Home // Page 336

10 de març de 1933

Divendres:

En el Reich:

Davant del perill de possibles revoltes, l’Adolf Hitler va ordenar a les SA i les SS que posessin fi a la revolució des de baix i que treballessin per la construcció d’una nova Alemanya. Per justificar la violència que es vivia al carrer, va parlar de la fustigació als estrangers i en va culpar als comunistes, a qui va acusar de provocadors, i va proclamar que a partir d’aquell dia el govern nacional controlaria el poder executiu de tot Alemanya i que l’aixecament nacional estaria dirigit des de dalt tal i com s’havia planejat. Hitler va acusar als comunistes d’intentar comprometre el NSDAP a través d’accions aïllades i va demanar en els seus paramilitars que els entreguessin immediatament a la policia. Quan un destacat nacionalista es va dirigir a en Hitler protestant per la destrucció de l’ordre legal, Hitler els va acusar d’intentar aturar la revolució nacional i va dir que els criminals de novembre de 1918 i els qui havien intentat acabar amb el NSDAP durant el període de la República havien sigut molt pitjors, i va lloar la disciplina de les SA, condemnant al mateix temps la debilitat i la covardia del món burgès i advertia de que no deixaria que ningú l’aturés en l’aniquilació i extirpació del marxisme.


El Manchester Guardian va informar que en la Kurfüstendamm, l’avinguda comercial més gran de Berlín, els  jueus havien sigut colpejats per les SA el 6 de març fins que els seus caps havien quedat coberts de sang.

A Baviera:

Després d’haver enderrocat el dia anterior el govern d’en Heinrich Held, els nazis varen crear a Munic una nova administració nacionalsocialista i el líder de les SS Heinrich Himmler va jurar el càrrec com a cap de la policia de Munic.

9 de març de 1933

Dijous:

En el Reich:

Un gran número de membres de les SA i les SS procedents de zones del sud d’Alemanya es varen reunir al centre de la ciutat de Munic per enderrocar el govern d’en Heinrich Held. Al migdia, Ernst Röhm, Heinrich Himmler i Adolf Wagner es varen presentar a les oficines d’en Held, que estaven rodejades de seguidors nazis uniformats, per demanar-li que nombrés d’immediat un comissari amb plens poder a l’Estat bavarès. Held s’hi va negar i a la tarda va reunir el Consell de Ministres de Baviera que li donava suport. A les cinc de la tarda varen acabar les negociacions i Röhm va ordenar a les forces de les SA que avancessin. Held va intentar que l’exèrcit el protegís, però l’oficial local al comandament s’hi va negar. Durant aquells fets, les SS varen assaltar la redacció del setmanari Der Gerade Weg (El camí recte) per publicar informació de la Casa Parda i varen detenir el seu director Fritz Gerlich, que va ser transportat al camp de Dachau i assassinat la Nit dels Ganivets Llargs el 30 de juny de 1934. A la nit, Held va rebre un telegrama de Berlín en què li notificaven el trasllat dels seus poders a en Franz Xaver Ritter von Epp, un heroi dels grups paramilitars. A les onze de la nit, Von Epp va pronunciar un discurs en el Feldherrnhalle. Amb el canvi de poder, Himmler i Reinhard Heydrich es varen fer amb el control de la policia bavaresa, varen separar la secció política i varen instal·lar homes del SD en alguns llocs claus. Heydrich va controlar a partir de llavors el 6º Departament de la policia bavaresa. Wilhelm Frick va nombrar a l’Adolf Wagner comissari d’Estat del Ministeri de l’Interior bavarès.


Continuant amb les detencions per l’incendi del Reichstag, els nazis varen parar una trampa a tres búlgars comunistes, Blagoj Popov, Wassil Tanef i Georgi Dimitroff, en el restaurant Bayernhof, on eren clients habituals. Dos d’ells portaven documents, segons sembla en regla, que els acreditava com el doctor Hediger i el senyor Panef. L’altre búlgar no portava cap document. Però els policies no varen tardar gaire en veure que aquells documents eren falsos i els tres homes varen confessar que eren búlgars.

Mentrestant, William Sollmann, un diputat socialdemòcrata del Reichstag i personalitat destacada del partit a Colònia, va ser atacat a casa seva per les SA i membres de les SS el varen estomacar. Llavors  va ser conduït darrera a una camioneta descoberta pels carrers de la localitat de Chemnitz per riure’s d’ell fins que el varen dur a la seu del NSDAP, on el varen tenir dues hores torturant-lo i li varen fer beure oli de ricí i orina, fins que va arribar la policia i el va traslladar a un hospital-presó per curar-li les ferides.

8 de març de 1933

Dimecres:

En el Reich:

Després d’una breu conversació amb l’Adolf Hitler, el president del Reichsbank, el doctor Hans Luther, va dimitir sobtadament. El seu lloc va ser ocupat per l’Hjalmar Schacht.

El ministre de l’Interior Wilhelm Frick va anunciar la creació dels camps de concentració destinats als enemics de l’Estat.

A Àustria:

El canceller austríac Engelbert Dollfuss va adquirir el caràcter de dictador.

7 de març de 1933

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va anunciar en el seu gabinet que buscaria una nova sanció legal en forma d’una esmena de la Constitució que li permetés al govern prescindir del Reichstag i del president Paul von Hindenburg i promulgar lleis per la seva banda. A continuació, Hitler, preocupat davant del perill d’un atemptat contra la seva vida o contra el govern, els va avisar que tindrien unes conseqüències terribles per l’opinió públic si es consumés qualsevol atemptat.


Una banda de 60 membres de les SA varen irrompre un assaig de l’òpera Verdi Rigoletto en el Teatre de l’Òpera de Dresden, que dirigia el director Fritz Busch, i varen cridar i amenaçar al director fins al punt que es va tenir que aturar l’assaig. Per aquell incident, el govern de Saxònia, ja nacionalsocialista, va acomiadar el director. Busch s’havia oposat als plans del govern de retallar el pressupost cultural de l’Estat. Anys més tar es va exiliar a Argentina, on s’hi va nacionalitzar el 1936 i mai més va tornar a Alemanya.

6 de març de 1933

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler i Joseph Goebbels es varen reunir a la Cancelleria del Reich per analitzar els resultats del dia anterior. Goebbels li va parlar sobre l’estructura del nou Ministeri de Propaganda que volien aprovar en breu. Segons el futur ministre, incorporaria en una única organització la premsa, la ràdio, el teatre, el cinema i la propaganda en cinc departaments, de manera que tindria competències en casi tots els àmbits de la influència intel·lectual sobre la nació.


Les SA varen irrompre per la Kufürstendamm berlinesa, que era un barri on es consagraven molts jueus, per perseguir i apallissar als jueus que trobaven i varen assaltar les sinagogues.

5 de març de 1933

Diumenge:

El dia de les eleccions:

A primeres hores de la tarda, Adolf Hitler va tornar amb avió a la capital alemanya de Könisberg, on el dia anterior va celebrar l’últim míting de la campanya electoral. Un cop va arribar a Berlín ningú el va anar a rebre excepte el cap de l’aeroport. Escortat per homes de les SA en motocicleta, l’automòbil del canceller va arribar en pocs minuts a la Belle-Alliance-Strasse, però davant del Lanwehrkanal hi havia formacions dels Cascs d’Acer que s’estaven manifestant. Hitler, sorprès per aquella manifestació, va passar davant d’aquella multitud de paramilitars sense saludar-los, i un cop va arribar al seu lloc de treball, enfadat pel que havia vist, va sol·licitar parlar per telèfon amb el vicecanceller Franz von Papen, però el varen informar que el vicecanceller s’havia sumat a la manifestació a la zona del Parc Zoològic. Llavors, Hitler va trucar a en Hermann Göering, que el va informar que la manifestació dels Cascs d’Acer s’havia preparat en secret i que a la capital s’hi havien reunit uns 30.000 membres d’aquesta formació. Göering li va proposar fer una manifestació nacionalsocialista a la Wilhelmstrasse, idea que Hitler va acceptar.

Unes hores després, Hitler, acompanyat per en Joseph Goebbels, es va dirigir al Teatre de l’Òpera, a l’Unter den Linden, per veure Las Walkyrias de Richard Wagner. Un cop va acabar l’obra, Hitler va marxar amb automòbil per anar a veure a en Göering, però es va parar un moment al quarter de l’antiga guàrdia imperial, que s’havia convertit en un monument a la Primera Guerra Mundial i estava rodejat per policies que estaven vigilant les nombroses formacions dels Cascs d’Acer. Un cop varen tornar agafar l’automòbil es varen dirigir cap a la casa d’en Göering a la Kaiserdamm per celebrar la possible victòria electoral. En arribar a la casa, un dels policies va obrir la porta del cotxe perquè en sortís el canceller. En la trobada també hi havia, a part d’en Göering, l’empresari Fritz Thyssen i el quart fill del kàiser, August Guillem que vestia un uniforme de les SA, i altres membres del govern i del Partit. Els convidats varen poder gaudir d’un gran buffet preparat pel restaurant Horcher, el favorit d’en Göering. Criats de les SA omplien les copes de vi, i no es paraven de fer brindis per celebrar la victòria electoral. Llavors, Hitler va preguntar si es coneixien els resultats, i Göering li va respondre que els seus agents de premsa tenien un avanç dels resultats i el va convidar a passar a una habitació on els esperava l’Erhard Milch per dir-los els resultats. Milch li va anunciar que havien guanyat les eleccions però que no havien obtingut la majoria absoluta que estaven esperant. Seguidament, Hitler va preguntar pels resultats de l’Alfred Hugenberg, i li varen dir que havia obtingut 50 escons. Tot seguit, Göering va anunciar per la premsa la victòria del NSDAP, i es varen fer fortes celebracions a Berlín i a Munic.

El partit nazi va guanyar les eleccions parlamentàries alemanyes amb el 43,9 % dels vots. El partit nazi va obtenir 17.277.180 vots de 39 milions de persones que varen anar a votar, el que representava aconseguir 288 dels 647 escons. Goebbels va escriure aquell dia en el seu diari que eren xifres increïbles. Però tot i la victòria els nazis no tenien la majoria suficient i van necessitar una aliança amb el partit conservador, el DNVP ( Deutsche Nationalevolkspartei), i el Zentrum per poder continuar governant. A canvi del seu suport, Hitler els va garantir la llibertat civil en els catòlics i va permetre el funcionament de les escoles religioses. L’aliança de Hitler amb els catòlics va trencar amb els plans que tenien els religiosos protestants que es volien convertir amb la religió de l’Estat. Tot i això, alguns clergues protestants varen celebrar la victòria d’en Hitler en el temple Luterà de Potsdam.

Tot i la repressió del règim nazi als partits d’esquerre i els partits catòlics varen conservar una proporció elevada de vots respecte els seus anteriors resultats. El Partit Comunista, que era il·legal i molts dels seus membres o estaven exiliats o estaven sota arrest, va obtenir 4,6 milions de vots, el que representava a un 12,3% de l’electorat. Però és cert que Hitler va augmentar de vots en part gràcies a la mitificació que s’havia fet de la seva figura i per la lleugera millora econòmica de les primeres setmanes del 1933. Aquestes eleccions varen provar que Hitler tenia un gran suport de les classes mitjanes i sobretot dels sectors conservadors. Només un 11% de la població es va abstenir, un percentatge bastant baix en proporció a les eleccions anteriors.

També s’ha de comentar que la victòria dels nazis no va ser del tot neta, ja que les grans empreses alemanyes varen finançar la campanya electoral d’en Hitler i varen finançar a les SA i les SS perquè vigilessin a la gent quan anaven a votar. A la regió de Prússia, on Hermann Göering era el ministre del Interior, va posar la por als ciutadans amb un control policial per obligar a la gent a votar al NSDAP.  Per exemple, a Northeim, al nord d’Alemanya, les SA i les SS varen patrullar i desfilar pels carrers tot el dia de forma amenaçadora, mentre el NSDAP i els Cascs d’Acer organitzaven el transport motoritzat per dur la gent als centres electorals.

A més, s’ha de tenir en compte que en aquestes eleccions no hi varen poder participar els membres del Partit Comunista d’Alemanya, el KPD, ja que varen ser arrestats prèviament per la policia sota les ordres d’en Göering, que els va acusar de l’incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933. A més, Göering també va explicar a l’opinió pública, per donar més motius per il·legalitzar el partit comunista, que havia descobert documents que demostraven que els comunistes tenien intenció d’enverinar els subministraments de llet a Alemanya. Hitler va donar després ordres de penjar a la forca els membres del KPD, però el president Paul von Hindenburg va vetar aquella decisió. Un altra fet que va conduir a la victòria del partit nazi va ser que la direcció del Partit Socialdemòcrata va començar a tenir por de la política agressiva d’en Hitler i va fugir abans de les eleccions cap a Praga. No tots varen poder fugir i molts membres del Partit Socialdemòcrata i del Partit Comunista que es varen quedar a Alemanya més tard varen ser deportats en els camps de concentració que havien acabat de ser construïts. El partit que va poder participar sense por a les eleccions va ser el DNVP, que va tenir uns resultats molt dolents i des d’aquell moment el seu líder, Alfred Hugenberg, que era el ministre d’Economia i d’Agricultura, va ser perseguit per les SA, i la premsa nazi va atacar les seves idees econòmiques. Hugenberg va dimitir al cap d’uns mesos, el juny.

 

Partits polítics en el Reichstag

Maig

1924

Dec.

1924

Maig

1928

Sep.

1930

Juliol

1932

Nov.

1932

Mar.

1933

Partit Comunista (KPD)

62

45

54

77

89

100

81

Partit Socialdemòcrata (SDP)

100

131

153

143

133

121

120

Partit de Centre Catòlic (BVP)

81

88

78

87

97

90

93

Partit Nacionalista (DNVP)

95

103

73

41

37

52

52

Partit Nazi (NSDAP)

32

14

12

107

230

196

288

Altres partits

102

112

121

122

22

35

23

A la ciutat de Barcelona, els alemanys residents a la ciutat varen votar en unes urnes al vaixell Halle, ancorat a uns metres del port. El 65% varen votar al NSDAP. La colònia alemanya que vivia a Catalunya era de 10.000 persones.


Poc després de conèixer els resultats, els nazis varen actuar violentament contra l’oposició. Aquella mateixa nit, a Königsberg, a Prússia Oriental, les SA varen envair la seu central dels socialdemòcrates, varen destruir les instal·lacions i varen convertir el local en un centre de tortura improvisat, on es va apallissar al diputat comunista del Reichstag Walter Schütz, que va morir de les lesions que li varen causar.

En el Reich:

A Turíngia, el Ministeri de l’Interior del land va aprovar un decret que deia que en aplicació de la primera ordre del 28 de febrer quedava prohibit amb efecte immediat la Unió Central dels ciutadans alemanys de religió jueva de la regió de Turíngia. Les instal·lacions de la Unió, els documents, béns, impresos, revistes… serien confiscats immediatament per la policia i posats a dipòsits.

 

4 de març de 1933

Dissabte:

En la campanya electoral:

Els nazis varen celebrar el Dia del Despertar de la Nació, que coincidia el dia abans de les eleccions parlamentàries. L’Adolf Hitler, acompanyat per en Joseph Goebbels, el dissenyador d’aquell acte, va volar cap a Königsberg, l’antiga ciutat on es coronaven els emperadors, per donar un últim míting abans de les eleccions de l’endemà. Goebbels havia obligat a les emissores de ràdio a retransmetre els discursos d’en Hitler en totes les sales de la ciutat. A la tarda, un cop varen aterrar a la ciutat prussiana, on hi havien instal·lades en totes les places altaveus per sentir el discurs del canceller, es varen dirigir a la plaça principal per començar l’acte. Un cop va començar el míting, Goebbels va fer un discurs inicial on va lloar la figura d’en Hitler comparant-la amb una divinitat. Després va ser el torn d’en Hitler, que va atacar apassionadament als polítics alemanys que es varen rendir a la Primera Guerra Mundial, i va dir que la primera idea del seu programa era que la voluntat del poble tenia que descansar exclusivament en la seva pròpia força, en la seva capacitat, en el seu treball i en el seu valor. Quan va acabar de parlar, en els cims dels turons de la ciutat es varen llançar focs artificials cap al cel, i una coral masculina va cantar l’oració:

Preguem els justs davant Déu.

Les campanes dels temples i de la catedral no varen parar de repicar. Després de l’acte, Hitler i Goebbels se’n varen anar al seu hotel. En aquell mateix moment desfilaven per tot Alemanya columnes de les SA, i els nazis varen detenir el cap del partit comunista alemany Ernst Thaelmann, que va ser detingut amb els seus ajudants en el seu quarter general secret de Berlín-Charlottenburg.


A Northeim, al nord d’Alemanya, 600 SA, membres de les SS, Cascs d’Acer i de les Joventuts Hitlerianes varen desfilar amb torxes pels carrers de la població en un recorregut que va acabar en el parc, on es va poder sentir pels altaveus el discurs del canceller, que s’emetia al públic en altres quatre llocs públics importants del centre. Els carrers estaven adornats amb banderes amb els colors negre, blanc i vermell i estàndards amb la creu gamada, que estaven també presents en botigues i magatzems. No hi havia propaganda de l’oposició.

En el Reich

Christa Schroeder va abandonar el número 50 del Schellingstrasse, la seu del NSDAP a Munic, per dirigir-se a Berlín per començar a treballar com a col·laboradora d’en Wilhelm Brückner, l’ajudant de camp del canceller.

En els Estats Units d’Amèrica:

Franklin Delano Roosevelt va ser investit per primer cop president del Estats Units d’Amèrica. Roosevelt tenia com a objectiu eliminar la crisi econòmica que afectava al país i al món, però en el seu discurs d’inauguració no va concretar moltes coses sobre el seu programa econòmic del New Deal, tot i que va dir que el seu govern actuaria ràpidament i, un cop més, va transmetre el seu entusiasme i esperança en el conjunt de la nació. El primer que va fer en arribar al càrrec va ser decretar quatre dies de vacances per la banca.

3 de març de 1933

Divendres:

En el Reich:

En una entrevista amb el corresponsal britànic Sefton Delmer, del Daily Express, Adolf Hitler li va respondre a la pregunta de si eren certs els rumors de projectes per matar als seus adversaris, que ell no necessitava una Nit de Sant Bartolomé. Llavors, li va explicar que havien establert tribunals que processaven legalment als enemics de l’Estat i que legalment els tractaven de tal forma que les conspiracions s’acabarien per sempre.


A Prússia es varen celebrar eleccions on el Partit Nazi va guanyar però no amb la majoria que necessitava per governar sols.

En la campanya electoral:

A Frankfurt, Hermann Göering va amenaçar als comunistes assegurant que les seves ordres no trobarien cap obstacle perquè ara no es preocupava per la justícia, i que la seva missió era únicament destruir i exterminar i que ho faria amb el poder de l’Estat i de la policia.


Uns 300 professors universitaris varen fer una crida als votants perquè donessin suport als nazis.

 

2 de març de 1933

En un reunió del gabinet del govern alemany, Hermann Göering va fer referència a un suposat mapa i documents dels comunistes on es planejava l’assassinat dels ministres, proves que, segons va dir, havien sigut trobades quatre dies abans a la seu del partit comunista, però que mai va ensenyar.

Aquell dia, Walther Funk va ser nombrat Secretari d’Estat del nou Ministeri de Propaganda de Joseph Goebbels i Director del Consell de Directors de la Companyia de Retransmissions del Reich.

Mentrestant, el setmanari conservador Der Ring de Heinrich von Gleichen, membre del Herrenklub, va publicar un article que acabava amb aquestes preguntes fent referència a l’incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933: Com ha sigut possible?, Som realment una nació d’idiotes? On són els autors de l’atemptat?, i l’article acabava responent-se que potser eren els membres de la millor societat, alemanya o internacional. Arrel d’aquest article es va prohibir la publicació del De Ring.

 

1 de març de 1933

Dimecres:

En el Reich:

A la matinada, poc després de que Hermann Göering anunciés la nit anterior en el Völkischer Beobachter una llista de 5.000 persones que havien de ser detingudes, alguns redactors de diaris varen saber per telegrama que anaven a ser detinguts. Molts d’ells varen decidir abandonar Berlín agafant els trens suburbans perquè els ferrocarrils principals, les carreteres i l’aeròdrom de Tempelhof estaven vigilats pels homes de les SA. Després varen poder agafar trens internacionals per sortir del país.

De dia, el govern va aprovar un segon decret que imposava sancions als actes de provocació a la lluita armada contra l’Estat i la provocació a una vaga general. Temien que els partits d’esquerre, tot i estar atemorits, poguessin convocar una vaga general. Com a curiositat, davant de tots aquells disturbis provocats per l’incendi del Reichstag, l’advocat jueu Michael Siegel se’n va anar a la comissaria per denunciar les actuacions de les SA i les SS. Quan va sortir ho va fer amb els pantalons estripats i descalçat, i els policies a qui va anar a demanar protecció el varen obligar a donar la volta a la ciutat amb un cartell penjat del coll que deia: No tornaré a queixar-me a la policia.

A Northeim, al nord d’Alemanya, a partir d’aquell dia les SA varen quedar reclutades com a policia auxiliar, fet que va significar que comencessin a organitzar-se patrulles en els carrers i irrompessin en les cases dels socialdemòcrates i els comunistes locals.


L’ambaixador britànic Horace Rumbold va informar a Londres que en una conversació privada amb el ministre Constantin von Neurath, aquest li havia descrit a en Göering com un home terrible a qui Franz von Papen no podia controlar i que era considerat com el verdader feixista dins del NSDAP.


El govern va aprovar un decret sobre la seguretat sanitària per tancar les clíniques d’assessorament mèdic de finançament públic en tot el país. D’aquesta manera es varen expulsar molts metges, sobretot si eren jueus.

css.php