Home // diari // 2 de juliol de 1934

2 de juliol de 1934

Dilluns:

En la Nit dels Ganivets Llargs:

Adolf Hitler va ordenar a primeres hores del matinada posar fi a les operacions contra els opositors al règim alemany i, d’aquesta manera, va acabar la Nit dels Ganivets Llargs. A Columbia-Haus, la segona presó de les SS a Berlín, encara varen assassinar al Oberführer Falkenhausen a les dos del migdia, mitja hora més tard va ser el torn del Gruppenführer Von Detten i, mitja hora més tard, Ritter von Krausser. A dos quarts de quatre havia de ser torn del Gruppenführer SA Karl Schreyer, que quan era conduït a fora se’l va fer tornar a la cel·la per afusellar-lo a l’Escola militar de Lichterfeld. Però el Gruppenführer SA va estar de sort perquè quan anava a ser afusellat un Standartenführer, que acabava d’arribar amb un enorme Mercedes negre, va comunicar que Hitler acabava d’ordenar el final de les execucions. Durant aquell matí, les SS varen afusellar al Reitterführer prussià, el baró Anton von Hohberg i Buchwald, perquè aquest antic membre dels Casc d’Acer havia divulgat interioritats de les SS a la Reichswehr.

Poc després, les esposes de les víctimes varen visitar els ministeris per sol·licitar notícies dels seus marits i, a vegades, reclamaven els seus cossos per enterrar-los decentment. La majoria de les vegades no els hi deien res i les convidaven a marxar de males maneres. El secretari del vicecanceller Franz von Papen, Tschischky, va aparèixer aquell dia amb el cap afaitat i l’esposa de l’altre secretari del vicecanceller, Bose, mare de dos fills, va rebre una urna amb les cendres del seu marit. Aquella mateixa nit, l’esposa del vicecanceller Franz von Papen i les seves filles varen tornar a Berlín. Estaven nervioses perquè l’esposa del secretari Tschirschy les havia avisat de que Von Papen estava detingut. Davant la mansió seguien aturats el cotxe de la policia i el capità encarregat de la seva vigilància. Però el vicecanceller estava viu.

A continuació, el canceller va exigir als caps de les SA la seva lleialtat més perfecte i va demanar proves d’una lleialtat i una fidelitat sense reserves a l’exèrcit alemany. Els serveis de la Gestapo, de les SS i de la policia de seguretat, el SD, varen rebre un telegrama firmat per en Joseph Goebbels, en Hermann Göering i en Heinrich Himmler en què ordenaven cremar tots els documents relatius a l’acció dels dos dies anteriors. El ministre Joseph Goebbels va utilitzar la ràdio per descriure com l’Adolf Hitler havia evitat el 30 de juny de 1934 que Ernst Röhm i Kurt von Schleicher efectuessin un Cop d’Estat i portessin a Alemanya en el caos. Els alemanys que varen comprar el diari aquell dia varen llegir els comunicats oficials que deien, per exemple, que el traïdor Ernst Röhm havia sigut executat per no voler carregar les seves conseqüències. El Kreuz-Zeitung escrivia que:

No ens serà possible pagar sencer el nostre deute de reconeixement cap al Führer.

La Gaseta de Francfort era el que més prudent es va mostrar aquella jornada:

Tot alemany té íntimament la convicció de que la severitat sense precedents de càstig té que correspondre a un crim també sense precedents.

A la tarda, a la ciutat, d’Essen, els nazis varen celebrar la victòria obtinguda i uns equips varen distribuir banderes de la creu gamada perquè fossin penjades als balcons. A tres quarts de nou de la nit varen sonar les sirenes i les SS, reunides en l’Adolf-Hitler-Platz varen començar una desfilada. Aquell mateix moment, el gauleiter Josef Terboven va pujar a la tribuna de la plaça i va fer un discurs que va ser retransmès a les cinc places d’Essen, des de la Kopfstadtplatz, on s’havien reunit les SA Standarte 219, a la Pferdemarkplatz, i es varen escoltar després els aplaudiments de la multitud, que la gran majoria no sabia res en concret del que havia passat el cap de setmana anterior.


Paul von Hindenburg va enviar un missatge a en Hitler per expressar-li la seva gratitud per la seva acció decidida i la seva intervenció personal per eliminar la traïció. Es diu que aquest missatge va ser escrit pels nazis i es va obligar al President, mig moribund, a firmar-lo. El President, a priori, també va enviar un missatge a en Göering per dir-li que li agraïa la seva acció en suprimir l’alta traïció. Von Hindenburg cada cop estava més malament i, per seguretat, les SS varen vigilar la seva casa de Neudeck per veure qui entrava i qui no. Quan el comte Oldenburg-Januschau, un amic del President, va sol·licitar veure al seu vell amic per advertir-lo del què passava a Berlín, se li va dir que Von Hindenburg estava malalt i no podria rebre cap visita.


 

Tot i que els nazis varen vendre aquells fets com un acte de defensa i volien mostrar-se com uns herois que havien evitat un cop d’Estat, internacionalment aquells fets varen fer molt mal d’ulls i, per exemple, el diari francès Le Temps, que era el portaveu oficial del Ministeri d’Afers Exteriors francès, va escriure que aquells fets eren sagnants escenes que es desenvolupaven en una atmosfera d’un temps tràgic i deletèria del Baix Imperi. El Partit Socialdemòcrata a l’exili va declarar en un manifest que Alemanya s’enfonsava en el fang i la sang per una banda de criminals i que el propi Hitler acusava als seus més íntims col·laboradors de les depravacions morals i que havia sigut ell qui havia provocat el terror i havia aprovat les atrocitats.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: