Home // diari // 2 de maig de 1933

2 de maig de 1933

Dimarts:

En el Reich;

Després del míting del dia anterior dirigit a la massa obrera, els nazis varen eliminar i prohibir tots els sindicats, que tenien sis milions d’associats, a Alemanya i varen formar el Front de Treball alemany. A les deu del matí, Grups de les SA i membres de les cèl·lules empresarials del Partit varen ocupar els edificis del moviment sindical, les seus dels diaris sindicals, les cases del pobles, les cooperatives, els locals del Partit Socialdemòcrata, el SPD, de tot el país i varen detenir els destacats líders obrers. Militants de la NSBO varen ocupar els locals de sindicat ADGB i varen detenir als seus líders, com el vicepresident Wilhelm Leuschner, que va ser enviat a un camp de concentració i no va ser alliberat fins al juny de 1934. Els sindicats cristians i liberals no varen tardar massa en patir la mateixa sort. La policia es va quedar al marge, ja que no se’ls va necessitar. L’Estat es va fer càrrec del Banc Obrer i de les seves sucursals quedant-se els seus fons, uns 184 milions de marcs, que varen servir per finançar el Front de Treball alemany. Les seus de les principals organitzacions de treballadors no manuals varen ser ocupades i també es varen confiscar els seus fons. L’espectacle del dia anterior havia fet canviar d’opinió a molta gent i no només als obrers; el diari Berliner Morgenpost, anteriorment un diari d’esquerres, va informar amb entusiasme que la manifestació del dia anterior havia sigut la manifestació més gran de tots els temps. Durant l’ocupació dels locals dels sindicats, les SA ho varen aprofitar per cometre més d’un crim. A Dusburg, les SA varen matar d’una pallissa a quatre funcionaris sindicals en el subterrani de l’edifici dels sindicats.

Davant de l’ocupació de les seves seus i de veure’s perseguits, el comitè director del SPD va recomanar als seus membres abandonar el país sense dilació. Molts varen marxar primer a Sarrebrück, capital del Sarre, que estava administrada per la Societat de Nacions. Karl Höltermann, president de l’agrupació paramilitar del SPD, Reichsbanner,  l’Imperi, va emigrar a Londres per no ser detingut pels nazis. Una gran part dels seus membres es varen unir a les SA.

Al mateix temps i oportunament, Robert Ley, que dirigia el Comitè d’Acció per la protecció del treball alemany i que seria el dirigent del Front de Treball, va declarar que les institucions dels treballadors eren sagrades pels nacionalsocialistes. A continuació, va explicar que ell mateix venia d’origens humils, que havia tingut que treballar en les indústries més poderoses d’Alemanya, va assegurar, i va dir que coneixia l’explotació del capitalisme anònim. Després va jurar que el govern del Reich no solament conservaria tot el que existia, sinó que integrarien amb més força la protecció i els drets del proletariat.


El Tribunal prussià de cassació va dictaminar que els procediments incoats per la Gestapa no podien ser impugnats a través d’un plet civil i, d’aquesta manera, no hi havia més recursos que una reclamació per conducte reglamentària al cap superior de la Gestapa.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: