Home // 1936 (Page 20)

12 de febrer de 1936

Adolf Hitler va tornar a Berlín procedent de Suïssa, on hi havia anat per ser present a l’enterrament del cap de districte del Partit Nazi a Suïssa, Wilhelm Gustloff, assassinat a Davos per un estudiant iugoslau jueu, David Frankfurter. Abans d’arribar a la capital alemanya, Hitler va parlar aquell dia a Schwerin en un discurs contundent on va qualificar a Gustloff com el primer màrtir conscient del nacionalsocialisme a l’estranger i va responsabilitzar al poder dels jueus i va recordar l’armistici de novembre de 1918. Joseph Goebbels es va ocupar de que aquestes paraules es poguessin sentir per totes les emissores alemanyes per transformar-les en mesures directes.

Poc després d’arribar a la Cancelleria, va arribar amb automòbil el cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit, Werner von Fritsch. Hitler li va explicar que havia pres la decisió de restablir la sobirania alemanya en el marge esquerre del Rhin, o sigui l’ocupació de Renània. El general, que no li desagradava la idea, el va advertir que no podien entrar en guerra i que s’havia de solucionar a través de negociacions. Hitler el va replicar dient que entrar en guerra sortiria massa car, però que unes negociacions es podrien retardar mesos. A continuació varen començar a estudiar com enviarien les tropes a la zona desmilitaritzada de Renània. Immediatament després de la conversa amb Fritsch, Hitler es va dirigir a Garmisch-Partenkirchen per assistir als últims dies dels Jocs Olímpics d’Hivern. Hitler va ordenar que l’anés a visitar Werner von Blomberg per parlar de la invasió a Renània. El ministre de Defensa li va dir que el problema seria a Itàlia, perquè si França ataqués, buscaria la protecció de la Gran Bretanya i Itàlia.

11 de febrer de 1936

A la Càmara de Diputats de França es va començar a discutir per ser aprovat el Tractat entre França i la Unió Soviètica.

10 de febrer de 1936

Dilluns:

En el Reich:

Hermann Göering, en qualitat de primer ministre de Prússia, va aprovar una llei, coneguda com la Llei fonamental de la Gestapo, en la que s’alliberava a la Gestapo del control judicial i va permetre a la policia secreta, el SD, decidir què constituïa un delicte penal, qui eren delinqüents polítics i si havien de ser detinguts de forma preventiva. Amb aquesta nova Llei, la Gestapo tenia poders il·limitats, dret d’establir i administrar camps de concentració, dret d’arrestar i interrogar sense problemes, dret de posar als individus en presó preventiva per temps il·limitat i dret a poder fer qualsevol tipus de càstig sense tenir que passar comptes als tribunals excepte els seus superiors. L’article 1 de la nova llei deia que la Gestapo tenia la missió de descobrir totes les intencions que podien posar en perill la seguretat de l’Estat i lluitar contra elles. Per aclarir el paper que li corresponia a la Policia governativa, l’article 5 deia que els oficials superiors de la Policia governativa quedaven subordinats simultàniament als respectius governadors civils. Un dels paràgrafs més destacats és el que indicava que la Gestapo administraria els camps de concentració. El decret d’aplicació d’aquesta llei es va publicar aquell mateix dia sota la doble firma d’en Göering i d’en Wilhelm Frick. A Prússia, es va dictaminar que les ordres i els assumptes del SD no estaven subjectes a l’examen dels tribunals administratius.

6 de febrer de 1936

A Garmisch-Partenkirchen varen començar els Jocs Olímpics d’hivern amb 28 nacions com a participants. Adolf Hitler va arribar en un tren especial a la cerimònia d’inauguració acompanyat per Wilhelm Frick, Adolf Wagner, el Führer d’Esports del Reich, Hans von Tschammer und Osten, així com de l’alcalde de Garmisch-Paretnkirchen i de membres del patronat del Comitè Olímpic Alemany. Entre els convidats Eva Braun, que aquell dia era el seu aniversari, que es va assentar durant la cerimònia a darrera de Hitler sense aixecar sospites. Heinrich Hoffmann es va encarregar de tirar les fotografies de la inauguració.

 

5 de febrer de 1936

En els Estats Units:

Es va estrenar una de les pel·lícules més brillants realitzades per l’actor Charles Chaplin, Temps moderns, que causaria furor en una època on la crisi dels 30 encara presentava greus seqüeles als sectors més baixos i mitjans del país. La pel·lícula es reconeguda com l’última pel·lícula del cinema mut.

4 de febrer de 1936

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb lord Londonderry i li va mostrar els seus respectes cap a la Unió Soviètica davant de la caiguda d’Europa. Hitler el va advertir de que Alemanya estava en perill per culpa de les idees bolxevics i de les febleses d’uns governs insegurs. Hitler va deixar clar que l’inquietava el poder que estava agafant la Unió Soviètica, amb el seu extens territori la seva indústria.

A Suïssa:

Un jueu va assassinar el cap del grup nacionalsocialista d’alemanys residents a Suïssa, Wilhelm Gustloff.

1 de febrer de 1936

Dissabte:

En el Reich:

L’antic alcalde de Braunschweig Karl Gebensleben va morir d’un atac de cor el dia que es jubilava.

21 de gener de 1936

A la Gran Bretanya:

El nou monarca Eduard VIII va trencar les normes de protocol contemplant la cerimònia del seu accés al tron des d’una finestra del Palau Saint James en companyia de la Wallis Simpson, la seva promesa.

20 de gener de 1936

En el Reich:

Al migdia, en una reunió del govern alemany l’Adolf Hitler va fer les primeres al·lusions a l’ocupació de Renània. El líder alemany va dir que estava disposat a solucionar ràpidament l’assumpte de la zona renana, però va deixar clar que s’havien d’esperar a que es solucionés el conflicte d’Abisínia. Per aquest motiu va demanar discreció.

En la vida privada d’en Hitler:

L’Àngela Hitler es va casar per segon cop i ho va fer amb el Director de l’Escola de construcció de Dresden. Les desavinences entre ella i el seu germanastre Adolf eren molt grans per culpa de l’Eva Braun i per aquest motiu l’Adolf Hitler no va estar convidat al casament.

A la Gran Bretanya:

El rei Jordi V va morir i va deixar la corona al príncep de Gal·les Eduard VIII.

15 de gener de 1936

La ciutat de Delmot va nombrar a Wilhelm Bruckner ciutadà honorari de la ciutat per la seva lleialtat cap a Adolf Hitler. Després de la guerra, el 9 de novembre de 1945, se li va retirar aquest honor.

css.php