Home // Page 345

25 de febrer de 1933

Dissabte:

En el Reich:

Després de l’ocupació de la seu del partit comunista el dia anteriorRudolf Diels va començar a treballar en inspeccionar tots els documents de la casa de Karl Liebknecht, i l’oficina de la policia va presentar un comunicat que deia que en les habitacions subterrànies s’hi havien trobat centenars de material d’alta traïció. Mentrestant, les organitzacions de xoc comunistes, integrades a la Lliga Antifa, es varen posar sota una direcció comuna per respondre l’ocupació de la casa Liebknecht. Amagant el què estava passant amb els comunistes, el Der Angriff va sortir editat explicant només en una sola frase l’ocupació de la seu comunista. Mentre es reprimia contra els comunistes, la gran indústria alemanya va posar a disposició del NSDAP 3.000.000 Reichsmarks.

A més dels comunistes, aquella nit la policia va desallotjar el ball de carnaval de la capital que portava el títol: Dachkahn. La sala estava plena i la policia, sota l’amenaça d’arrestar qui no obeís, va fer fora a la gent perquè tornés cap a casa.


Marinus van der Lubbe va intentar cremar tres edificis de Berlín en un acte de protesta en solitari per incitar a la classe obrera a lluitar contra la repressió que patia. Primer va intentar cremar una oficina de treball del districte berlinès de Neukölln, després una barraca en un subterrani proper a l’Ajuntament per intentar cremar l’edifici i, a continuació, l’antic Palau Reial. Tots aquests intents varen quedar frustrats pel seu descobriment immediat i en prou feines varen tenir ressò entre la premsa.

24 de febrer de 1933

Divendres:

En la campanya electoral:

A MunicAdolf Hitler va dir en un míting que no tenia cap programa pel seu govern perquè no hi creia en aquestes coses.

En el Reich:

Després del gran míting del KPD en el palau d’esports el dia anterior, la policia auxiliar que havia creat en Hermann Göering el 22 de febrer de 1933, va assaltar la Seu del Partit Comunista de Berlín, la Karl Liebknecht Haus, i varen trobar propaganda comunista en els subterranis. Hermann Göering va publicar un comunicat oficial on es detallava que s’havien requisat una gran quantitat de material comunista que explicaven una revolució comunista a nivell mundial. El local va ser tancat fins a nou avís i més tard es va convertir en la Horst-Wessel-Haus, on les SA varen instal·lar un departament per combatre el bolxevisme, un centre de tortura contra els opositors polítics i jueus arrestat. A la nit, l’edició nocturna del Vossiche Zeitung va informar a primera plana sobre l’ocupació i el tancament de la central del partit comunista. En canvi, en el Der Angriff només s’hi podia llegir en nou línies el què havia passat a la seu del KPD.

Però no només els comunistes tenien motius per queixar-se. El socialdemòcrata que havia sigut ministre prussià d’Interior Albert Grzesinksi es queixava de que diversos dels seus mítings havien sigut rebentats i a un número substancial dels presents haguessin patit lesions greus.


Wilhelm Frick va dir en resposta a les declaracions del ministre d’Economia de Wurtemberg, el demòcrata Maiser, del dia anterior, que el Reich faria triomfar la seva autoritat sobre els Estats del sud, i que Hitler es mantindria en el poder encara que no obtingués majoria el 5 de març de 1933.

23 de febrer de 1933

Després d’un acte electoral a Frankfurt, Adolf Hitler es va retirar durant cinc dies a Baviera. Per altra banda, en la campanya electoral, el KPD va celebrar un gran míting en el palau d’esports. Però aquell no va ser l’única preocupació que varen tenir els nazis perquè aquell dia el ministre d’Economia de Wurtemberg, el demòcrata Maiser, va reclamar contra les temptatives nazis destinades a privar a les províncies dels seus drets, i va convidar als alemanys del sud, que en aquesta part els nazis no tenien majoria en cap Parlament, a unir-se a la seva causa per la defensa de la legalitat republicana, dels seus drets i de la seva llibertat.

22 de febrer de 1933

Dimecres:

En la campanya electoral:

L’antic ministre del Reich Adam Stegerwald va rebre una pallissa per part de les SA durant un míting del Partit del Centre a Krefeld. El Partit del Centre ràpidament es va queixar per aquell fets i, davant d’aquelles protestes, Adolf Hitler va assegurar que aquells atacs no eren obra d’ells i va deixar clar que hi havia elements provocadors, sota la disfressa del NSDAP, per desacreditar el moviment nacionalsocialista sabotejant i rebentant mítings, sobretot del Partit del Centre. Amb severitat va demanar que tots els nacionalsocialistes es distanciessin d’aquests atacs, ja que l’enemic era el marxisme.

