Home // instruments nazis // El SD, el sevei d’intel·ligència del NSDAP

El SD, el sevei d’intel·ligència del NSDAP

El SD, també anomenat Der Sicherheitsdients des Reichführer-SS, va ser el primer servei de seguretat i intel·ligència del partit nazi, el NSDAP, sota la direcció d’en Reinhard Heydrich. El SD va ser el departament d’intel·ligència de les SS i operaven juntament amb la Gestapo i la Policia criminal, la Kripo. La seva seu era a Munic. Les seves missions eren detectar, investigar i neutralitzar els possibles enemics del Reich. El 1933 es varen donar aquestes missions a la Gestapo, que ja es dedicaven a aquestes missions, i el SD es va ocupar d’algunes missions polítiques del servei secret. Inicialment va ser rival del serveis similars dels Gau i de les SA, però finalment es va imposar com a únic òrgan que vigilava als membres del Partit i denunciava activitats sospitoses.

En Heinrich Himmler va ser el creador del SD l’any 1931 i va designar a en Reinhard Heydrich perquè la dirigís. En Heydrich en va ser el cap fins al seu assassinat el juny de 1942. Després el va substituir l’Ernst Kaltenbrunnen fins al final de la guerra. Tot i que en Himmler va crear el SD, els verdaders creadors de l’organització administrativa del SD varen ser el oberführer Mehlhorn i el doctor Werner Best. Les primeres activitats del SD com a tal es varen realitzar a l’estiu de 1932, i varen augmentar quan els nazis varen arribar al poder el 30 de gener de 1933. Les seves funcions com a servei de seguretat es trepitjaven molts cops amb els altres cossos oficials de seguretat de l’Estat. Els seus agents varen participar en diferents activitats de sabotatge i d’espionatge. El 1933 el SD ja tenia a 120 agents i al cap de poc ja eren 3.000 agents aproximadament, a més de que utilitzaven confidents. A mitjans de 1934, el número d’agents del SD va pujar considerablement fins arribar a uns 30.000. La majoria dels professors de la Universitat varen estar sota la vigilància del SD per jutjar les seves activitats polítiques. El SD va ajudar a organitzar la purga contra les SA el 30 de juny 1934, i va ser declarada com el servei d’informació del partit nazi en exclusiva. A partir de juliol de 1934, en Heydrich va ordenar al SD efectuar un treball considerable de documentació per estudiar les agrupacions socials, i varen constituir uns arxius molt importants que varen permetre tenir sota vigilància als seus enemics. El SD va gaudir teòricament d’un monopoli de la informació política, però no tenia cap poder executiu. Després de forjar les bases del SD es va crear una secció que s’ocupava dels opositors polítics, una secció que s’ocupava de seguir les activitats d’antics membres de grups filosòfics o religiosos i dels francmaçons, i una secció que vigilava l’aplicació de les primeres mesures antisemites.

El 1936, una llei va ampliar la seva activitat al conjunt del Reich, i un decret de l’11 de novembre de 1938 el va convertir en servei d’informació pel Partit i l’Estat. Contava llavors amb diversos milers d’espies i més de 100.000 informadors, i juntament amb la Gestapo era un dels organismes més temuts de les SS. El 1939, en Heydrich va fusionar la Gestapo i el SD en una sola unitat, la RSHA, l’Oficina Central de Seguretat del Reich. De fet, la Gestapo i el SD sempre havien col·laborat juntes en diferents missions. A partir de llavors, el SD es va convertir en una xarxa molt gran d’agents que portaven molta informació en el Reich. Per aquest fet es va decidir dividir-la en dues subdivisions: el SD Inland, que actuava a l’interior del Reich i que va ser dirigida per l’Otto Ohlendorf; i el SD Ausland, que actuava a l’exterior del Reich i que va ser dirigida per en Walter Schellenberg.

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, el SD va treballar també en els països ocupats i es va ocupar de subministrar personal als camps de concentració i varen mantenir l’ordre i la seguretat en els guetos que construïen els alemanys en els territoris ocupats. El 1944, el SD va absorbir els serveis d’intel·ligència militar.

En els judicis de Nuremberg es va declarar al SD com una organització criminal i es va jutjar i condemnar al seu cap, en Kaltenbrunnen, a morir a la forca.

Curiositats:

Una de les creacions més curioses d’en Heydrich com a cap del SD va ser el Saló Kitty, una casa de cites. En Heydrich coneixia de primera mà les cases de cites perquè hi freqüentava sovint i sabia que en aquell ambient els homes es relaxaven i parlaven més del compte. Per això, va ordenar instal·lar un hotel confortable i luxosament moblat i el va convertir en una elegant casa de cites. La instal·lació de l’edifici va ser muntada amb l’ajuda de tècnics del SD i de la Gestapo, i varen ocultar micròfons en totes les habitacions i els llocs més íntims del bar. Es varen instal·lar màquines gravadores en els subterranis del immoble. L’Arthur Nebe, un vell agent de la policia i expert criminalista, va ser l’encarregat del reclutament de les noies, que havien de passar per una prova a base, no només de la seva bellesa i el seu atractiu, sinó de la seva intel·ligència, la seva cultura, els seus coneixements lingüístics i el seu nacionalisme. La casa Saló Kitty no va tardar en ser freqüentada per una clientela selecta, en particular per nombrosos diplomàtics estrangers. D’aquesta manera es varen obtenir dades molt valuoses. En Heydrich en persona solia inspeccionar al Saló Kitty però quan hi era ell demanava que es desconnectessin els micròfons.



Posted in instruments nazis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php