Home // diari // 23 d’agost de 1944

23 d’agost de 1944

Dimecres:

En el front oriental:

A Romania:

El poble romanès, amb el suport del rei Miquel I de Romania, varen enderrocar amb un cop d’Estat el règim de Ion Antonescu. El Conducator va ser arrestat quan va ser cridat a palau i substituït pel general Constantin Danatescu. El rei va renunciar a l’aliança amb Alemanya, va capitular i va ordenar lluitar al costat de l’exèrcit soviètic, que fins llavors estava atacant el país. El dictador Antonescu va ser lliurat a la Unió Soviètica com a presoner, i el rei es va dirigir per la ràdio romanesa al poble per anunciar que el país havia firmat l’armistici amb els Aliats, que havien entrat en guerra contra el Reich i que denunciaven el Tractat de Viena de 1940, que cedia gran part de Transilvània a Hongria.


20 divisions alemanyes del Grup d’Exèrcits Sud alemany varen quedar atrapades en una bossa gegantesca entre els rius Dnièper i Prut.

A Estònia:

L’exèrcit soviètic va arribar a prop de la ciutat de Dorpat, on hi havien forces alemanyes que varen oferir resistència i varen contraatacar.

En el front occidental:

A França:

Les tropes aliades es trobaven a poc quilòmetres de París i, al matí, tal i com havia ordenat Dwight D. Eisenhower el dia anterior, la 2º Divisió Blindada de Philippe Leclerc es va posar en marxar per alliberar París i varen ocupar Rambouillet, que es trobava de camí a la capital francesa. Per altra banda, el Sonderkommando alemany, enviat el 20 d’agost de 1944 per oferir resistència i vigilar que ningú es rendís a la capital francesa, va arribar a París. Però l’atmosfera a la ciutat era explosiva; els parisencs es varen alçar contra els alemanys davant de la imminent arribada dels soldats Aliats i, d’aquesta manera, va acabar la treva que havia demanat Dietrich von Chölitz als Aliats el 19 d’agost de 1944 per deixar fugir els seus soldats a canvi de no atacar a la Resistència. Llavors, Nosek, el líder del Sonderkommando, va decidir limitar l’exploració que havien de fer de la ciutat pels voltants, i, després d’observar la Porta de Vincennes i la Porta de Montreuil, el comando va donar mitja volta i es va instal·lar a Meauz.


La 36º Divisió nord-americana va ocupar Grenoble. Tot i el bon avanç de les tropes aliades, entre els comandants Aliats hi havia mala maror perquè el comandant britànic Bernard Law Montgomery insistia en una estratègia diferent que passava per concentrar les forces al nord de les Ardenes i, a més, sostenia que només es necessitava un sol comandant en cap per supervisar les forces que havien d’avançar cap a Alemanya des del Sena. Aquell mateix dia, Eisenhower va tenir que viatjar al lloc de comandament del 21º Grup d’Exèrcits, situat a Condé-sur-Noireau, a prop de Falaise, per reunir-se amb Montgomery. El general Walter Bedell Smith va ser exclòs d’aquesta tensa trobada. Quan el comandant britànic va proposar aturar el 3º Exèrcit del general George Patton per reservar més combustible per altres caps de llança, Eisenhower li va dir que l’opinió pública nord-americana no hi estaria d’acord. El comandant suprem va decidir que després de la conquesta d’Anvers, un port vital per als Aliats, tindria lloc un atac nord-americà cap el Saar a càrrec del 3º Exèrcit del general George Patton, però va acceptar algunes reclamacions de Montgomery com la de donar-li prioritat per utilitzar la reserva aerotransportada a més de desplaçar el 1º Exèrcit a les Ardenes enlloc de fer-ho cap al sud com tenia pensat. Aquest moviment permetria reforçar el flanc dret del 21º Grup d’Exèrcits. El comandant suprem també es va mostrar d’acord en que hi hagués només un sol comandant en cap encarregat de supervisar l’atac contra Alemanya, però aquest comandant no seria Montgomery, tal i com esperava el comandant britànic, sinó que seria ell mateix. Abans de marxar de Condé, Eisenhower li va dir que per insistència del propi George Marshall el canvi tindria lloc al cap d’una setmana.


Al sud, la infanteria colonial francesa i els tabors marroquins varen assaltar la ciutat de Toló. Mentrestant, a primeres hores d’aquell dia, uns soldats d’infanteria argelins acompanyats per tancs Sherman es varen dirigir pels carrers del port vell de la ciutat de Marsella. En veure aquells homes, els marsellencs, que ja s’havien aixecat contra l’ocupació alemanya el 21 d’agost, es varen posar a cridar-los eufòrics per donar-los la benvinguda. La guarnició alemanya amb 200 canons i amb una doble línia de protecció de seguida es va veure amb inferioritat, tot i que no es va rendir fins al 28 d’agost.

En el Reich:

A Alemanya:

A la presó de BerlínPlötzensee va ser executat el diplomàtic opositor Otto Carl Kiep.

A Itàlia:

Els alemanys varen assassinar a 184 civils a la ciutat toscana de Padule di Fucecchio. Entre els assassins hi havia Johann Robert Riss. Alemanya mai el va voler extradir a Itàlia anys més tard, tot i que el 2011 va ser declarat culpable i condemnat a cadena perpètua.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: