Home // 1939 (Page 5)

16 de novembre de 1939

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la seu de la Gestapo, Georg Elser va confessar ser l’autor de l’atemptat del 8 de novembre de 1939 en la Bürgerbraükeller.

A Polònia:

A Varsòvia, un cartell alemany va anunciar que aquell dia s’executaria a 15 polonesos, un dels quals era jueu.

15 de novembre de 1939

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de rebre un massatge del seu metge personal Felix Kersten, a la nit Heinrich Himmler es va reunir amb l’Adolf Hitler per informar-lo de que ja havien detingut l’autor de l’atemptat, Georg Elser, a qui ja tenien des del mateix dia de l’atemptat.

Hitler també es va reunir aquell dia amb el general Erwin Rommel per parlar dels seus plans sobre una guerra total a l’oest. En sortir de la reunió, Rommel va dir referint-se a Hitler:

El Führer està totalment decidit. L’intent d’assassinat a Munic no a fet més que reforçar la seva determinació. És meravellós ser testimoni d’això. 


El règim nazi va publicar en el Bolletí Oficial del Reich Alemany la llista dels desnaturalitzats. La majoria eren jueus.

A Polònia:

Es varen produir les primers deportacions massives de polonesos al Govern General. A més, a Lódz, els alemanys varen cremar la sinagoga oficial i varen cridar als cossos de bombers municipals polonesos per evitar que les flames s’estenguessin als edificis adjacents.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va aprovar una decisió del Gran Consell Militar de l’Exèrcit Roig de reduir en més d’un terç la força de les zones fortificades frontereres permanents.

14 de novembre de 1939

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va rebutjar l’oferta de mediació pau del rei de Bèlgica, Leopold III, i la reina d’Holanda, Guillermina, del 7 de novembre de 1939.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va informar al Gabinet de Guerra sobre la nova arma alemanya, una mina magnètica que es feia esclatar el magnetisme de qualsevol embarcació amb el casc de ferro que passés per damunt d’ella. Aquesta mina ja havia començat a causar problemes en les embarcacions mercantils britàniques i franceses.

A l’Atlàntic:

Al sud, a l’altura de Madagascar, el Graff Spee va aconseguir enfonsar l’embarcació Africa Shell.

13 de novembre de 1939

Segons un informe del règim nazi, els assistents a la cerimònia fúnebre per les víctimes de l’explosió del 8 de novembre de 1939 eren escassos i les seves expressions de simpatia varen ser silencioses.

Aquell dia, el rei Carles II de Romania es va unir a l’intent de mediació de pau del rei de Bèlgica, Leopold III, i la reina d’Holanda, Guillermina, del 7 de novembre de 1939.

Per altra banda, els finlandesos no varen cedir i no varen entregar als soviètics les seves reclamacions territorials com l’istme de Carèlia i varen interrompre les negocacions.

 

12 de novembre de 1939

Erich von Manstein, Gerd von Rundstedt i Heinz Guderian es varen reunir per estudiar junts els detalls d’un pla per envair França, Bèlgica i Holanda en un atac sorpresa massiu de l’exèrcit blindat. Però mentre examinaven la situació, Von Rundstedt va rebre un telegrama d’Adolf Hitler en què li deia que la seva missió era constituir un grup de divisions blindades per arribar per sorpresa a la riba occidental del riu Mosa, al sud-est de Sedan, i crear d’aquesta manera les condicions favorables per iniciar les següents operacions.

A Alemanya, el poble alemany va patir una gran commoció davant la severitat del racionament de roba quan es varen emetre les cartilles.

Per altra banda, Hermann Göering es va reunir amb el representant italià, Maigstrati, i li va confirmar la seva opinió de que la majoria dels alemanys estaven contents de que Hitler i Benito Mussolini haguessin acordat amistosament que Itàlia es mantingués neutral.

Aquell dia, Wilhelm Koppe, cap de les SS i de la policia, va emetre instruccions per què entre el 15 de novembre de 1939 i el 28 de febrer de 1940 es portés a terme la deportació en el Warthegau de, inicialment, 200.000 polonesos i 100.000 jueus.

Mentrestant, el primer ministre britànic, Neville Chamberlain, i Edouard Daladier varen rebutjar la mediació de pau del rei de Bèlgica, Leopold III, i la reina d’HolandaGuillermina, del 7 de novembre de 1939.

11 de novembre de 1939

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va celebrar el 38è aniversari de la seva esposa Magda Goebbels a la seva casa rural de Lanke tots dos sols.

A Polònia:

Es va produir la primera trobada entre la Gestapo i el Consell jueu de Lódz compost per trenta membres elegits per en Chaim Rumkowski. Els alemanys, sense intenció d’arribar a acords amb ells, els varen afusellar a tots menys a tres, entre ells Rumkowski, el dia següent. Rumkoski va rebre una forta pallissa quan va intentar ajudar els seus companys.


Aquell dia s’hauria d’haver celebrat el dia de la independència de Polònia, però els alemanys tenien previst fer un altre tipus de festeig. Varen dur a 350 polonesos d’un camp de treball prop de Gdynia al patí d’una presó a la ciutat de Wejherowo, on els varen ordenar cavar forats profunds. Després de dividir-los en grups, varen dur als primers polonesos a davant del forat i els varen afusellar, mentre obligaven als altres a observar els afusellaments i a esperar el seu torn. A mesura que anaven portant a cada grup a davant del forat i els afusellaven, els alemanys cridaven:

Visca Polònia!

10 de novembre de 1939

Divendres:

En el Reich:

Georg Elser, l’autor de l’atemptat del 8 de novembre de 1939, va ser detingut en el poble de Kreuzlingen, a prop de Constança, quan es preparava per fugir cap a Suïssa. Se li va trobar una postal en què hi havia reflectit l’interior de la Bürgerbräukeller i a sobre la columna on hi va col·locar la bomba hi havia dibuixat una creu. Elser va ser dut a Berlín i va ser interrogat a la Prinz Albrechtstrasse, on també hi havien sigut conduïts els agents britànics Best i Stevens, detinguts aquests el dia anterior i acusats també de participar en l’atemptat. Els interrogatoris varen ser duts per en Reinhard Heydrich, en Heinrich Muller i en Walter Schellenberg. Elser estava tan atemorit que en prou feines podia parlar, però estava orgullós per haver construït un artefacte d’efecte retardat. Mentrestant, l’atemptat encara omplia les portades del Völkischer Beobachter que va sortir editat amb el titular: La miraculosa salvació del FührerEls diaris alemanys també explicaven que el SD havia detingut als instigadors de l’atemptat. 


Joachim von Ribbentrop va contestar la carta de l’explorador suec Sven Hedin del 2 de novembre, en la qual deia que la filtració en el diari News Chronicle de l’entrevista entre ell i l’Adolf Hitler del 16 d’octubre es devia a un malentès i un error. El ministre li agraïa les seves explicacions i li va afirmar que aquell fet demostrava que els corresponsals britànics i les seves redaccions no deixaven passar cap oportunitat, en la seva campanya difamatòria, va assegurar textualment, per escriure falses interpretacions i falsedats. Von Ribbentrop va acabar la carta dient-li que tot l’episodi ja estava aclarit i li va demanar que no es preocupés perquè Hitler no estava enfadat amb ell, ja que tot es devia a una exageració del seu Ministeri d’Afers Exteriors.  

En la vida privada d’en Hitler:

Eva Braun va fer de madrina del bateig de la filla d’en Hermann Esser.

A Polònia:

Els nazis, per celebrar l’aniversari de la Nit del Vidres Trencats del 9 de novembre de 1938, varen cremar en forma de celebració les quatre principals sinagogues de la ciutat de Lódz. Policies i soldats alemanys, molts d’ells borratxos, varen gaudir humiliant i colpejant a jueus i polonesos. Alguns d’ells es varen enfrontar a la censura i la desaprovació dels seus superiors.

 

9 de novembre de 1939

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de l’atemptat del dia anterior, Eva Braun va parlar amb la seva germana petita, la Gretl, que s’havia quedat a Munic, i va saber de que el seu pare es trobava entre els nombrosos ferits de l’explosió. Encara quedaven molts dubtes sobre l’atemptat i a la nit el cap de la Kripo, l’Arthur Nebe, va sortir de l’aeroport de Doeberitz amb la comissió especial Atemptats per veure què havia passat realment a la Bürgerbräukeller. Nebe no va trobar gaire més que el que ja havien descobert els agents de la Kripo de la capital bavaresa. Només sabien que l’atemptat havia sigut planejat amb certa anticipació i que s’havia utilitzat una bomba amb una càrrega explosiva inferior a 10 quilograms i havia amagat l’artefacte en un pilar de ciment i acer revestit amb fusta.  

Com a conseqüència de l’atemptat, a primeres hores del matí en el camp de concentració de Buchenwald les SS varen agafar als jueus que havien sigut obligats a treballar a les canteres del camp i els varen tancar en els seus blocs. Pocs després, els comandants de tropa Planck, Jänisch i Wanstedt varen recórrer bloc per bloc i elegien a uns quants jueus sense tenir cap llista. En total varen agafar a 21 jueus austríacs i alemanys; la majoria d’ells, joves i valents. El més jove, Walter Abusch, només tenia 17 anys. Les SS llavors els varen treure fora del portaló i a la cantera els varen assassinar a trets. Tots els demés jueus varen ser tancats en els seus blocs durant cinc dies, en mig de la foscor i sense menjar ni beure. El quart dia se’ls va donar mitja ració.


Walther Schellenberg, que el dia anterior havia rebut ordres de detenir als dos agents britànics del MI6 en els Països Baixos, el capità Sigismund Payne Best i el comandant Richard Stevens, acompanyats per un oficial holandès anomenat Coppens, varen quedar en el cafè Backus, situat a prop de la frontera holandesa, a Venlo, tal i com havien acordat. En el moment que els britànics varen obrir la porta del seu cotxe, un Buick, va arribar un altre cotxe de les SS descapotable. Eren l’Alfred Naujocks i els seus homes que varen disparar contra el Buick. Els britànics varen respondre en seguit sense eficàcia. El tinent Coppens, que havia tret l’arma per defensar-se, va ser tocat per una bala. Quan la situació semblava controlada pels alemanys, Naujocks i un dels seus homes, anomenat Goetsch, es varen precipitar sobre el Buick i en varen treure a en Best, Stevens i el ferit Coppens. A continuació, els agents de les SS varen agafar el Buick i el varen portar a fora de la frontera amb els tres agents perquè no volien que se sabés que l’atac s’havia produït en territori holandès. El tinent Coppens moriria hores més tard a l’hospital de Düsseldorf. Els dos agents britànics varen passar la resta de la guerra en el camp de concentració de Sachsenhausen i varen revelar en els seus segrestadors tot el que sabien del MI6.

A Polònia:

La ciutat polonesa de Lódz va ser oficialment incorporada al Reich. Per tal de que veiessin qui eren els nous amos i més quan s’apropava el dia de la independència Polònia, l’11 de novembre, els alemanys varen detenir al carrer a diversos jueus i els varen fer destruir el monument a l’heroi nacional polonès, Kosciuszko. Els jueus, la majoria grans, no varen poder destruir el monument amb les seves mans i al final varen destruir-lo amb dinamita. 


A Varsòvia, els alemanys varen arrestar a un miler d’intel·lectuals polonesos, entre ells escriptors, periodistes i artistes. 


Odilo Globocznik va ser nombrat cap de la policia i de les SS del districte de Lublin, una de les zones on varen traslladar als jueus polonesos. Globocznik serà l’encarregat de fer-los assassinar més endavant. 

8 de novembre de 1939

Dimecres:

Dimecres:

L’atemptat contra en Hitler: 

A les vuit del vespre, Adolf Hitler es trobava a Munic, concretament a la cerveseria Bürgerbräukeller, per fer un discurs per commemorar el fallit Putsch de Munic del 9 de novembre de 1923. Excepcionalment, ni Hermann Göering ni Heinrich Himmler varen assistir a l’acte commemoratiu, però sí Friedrich Braun, el pare de l’Eva Braun, que es va barrejar amb els vells combatents, i Joseph Goebbels, que estava trist perquè s’adonava que la seva propaganda no donava els resultats esperats. Göering no va ser present a l’acte per motius de salut. Hitler va pronunciar el discurs a les 20:10, pocs minuts després d’entrar a la cerveseria i més d’hora de l’habitual per circumstàncies de la guerra, i el va acabar a les 21:07, més d’hora del previst, per agafar a les 21:31 un tren que l’havia de dur a Berlín. Durant tots els 20 minuts del discurs va criticar l’actitud de la Gran Bretanya.  Joseph Goebbels va exclamar que aquell discurs seria una sensació en tot el món.

Abans de que l’acte s’acabés, Hitler va decidir abandonar la cerveseria per tornar ràpidament a Berlín. Al cap de 13 minuts de que hagués marxat, a les 21:20, va explotar una bomba de rellotgeria col·locada per un treballador anti-nazi, Georg Elser, de Königsbronn, a Suàbia. La bomba estava situada en un recobriment d’una columna del soterrani de la cerveseria des del 6 de novembre de 1939, just darrere de la tribuna on havia estat Hitler uns minuts abans. Tot i no matar a Hitler, la bomba va matar a vuit persones que estaven presents a l’acte i en va ferir a 63, entre ells Friedrich Braun, a més de que va deixar la cerveseria molt malmesa, ja que el sostre es va enfonsar. L’autor de l’atemptat va fugir de bon matí de Munic cap a Constança per després dirigir-se a Suïssa, però va ser detingut per la Gestapo i va ser internat en el camp de concentració de Sachsenhausen en qualitat de presoner especial d’en Hitler, sent assassinat el 9 d’abril de 1945 per ordres d’en Heinrich Himmler.

Hitler va tenir coneixement de l’atemptat quan estava tornant cap a Berlín amb tren, concretament en una parada que varen fer a Nuremberg i quan estava parlant amb Goebbels de que la confrontació amb l’Església tindria que esperar que acabés la guerra. Martin, el director de Seguretat a Nuremberg, va pujar al vagó i va explicar-los el què havia passat a la capital bavaresa. El dictador va interpretar el fet de que hagués abandonat la cerveseria abans del previst com un acte de la providència i va sospitar del Servei Secret britànic. En el tren, Hitler també estava acompanyat per l’Eva Braun i la seva amiga Herta Ostermeier. Hi ha la possibilitat de que aquell atemptat fos un atemptat fingit. Hermann Göering li va dir a Karl Bodenschatz que si Hitler hagués mort, ell com a successor hagués aturat la guerra retirant les tropes de tots els territoris no alemanys. Tot i que en aquell temps part de la cúpula militar estava conspirant contra Hitler per la seva idea d’atacar el 12 de novembre de 1939 a Occident, tots ells varen quedar atònits en saber el què havia passat a la cerveseria.

En el Reich:

A Alemanya:

A Düsseldorf, al migdia va arribar-hi un destacament especial de dotze homes de les SS enviat per ordres d’en Himmler per garantir la protecció d’en Walter Schellenberg, que estava a Holanda negociant amb agents britànics del Intelligence Service amb qui s’havia reunit el dia anterior. El destacament va ser posat sota les ordres de l’Alfred Naujocks, el mateix home que el 31 d’agost de 1939 havia simulat un atac polonès per tal de justifica la invasió a Polònia. Una hora després de l’explosió de Munic, Himmler va trucar a Schellenberg per informar-lo de l’atemptat i li va donar l’ordre de detenir als tres agents britànics amb qui s’havia de reunir l’endemà en el poble fronterer holandès de Venlo, a uns 60 quilòmetres de Düsseldorf, amb els homes de les SS que l’hi havia enviat. Sembla curiós que Himmler enviés aquells homes de les SS abans de que esclatés la bomba a Munic, i ja qui pensa que el líder de les SS sabia que aquell dia es produiria l’atemptat.

A Polònia: 

A Cracòvia es va produir una reunió en la que hi va ser present Wilhelm Koppe, el cap de les SS i la policia, per parlar sobre l’evacuació de jueus i polonesos del Congrés de les regions del Vell Reich, del Reich Gau de Danzig i Posen. 


En el balneari de Ciechocinek, els alemanys varen conduir a un grup de 50 oficials polonesos, que havien sigut fets presoners, pels carrers de la ciutat amb les mans al cap per ser afusellats.

7 de novembre de 1939

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler, després de llegir un informe mèdic que desaconsellava meteorològicament la invasió a França pel 12 de novembre de 1939, es va veure obligat a tornar a modificar la data de l’operació Cas Groc per mitjans de desembre d’aquell any.

Els britànics i els francesos esperaven que Hitler ataqués aquella data perquè aquell  mateix dia el general Hans Oster va transmetre aquell dia la data al coronel Jacobus Sas, l’agregat holandès a Berlín, i aquest ràpidament va informar a britànics i francesos de les intencions dels alemanys.


A Berlín, en una recepció celebrada a l’ambaixada soviètica, Hermann Göering va lloar davant un grup de periodistes nord-americans com en William Shirer i en Lochner, els excel·lents avions que estaven fabricant a Alemanya, i va assegurar que les forces aèries dels Aliats no serien rival per ells encara que en aquells moments poguessin comprar avions als Estats Units. Quan se li va preguntar per què bombardejaven les embarcacions enemigues i no els seus ports, va respondre que eren humanitaris. Tots els periodistes varen riure davant d’aquella afirmació.


A Munic, a la nit, després de col·locar el dia anterior una bomba de rellotgeria en una columna de la Bürgerbraükeller per matar l’endemà a en Hitler i el seu entorn, Georg Elser va tornar a la cerveseria per verificar que tot anés bé. Va recolzar l’orella a la paret de la columna i va sentir el tic-tac. Curiosament, Heinrich Himmler, que el dia anterior li havia demanat en el seu metge personal Felix Kersten que anés a la cerveseria el dia del discurs, ara li va dir que no hi anés perquè era estranger.

A Holanda:

Walther Schellenberg, que utilitzava el nom del capità Schaemmel, es va tornar a entrevistar amb els agents britànics del Intelligence Service per intentar negociar la pau.

Els països neutrals:

El rei Leopold III de Bèlgica i la reina Guillermina d’Holanda varen dirigir un missatge als països que estaven en guerra per oferir-los ser mediadors per negociar la pau.

css.php