es pot descriure. Més masses de persones.

La premsa nazi va reduir aquesta xifra a la meitat i un diari pronazi va donar la xifra de 700.000. L’ambaixador britànic, sir Horace Rumdold, que tenia la seva residència oficial a la Wilhelmstrasse, va calcular una xifra màxima d’unes 50.000 persones i el seu agregat militar va parlar d’unes 15.000. El ministre va informar al seu Ministeri d’Afers Exteriors que la premsa afirmava que 500.000 persones havien participat en la desfilada amb les entorxes sense saber que 10.000 que desfilessin en files de sis haurien necessitat una hora i que en quatre hores 50.000 seria el número més alt. La xifra més realista és la que va donar un reportatge d’un altre diari que va descriure la desfilada com una experiència inoblidable, i deia que hi havien participat 18.000 SA i SS, 3.000 Cascs d’Acer i 40.000 civils no uniformats, amb un total de 61.000. Un altre càlcul d’una font més hostil calculava el número de participants uniformats en no més de 20.000.

El nou ministre de l’Interior Wilhelm Frick va obligar a les estacions de ràdio reticents a transmetre en directe des de Berlín el Volksjubeg (la celebració del NSDAP) a tot el país. En la transmissió nacional, membres selectes del NSDAP varen donar veu a les reaccions preparades amb anterioritat en les que ciutadans normals i corrents, de tota condició social, manifestaven el seu suport cap a en Hitler.

Mentre es produïa la desfilada, Hitler es va reunir amb en Von Papen, el nou vicecanceller, en Frick, en Göering, el nou ministre sense cartera i director interí del Ministeri de l’Interior prussià, així com en Goebbels, en Hess, en Hans Frank, en Hoffmann, en Von Neurath, el ministre d’Afers Exteriors, en Lutz Schwerin von Krosigk, el ministre de Finances, i el general Von Blomberg, el nou ministre de Defensa. Des de la sala on estaven reunits podien sentir a la multitud cantant Deutschland über Alles. En la seva primera reunió com a nou canceller, Hitler va posar el líder del DNVP, l’Alfred Hugenberg, com a ministre d’Economia i d’Agricultura, ja que havia donat el seu suport a en Hitler com a canceller i l’havia ajudat a pujar al poder, i va nombrar a en Hans Heinrich Lammers com a secretari d’Estat de la Cancelleria del Reich. Tenint clar com seria el seu nou govern, Hitler va parlar amb en Goebbels de com seria la campanya electoral per les eleccions del 5 de març de 1933. Hugenberg va tornar amb la disputa del matí, ja que no volia noves eleccions. Les últimes l’hi havien anat bé a la seva formació, el DNVP. Hugenberg demanava il·legalitzar el KPD per tal d’aconseguir els 100 escons dels comunistes i d’aquesta manera ja es tindria la majoria absoluta per part del NSDAP. Però Hitler no ho veia clar, ja que creia que els comunistes podrien fer una revolta o una vaga general. Von Blomberg va afirmar que l’Exèrcit seria fidel al nou govern. Un cop acabada la reunió, Hitler es retirar a una petita habitació situada al costat del saló de recepcions i celebracions per fer uns quants monòlegs en els seus companys.


Amb motiu del canvi de govern, no varen parar de rebre nombroses trucades i telegrames del país i de l’estranger fins al punt que les línies telefòniques es varen col·lapsar. Tot i que va rebre moltes trucades, Hitler va intentar localitzar per telèfon a l’Eva Braun, que es trobava a Munic, concretament a l’estudi fotogràfic d’en Hoffmann esperant la trucada de la seva parella per donar-li la notícia. Segons sembla, l’Eva va saber la notícia aquella tarda per una monja dedicada a recollir donacions, i sembla ser que es va posar molt contenta en saber-ho. Com a Berlín, a altres ciutats alemanyes els nazis varen sortir a ocupar els carrers per celebrar aquella victòria. Membres de les SA varen penjar l’esvàstica en la seu del Reichsbank per mostrar el canvi del país. El president del banc, Hans Luther, va protestar davant del nou canceller perquè volia mantenir la neutralitat del banc, que comptava amb la confiança internacional. Luther es va tornar en un personatge incòmode pel nou règim fins que va ser substituït el març al capdavant del Reichsbank pel banquer Hjalmar Schacht. El 30 de gener de 1933 va ser conegut com el Tag der Machtergreifung (Dia de la Conquesta del Poder). El seu aniversari es va declarar festa nacional i generalment en Hitler es va dirigir a la nació en aquesta data en un discurs pronunciat en una sessió del Reichstag o en un míting en el Palau d’Esports.


Els comunistes no varen tardar en reaccionar i varen publicar aquell mateix dilluns un fullet que convocava a una vaga general i qualificava al nou règim de feixista. A la nit, aprofitant l’exaltació del moment, el cap de la secció sanguinària 33, Maikowski, va entrar amb els seus homes en el carrer Wallstrasse de la Charlottenburg, un baluard del KPD, per atacar als comunistes. Allí es va trobar amb membres de la Lliga Roja de Combatents, que s’havien reunit ràpidament, i amb l’esquadró de protecció que liderava el revolucionari d’esquerres Max Hölz. Pocs segons després va començar una batalla que va acabar a trets. Maikowski va morir durant l’intercanvi de trets. Qui va disparar primer mai es va saber. Goebbels va aprofitar la mort del cap de secció per justificar atacs contra els comunistes i la premsa de conservadora va demanar que es prohibís el KPD.

Els socialdemòcrates i els seus paramilitars, la Reichsbanner, també varen actuar i varen organitzar una manifestació tant aquest dia com l’endemà. El diari del partit, el Vorwärts, va proclamar aquell dia:

Els socialdemòcrates i tot el Front d’Acer estant situant-se, en relació amb aquest govern i la seva amenaça de cop d’Estat, amb els dos peus ferms asseguts en el terreny de la Constitució i de la legalitat. Ells no donaran el primer pas per abandonar aquest terreny.

12 de gener de 1934

Divendres:

En el Reich:

El Ministeri de l’Interior va ordenar, sobre la base de la Llei del 25 d’abril de 1933 contra la massificació de les institucions i escoles d’ensenyança superior, que la proporció de graduades en ensenyança secundària que podia entrar a la universitat no podia superar el 10% dels graduats en sexe masculí. A part, el gabinet va promulgar la Llei fonamental d’organització del treball per tal de conciliar la vida laboral entre empresaris i treballadors.

css.php