Home // 1939 (Page 2)

17 de desembre de 1939

Diumenge:

A Uruguai:

A Montevideo, a les sis del matí, el cuirassat alemany, Graf Spee, acompanyat pel vaixell mercantil alemany Tacoma, va deixar el port amb tota la tripulació seguit per la mirada d’un miler de persones des del passeig marítim i més de 20.000 espectadors des de la costa que volien veure el desenllaç del cuirassat alemany. Molts creien que anava al combat. El capità Hans Langsdorff sabia que no podien creuar l’Àtlàntic i tornar a Alemanya com li ordenaven perquè el cuirassat estava mig destrossat i, a més, els creuers de guerra britànics Ajax, Achilles i Cumberland l’esperaven al límit de les aigües internacionals. Però Langsdorff no es podia quedar al port d’Uruguai perquè tenia ordres del govern d’Uruguai, pressionat per la Gran Bretanya, de marxar.

Quan el Graff Spee portava 20 minuts a alta mar, la tripulació va destruir els equips electrònics i varen col·locar tres càrregues explosives i, poc després, el Graff Spee va explotar. L’explosió va ser escoltada a través de la ràdio per milions de persones de tot el món. Langsdorff es volia quedar al cuirassat perquè temia que l’acusessin de covard per no haver intentat creuar l’Àtlàntic, encara que aquella missió hagués sigut un suïcidi col·lectiu. Finalment, la tripulació el va convèncer perquè també abandonés el cuirassat i no morís, tot i que s’acabaria suïcidant al cap d’uns dies a Buenos Aires. La tripulació va embarcar en els remolcadors Coloso i Gigante i la llanxa Chiriguana, de bandera argentina i, després de comprovar que l’explosió havia destruït el cuirassat, es varen dirigir a Buenos Aires. Aquell mateix dia varen quedar internats a Argentina.

A la Gran Bretanya:

Cinc embarcacions de passatgers, convertides en buc pel transport de tropes i escortats per un creuer de combat, un cuirassat i un portaavions, varen arribar sense cap problema a la Gran Bretanya després de travessar tot l’Atlàntic. A bord hi viatjaven 7.500 canadencs, tots voluntaris per combatre contra Alemanya

16 de desembre de 1939

A Finlàndia, en la batalla, després d’arribar a la Línia Mannerhem, el 7ª Exèrcit soviètic va iniciar una gran ofensiva. Per compensar la seva falta de blindats i d’artilleria, les tropes finlandeses d’esquiadors varen utilitzar innovadores tècniques de sabotatge i dispositius explosius improvisats per destrossar els tancs soviètics.

15 de desembre de 1939

A l’Atlàntic:

El cuirassat Graf Spee es va refugiar a la badia de Montevideo a causa dels desperfectes que havia patit després d’enfrontar-se amb els britànics. El seu capità, en Hans Langsdorff, va alliberar als mariners Aliats rescatats dels vaixells que havia enfonsat. Aquests mariners van assegurar que havien sigut ben tractats.

A França:

La força expedicionària britànica es va desplegar al sud de Lille, al llarg d’una línia de fortificacions.

En els Estats Units:

A Atlanta, aquell dia es va estrenar la pel·lícula Allò que el vent s’endugué protagonitzada per la Vivien Leigh i en Clark Gable. La pel·licula, que es convertiria en una de les pel·lícules més aclamades del cinema, només va costar quatre milions de dòlars, però la seva recaptació mundial va superar els 400 milions de dòlars, fet que la convertiria en la pel·lícula més taquillera de la història

14 de desembre de 1939

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Vidkun Quisling per parlar d’una possible intervenció alemanya a Noruega. Hitler pretenia que Quisling agafés el control del país i demanés l’entrada pacífica de les forces alemanyes, sinó estava disposat a utilitzar la força. A la tarda, després de la conferència, Hitler va donar l’ordre de començar els preparatius per l’Assumpte Noruec, la invasió a Noruega.

A Polònia:

1.500 jueus varen ser deportats de Poznan al Govern General. Per tranquil·litzar-los, els hi varen dir que es podrien endur tot l’equipatge que volguessin. A la nit es va carregar l’equipatge en vagons especials de mercaderies, però, quan el tren estava a punt d’arrencar, els alemanys varen desenganxar els vagons de mercaderies, de manera que els jueus varen ser deportats només amb el que duien damunt.

A Suïssa:

La Societat de Nacions va expulsar del seu organisme a la Unió Soviètica pel conflicte amb Finlàndia i l’ocupació de Polònia.

En la guerra finlandesa:

Després de que unitats d’exploradors soviètics creuessin el riu Taipole molt a prop de la Línia Mannerheim i descobrissin que no estava defensada com semblava, Kirill Meretskov va descarregar contra ella tota la seva artilleria. Després va llançar a l’assalt els carros de combat i a la infanteria, però els finlandesos, que havien estat amagats, els varen esperar.

A Uruguai:

A Montevideo, a les cinc de la matinada, després del combat del dia anterior, el Graff Spee va entrar en el port. Fora, en aigües internacionals, els creuers britànics Achilles i Ajax, el Exter va ser enviat a les Malvines pels seus danys, varen bloquejar la sortida del Graff Spee. A les deu de la nit, després d’una travessia a tota màquina, el Cumberland va reforçar les embarcacions britàniques.

13 de desembre de 1939

A l’Atlàntic:

Davant les costes de Punta de l’Est, a l’Atlàntic sud, a la matinada els creuers de guerra britànics; el Achilles, el Exeter i el Ajax, estaven vigilant de prop el cuirassat alemany Graff Spee, que perseguia un petit comboi que havia sortit del port de Montevideo. Però els guaites del Graff Spee varen identificar al Exeter, tot i que varen pensar que eren simplement destructors, l’escorta del comboi de Montevideo. A les 6:17 del matí, el capità del Graff Spee, en Hans Langsdorff, va ordenar atacar contra l’Exter que, dos minuts després, va respondre l’atac. En seguida l’embarcació britànica va patir el càstig de les granades alemanyes de 280 mil·límetres i en veure que li feia mal, el Graff Spee va continuar amb el seu atac. De seguida, la majoria de les torretes del Exeter varen quedar fora de servei i les baixes varen augmentar de manera alarmant. Llavors, en Henry Harwood, el comodor del Ajax, va enviar a la batalla les dues embarcacions britàniques per atacar al Graff Spee. Amb aquesta nova situació, el cuirassat alemany lluitava amb desavantatge, tot i que va poder deixar fora de combat el Exeter, però gràcies a la intervenció a temps del Ajax i del Achilles varen impedir que el Graff Spee donés el cop de gràcia al Exeter. Llavors, en Langsdorff va virar cap al nord, mentre obria foc contra el Ajax i el Achilles perquè el deixessin en pau. De forma imprudent, el Graff Spee es va desplaçar zigzaguejant, cosa que va permetre al Ajax i al Achilles apropar-s’hi i seguir-lo combatent de manera que varen aconseguir impactar contra el cuirassat alemany amb els seus canons. Tot i això, l’atac no va frenar al Graff Spee, que en defensar-se va tocar amb els seus canons al Ajax. Per salvar les seves embarcacions, en Harwood es va veure obligat a retirar-se fora del seu abast de tir, deixant el Graff Spee seguint zigzaguejant.

Després de tres hores i mitja de combat, en Langsdorff va ordenar retirar-se per les moltes destrosses que havien patit. Va pensar en atracar a Montevideo perquè li deixessin arreglar el cuirassat, però Uruguai era un país neutral que depenia econòmicament de la Gran Bretanya i, segons les convencions internacionals, el Graff Spee només podia està un màxim de 72 hores en el port de la capital d’Uruguai. Mentre el cuirassat alemany es dirigia a les costes d’Ururguai, el Exeter, molt danyat, va començar a retirar-se a les Malvines, i el Ajax i el Achilles seguien el Graff Spee a una distància llunyana fins que es varen apostar a l’entrada de Riu de la Plata. L’almirallat britànic va ordenar a la Força K, amb el creuer de batalla Renown i el portaavions Ark Royal, que estaven davant a la costa de l’Àfrica occidental, dirigir-se al Riu de la Plata. Quan el cuirassat alemany va arribar al port de Montevideo, de seguida el govern d’Uruguai va rebre pressions del govern britànic perquè el Graff Spee abandonés el país. Mentre el cuirassat amarrava àncores, el Ajax i el Achilles l’esperaven al límit en les aigües territorials juntament amb el Cumberland, que va venir procedent de les Malvines. En Langsdorff va fer baixar al port els presoners i les baixes produïdes durant el combat. Els 37 mariners que havien mort en l’acció contra els creuers britànics varen tenir un impressionant funeral a l’ambaixada alemanya. Tots varen fer la salutació romana, menys en Langsdorff.

En el Reich:

El govern alemany va obrir el camp de concentració de Neuengamme.

12 de desembre de 1939

Dimarts:

En el Reich:

En el quarter general, Adolf Hitler va començar una conferència amb Erich Raeder, Wilhelm Keitel i Alfred Jodl per parlar sobre una possible invasió a Noruega. Varen estudiar dos plans per ocupar Noruega; un per mitjans pacífics, on Vidkun Quisling hauria de ocupar el càrrec de cap d’Estat prèviament i després tindria que demanar l’ajut de l’exèrcit alemany, i el segon pla per la força. En un memoràndum secret de l’almirall Raeder d’aquell dia, aquest deia que Quisling tenia excel·lents contactes amb oficials de l’exèrcit noruec i que comptava amb molts suports en zones importants del país. L’almirall també comentava que Quisling estava disposat a comprometre’s a fer els preparatius de caràcter militar juntament amb les forces armades alemanyes. El dictador, per la seva futura campanya a l’Oest, va ordenar un incrementar, casi al doble, de projectils d’artilleria, així com la fabricació massiva de mines marines.


Hermann Esser va ser nombrat vicepresident del Reichstag, tot i que aquell càrrec no tenia cap tipus d’influència dins del règim nazi.

A l’Atlàntic sud:

El Graff Spee perseguia un petit comboi britànic que havia salpat del port uruguaià de Montevideo, però el que no sabia era l’estaven esperant tres creuers de guerra britànics: el Ajax, el Achilles i l’Exeter amb l’objectiu d’enfonsar-lo. El comodor del Ajax, Henry Harwood, va decidir que l’única manera de combatre al Graff Spee era dividir les forces en dos grups. L’Exeter formaria una divisió i els dos creuers d’armament inferior l’altra.

En la guerra finlandesa:

Les tropes finlandeses situades a l’est de la ciutat de Suomussalmi varen combatre contra una força soviètica d’atac molt superior.

11 de desembre de 1939

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, en un dia on hi varen ser presents Alfred Rosenberg, Rudolf Hess i Joseph Goebbels, a més de totes els oficials i ajudants, Adolf Hitler va criticar amb duresa el servei de producció cinematogràfica dient que en les pel·lícules de pantalla no es notava que havia tingut lloc una revolució nacionalsocialista. Criticava que només hi havia algunes pel·lícules patriòtiques, tot i que Goebbels va intentar defensar-se com a ministre de Propaganda que tenien bones pel·lícules nacionals. Hitler també va criticar els noticiaris del Wochenschau dient que només tenia un interès superficial i que Goebbels tallava els fragments més interessants per la nació. Continuant renegant, Hitler va acusar que durant la guerra havien faltat els temes oportuns i que les companyies de propaganda només enviaven un material fílmic amb falta d’imaginació.

Després, Vidkun Quisling, líder del partit pro nazi noruec, va visitar a Adolf Hitler a la Cancelleria del Reich i el va informar sobre els contactes que mantenien els serveis secrets britànics amb Oslo i de la firma d’un possible tractat secret entre Noruega i la Gran Bretanya. Aquella notícia va preocupar molt a Hitler, que va ordenar al general Wilhelm Keitel que comencés a preparar els plans preliminars per una intervenció militar a Noruega.

A Polònia:

Tots els jueus que vivien dins dels límits del Govern General varen quedar subjectes a dos anys de treballs forçats, que es podien ampliar si no es complia la seva finalitat educativa, segons els alemanys. Les feines varen ser supervisades amb rigor: netejar pantans, pavimentar carrers i construir fortificacions al llarg de la frontera soviètica. 

A Suïssa:

A Ginebra, la Societat de Nacions va començar un debat d’emergència per la guerra finlandesa, que va finalitzar amb l’expulsió de la Unió Soviètica del seu si i la petició de brindar tota l’ajuda possible als finlandesos. 

10 de desembre de 1939

Diumenge:

En el Reich:

A Lódz, els alemanys varen establir-hi un gueto, el conegut gueto de Lódz. En una ordre  secreta del governador alemany de la ciutat Friedrich Uebelhoer reconeixia que el gueto era un recurs transitori i que l’objectiu últim tenia que ser eliminar els jueus. Uebelhoer va dir textualment fent referència a l’eliminació dels jueus, que s’havia de cremar per complet aquest focus d’infecció.

A l’Atlàntic:

A l’Atlàntic sud, les embarcacions de guerra Achilles i Exeter es varen reunir amb l’Ajax, comandat pel comodor Henry Harwood, a Riu de la Plata per buscar i enfonsar el Graff Spee.

9 de desembre de 1939

Aquell dia va morir el primer soldat britànic en la Segona Guerra Mundial.

8 de desembre de 1939

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el camp de Buchenwald, davant l’epidèmia de polls que patien els presoners, les SS varen dur a terme una desinfecció general. A tots els presoners se’ls va proporcionar una dutxa i se’ls va entregar roba nova, tot i que era d’estiu de dril fi. També es varen retirar les mantes per la seva desinfecció sense donar-ne de noves. 67 presoners varen morir de fred durant la nit.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen afusellar a 31 polonesos, 6 dels quals eren jueus. Segons els alemanys, les víctimes havien participat en actes de sabotatge.

A Finlàndia: 

Sense trobar gaire resistència, els blindats soviètics varen arribar amb tota la seva artilleria i munició als prop de 100 quilòmetres que cobria la Línia Mannerheim, defensada per dues divisions finlandeses. Mentre pel nord, per on Carl Gustav Emil Mannerheim pensava que mai arribaria l’atac, els soviètics varen penetrar fàcilment fins a Suomussalmi i el Golf de Bòtnia, tallant el país en dos.

En els Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb l’ambaixador nord-americà a Londres, Joseph Kennedy, pare del futur president John Fitzgerald Kennedy i partidari de mantenir la neutralitat.

css.php