Home // diari // 31 de gener de 1933

31 de gener de 1933

Dimarts:

En el Reich:

A la matinada va continuar la desfilada de les SA de la nit anterior en els carrers de Berlín per celebrar l’arribada al poder dels nazis. Al matí, com que les oficines de la Cancelleria del Reich no estaven preparades per ser ocupades, el nou executiu es va reunir a l’hotel Kaiserhof, situat molt a prop de la Cancelleria, per parlar sobre el nou govern. Adolf Hitler va parlar amb el ministre Wilhelm Frick sobre si nombrar a Alfred Rosenberg com a Secretari d’Estat en el Ministeri d’Afers Exteriors i, en aquells moments, Ernst Hanfstaengl, que estava escoltant la conversa des d’una butaca de la sala, es va amoïnar perquè no volia a en Rosenberg en el nou govern i va marxar de seguida de l’Hotel per anar a veure al ministre d’Afers Exteriors, Constantin von Neurath, per mirar d’evitar el nomenament d’en Rosenberg. Von Neurath, que tampoc va voler a en Rosenberg dins del seu Ministeri, va parlar amb en Hitler i al final Rosenberg només va ser nombrat cap d’una secció estrangera del Partit. Després, el canceller es va reunir amb en Joseph Goebbels, que volia atacar els comunistes per l’assassinat el dia anterior del cap de la secció sanguinària 33, en Malinowski, però Hitler li va dir que volia conservar la legalitat i li va explicar que de moment volia prescindir de contramesures directes. Aquell assassinat va provocar que circulessin notícies que deien que hi hauria una imminent aixecament armat com a resposta dels nazis.

Durant aquell matí, Hitler es va dirigir al quarter de la guarnició de Berlín i va parlar amb els soldats que estaven formats al patí de la guarnició. Els va parlar del futur de l’Alemanya nacionalsocialista. Els oficials es varen manifestar en contra d’aquella manera de fer que havia trencat l’ordre jeràrquic. Més tard, Hitler es va reunir amb el líder del Partit de Centre, el monsenyor Ludwing Kass, per buscar el seu suport al Reichstag. Hitler no tenia la intenció de que les conversacions anessin bé perquè buscava unes noves eleccions parlamentàries i, com tenia previst, les negociacions varen fracassar, ja que es va negar a acceptar les condicions d’en Kass. Seguidament, Hitler va parlar amb els seus companys de partit i el seu gabinet per segon cop per comentar-los que dissoldria el Parlament d’immediat i es celebrarien noves eleccions el 5 de març de 1933 perquè no havia pogut aconseguir un acord entre ells i el Partit de Centre. Cap ministre va demanar per què s’anava tan ràpid a convocar noves eleccions; inclús Alfred Hugenberg es va mostrar satisfet, tot i que el dia anterior s’havia oposat a una nova convocatòria electoral, i Franz von Papen va afirmar que s’haurien de convocar ara mateix les eleccions per descartar per sempre més el sistema parlamentari. El comte Lutz Graf Schwerin von Krosigk, en la mateixa línia que el vicecanceller, va dir que convenia desarticular d’immediat els comitès parlamentaris.

A la tarda, amb l’aval del seu govern, Hitler va sol·licitar-li al president Paul von Hindenburg poders per dissoldre el Parlament per aconseguir una majoria. Un cop va tenir el consentiment del President amb l’ajuda d’en Franz von Papen i l‘Otto Meissner es varen anunciar les prioritats públiques del nou govern que eren superar la crisi econòmica, posar fi a l’atur i revitalitzar la deprimida agricultura alemanya.


Però no tothom va ser feliç amb la pujada al poder dels nazis. Erich Ludendorff va predir-li al president Von Hindenburg que Hitler, a qui es va definir com un infeliç, moriria en la misèria més espantosa i va recriminar-li que per haver-lo nombrat canceller ell seria cobert de maledicció per les generacions futures.

El Berliner Morgenpost cridava als seus lectors en la seva edició a una desconfiança atenta i prometia:

Tenim que analitzar si compagina el nou govern amb el seu jurament a la Constitució. No tenim que deixar que ens provoquin i aconsellem a aquells que amb aquest canvi de govern no estiguin molt entusiasmats a que facin el mateix.


Tot i que Hitler l’hi havia dit que no volia aldarulls amb els comunistes, Goebbels estava decidit a aprofitar la mort d’en Malinovski i els seus homes per fer un acte de propaganda. A la nit va fer que a la Catedral de Berlín es col·loquessin un al costat de l’altre els taüts del cap de secció i de l’agent de policia morts vigilats per les guàrdies d’honor. Entre els presents a aquells actes hi havia en Hitler. A instàncies d’en Goebbels, l’emissora berlinesa Funkstunde va enviar un dels seus reporters més populars, en Fritz Otto Busch, perquè informés als seus oients sobre la marxa fúnebre. Durant la retransmissió, Busch va parlar del gran rei Frederic explicant que aquest homenatjava als assassinats per haver complert amb el seu deure. Després, des del cementiri dels Invàlids, es va retransmetre el discurs del sacerdot en el moment que s’enterraven en Malinovski i els seus homes.


Aquella mateixa tarda es va repetir la desfilada amb torxes del dia anterior perquè la nit passada s’havia organitzat tan ràpid que no es varen poder cridar als fotògrafs a temps perquè fotografiessin l’espectacle. Aquesta desfilada va ser organitzada per la Lliga d’Estudiants Alemanys Nacionalsocialistes i va acabar davant de l’edifici de la Borsa. Els agents de borsa que sortien eren saludats pels estudiants amb els càntics: Mori el jueu!


Els dirigents del sindicat lliure Allgemeiner Deutscher Gewerkschaftsbund, ADGB, es varen reunir amb els líders socialdemòcrates a Berlín improvisadament per reafirmar la seva determinació i la seva actitud vigilant davant del nou govern. Es varen referir un cop més a l’experiència del proletariat alemany en la lluita per una millora social i els socialdemòcrates, que aquell dia com l’anterior s’havien manifestat amb els seus paramilitars de la Reichsbanner, volien una vaga general a escala nacional, però els líders de la direcció nacional, tement que les SA ocupessin les fàbriques, varen renunciar a la vaga i els del sindicat lliure varen renunciar a les manifestacions contra el govern. A canvi, la direcció del sindicat lliure va decidir concentrar tots els seus esforços a la resistència i en una nova forma d’organització sindical. El Partit Socialdemòcrata va fer una crida a la formació d’un front unit contra qualsevol intent de minvar la Constitució, però no varen recomanar que es combatés al nou règim per mitjans il·legals. Per aquelles proclamacions els nazis varen detenir al diputat socialdemòcrata Julius Leber. La seva detenció va portar una sèrie de vagues que varen acabar portant-lo a la llibertat. Tot i que seria temporal. Per la seva part, els comunistes varen demanar la unitat obrera i una vaga general, però al final no va passar res.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: