Home // Page 3

11 d’abril de 1945

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler creia que els soviètics començarien la seva ofensiva sobre Berlín el 12 o el 13 d’abril de 1945. En el quarter general de Zossen, el general Hans Krebs va comunicar-li a en Gotthard Heinrici, el comandant del Grup d’Exèrcits del Vístula, les estimacions d’en Hitler sobre l’atac a Berlín. Mentrestant, el ministre d’Armament Albert Speer tenia a punt un escrit per llegir-lo per la ràdio en el seu Ministeri, on s’hi havien enviat uns equips radiofònics per radiar les seves paraules. Però quan l’Adolf Hitler va saber que Speer parlaria per la ràdio va témer que el seu ministre critiqués la seva política de terra cremada o que digués que la guerra estava perduda, i li va ordenar que es presentés al búnquer per llegir el que havia de dir. Quan es varen reunir, Hitler estava tant tranquil prenent el te amb una de les seves secretàries. Després de quedar-se sols, Hitler el va tractar de forma informal i cordial, i quan va llegir l’escrit de Speer va començar a tatxar tot el què no li agradava fins que en va canviar el sentit. Quan va acabar, va demanar a la seva secretària que li llegís per veure com havia quedat, i quan va acabar de llegir-ho va dir que era una llàstima haver canviat tan l’escrit ja que trobava bonic l’original.


Al migdia, en el camp de concentració de Buchenwald va començar una insurrecció quan es va saber que les SS tenien ordres d’en Hitler d’exterminar a tots els presoners. Els presoners sabien que aviat arribarien els carros blindats nord-americans de la 6º Divisió del 3º Exèrcit. A dos quarts d’onze del matí es va anar sabent que el camp seria entregat, però les SS, que no tenien intenció de deixar cap rastre del que havia passat allí, va demanar a l’aviació del proper aeròdrom Nora que destruís el camp. Una hora i mitja més tard, just després del migdia, es va fer saber pels altaveus que tots els membres de les SS s’havien de presentar als seus llocs de servei de fora el camp. Des de primera hora, les SS havien guardat els instruments de tortura que tenien per endur-se’ls i no deixar proves del que havien fet. Tot seguit, els vigilants varen córrer cap al bosc, deixant només els sentinelles de les torres de vigilància, que varen acabar retirant-se a les tres de la tarda al bosc que rodejava el camp. A un quart de quatre de la tarda, els presoners varen tallar el filat espinós, varen ocupar les torres, varen ocupar el portaló a l’entrada i varen hissar la bandera blanca en la torra 1. Una hora després, l’avantguarda de la 6º Divisió Blindada del 3º Exèrcit, provinent del nord-oest, entrava per la porta principal, sobre un gran cartell que proclamava:

Recht oder Unrecht, mein Vaterland. Estigui en el cert o estigui equivocat, és la meva pàtria.

Quan els nord-americans varen entrar al camp va sonar entre 20 i 25 cops el telèfon. Segurament es volia donar l’ordre d’executar a tots els presoners. En el camp quedaven menys de 25.000 presoners de 31 nacionalitats vivint amb 600 calories diàries. Un número aproximat de 56.000 persones varen ser assassinades a Buchenwald i en els seus subcamps. En la vivenda del comandant del camp varen trobar-hi dos caps humans reduïts i dissecats.El sistema d’organització preparat pel Partit Comunista quan s’alliberés el camp va entrar de seguida en acció amb uns comitès que varen col·laborar amb els oficials nord-americans.

Els Aliats també varen alliberar en aquella jornada el camp de Dora i la ciutat de Weimar.

En el front occidental:

El 9º Exèrcit nord-americà del tinent general Bill Simpson va arribar al riu Elba, al nord de Magdeburg, a 96 quilòmetres a l’oest de Berlín. A partir de llavors un creixent número de ciutats alemanyes es varen rendir sense lluitar, mentre que els exèrcits alemanys que combatien a Alemanya Occidental s’estaven desintegrant. Una de les ciutats que es va conquerir va ser la ciutat d’Essen, el cor del Ruhrgebiet i seu de l’empresa Krupp. A més, aquell dia alguns soldats nord-americans varen arribar a la ciutat de Weimar, on es varen trobar amb uns quants presoners que s’havien escapat gràcies al caos dins les files alemanyes.


A la nit, des de Reims, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va volar en un bombarder B-25 cap a Wiesbaden, al costat de Fràncfort, que era el nou lloc de comandament del comandant Omar Bradley.

En el front oriental:

Després d’ocupar la ciutat de Königberg, els soviètics varen trobar la destil·leria Menthal i, després de beure, varen incendiar els sectors de la ciutat que no havien patit danys. Acabada la diversió pels soviètics, els ciutadans que encara quedaven a la ciutat varen ser obligats a marxar cap als camps de presoners. Els que eren massa vells o estaven massa malalts se’ls executava en els seus llits o a les cunetes.

En els Estats Units:

A Warm Spring, Geòrgia, el president Franklin Delano Roosevelt va enviar la seva última carta, la 304 entre ells dos, al dictador Iosif Stalin. L’endemà el President moriria.

10 d’abril de 1945

Dimarts:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va decidir, després de moltes pressions, traslladar el seu quarter general a la seva casa de muntanya del Berghof, a Obersalzberg, i en seguit la seva cúpula militar va començar a marxar cap a Berchtesgaden. Precisament, a Obersalzberg, l’Adolf Galland es va reunir per últim cop amb el ministre Hermann Göering, que estava molt ocupat supervisant el destí de les seves obres d’art. Després de la reunió, Göering li va dir que l’envejava i li desitjava que tingués uns quants anys menys per poder lluitar com els bells temps. Després d’acomiadar-se, Galland va rebre permís per retirar-se i Göering va tornar a Berlín.


A Buchenwald, al matí va continuar el trasllat dels presoners i aquell dia varen abandonar el camp 9.820 persones, la majoria procedents dels camps petits.

En el front oriental:

A Königsberg, al matí, el general Otto Lasch i altres oficials alemanys varen arribar al quarter general del mariscal Alexandre Vasilevsky per rendir-se. Els 30.000 soldats alemanys que encara vivien varen ser empresonats, i els soldats soviètics no varen tardar en robar-los els rellotges i qualsevol altre objecte de valor que portessin al damunt. A més, els soviètics varen violar a les dones i les nenes que encara quedaven vives a la ciutat en ruïnes.


A Viena, els soldats soviètics varen entrar en el Prater i varen ocupar l’hipòdrom sense trobar resistència.

 


La Unió Soviètica va fer créixer clarament la proporció de civils alemanys enviats al seu país per fer treballs forçats. D’aquests es varen enviar 59.536 a les zones més occidentals com Ucraïna. Aquell dia, el comitè mixt del SHAEF va reconèixer que no hi havia cap indici de que l’estratègia de l’Alt Comandament alemany tingués per objectiu ocupar l’anomenat reducte nacional.

En el front occidental:

Els alemanys varen perdre les ciutats de Hannover i Essen després de ser ocupades pels nord-americans.


A Renània, els nord-americans varen començar el procés de desnazificació a la ciutat balneari de Wiesbaden i es va demanar a tots els soldats i els homes de les SA que es presentessin davant les autoritats nord-americanes.

A Itàlia:

Al nord d’Itàlia, en el congost d’Argenta, al matí, els tancs Aliats varen creuar el riu Senino per tres ponts amb el suport dels avions Aliats.

A Birmània:

El 14º Exèrcit del general William Slim va començar una ofensiva per conquerir Rangun. Va ser una carrera a contra-rellotge per ocupar la ciutat abans de que comencés el monsó a mitjans de maig. S’havia d’evitar també que els japonesos formessin una línia defensiva al nord de Rangun que aturés el seu avanç.

9 d’abril de 1945

Dilluns:

En el Reich:

A dos quarts de sis del matí, l’ex cap del servei d’intel·ligència alemany (l’AbwehrWilhelm Canaris va ser penjat dos cops pels membres de les SS en el camp de concentració de Floössenburg. El varen penjar amb una corda de piano perquè s’estrangulés lentament. Un cop mort, el seu cadàver va ser cremat en una pira. Seguidament varen penjar la resta dels condemnats que varen ser jutjats el dia anterior per ser opositors al règim nazi i acusats d’haver participat en el complot del 20 de juliol de 1944. Entre els ajusticiats hi havia en Dietrich Bonhoeffer, en Hans Oster, l’Ewald von Kleist-Schmenzin, en Karl Sack, i en Hans von Dohnanyi, que varen morir en els camps de concentració de Flössenburg i de Sachsenhausen. A més, Heinrich Himmler va ordenar a les SS que també assassinessin a Dachau a en Georg Elser, el pacifista que havia intentat assassinar a l’Adolf Hitler el 8 de novembre de 1939.


A la capital alemanya, per protegir Berlín de l’arribada dels soviètics es va obligar a les dones a cavar una rasa antitanc.


Els caces d’envestida (suïcides) alemanys varen fracassar en el seu objectiu suïcida, ja que els caces Aliats els van disparar i interceptar amb facilitat perquè eren caces antiquats. Molt pocs varen aconseguir tocar els seus objectius.


A la una de la matinada va sonar un altre cop, com el dia anterior, l’alarma antiaèria a la ciutat de Munic. A diferència del diumenge aquesta vegada sí que els bombarders varen deixar anar bombes.


En el camp de concentració de Bergen-Belsen varen arribar-hi presoneres que havien sigut obligades a treballar per la indústria alemanya.

En el camp de concentració de Buchenwald, a la nit, preveient que aviat el camp seria ocupat per les forces aliades, les SS varen assassinar brutalment als presoners del bloc de tortures o càstigs i els de les cel·les 5, 6, 7 i 8 per tal de no deixar proves de les tortures que es feien. Al mateix temps, les SS continuaven evacuant el camp i aquell dia varen sortir-hi 4.800 presoners.

En el front oriental:

A la ciutat de Königsberg, els civils que encara quedaven varen penjar llençols blancs a les finestres per indicar la rendició i, inclús, varen treure els fusells dels soldats alemanys que encara volien lluitar. Al cap de poc, els alemanys varen capitular davant del 3º Front de Bielorússia del general Alexandre Vassilevski després de sis setmanes d’intens bombardeig, que va deixar la ciutat en ruïnes i amb els alemanys només defensant-se a la plaça de la ciutat. El comandant de la plaça, el general Otto Lasch, era conscient de que no podien continuar, ja que només les SS volien continuar amb la inútil batalla, i va decidir que l‘endemà es dirigiria al quarter general de l’Alexandre Vassilevski per rendir-se. La defensa de la ciutat va costar la vida de 42.000 alemanys, i el general Otto Lasch va ser condemnat a mort pels alemanys per no obeir i oposar-se a les ordres d’en Hitler. La família d’en Lasch va ser empresonada.


Viena, els soldats alemanys varen anar deixant les armes i el poble va donar suport a l’entrada de l’exèrcit soviètic. Al matí, els soviètics havien avançat fins al Gürtel (cinturó) de ronda que rodejava els Bezirke (districtes) del centre. A la tarda, el gruix principal de les tropes soviètiques varen entrar a la ciutat seguint el grup d’avançada. Varen arribar en tot tipus de transports; en cotxes de cavall i en carros de dues rodes. Els vienesos onejaven els seus mocadors i es treien els barrets per saludar-los. Al vespre, els soldats alemanys varen abandonar el centre de la ciutat, donant lloc a la sortida als carrers dels moviments de resistència sorgits de la clandestinitat que portaven braçalets de franges vermella, blanca i vermella.

En el front occidental:

A prop de Mülhausen, a la ciutat de Turíngia els soldats nord-americans varen trobar unes mines de sal on hi havia les reserves d’or del Reich (cent tones) i tresors artístics. Continuant amb l’avanç, els Aliats varen penetrar per Westfàlia i varen ocupar Münster i Hamm.

A Itàlia:

El 5º Exèrcit nord-americà i el 8º Exèrcit britànic varen llançar la seva ofensiva final per trencar la línia del Po. De seguida les defenses alemanyes es varen enfonsar davant d’ells. En el congost d’Argenta, a la nit, després d’un bombardeig aeri massiu i cinc bombardejos d’artilleria, es va obrir l’ofensiva aliada amb la 8º Divisió índia i la 2º neozelandesa atacant cap a Lugo, a través del riu Senino.

En el Pacífic:

A Okinawa, el 24º Cos nord-americà va atacar la línia defensiva que els japonesos anomenaven Shuri, però els nord-americans varen patir gran pèrdues i el general Buchner va tenir que suspendre l’atac per preparar una ofensiva més potent.

8 d’abril de 1945

Diumenge:

En el Reich:

Flossenberg, a la tarda, l’ex cap del Servei d’Intel·ligència alemany Wilhelm Canaris i cinc opositors més varen ser jutjats en un Standgerich, tribunal especial de les SS dirigit pel jutge Otto Thorbeck, per estar al darrere del complot del 20 de juliol de 1944. Canaris i tots els altres varen ser condemnats a morir l‘endemà a la forca.


Ernst Wilhelm Bohle va informar al ministre Joseph Goebbels que el Auswärtiges Amt havia intentat sense èxit negociar la pau amb els Aliats a Suècia, Suïssa i Espanya. Segons Bohle, la Gran Bretanya no hi estava gaire interessada i molt menys els Estats Units, però en canvi amb la Unió Soviètica hi havia més esperances, tot i que exigien el control de Prússia Oriental.


De Ravensbrück va sortir el primer comboi de presoners en direcció a Suïssa, que seria seguit d’altres en direcció a Suècia.

A Buchenwald, després de que sonés aquell matí una prolongada alarma antiaèria, va ser convocat tot el camp per marxar a les dotze del migdia. El trasllat va ser gradual en el següents dies.


Al migdia va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Munic anunciant l’arribada de bombarders. Els atacants varen passar de llarg.

En el front oriental:

A Königsberg, els alemanys atrapats a la ciutat pels soviètics varen iniciar un contraatac per obrir una sortida, però l’atac es va enfonsar a la nit enmig del caos.


Molts caps de les SS es varen suïcidar després de que els hi haguessin tret els galons per la derrota a Hongria.


A Viena, casi tot el sud-est de la ciutat va quedar sota el control de l’exèrcit soviètic i es produïen disturbis en els barris obrers. Dins la ciutat corrien rumors que deien que els soviètics havien arribat al Zentralfriedhof, el cementiri principal. Davant de l’imminent derrota, l’Adolf Hitler va ordenar que s’havia de conservar la capital austríaca costés el que costés, tot i que l’exèrcit alemany havia rebut ordres de ser evacuat i començava a fugir en massa. Durant aquell dia es varen imprimir alguns diaris, però no es varen poder distribuir. Les comunicacions no es varen poder restablir fins al dia 15 d’abril.

A Itàlia:

Després de mesos de poca activitat, els Aliats varen reprendre el seu avanç cap al nord.

 

 

7 d’abril de 1945

Dissabte:

En el Reich:

L’Adolf Hitler estava convençut, dins del seu deliri, que podia tenir alguna possibilitat en la guerra. Creia que enviant uns quants tancs contra l’exèrcit nord-americà els espantaria i fugirien d’Alemanya per pactar amb ell per lluitar contra els soviètics. Per això va ordenar enviar tancs en el front occidental. Aquella ordre va ser aprovada per alguns dels seus generals. Seguidament, va mantenir una reunió amb el seu ministre d’Armament Albert Speer, on va rectificar l’ordre de destruir totes les infraestructures alemanyes, l‘Ordre Neró. Al final de la reunió varen aprovar un decret, escrit per Speer, on es demanava només destruir els ponts d’importància operativa de manera que els soldats Aliats no els poguessin utilitzar, igual que les restes d’infraestructures, indústries i vies de comunicació, que només s’havien de paralitzar durant un temps per tornar a ser utilitzables per la producció alemanya en un futur. Quan aquell decret va arribar a les mans del cap de les Forces Armades Wilhelm Keitel no va entendre per què en qüestió de pocs dies es va canviar d’opinió sobre la política de terra cremada, ja que tenia l’ordre de destruir totes les infraestructures sense tenir miraments. Aquell decret només va portar confusions dins l’Exèrcit, ja que no sabien si havien de destruir o no les infraestructures.


El cap de la Marina Karl Döentiz va fer un discurs on va dir que estava d’acord en penjar a la forca els desertors.


B-24 de la 67º Companyia del 44º Grup de Bombarders varen bombardejar la ciutat alemanya de Neumünster. A dos quarts d’una, molt probablement per aquell atac, va sonar durant una bona estona l’alarma antiaèria a la ciutat de Pfaffenhofen, a prop de Munic.

En el front oriental:

A la nit, les tropes del comandant Rodion Malinovski varen rodejar Viena i varen trencar el contacte del 6º Exèrcit blindat de les SS amb les tropes alemanyes que lluitaven al nord de la ciutat. Aquell va ser l’últim dia que varen aparèixer diaris a la capital austríaca dins del Tercer Reich. Davant de l’imminent derrota, Josef Dietrich va ordenar evacuar la capital austríaca. Mentre la ciutat començava a ser evacuada, Baldur von Schirach i els seus homes varen ser els primers ciutadans en fugir pel pont de Floridssdorf, l’únic pont que quedava obert sobre el riu Danubi.

En el front occidental:

Les tropes aliades varen ser llançades en paracaigudes a Holanda.

En el bàndol Aliat:

Iosif Stalin va enviar una carta critica al comandant suprem Dwight D. Eisenhower dient-li que coneixia les mediacions que havia fet Alemanya amb els Aliats occidentals a través de l’Allen Dulles a Suïssa. A més, el dirigent soviètic li va explicar que l’exèrcit soviètic s’estava enfrontant a més divisions alemanyes que ells. Després, Stalin va enviar un missatge als seus homòlegs occidentals dient-los que no acceptaria observadors occidentals a Varsòvia.

En el Pacífic:

A prop d’Okinawa, a dos quarts de vuit del matí, el grup de naus japoneses que pertanyien al cuirassat Yamato de l’almirall Seiichi Ito es varen dirigir cap a l’illa en una missió sense retorn amb combustible només suficient per arribar-hi. Però, a mig camí, varen ser detectats per un submarí. De cop, la tripulació del Yamato va veure uns quants avions nord-americans en picat i torpeders llançats per l’almirall Mitscher que volaven lluny d’on eren ells i, quan pensaven que no havien sigut descoberts, al migdia varen rebre un missatge que deia que 250 avions nord-americans es dirigien cap al nord-oest, on eren ells en aquells moments. A les 12:10, el destructor Asahimo, que marxava darrere de la flota perquè haver tingut una avaria en les seves màquines, li va comunicar en el Yamato que estava sent atac pels nord-americans. Al cap de pocs minuts, quan estaven al sud-oest de Kyushu, els avions nord-americans varen atacar directament el Yamato. Després, els caces i els bombarders varen destruir primer els canons antiaeris del cuirassat japonès. Cap a la una del migdia, el cuirassat va ser tocat per dues bombes que varen caure a prop de la torreta de popa. Uns minuts més tard, un torpede va tocar a babord i el cuirassat va començar a enfonsar-se. Mentre s’enfonsava, 150 avions nord-americans el varen continuar bombardejant. A dos quarts de tres, el Yamato estava inclinat sobre una banda i a les 16:23 es va enfonsar. Dels 3.332 homes que componia la seva tripulació només se’n varen salvar 269. El comandant del cuirassat, l’Ariga, es va fer lligar al peu del compàs morint en el seu cuirassat. A més del Yamato, l’aviació nord-americana va enfonsar a cinc embarcacions d’escorta. Els nord-americans només varen perdre en aquella acció a 10 avions i 12 tripulants. Al mateix temps, davant de les costes d’Okinawa, 383 furiosos kamikazes varen enfonsar dos destructors i dos transports de munició nord-americans i varen danyar 24 bucs.


Més de 108 Mustangs P-51 varen sortir d’Iwo Jima per escortar als bombarders B-29 que es dirigien a Japó. Els Mustangs, que varen ser els primers caces nord-americans amb base a terra en arribar a terra ferma japonesa, varen poder comprovar durant el seu vol sobre Japó en ple dia que les pèrdues japoneses en defensa eren més grans que les d’atac.

A Japó:

Davant la crisi política i militar que patien, l’almirall Kanataro Suzuki va formar un govern on Shigenori Togo va tornar a ser nombrat ministre d’Afers Exteriors i Sato va ser nombrat ambaixador del Japó a Moscou.

6 d’abril de 1945

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler estava desesperat en el seu búnquer, sabia que era qüestió de temps de que tot acabés, i va trucar al general Walter Wenck, que estava convalescent a Baviera recuperant-se d’un accident de cotxe, i el va nombrar comandant d’un Exèrcit que no existia, però que Hitler no sabia. Per altra banda, el ministre Joseph Goebbels va aprofitar un discurs a les tropes per dir que el destí els havia enviat, fent referència a en Hitler, a aquest home perquè poguessin donar testimoni d’aquell miracle.


Els Aliats varen alliberar el Kommando S3 de Buchenwald. A més, durant aquell dia varen abandonar el camp més de 3.000 jueus a peu. Però en el camp continuaven les execucions i aquell matí les SS varen cridar a 46 presoners polítics que havien de ser assassinats perquè es presentessin al portaló. Però ningú va aparèixer a part del fabricant francès Bloch, que varen tornar poc després al camp per calmar als seus companys. En tornar-los a cridar i en tenir la mateixa resposta, el comandant va convocar al decà del camp I i li va exigir que els busqués amb l’ajuda de la Defensa del Camp. Aquest els va buscar durant vuit hores sense poder-ne trobar a cap, ja que estaven amagats en un cau que havien fet. Les SS no es varen atrevir a passar un control i a la nit les SS només es varen atrevir anar al camp armats. Sabien que els presoners ara estaven disposats a lluitar.

En el front oriental:

A Àustria, les avantguardes de xoc del comandant Rodion Malinovski varen arribar als ravals del sud de Viena. Llavors, l’Adolf Hitler va ordenar al general Lothar Rendulic que conservés la ciutat com fos. Però, a la nit, la situació era desesperada a Àustria per les tropes alemanyes, i Rendulic va ordenar la rendició del seu Exèrcit, fent possible que gran part d’Àustria caigués en mans dels nord-americans, que havien penetrat a Àustria per l’Alemanya meridional. A partir d’aquell dia els alemanys es varen començar a retirar i es varen endur amb ells a la majoria dels policies.


El quarter general del Grup d’Exèrcits del Vístula va observar com els soviètics intentaven avançar en direcció a Berlín, i varen sentir els motors dels tancs procedents del sector de Reitwein, al sud-oest de Küstrin, i al nord-est, a prop de Kienitz.

En el front occidental:

El comandant suprem Dwight D. Eisenhower li va dir en el general George Marshall que creia que hi havia 150.000 alemanys a la bossa del Ruhr, dels quals pensava capturar-ne 100.000. Aquells càlculs eren erronis perquè es varen concentrar a la bossa 323.000 alemanys de set cossos i 19 divisions.


Els alemanys que desertaven del front marxant en direcció a Brion es varen trobar amb una unitat armada de la Reichsarbeitsdienstes, la RAD, que depenia de la Wehrmacht, i els varen ordenar que tornessin a lluitar per la ciutat de Paderborn sinó volien ser afusellats.

En el Pacífic:

A Okinawa, 900 avions, una tercera part d’ells kamikazes, japonesos varen intentar destruir la flota nord-americana que estava a les costes de l’illa. Però els kamikazes varen ser destruïts per les armes antiaèries nord-americanes. Els bombardejos japonesos varen continuar amb intensitat durant tot el mes, disminuint el maig i el juny.

A les aigües d’Okinawa, a la matinada, la flota del vicealmirall Seiichi Ito va descendir sobre les platges d’Hagushi i amb els seus canons varen aixafar als invasors nord-americans. Però la petita flota japonesa va ser descoberta en sortir de l’estret de Bungo, entre Kyushu i Shikoku, per submarins nord-americans, els quals varen informar a l’almirall Raymond Spruance. Els avions de reconeixement li varen confirmar a l’almirall l’existència d’aquella flota. Per ajudar als seus companys, el grup del cuirassat Yamato va salpar de Japó amb la cobertura de 355 kamikazes.

5 d’abril de 1945

Dijous:

En el Reich:

Després de consultar el Diari i els sis quaderns de resums de viatges de l’almirall Wilhelm Canaris, trobats casualment en una caixa forta, l’Adolf Hitler va decidir executar al seu antic cap de l’Abwehr.


En un sanatori clausurat proper a Königgrätz, a Bohèmia, que servia de comandament, el comandant Ferdinand Schörner els va dir en els seus homes de la seva comandància que Hitler els havia demanat que resistissin i que no tenien que decebre’l. Schörner estava tan animat aquell dia perquè Hitler l’havia nombrat mariscal de camp. Va ser l’últim oficial nombrat mariscal de camp per en Hitler.


Al migdia va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Munic i en intervals de pocs minuts es donaven les noticies per la ràdio sobre el possible bombardeig. Després de mitja hora es va anunciar que cessaria l’alarma, ja que no hi hauria cap atac a la capital bavaresa.


A Weimar, després d’haver sigut sentenciat a mort per haver volgut entregar la ciutat de Gotha, una petita ciutat de Turíngia, el comandant Josef Ritter von Gadolla va rebre l’extremunció del capellà Leo Schramm. Von Gadolla estava segur d’haver fet el correcte per preservar a la gent d’una mort segura. Al voltant de les set del matí, els soldats varen agafar el comandant, que va cridar:

Moro perquè Gotha pugui viure!.

Poc després va ser afusellat.


En el camp de concentració de Buchenwald, tot i tenir els Aliats occidentals molt a prop, aquell dia va arribar un transport carregat de jueus. Però les SS estaven furioses, ja que el dia anterior els jueus no s’havien presentat a passar revista tal i com els hi havien ordenat, i varen intimidar i maltractar als jueus sense miraments. A més a més, aquell mateix dia es va filtrar la notícia de que s’intentava liquidar als britànics del camp, un total de 20. Alguns companys seus els varen amagar en un forat de 60 centímetres d’altra que havia sigut excavat sota el bloc 56 del camp petit.

En el front occidental:

Els Aliats varen alliberar al camp de concentració d’Ohrdruf. Per altra banda, els nord-americans es trobaven a la Selva de Turíngia, i el 9º Exèrcit nord-americà i la 83º Divisió d’infanteria varen arribar al riu Weser mentre avançaven en direcció a Berlín. Al mateix temps, els nord-americans de la 7º Divisió Blandada del 31º Batalló de Tancs lluitaven al nord de Renània contra els alemanya a Oberkrichen. En aquells moment hi havia 125.000 soldats alemanys atrapats a la bossa del Ruhr.


A Holanda, a l’illa de Texel, que havia sigut fortificada, els alemanys continuaven resistint en aquella petita illa que formava part del mur de l’Atlàntic amb el 882º Batalló d’infanteria Königin Tamara de la Legió Georgiana de l’Exèrcit alemany, que no eren res més que uns 800 georgians que havien sigut obligats a lluitar per Alemanya sinó volien acabar en un camp de concentració, a més de 400 soldats alemanys, que en gran part eren oficials. A mitjanit, els georgians, que ja no volien lluitar més per Alemanya, es varen alçar en armes i, en unes hores, amb el suport de la resistència holandesa, es varen fer amb el control de l’illa, que esperava un desembarcament Aliat si la insurrecció georgiana tenia èxit. Els alemanys varen ser assassinats mentre dormien a les mateixes dependències dels georgians amb ganivets i baionetes, i els que estaven de patrulla o de guàrdia varen ser abatuts a trets.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic estava molt a prop de Viena. A Txecoslovàquia, a Kosice, el govern del Front Nacional de txecs i eslovacs va comunicar el seu programa i va anunciar els principis democràtics de la Tercera República Txeca. Afirmant que la seva prioritat era l’alliberació del país, varen instar a la població a començar una àmplia lluita contra els alemanys.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va denunciar per sorpresa el tractat de neutralitat i de no agressió amb Japó subscrit a Tòquio el 1941.

En els Estats Units:

A Warm Springs, Geòrgia, en la que seria la seva última roda de premsa i acompanyat del president filipí Sergio Osmeña, el president Franklin Delano Roosevelt va prometre que un cop haguessin expulsat les tropes japoneses de Filipines els Estats Units garantirien en els filipins la seva immediata independència.


A Washington, el Ministeri de Guerra va aprovar el nom convencional de Centerboard, Deriva, per la missió d’un bombardeig atòmic sobre Japó. Aquest nom va ser proposat per un oficial que no tenia ni la menor idea de la finalitat de la missió.

En el Pacífic:

A les aigües d’Okinawa, l’almirall Soemu Toyoda, comandant en cap de la Flota Combinada japonesa, va enviar el vicealmirall Seiichi Ito a la badia de Tokuyama amb una petita flota de 10 embarcacions, composta pel cuirassat Yamato, el creuer lleuger Yahagi i 8 destructors en una operació suïcida, ja que només tenien combustible per arribar a les costes d’Okinawa però no el suficient per tornar al Japó i no tenien a més suficient protecció aèria. El 7 d’abril varen ser destruïts per les forces nord-americanes.

A Japó:

El gabinet d’en Kuniaki Koiso es va enfonsar per la imminent derrota i dos dies després l’almirall Kantaro Suzuki el va substituir.

4 d’abril de 1945

Dimecres:

En el Reich:

A Berlín, l’Adolf Hitler va ordenar en els seus oficials que havien de lluitar amb tots els soldats fins la mort per defensar la ciutat de Viena, i va donar ordres de disparar a tots els soldats que abandonessin el seu lloc i desertessin. Seguidament, va continuar ordenant que es continués destruint instal·lacions, vies de comunicació i material sota les ordres de l’Albert Speer. Però el ministre d’Armament va rebutjar dirigir la política de terra cremada. Després, Hitler es va reunir amb en Gotthard Heinrici per examinar les defenses del riu Òder, i li va donar el comandament de totes les bateries antiaèries del Heer i de la Luftwaffe.

Mentrestant, Joseph Goebbels va escriure una pauta, aprovada per en Hitler, perquè la seguís tota la premsa alemanya. Entre altres coses, Goebbels va ordenar que tota la política de propaganda i informació tenia l’obligació de fer créixer la resistència, l’esforç bèl·lic i la moral del poble i de l’Exèrcit, i tenien la missió de fer veure en el poble alemany que l’enemic occidental perseguia uns objectius infames i diabòlics. Goebbels també va donar ordres perquè es divulguessin totes les gestes realitzades pels soldats alemanys en el front. El ministre aquell dia va ser crític amb algunes decisions. En el seu Diari va criticar que Martin Bormann havia convertit la Cancelleria del Partit en la Cancelleria del paper per la quantitat de decrets i ordres que enviava en els gauleiters, enviament que trobava inútil perquè estaven enmig d’una batalla.


A Weimar, es va produir un consell de guerra contra el comandant Josef Ritter von Gadolla per haver volgut entregar el dia anterior la petita ciutat de Gotha. L’acusat va ser tractat amb extrema duresa. Von Gadolla va declarar que havia fet tot allò per salvar la ciutat de la mort i la ruïna tot i que va confessar, sense immutar-se, que havia desentès la seva obligació de defensar la ciutat fins al final. El jurat el va condemnar a mort i a perdre tot els honors militars. L’endemà seria afusellat.


En el camp de Buchenwald, les SS varen convocar a tots els jueus del camp, però no se’n va presentar cap. Les SS varen quedar molt sorpreses, no els hi havia passat mai. Se’ls havia dit en els jueus que se’ls enviaria en un camp d’intercanvi, d’es d’on els traslladarien fora d’Alemanya. Cap els va creure.


Durant aquell dia va morir en combat l’as de la Luftwaffe Heinrich Ehrler, que està acreditat que va destruir a 208 avions enemics en el voltant de 400 missions de combat.

En el front occidental:

A la ciutat de Kassel, que havia capitulat el dia anterior, va veure l’entrada de les tropes nord-americanes, i la ciutat de Karlsruhe va ser ocupada per les tropes franceses. Els nord-americans varen afirmar que varen ser rebuts a la ciutat de Frankfurt amb grans mostres d’alegria i amb el lema:

Fem-se un petó i siguem bons amics

Per altra part, les avantguardes del 9º Exèrcit nord-americà varen travessar el riu Wesser. Aquell dia, bombarders nord-americans varen bombardejar la ciutat de Nordhausen, a on hi havia al camp de concentració de Dora Mittelbau.


A Holanda, el 21º Grup d’Exèrcits del comandant Bernard Law Montgomery va començar la seva ofensiva per alliberar Holanda i penetrar en el nord d’Alemanya. Com que les existències d’aliments a Holanda eren escasses, aquesta operació va ser molt important, ja que l’actitud política de postguerra dels holandesos cap als Aliats depenia de la rapidesa de l’alliberació.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques varen alliberar Bratislàvia.

En els Estats Units:

Des de Warm Spring, Geòrgia, Franklin Delano Roosevelt li va escriure una carta al dictador Iosif Stalin desmentint-li el seu missatge del dia anterior que deia que els mariscals de camp Harold Alexander i Albert Kesselring havien arribat a un acord a Brena, i li va manifestar que se sentia disgustat davant de la seva desconfiança.

A Itàlia:

El directori del partit feixista republicà va aprovar una declaració social suggerida per en Benito Mussolini en què es definia els límits del capital i de la propietat individual.

En el Pacífic:

A Okinawa, les tropes nord-americanes varen arribar al castell de Shuri, on els japonesos estaven atrinxerats i oferien una forta resistència.

3 d’abril de 1945

Dimarts:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer va tornar a Berlín del seu viatge per Alemanya per impedir la política de l’Adolf Hitler de terra cremada. Només arribar a la capital, Speer va prohibir que es destruïssin les encluses, les preses, els pantans i els ponts de canals que encara controlaven. Però Speer no era l’únic que no va obeir les ordres del dictador, molts representants i col·laboradors del Reich es varen oposar a destruir el seu propi territori. Es podria arribar a dir que Hitler només dominava la política de dins del seu búnquer de la Cancelleria on estava amagat, perquè a fora del búnquer s’aplicava una altra política.


En el camp de Buchenwald, davant dels reiterats episodis de maltractaments per part dels guàrdies de les SS, els presoners varen convèncer a quatre personalitats entre els estrangers del camp; el ministre belga Soudain, el subsecretari d’Estat francès Marie, el capità Burney i l’oficial de la Marina holandesa Cool, per tal de que dirigissin un escrit al comandant per demanar un tracte correcte i lleial. El perruquer del comandant va entregar-li la carta i va tenir els seus efectes.

En el front oriental:

Les tropes del general Ferdinand Schörner varen aconseguir conservar Ostrava, i com a premi Hitler el va ascendir a mariscal de camp. A més, tant en el sud de Viena com a Breslau, l’exèrcit soviètic va ser rebutjat. Tot i aquella lleugera frenada, els soviètics continuaven ocupant territori i aquell dia les tropes del comandant Rodion Malinovsky varen ocupar Bratislavia i les tropes del comandant Fiodor Tolbujin varen entrar a Wiener Neustadt. La victòria soviètica era qüestió de dies, i el mariscal Gregory Zhukov va tornar amb avió de Moscou al seu quarter general amb l’estratègia d’atacar Berlín el 16 d’abril de 1945 i ocupar-la el 22 d’abril, dia que es celebrava l’aniversari del líder soviètic Vladimir Lenin.

En el front occidental:

La ciutat de Kassel va capitular telefònicament a les tropes aliades occidentals. A més, els nord-americans varen conquerir la ciutat de Helbronn, al costat del riu Neckart, una ciutat medieval que havia sigut destrossada els últims anys pels bombardejos.


A Gotha, una petita ciutat de Turíngia, al voltant de les quatre de la tarda el tinent coronel Josef Ritter von Gadolla va intentar travessar la localitat amb el seu vehicle oficial amb una bandera blanca per dirigir-se a les posicions nord-americanes per oferir l’entrega de la ciutat. Però quan els seus companys de les SS el varen veure el varen amenaçar d’afusellar-lo i varen treure els llençols blancs que ell havia penjat a les façanes de les cases. Von Gadolla tenia clar que havia de fer alguna cosa i més tard va tornar-ho a intentar i a les set de la tarda semblava que ho aconseguiria. Però poc abans d’arribar a la zona nord-americana, el cotxe va ser aturat per membres d’una secció motoritzada alemanya amb artilleria antiaèria. Un sergent va apuntar amb la seva pistola a la cara del xofer d’en Von Gadolla, l’Ernst Rudolph. Sense tenir en compte la graduació militar, varen agafar a en Von Gadolla i al seu acompanyant i els varen arrencar els gallons. A la nit varen ser duts al comandant de la Wehrmacht més pròxim, a Weimar. Rudolph es va poder escapar aprofitant un atac produït durant el trasllat.

En el bàndol Aliat:

El dictador Iosif Stalin va enviar una carta al president Franklin Delano Roosevelt per dir-li que els seus serveis secrets l’havien informat de que els mariscals de camp Harold Alexander i Albert Kesselring s’havien reunit a Berna per arribar a un acord que permetés a les tropes occidentals avançar cap a l’Est. D’aquesta manera, Stalin li demostrava al president nord-americà la seva desconfiança cap a ells. Roosevelt va rebutjar més tard de que hagués existit aquesta trobada.

 

2 d’abril de 1945

Dilluns:

En el Reich:

El secretari de l’Adolf Hitler, Martin Bormann, va dir en els funcionaris del Partit que seria un canalla qui abandonés la seva regió sense una ordre d’en Hitler. Bormann va demanar a tothom que lluitessin amb totes les seves forces fins al final, i que qui no lluités seria titllat com a desertor i seria tractat com a tal.

Al migdia, el mariscal Albert Kesselring va trucar al ministre Joseph Goebbels per explicar-li que s’haurien d’esperar tres o quatre dies perquè les mesures de represàlies contra les desercions donessin els seus fruits. Per evitar que la gent no possés resistència i els soldats no desertessin, el Ministeri de Propaganda va distribuir fulls de mà entre les tropes i la població per demanar-los que lluitessin fins al final. A part, a la tarda va començar a funcionar la Wehrwolf, una milícia popular, i Goebbels va emetre a la nit un missatge on va demanar al poble alemany que lluités per la seva llibertat.


Un dels oficials de l’Estat Major del ministre i comandant Heinrich Himmler li va proposar des del tren especial del ministre que es sumessin 4.000 soldats més a la xifra de 25.000 que havien d’arribar del Reichspost.


En el camp de concentració de Ravensbrück varen arribar-hi els primers camions de la Creu Roja Internacional per començar a evacuar unes 7.500 presoneres cap a Suïssa i Suècia. Era el resultat de les negociacions del ministre Himmler. Franceses, nòrdiques i holandeses varen ser les primeres en ser evacuades. La resta de les presoneres va tenir que patir les terribles marxes cap a l’oest. Aquell mateix dia, Himmler va trucar al comandant del camp d’Ohrdruf, el cap principal de les SS Oldeburhuis, per ordenar-li que eliminés a uns presoners i als polítics considerats especialment perillosos, però, a resulta també d’aquestes negociacions que estava duent a terme, no els hi havia de passar res als jueus. La resta del camp havia de ser traslladat a Buchenwald. Centenars de persones varen morir en aquella marxa.

En el front oriental:

L’artilleria soviètica va començar una descàrrega de projectils destinada a debilitar les defenses alemanyes en el centre de Königsberg.

En el front occidental:

Les divisions del 9º Exèrcit nord-americà del tinent general Bill Simpson varen començar el seu avanç en direcció al Elba, direcció a Berlín. Per altra banda, els nord-americans, després d’haver-se apoderat d’una fàbrica de municions, la Walther, varen descobrir a l’interior d’una mina de sal, a prop de Merkers, la reserva d’or del Banc d’Alemanya on hi havia enormes quantitats de moneda i col·leccions d’obres d’art. En un humit pou de ferro a Siegen varen trobar sis enormes caixes etiquetades Catedral d’Aachen, en les que hi havia un bust de plata de l’emperador Carlemany incrustat amb un fragment de la calavera de l’emperador. A altres caixes de filó de Siegen hi havia pintures de Rembrandt, Van Dyck i Van Gogh, i el manuscrit original de la Sisena Simfonia de Beethoven.

css.php