En el Reich:

Hermann Göering va publicar un decret en què establia una policia auxiliar per reforçar la policia regular i, d’aquesta manera, s’incrementava en 50.000 auxiliars el personal de la policia per futures operacions policials amb el pretext d’eliminar els combats de l’esquerra radical. Aquesta policia seria en el futur la Gestapo. La majoria dels homes d’aquest nou cos varen provenir de les SS, els Cascs d’Acer i les SA. Amb aquest decret, automàticament les SA quedaven col·locades sota l’autoritat d’en Göering, cosa que no li va agradar gens a l’Ernst Röhm que des de feia temps rivalitzava amb ell per ser el sector influent de l’Adolf Hitler.


Les SA varen preparar la instal·lació d’un camp de concentració a l’antiga cerveseria d’Oraninenburg.


El SPD va organitzar una vaga a Lübeck després de l’arrest del diputat socialdemòcrata Julius Leber. Les manifestacions de protesta varen obligar a interrompre les representacions de El mar de Plata de Kurt Weill a Hamburg, i la seva música, vinculada durant molt de temps a les obres de l’escriptor comunista Bertold Brecht, va ser poc després prohibida.

21 de febrer de 1933

Scranowitz, conserge i vigilant del Reichstag, al dia anterior va posar una trampa per saber si algú passava pel passadís que anava del palau presidencial a l’habitació de les calderes del Reichstag. Quan Scranowitz es va dirigir a l’habitació va veure que els fils del pany estaven trencats i que per tant s’havia obert la porta d’amagat. Llavors, es va dirigir cap als guàrdies de les SS per preguntar’ls-hi qui havia estat a l’habitació de les calderes i si havien deixat la clau a algú, però els guàrdies li varen dir que no.

20 de febrer de 1933

Dilluns:

En el Reich:

Hermann Göering va dictar una ordre convidant a la policia a fer ús de les armes contra als manifestants de partits contraris al govern. A la tarda, Göering va citar alguns industrials d’Alemanya en el seu Palau del president del Reichstag per reunir-se amb l’Adolf Hitler per demanar-los finançament per la campanya electoral i per perfilar la política econòmica. Entre els presents hi havia en Gustav Krupp Bohlen, l’Albert Voegler, de les Fàbriques Unides del Acer, en Georg von Schnitzler i en Busch, de I.G. Farben, en Walther Funk i vint empresaris més, a més del doctor Hjalmar Schacht, que va ser l’amfitrió de la reunió. Krupp, que fins llavors havia sigut crític amb en Hitler, va anar a la reunió disposat a defensar la indústria i volia insistir en la necessitat d’un creixement basat en les exportacions i volia subratllar les nefastes conseqüències del proteccionisme a favor de l’agricultura. Quan va començar la reunió, Hitler els va explicar en un discurs d’una hora i mitja que fos quin fos el resultat de les eleccions parlamentaries del 5 de març de 1933 no es retirarien del poder. Per tranquil·litzar-los els va explicar que defensaria la propietat privada i va desmentir els rumors de que es planejava realitzar experiments econòmics radicals. Al final del monòleg d’en Hitler, Krupp va veure que no podria explicar el seu discurs que tenia preparat i es va limitar a improvisar unes paraules d’agraïments i va afegir alguns comentaris generals sobre un Estat fort al servei del benestar del país. Llavors, Hitler va marxar i  Göering els va dir més agressivament que tenien que ser conscients de que aquestes serien les últimes eleccions durant molt de temps, possiblement tardarien 100 anys en celebrar-ne unes altres, va arribar a comentar, i que només els demanaven un petit sacrifici. Després, a instàncies del ministre Schacht, es va formar un fons electoral de tres milions de Reichsmarks per finançar la campanya del NSDAP.


En el Reichstag, el conseller i vigilant de l’edifici Scranowitz estava comprovant com cada dia els informes dels seus subordinats, quan, de cop, va notar que des de l’habitació de calderes s’escoltava massa bé el passadís subterrani que portava a la porteria del Palau presidencial del president Göering. Scranowitz va interrogar als porters de l’edifici principal per intentar esbrinar què passava, però tots li varen assegurar que no havien sentit ni vist res d’estrany. Tampoc els guàrdies de les SS en varen saber res. De retorn al seu domicili, Scranowitz va agafar un carret de fils i tisores de la seva esposa i un paper de color que el va tallar a tires. Un cop va tindre tot el paper a tires va dirigir-se a l’habitació de màquines del jardí del Palau presidencial i va enganxar les tires de paper vermell a les escletxes de la porta i les de paper negre a les portes de ferro. A més, va fer passar entre els forats del pany petits fils que es trencarien si algú obria la porta i després va marxar cap a casa seva. El 27 de febrer de 1933 el Reichstag es va cremar.


A Kaiserlautern, després de que Göering dictés l’ordre d’utilitzar les armes, quan l’antic canceller Heinrich Brüning va organitzar una reunió els nazis varen atacar als assistents amb porres i pistoles, causant un mort i tres ferits greus i nombrosos de lleus. El diari catòlic Germània va protestar davant d’aquells fets al president Paul von Hindenburg, però el President es va mantenir callat.

19 de febrer de 1933

Diumenge:

En la campanya electoral:

A Colònia, Adolf Hitler va demanar en el poble que després de donar els altres (la República de Weimar) un crèdit de 14 anys, ara li donessin a ell un crèdit de 4 anys.


A Berlín, en una baralla contra els comunistes, va morir d’un tret el sergent primer de les SS Kurt von der Ahe. El fill del sergent, Gerdhard, va ser adoptat pel líder de les SS Heinrich Himmler.


A Lübeck, 15.000 treballadors es varen manifestar en els carrers de la ciutat per celebrar l’alliberació del destacat líder socialdemòcrata Julius Leber, després d’una vaga general a la ciutat.

18 de febrer de 1933

Dissabte:

En el Reich:

Els nazis varen detenir l’escriptor Carl von Ossietzky. Durant la seva detenció va rebre el Premi Nobel.


A Berlín, procedent de Polònia quan volia arribar a la Unió SovièticaMarinus van der Lubbe va arribar tot sol a la capital alemanya amb la idea de cometre un acte en solitari contra el govern per impulsar a la classe treballadora a revoltar-se.

17 de febrer de 1933

Divendres:

En el Reich:

A l’avantsala de la Cancelleria del Reich, al matí es varen reunir per ordres de l’Adolf Hitler Wilhelm Frick, Hermann Göering i Wolf Heinrich von Helldorf perquè els volia ensenyar un pla dissenyat per Joseph Goebbels i dut a terme per Von Helldorf, on es traçava la campanya electoral per les eleccions del 5 de març de 1933. Hitler els va explicar que la principal dificultat la tindrien a Prússia. Per tranquil·litzar-lo, Göering li va dir que les instruccions per la prohibició dels partits d’esquerre i la detenció dels seus caps ja estaven fetes i que Franz von Papen havia firmat tots els decrets que li havia donat. Frick li va explicar que el seu Ministeri havia publicat un decret pel qual les SA serien reconegudes com a forces de policia adjuntes. Però quan el ministre de l’Interior encara parlava, Hitler el va interrompre perquè havia de marxar al territori del Ruhr, a Dortmund, i es va retirar a una de les seves habitacions de la Cancelleria per canviar-se.


A Dortmund, Hitler va dir en un míting de la campanya electoral que el que ell demanava era normal i just, només quatre anys, i que després d’aquests anys els demés jutjarien i dictarien sentència sobre el seu treball. Llavors, va manifestar que ell no fugiria a l’estranger i que no eludiria la sentència. Després de pronunciar el discurs, Hitler va volar a Munic per passar-hi el cap de setmana.


Göering, com a comissari prussià de l’Interior, es va reunir amb la policia prussiana i els va explicar el decret que acabava de firmar en què ordenava a la policia que treballés en col·laboració amb les associacions nacionals de les SA, les SS i el Stahlhel, que donaria suport a la propaganda nacional amb totes les seves forces i que combatria els actes de les organitzacions hostils amb l’Estat amb tots els mitjans. Els va exhortar a disparar en cas necessari contra qualsevol opositor i els va dir que quan ells disparaven en realitat ho feia ell, i que quan mataven algú ell també havia matat. Exigia l’ús de les armes per fer complir les ordres i amenaçava a qui no ho fes amb accions disciplinàries.


Els nazis varen assaltar l’Escola de Belles Arts Estatal en el barri berlinès de Charlottenburg quan estaven fent un examen i varen pegar als professors jueus.

15 de febrer de 1933

Dimecres:

En la campanya electoral:

A Stuttgart, Adolf Hitler va dir que en 14 anys el règim que ara havia sigut derrotat, la República, havia anat d’error sobre error, il·lusió sobre il·lusió. Hitler va proclamar que la seva lluita contra el marxisme seria implacable, i va advertir de que tot moviment que donés suport al marxisme acabaria tenint la mateixa sort. A continuació va atacar al president del land de Württemberg, Eugen Bolz, que havia declarat que el nou govern era enemic de la llibertat. Hitler es va queixar de que el president del land no hagués sortit en defensa de la llibertat del NSDAP quan havia sigut perseguit durant els anys 20 i va assegurar que ara com a canceller només tenia que utilitzar la llei per la protecció de l’Estat nacional, de la mateixa manera que varen fer ells amb una llei per la protecció de la República, per fer-los entendre que no tot el que ells anomenaven llibertat era digne d’aquest nom.

css.php